El show (teatral) ha de continuar

Els teatres potser han tancat les portes. Però, per contra, s’ha traslladat a les nostres pantalles

L’estat d’alarma i la situació de confinament han deixat un buit al món cultural. Malgrat que encara podem seguir consumint llibres, pel·lícules o sèries, són molts els camps que estan ressentits d’aquesta situació. La setmana passada colpia encara més aquesta situació amb un 23 d’abril sense paradetes de llibres ni roses.

Cada dia que passa, se n’afegeix un dia més des que els teatres varen alçar els talons per última vegada. Fa més d’un mes que els amants del teatre viuen dels rècords del món teatral, dels vídeos de representacions antigues o potser d’obres casolanes que improvisen amb la seva família. Però, malgrat tot, al teatre no hi ha qui l’aturi. El Teatre Principal de Palma és un d’ells. Ni el coronavirus ni el confinament poden tancar el seu taló definitivament. O, millor dit, la seva pantalla.

Josep Ramon Cerdà Mas, director del Teatre Principal de Palma ens explica com ha estat enfrontar-se a aquesta situació: “S’han gestionat els ajornaments i suspensions i, al mateix temps, s’està preparant la temporada vinent, que tindrà una gran presència de produccions i coproduccions pròpies per tal de donar suport al sector teatral de Balears. Un altre projecte que estam treballant és la possibilitat de tenir el nostre propi equipament per poder fer streamings en directe en el futur.” 

Les xarxes socials s’han convertit en un gran aliat en aquests temps. El Teatre Principal, mitjançant Instragram, ha portat a terme el projecte Clitemnestra. L’obra havia de ser estrenada aquest març. Lluny de rendir-se davant aquella adversitat, es va optar per crear un “un material promocional de l’espectacle”: una sèrie de deu capítols curts onels actors expliquen de primera mà detalls sobre el projecte per, d’aquesta manera, fer més curta l’espera fins al setembre, quan finalment serà estrenada l’obra.

https://www.instagram.com/p/B_e9jkMD5fM/

Cerdà agraeix al públic tot el suport mostrat, tant amb el visionari en streaming, la demostració per les xarxes socials i la renúncia a lla a la devolució de les entrades per tal d’ajudar al teatre. També els vol dir que tornin: “Sobretot que no deixin de venir quan la situació permeti la reobertura.”. L’activitat del Principal es reprendrà a mitjans d’agost, amb un mini festival d’estiu que durarà dues setmanes; i la temporada vinent, vendrà carregada de produccions pròpies.

Però el teatre principal no és l’unic que ha canviat talons per pantalles, i butaques per sofás.

Obres des de la butaca del saló

El Teatre Lliure de Montjuïc ha seguit amb el show. Com anuncien ells: “el Lliure ve a casa vostra”. Per alleugerir els dies de confinament, des de el seu canal youtube, es poden veure obres completes, com l’L’ÀNEC SALVATGE.

Altres iniciatives d’aquest teatre han estat el #TeatreAlFil a Twitter mitjançant el qual publiquen textos teatrals o #15dies15anècdotes a l’instagram un recull de 15 imatges amb 15 dades curioses.

La maldición de la corona (que no coronavirus)

La Fura dels Baus tampoc no ha aturat. La cèlebre companyia catalana ha optat per adaptar-se als mitjans tecnologia per continuar creant. Així han desenvolupat a manera de perfomance una reinterpretació de Macbeth de Shakespeare: La maldición de la corona, estrenada el passat dimarts 28.

Finestres culturals

Per la seva part, el Centro Dramático Nacional també s’ha sumat a oferir continguts en streaming. Sota els hashtags #LaVentanaDelCDN i #LaCulturaEnTuCasa es pot trobar la programació alternativa que ofereixen.

Destaquen la publicació en obert de les tres obres pròpies més recentsMan Up d’Andrea Jiménez i Noemi Rodríguez; Las bárbarasde Lucía Carballal i Elena Fortún de María Folguera. Creadors com Pablo Messiez, Teatro en Vilo o Lucía Carballal responen preguntes en directe a l’Instagram o autores com Clàudia Cedó han pujat podcasts on llegeixen un text de pròpia creació basat en les vistes que tenen des de la seva finestra. A propòsit dels podcasts, a través d’aquest format també es pot seguir la iniciativa Ficción sonora, una representació teatral de nou obres d’autors espanyols contemporanis, com Atlas de geografía humana, de Almudena Grandes.

Tampoc no falta la recuperació de les més emblemàtiques obres d’aquest teatre a través de comentaris dels seus creadors.

La grassa no ha cantat encara

https://www.instagram.com/p/B9VS8IEn5Uy/?utm_source=ig_embed

‘It ain’t over till the fat lady sings’ diuen per indicar que una cosa encara no acaba, jugant amb la tradició que les òperes no acaben fins que la dona grassa canta. I malgrat el confinament, el món de l’òpera tampoc no finalitza. The Metropolitan Opera House, a Nova York, segueix oferint continguts: a les 00:30 cada nit (19:30 horas local) es pot veure en directe una retransmissió. Es va començar el dilluns 16 amb Carmen, de Bizet, dirigida perYannick Nézet-Séguin, i continuaran fins que amaini la crisis. Els continguts es mantenen durant 20 hores gratis a la seva web sota el nom Nightly Met Opera Stream.

https://www.instagram.com/p/B94D3KwijbW/?utm_source=ig_embed

Iniciatives semblants han adoptat l’Opéra national de Paris, el Teatro Real de Madrid i el Liceu. Aquests dos últims han convergit en la iniciativa My Opera Player, una web d’accés gratuït a través de la qual es pot visionar les produccions més aclamades de les darreres temporades. En ell catàleg hi trobem títols tan suggectius com Norma, Macbeth, Aída La traviataLa bohème.

https://www.instagram.com/p/B-304XGiZsk/

Com deia Queen: The show must go on. Fins i tot en temps de confinament.

Comments are closed.