El sector musical es manté a l’expectativa

El món de la cultura viu uns moments d’incertesa. En el pla del desconfinament cultural que va publicar dimarts el govern espanyol no hi ha cap pista sobre com serà tot plegat quan s’acabi la tercera fase de la desescalada. La incògnita és tan gran que una bona part del sector cultural ha rebut amb preocupació la inconcreció d’un pla en què “la nova normalitat” és un full en blanc.

L’impacte de la pandèmia del coronavirus en l’àmbit de la música no només és i serà enorme, sinó també desconegut, ja que es tracta d’un fet fins ara totalment inèdit. El calendari és especialment delicat, perquè el juliol i l’agost són els mesos que tradicionalment concentren molta activitat musical, com els concerts i festivals, que corren un alt risc de ser cancel·lats.

De fet, els festivals d’estiu es mantenen a l’expectativa, perquè no saben de quina manera reaccionar-hi. En general, la sensació és de perplexitat. En molts casos, com el del Primavera Sound, ja s’han anunciat noves dates. Així i tot, altres grans esdeveniments, com el Reggaeton Beach Festival, que acull milers de participants, continua a l’espera que el govern espanyol concreti el pla de desconfinament.

El cert és que el sector de la música en viu és clau en el teixit musical, tot i que la música gravada cada vegada va agafant més protagonisme. Els usuaris han canviat la forma de consumir música i les plataformes en línia i les xarxes socials estan oferint una gran solució durant la pandèmia. ‘Saba nova’ és una de les últimes cançons que el cantant de rap Carles Coll, més conegut com a Kaly, ha llançat al mercat.

“Jo, per sort, m’he pogut adaptar bastant bé, perquè tinc un micròfon a casa i tot més o menys muntat per poder gravar. No es pot anar a casa dels productors a gravar i tothom s’ha de buscar la vida a la seva manera”, afirma l’artista olotí, que ha escollit la plataforma de YouTube per oferir el seu contingut.

Carles Coll, en una prova de so a l’estudi de casa seva

Per produir la música és necessari un equip de què no tothom disposa. A més, d’aquest món hi viuen moltes més persones de les que veiem a les pantalles. L’Oriol Farré, el tècnic de llums de Koers, és un gran exemple. El grup ha llençat el seu nou disc ‘That Day’ durant el confinament i fins i tot, ha improvisat el videoclip de ‘Som’ des de casa. El problema és que tenien planificada una gira, allò que dóna feina a l’Oriol, i aquesta no es podrà dur a terme.

“Teníem la presentació del disc nou a l’última setmana d’abril i, evidentment, això s’ha cancel·lat. La previsió que, de moment, tenen les productores que organitzen aquestes activitats és que fins a l’octubre, com a mínim, no s’organitzarà res”, explica el tècnic, que treballa per una empresa dedicada al muntatge d’esdeveniments, sotmesa a un expedient de regulació temporal que l’ha afectat. Tot i això, ell és una excepció, ja que la majoria de treballadors del sector ni tan sols poden cobrar l’atur.

Centenars de professionals que treballen lluny dels focus són imprescindibles per tirar endavant els espectacles | ORIOL FARRÉ

El coronavirus ha tocat de ple un sector on predomina la contractació temporal i majoritàriament està força precaritzat. Molts músics han de compaginar la seva feina dalt dels escenaris amb d’altres, com la de ser professors en escoles de música. Aquest és el cas del Josep Coca, contrabaixista professional, que ha vist com es cancel·laven tots els seus concerts i ha hagut d’adaptar les seves classes a una situació que afecta tant professors com alumnes.

“Jo sóc professor de baix i de contrabaix i anem passant les setmanes a base de vídeos. Hi ha aquest mínim de contacte setmanal. El tema més complicat són els alumnes que han de fer una prova d’accés, tant al grau mitjà com el superior. S’ha de fer, és imprescindible, però no saben quan”, diu el Josep amb certa preocupació. I és que per molts la música no és només una extraescolar, sinó que és allò a què volen dedicar-se.

L’Escola Superior de Música de Catalunya, el Taller de Músics o el conservatori ofereixen graus especialitzats en música que requereixen una prova presencial per entrar-hi. Aquesta prova encara no se sap quan es farà, amb la inquietud que aquest fet genera a l’hora de preparar-la. Això deixa una darrera pregunta. Com s’ho fan els qui estudien música de manera més o menys professional aquests dies?

La Mireia Arguijo canta a l’Orfeó Català i explica la complexitat de formar part d’un grup com una coral. “És un treball de constància. En una coral, si tu estàs uns mesos sense cantar o sense exercitar les cordes vocals, té una repercussió. Cadascú va treballant una mica pel seu compte, però més que un treball tècnic, el que estem fent és un treball quasi psicològic de grup”, manifesta la Mireia.

A la fotografia, el Cor de Noies de l’Orfeó Català | ANTONI BONFILL

En l’àmbit professional, la Mireia, com tots els altres, reitera que el pitjor és la incertesa de no saber quan podran tornar a dedicar-se a la música amb normalitat i a guanyar-se la vida amb allò que els omple. La manca d’informació i la limitació d’aforaments generen confusió, ja que reduir el nombre d’entrades pot dificultar la viabilitat del negoci.

Comments are closed.