El rastre d’un assassí imperfecte

Prescriu el cas de Pedro Álvarez sense més pistes que una bala i un cotxe a la fuga

Ariadna Mañé Esteban i Andrea Pacha Röper

“Ha estat el malson de la meva carrera; sempre he tingut el pes de no haver pogut resoldre-ho, pels pares” és la reacció de la magistrada María José Magaldi Paternostro quan sent parlar del cas de l’assassinat de Pedro Álvarez. En Juanjo ha dedicat els darrers vint-i-set anys a buscar l’assassí del seu fill: “Per molt que fem pressió, si qui ha de buscar les proves no ho fa, no podem fer res més”.

L’assassinat prescriurà el proper setembre si no es reobre abans. En un últim intent d’aclarir els fets, la família, assessorada per l’advocat Benet Salellas, ha demanat una reobertura de la investigació, que ha estat denegada pel jutjat d’instrucció nº4 de l’Hospitalet considerant que l’assassinat ja ha prescrit.

Nit del 15 de desembre de 1992. En Pedro i la Yolanda són una parella de vint anys que ha sortit a celebrar el seu quart aniversari i tornen a casa. En acomiadar-se, la noia creua l’Avinguda de Catalunya, a l’Hospitalet, i un cotxe que se li apropa a tota velocitat aconsegueix frenar pocs segons abans d’atropellar-la. Espantada, increpa el conductor, que surt del cotxe, comença a discutir-s’hi i la pega. En Pedro, que ho ha vist tot, s’apropa a defensar la seva nòvia. El conductor ha sortit del cotxe, però en un moment donat entra al seu Opel Vectra blanc, agafa una pistola i dispara contra el noi. Un dels trets, al cap, serà mortal.

La jutgessa Magaldi Paternostro estava de guàrdia aquella nit, però no va ser fins al matí següent que se li notifica l’assassinat d’en Pedro. En aquella època, eren els jutges els encarregats d’aixecar l’acta de la defunció, però la informació que se li proporciona és que en Pedro no ha mort al carrer, sinó mentre era traslladat a l’hospital i, per tant, la jutgessa mai no veurà l’escena del crim.

Proves inconcloents. Aquella mateixa tarda, el comissari de la Policia Nacional encarregat de la investigació avisa a la jutgessa que han identificat un agent del cos com a presumpte assassí; tenen la certesa que ell és l’autor del crim. També han anat a buscar a la Yolanda a l’enterrament del Pedro i està preparada per la roda de reconeixement. “Reconec que aquí vaig ficar la pota”, afirma avui en dia Magaldi Paternostro, “no hi hauria d’haver anat, perquè la noia estava histèrica”.

En estat de shock i després d’haver estat retinguda durant catorze hores, la Yolanda no és capaç d’identificar el sospitós. Inicialment senyala un home, però estona més tard es desdiu a si mateixa, no n’està segura. Es conclou que no ha estat capaç d’identificar a José Manuel S. F., el detingut per la Policia Nacional que ja ha sigut interrogat sense cap nou indici que el vinculi amb l’assassinat: té una coartada. Diu que va passar la nit amb la seva dona, i ella així ho corrobora. La investigació ha portat fins a ell després que la Yolanda donés una descripció física i recordés dos números de la matrícula del cotxe de l’assassí, que coincideixen amb els del Vectra blanc del detingut.

Tot i que la investigació sembla que no arriba a res, la jutgessa procedeix amb les proves de balística. Fa analitzar la bala i el casquet, i es determina que poden ser de tres models de pistola Star diferents, armes que fa servir la Policia Nacional. Per a intentar determinar qui va disparar el tret mortal, es fan disparar totes les pistoles de la comissaria on treballa José Manuel S. F. per trobar si les marques del casquet corresponen a alguna d’elles. El resultat és negatiu.

Les investigacions s’han estancat. Cap pista descobreix proves noves, i res assenyala directament a en José Manuel S. F., així que la jutgessa fa servir un últim recurs: la regressió hipnòtica, un mètode molt poc usual en aquest investigacions. La Yolanda és hipnotitzada, però no recorda res de nou. Finalment, el 24 de novembre de 1994, la jutgessa María José Magaldi Paternostro declara la conclusió del sumari, és a dir, arxiva el cas.

Moltes preguntes i cap resposta. La família denuncia que les investigacions no es van dur a terme correctament, i que no es van fer totes les proves necessàries. A l’última petició de reobertura, presentada al febrer, demanen que se’n facin de noves, aquest cop portades pels Mossos d’Esquadra. “La tècnica ha innovat i millorat”, afirma l’advocat Benet Salellas, “i volem que es posi al servei de la investigació”. En Juanjo està convençut que, si les aconsegueixen, podran aclarir d’una vegada per totes què va passar aquella nit de desembre i qui és l’assassí del seu fill. Si, en canvi, se’ls denega la reobertura i finalment l’assassinat prescriu, ell no es rendeix: “Nosaltres seguirem lluitant contra els abusos de poder policials i judicials, perquè el cas del Pedro no és l’únic”.

Comments are closed.