EL QUE PASSA A LAS VEGAS

Javier Castillo

Read this content in English here

Un debat no és un partit de futbol. Per a un fan de la política estatunidenca, és moltíssim millor.

S’obre el teló. Apareix un multimilionari, dos ancians de més de 70 anys, un alcalde d’un poble perdut, un exvicepresident i una senyora de Minnesota. No és un acudit. Són les primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units. Tampoc és un teló. És la pantalla de l’ordinador amb el senyal en directe de la cadena estatunidenca NBC. I és que, si alguna cosa té de bo el segle XXI, és la possibilitat de veure el debat dels candidats d’un país que està a 9.000 quilòmetres de distància. Frikisme en vena.

Queden tres dies per a les primàries demòcrates de Nevada. Ha arribat el moment del debat a Las Vegas. Un debat no és un partit de futbol. Per a un fan de la política estatunidenca, és moltíssim millor. Avui, Michael Bloomberg per fi deixa la pantalla de televisió per passar al plató. L’exalcalde de Nova York ha gastat més de 300 milions de dòlars per comprar anuncis de televisió a tots els estats. Ara toca comprovar si els diners també li serveixen per guanyar debats.

Ja està tot preparat. Els candidats repassen amb els seus assessors les últimes indicacions. Els fans actualitzen el Twitter. Perquè no, no es pot veure un debat estatunidenc sense Twitter. I menys encara si l’època en la qual un meme graciós guanya més vots que un bon argument. Bloomberg porta setmanes preparant aquest argument definitiu juntament amb els millors analistes polítics. Comença. La NBC connecta en directe amb el plató de Las Vegas. El moderador li dóna la paraula al multimilionari candidat. I succeeix l’impossible.

“Sóc un novaiorquès i sé com enfrontar-me a un novaiorquès arrogant”. Al seu cap sonava espectacular. Com si ell fos novaiorquès però no arrogant. Com si ser del mateix lloc que Trump li donés poders especials per derrotar-lo. L’exalcalde de Nova York sembla que encara no s’ha adonat que es presenta a les primàries per presidir els Estats Units i no a les eleccions de la seva estimada ciutat. A la seva esquerra, Elizabeth Warren aixeca la mà perquè li facin cas. Això és quelcom que es repeteix en cada debat.

Tots els candidats demanen la paraula als moderadors alçant la mà, fent escarafalls i, fins i tot, fent salts ridículs. Semblen “alumnes aplicats” desesperats per contestar la pregunta del professor per guanyar un gomet verd. Warren parla: “M’agradaria parlar sobre contra qui estem competint. Un multimilionari que anomena les dones com a grasses i lesbianes amb cara de cavall. I no, no estic parlant de Donald Trump.Estic parlant de Bloomberg”. A la jugular. Gomet per a ella.

La senadora per Massachusetts comença fort. A vegades dóna la sensació
que les primàries demòcrates van més de qui pot derrotar Donald Trump que de quines polítiques aplicaran els futurs candidats. Com si posar un demòcrata que apliqui les mateixes polítiques que Trump els resultés suficient. I, és clar, per a això ja tenen Bloomberg. Arriba Amy Klobuchar
buscant el seu gomet: “Necessitem algú diferent a Trump, no algú més ric”. L’exalcalde de Nova York no les veu a venir. Però n’hi ha més.

La senadora per Minnesota aprofita la seva intervenció per denunciar que l’equip de Bloomberg li ha suggerit a ella i a altres candidats que es retirin de les primàries per deixar-li lliure l’espai del centre. Demanar a la resta de candidats que es retiri per tal de guanyar. Al multimilionari no se li escapa ni una.

El president del país veí

Klobuchar no té tot sota control. Fa uns dies, en una entrevista amb la cadena mexicana Telemundo, no va saber dir el nom del president del país
veí. Vaja, el que moltes persones els passa aquí amb Portugal. La moderadora li pregunta sobre el tema. La senadora, que porta la resposta preparadíssima, es defensa afirmant que no creu que el seu “oblit momentani” reflecteixi el que ella sap sobre Mèxic.

Buttigieg, que ha estat esperant aquest moment, li recorda que treballa al comitè que supervisa la seguretat fronterera amb Mèxic. Uf, aquesta ha fet mal. Acaba el debat.

Sanders i Biden no han aparegut. A vegades, un debat no el guanya qui millor ho fa, sinó qui passa més desapercebut. Si parles, pots quedar de puta mare. Però també pots cagar-la. A Espanya són les quatre de la matinada. A Las Vegas els és igual l’hora que sigui. A Bloomberg se li ha fet interminable. En realitat, la nit a Las Vegas és sempre interminable. Ara toca esperar les enquestes.

Els canvis als sondejos dependran de si el que ha passat a Las Vegas es queda a Las Vegas. Bloomberg és dels que prefereix que així sigui. Facin les seves apostes.

Comments are closed.