El protocol contra l’assetjament sexual que no es va activar

Bosch admet que podria haver fet les coses “millor”, però que va primar la “contundència”

Per Mar Bermúdez, Marina Arbós i Carles Fernández.

L’exconseller del departament d’Afers Exteriors, Alfred Bosch, no va activar el protocol contra l’assetjament sexual amb què compta la Generalitat, malgrat tenir indicis que el seu llavors cap de gabinet, Carles Garcias, havia estat assetjant a diverses treballadores.

Bosch va iniciar una sèrie d’entrevistes informals amb el personal del depatament sobre aquesta qüestió sense recórrer a les eines de l’administració. Tanmateix, el protocol estableix “l’obligació“ de posar en coneixement aquests casos perquè siguin investigats.

Les conductes d’assetjament es poden produir tant en l’àmbit laboral com fora d’aquest. En el cas d’Exteriors, els treballadors tendeixen a participar en diversos actes fora de les oficines i a viatjar constantment. És per això que les agressions van tenir lloc en espais molt diversos.

No es va fer constar

El Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe, d’orientació sexual i/o d’identitat sexual a l’Administració de la Generalitat de Catalunya estableix que “qualsevol empleada o empleat públic o responsable té l’obligació de posar en coneixement als seus superiors els casos de possible assetjament“. L’administració té el deure de deixar constància per escrit de la denúnica i la persona afectada també «ho pot denunciar i tindrà dret a tenir una resposta». A més a més, ha d’estar garantit que «aquesta informació rebi un tractament reservat».

És la direcció general de Funció Pública, que depèn de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública, qui ha de rebre la denúncia o queixa. El conseller del departament, Jordi Puigneró, insistia ahir sobre el desconeixement de les queixes i justificava que «no van poder prendre mesures cautelars».

En el cas de Garcias, Bosch no va seguir els passos marcats pel protocol. De fet, algunes de les víctimes van haver de continuar treballant amb l’agressor després que es conegués que hi havia una investigació oberta des de feia dos mesos.

Garcias va arribar a esbroncar una de les dones que l’havia acusat, tot i la prohibició expressa en el protocol de “qualsevol tracte advers o efecte negatiu sobre la persona com a conseqüència de la presentació de la queixa o denúncia per raó d’assetjament“.

Els efectes sobre la persona afectada poden ser una «disminució del rendiment, absentisme o depressió psicològica» i poden arribar a «l’abús de l’autoritat en cas d’una promoció professional o millora».

El protocol

El document oficial assenyala que l’assetjament sexual «el constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic d’índole sexual, no desitjat, que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. És una forma d’abús que s’exerceix des d’una percepció o sensació de poder psíquic o físic respecte a la persona assetjada i que es pot donar en qualsevol àmbit de relació entre persones».
L’actuació contra l’assetjament pot iniciar-la tant la persona afectada com algú que conegui el cas. Tot i així, en la majoria de casos, el procés es comença tenint en compte el consentiment explícit de la víctima per fer-ho.

No obstant això, el protocol també estableix que, en cas que no existeixi aquest consentiment, la subdirecció general d’Ordenació Jurídica i d’inspecció de la direcció general de Funció Pública, pot obrir «diligències i prendre les mesures oportunes».

La “investigació i resolució del procediment s’han de fer amb la màxima rapidesa“ i les víctmes tenen el dret a “estar acompanyades i assessorades per una persona de la seva confiança que formi part de l’entorn laboral, d’un representant dels treballadors/ores o d’un delegat/ada de prevenció de riscos laborals”.

Els òrgans implicats

Si es complissin totes les garanties, hi hauria molts organismes implicats. La direcció general de Funció Pública és qui rep les denúncies i inicia les actuacions d’intervenció. Ho comunica a les secretaries generals, prepara la informació que s’ha de lliurar a la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals, i fa “un seguiment de l’aplicació del protocol”.

Per la seva banda, la subdirecció general d’Ordenació Jurídica obre el procés d’investigació i elabora un informe valoratiu. La subdirecció general de Relacions Sindicals rep les sol·licituds d’intervenció, les codifica i les deriva a l’òrgan competent. També fa un control estadístic dels casos i pot participar en les actuacions. El titular de la secretaria general afectada ha de vetllar perquè es compleixi el que es decideixi durant tota la investigació.

A més a més, és essencial la gestió de les tasques d’informar als treballadors, d’establir mesures preventives i d’oferir assesorament psicològic.

Comments are closed.