El pensament crític demana pas a la universitat

Què és el pensament crític? Per què és necessari a les universitats? Quin paper té avui a les aules? Aquestes són algunes de les qüestions a què s’ha intentat donar resposta avui en l’acte organitzat pel Grup de Treball per al Pensament Crític a la Universitat Pompeu Fabra. La xerrada ha servit de presentació pública d’aquest col·lectiu de professors del centre que porta d0s anys fent seminaris interns de debat. El convidats han estat Marina Garcés, filòsofa i professora; Josep Manel Busqueta; economista i exdiputat de la CUP; i Jordi Mir, professor i director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials.

El principal objecte de discussió ha estat la universitat i les seves mancances educatives actuals. «Els vidres de la universitat són murs cada vegada més cars i tancats», ha apuntat Marina Garcés només començar, en una afirmació que recull bona part del contingut del debat. Segons ella, la universitat s’ha convertit avui en una eina al servei del capitalisme, tant a nivell econòmic com cultural. En aquest sentit, Josep Manel Busqueta ha comparat la universitat amb una prestatgeria, en la qual els estudiants són mercaderies que després fan una funció en el mercat del capital. Jordi Mir ha situat en aquesta línia el Pla Bolonya com un element clau en el procés de mercantilització de l’ensenyament.

Els ponents del debat. / Jofre Figueras

Els ponents del debat. / Jofre Figueras

Davant d’aquest escenari, el pensament crític és necessari perquè els estudiants tinguin un paper actiu i compromès en la societat. Segons Mir, raonar críticament vol dir «ser honest i transparent en el pensar». Això dóna lloc a qüestionar-se temes i a obrir-se nous interrogants. Per tant, és a partir del com que sorgeix el què. Tot i això, Garcés ha assenyalat que el pensament crític no s’ha d’entendre com una metodologia, sinó que es basa en les pròpies preguntes que es formula cadascú. A la pràctica, el professor d’Humanitats ha plantejat que els plans d’estudis s’elaborin de manera participativa per respondre als interessos d’estudiants i professors.

D’altra banda, l’exdiputat de la CUP ha parlat de la pròpia experiència com a fill de pastissers i del que va suposar per ell l’accés als estudis d’economia. «Que jo sigui avui aquí és un fracàs del sistema», ha etzibat. Segons ell, l’entrada a la universitat provoca un «desclassament» en molts fills de classe treballadora. Busqueta ha posat l’exemple del Seminari Taifa, en el qual participa, com un model de construcció de pensament crític.

El missatge de la xerrada ha sigut una crida al món universitari, i sobretot als estudiants, a posar en dubte els temaris acadèmics i prendre partit en el procés formatiu. Però, com a afegit Garcés, sense oblidar que «la universitat no és un procés tancat», sinó que té un efecte transformador en la societat. Amb aquesta filosofia, el Grup de Treball per al Pensament Crític pretén organitzar més actes durant aquest curs.

Comments are closed.