El “mediador” i els pressupostos, les últimes pugnes entre els socis del govern

RUT FONT i LAIA SOLÉ – Sembla que la tensió entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana segueix creixent. Això és cada cop més evident en les sessions parlamentàries. La nova esquerda al bloc independentista s’ha obert durant el ple del 12 de febrer arran el debat d’introducció de la figura del mediador en la taula de diàleg del Govern Espanyol. D’altra banda, la pugna ha estat també present en el primer debat de la totalitat per l’aprovació dels pressupostos i el paper que hi ha jugat Quim Torra. 

El rol de l’intermediari ha estat un tema polèmic des del 2018, quan es va introduir per gestionar el diàleg entre la Generalitat i el Govern espanyol. A més, va ser també una de les principals raons per les quals l’acord de Pedralbes va fer-se miques. Aquest cop però, l’encontre no s’ha produït entre el Govern català i la Moncloa, sinó entre JxCat i ERC. La formació de Torra considera que és indispensable comptar amb algú que adopti el paper de negociador a l’hora de dialogar amb el govern del PSOE i Podem. “El diàleg en si mateix no té sentit, té sentit si té un objectiu i s’emmarca en un mètode. Si no, arribarem al punt de banalitzar aquesta paraula”, d’aquesta manera defensava el president de la Generalitat la importància de disposar d’un mediador.

Aquestes declaracions responen al discurs que el diputat d’ERC, Sergi Sabrià, havia fet moments abans per defensar que renunciar al mediador no hauria de ser un impediment per manenir el dialeg. Segons el republicà és necessari “aprofitar l’oportunitat” de la nova coalició governamental per demanar “el dret a l’autodeterminació” de tu a tu. A més, ha retret a JxCat que posin obstacles a l’hora d’avançar en el conflicte: cal persistir en el diàleg “sense excuses” i la figura del mediador no ha ser una manera d’aturar la taula de negociació.

Per altra banda, el president ha sigut l’encarregat d’obrir la sessió parlamentària destinada a la negociació dels pressupostos de la Generalitat. “Prenc la paraula per deixar constància de la importància que té pel meu govern l’aprovació d’aquests pressupostos”, així ha iniciat Torra la breu exposició en defensa de la proposta. Més tard, el vicepresident Pere Aragonès s’ha encarregat d’aprofundir en el contingut del text, destacant la necessitat d’actualitzar els comptes.  En tractar-se d’un “debat a la totalitat”, una sessió on bàsicament el conseller d’Economia exposa els números i l’oposició decideix si tombar-los o tirar-los endavant, la compareixença del president s’interpreta com un reclam per ser coprotagonista de la redacció i defensa dels pressupostos, una tasca exclusiva d’Economia.

Aquesta no és la primera vegada que el president intenta reivindicar-se com a col·laborador dels pressupostos. En el Ple per a les Dones del 17 de gener, el president va fer una exposició dels esborranys de la futura despesa pública. El problema és que les xifres presentades pel president eren inexactes, provisionals i formaven part de negociacions passades. L’única dada correcta van ser els 900 milions d’euros destinats a sanitat, ja anunciats prèviament. 

Finalment, gràcies a l’abstenció dels comuns, la negociació pels pressupostos, prorrogats des del 2017, continuarà endavant. Amb unes eleccions en l’horitzó, caldrà veure si les discrepàncies entre els dos partits fan més grans les ferides ja obertes dins del bloc independentista o aconsegueixen nous punts d’acord de cara a la nova legislatura.

Comments are closed.