El Madrid retracta les misèries del París Saint Germain

ÁLEX BENÍTEZ i ORIOL GORDILLO

La tornada de vuitens de final de la Champions League al Parc dels Prínceps augurava un espectacle d’època, en un enfrontament que havia de definir les aspiracions europees de dos colossos com PSG i Reial Madrid. Després de caure al Bernabéu per 3-1 a l’anada de l’eliminatòria, tocava cuinar una remuntada que salvés del fracàs el multimilionari projecte dels francesos. Al-Khelaïfi va invertir l’estiu passat 400 milions d’euros en fitxatges per assaltar el màxim guardó europeu; ara tocava als jugadors justificar la despesa. L’afició havia estat cridada a files per donar guerra des de la seva posició de jugador número 12. Al final, ni una cosa ni l’altra. Ni sorpresa ni soroll.

A l’absència de Neymar, el jugador franquícia del conjunt francès, es va sumar la dels onze futbolistes que van formar com a titulars. Malgrat saltar al verd, ho van fer amb una desídia desesperant. Una autèntica falta de respecte al potencial i les aspiracions que s’atribuïen a l’equip. La manca de combativitat dels futbolistes, la recurrent imprecisió a l’hora de generar perill per part local i l’autoexpulsió de Verratti a l’hora de partit, van acabar de dinamitar qualsevol indici d’esperança.

A priori, la gran incògnita eren les alineacions que disposarien Emery i Zidane. El tècnic basc va fer pocs retocs respecte de l’equip que va disputar l’anada: Thiago Silva va ocupar l’eix de la defensa per Kimpembe, Motta va substituir Lo Celso en la posició de mig centre defensiu i Di María va pal·liar l’obligada baixa de Neymar. Un onze d’equilibri tàctic per buscar els gols sense sacrificar l’esquena. Per part visitant, la inclusió en l’onze de dos pivots com Casemiro i Kovacic, i de dos extrems com Asensio i Lucas Vázquez va oferir pistes de l’estratègia de Zidane: reforçar la defensa i sortir a la contra amb velocitat, tot sacrificant el control de la pilota amb Kroos, Modric o Isco a la banqueta.

El partit va arrencar amb el guió preestablert; el PSG buscava tenir la possessió per iniciar un assetjament lent a la porteria de Keylor mentre el Madrid esperava replegat el moment de fer sang. Cap dels dos va perforar la xarxa en la primera part, gràcies en gran part a l’encert dels porters. Si Areola va mantenir viu el seu equip tapant una rematada de Ramos i aturant Benzema en l’un contra un, Navas va respondre en l’única ocasió dels parisencs a la primera part, un xut creuat d’Mbappé en el minut 43. Els locals no inquietaven la defensa blanca, que millorava en solidesa a mesura que Marcelo i Carvajal dosificaven les seves cavalcades per banda.

El factor camp no va ser suficient perquè el PSG guanyés el Madrid.

El factor camp no va ser suficient perquè el PSG guanyés el Madrid.

Amb el descans consumat, semblava que la tònica canviaria i veuríem un PSG menys conservador, sumant més homes a l’atac i prenent més riscs per aconseguir els dos gols que necessitava. A la pràctica, però, la indolència va seguir marcant el joc dels parisencs, mancats de creativitat o idees al mig del camp i desesperats per la seva incapacitat de connectar entre si. La voluntat d’auxili d’Alves va acabar sent contraproduent: la banda dreta va quedar desocupada, i Asensio va fer estralls. Una magnífica passada al vèrtex de l’àrea va deixar sol Lucas Vázquez, que va arrodonir la jugada enviant una gran centrada a Ronaldo. El portuguès va ajusticiar Areola amb el cap en el minut 51, sumant així 12 gols en la present edició de Champions.

La classificació es complicava per a l’equip d’Emery, que necessitava tres gols per forçar la pròrroga. El tècnic va donar entrada a Pastore, sumant potencial ofensiu en la cerca d’una proesa que, aviat, es tornaria impossible. Verratti va perdre el cap reclamant una acció a l’àrbitre, que no va dubtar a mostrar-li la segona groga en el minut 66. Amb un home menys el PSG va aconseguir allò que se li havia resistit amb onze: el gol. El va convertir Cavani de rebot en el 71’ després d’una jugada d’estratègia. Un premi poc merescut en relació al perill creat però que va convidar els locals a l’optimisme durant una estona. Nou minuts, concretament; el temps que va trigar Casemiro a batre el porter francès per sentenciar l’eliminatòria amb un xut que s’enverinaria després de tocar l’esquena d’un defensa. Per la seva part, Asensio i Vázquez van poder engrandir la ferida amb dos xuts al pal.

Els últims deu minuts de partit van ser força prescindibles, amb la imatge d’un equip indolent i derrotat incapaç de pair que haurà d’esperar un any per tornar a testar la seva grandesa a la màxima competició europea. Una sensació desagradablement familiar després que el Barça els baixés l’any passat del núvol en què viuen a la competició domèstica, on no tenen rival. Aglutinar de forma obsessiva i maníaca estrelles com si fossin cromos no és suficient per guanyar la Champions, on l’ofici i l’experiència pesen més que els noms. El Madrid, amb un historial incomparable en aquesta competició, no va bellugar ahir ni una cella davant un rival que, si bé pot mirar-lo als ulls qualitativament, es troba a una distància abismal quan es parla de casta i entitat. 

Neymar va lamentar l'eliminació del seu equip a través de les sarxes socials.

Neymar va lamentar l’eliminació del seu equip a través de les sarxes socials.

 

Fitxa Tècnica:

PSG F.C: Areola; Yuri, Marquinhos, Thiago Silva, Dani Alves; Verratti, MOtta (Pastore, min.59), Rabiot; Di María (Draxler, min.76), Mbappé (Lass Diarra, min.85) i Cavani.

Reial Madrid C.F: Keylor Navas; Carvajal, Varane, Ramos, Marcelo; Lucas Vázquez, Kovacic (Kroos, min.71), Casemiro, Asensio (Isco, min.82); Benzema (Bale, min.76) i Cristiano Ronaldo.

Gols: 0-1, Cristiano Ronaldo (min.51), 1-1, Cavani (min. 71), 1-2, Casemiro (min.80)

Àrbitre: Felix Brych (ALE). Va mostrar groga a Kovacic (min.32) i Sergio Tamos (min. 78) en el Reial Madrid, i a Cavani (min.83) en el PSG. A més a més, va expulsar Verratti per doble groga (min. 20 i 66) pel PSG.

Estadi: Parc dels Prínceps, 47.929 espectadors.