El guió de la nova Metròpolis Barcelona

El Pla Director Urbanístic de l’AMB entra en la seva fase final després de més de 4 anys de participació ciutadana i de debats d’experts

Pere Mercader i Joan Ventura

El Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona encara la darrera fase de la seva empresa. Després de gairebé 4 anys de debat ciutadà i elaboració de l’avantprojecte, aquest desembre comença l’últim període del pla: la seva redacció i aprovació. Aquest serà el primer gran canvi de paradigma pel que fa a urbanisme a la Metròpolis Barcelona, com l’AMB anomena aquesta regeneració del territori.

El PDU té la missió de substituir les carències de l’antic Pla General Metropolità de 1976. Les més de 1200 modificacions que s’han fet des d’aleshores refermen la necessitat de renovar-lo. Els canvis socials de les darreres quatre dècades demanen una altra manera de fer planejament urbanístic. El nou pla es redactarà tenint en compte la diversitat dels espais, els requeriments mediambientals i les contemporànies necessitats socials.

Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), destaca que “el PDU s’ha de redactar entre totes les institucions i moviments socials”, tenint en compte un context en el que “el creixement s’ha de basar en la rehabilitació i la densificació de la trama urbana” degut a la manca de nou sòl disponible.

L’estudi té la missió d’integrar la diversitat  dels 36 municipis de l’àrea metropolitana en un projecte comú. Segons l’organització supramunicipal, vol donar resposta a les necessitats de la població d’aquesta zona d’acord amb les capacitats i oportunitats del territori. L’objectiu és que la seva vigència vagi més enllà de la dècada dels 50, amb una clara “aposta per la mobilitat activa: els peatons i la bici” i el transport públic. Per Sánchez, “la ciutat dels cotxes ha passat a la història” i cal triar quins usos tindrà l’espai urbà en un context d’emergència climàtica.

El projecte, dut a terme per l’AMB, que té competències en matèria de mobilitat, habitatge, medi ambient, desenvolupament econòmic, cohesió social, territori i urbanisme, té a les seves mans l’oportunitat de transformar el dia a dia de més de la meitat dels catalans. Els reptes del PDU van des de naturalitzar el territori al foment d’una mobilitat activa i sostenible repensant les infraestructures metropolitanes. 

Regenerar i renovar

El PDU no pretén fer un gir de 180 graus a l’estat actual de l’àrea metropolitana, però si aprofitar els seus avantatges i les seves carències per crear una nova imatge sostenible, eficient i cohesionada del territori. Les prioritats: la preservació de la infraestructura blava -rius, rieres i platges- i del mosaic agroforestal, tot fent valdre els recursos de proximitat i la infraestructura verda, “no com a zones aïllades sinó com a globalitat”.

Pel que fa a l’estructura urbana o social, l’objectiu és millorar la connexió entre les diferents zones i fer-la el més sostenible possible mitjançant el transport públic, els parcs o els eixos verds. D’altra banda, es volen replantejar les xarxes de serveis més massives, com les autopistes, l’accés a l’aeroport o el port perquè les emissions contaminants que hi ha avui dia es volen reduir substancialment.

“La ciutat policèntrica” 

Per aconseguir tot això, des de l’AMB saben que les estratègies d’actuació s’han de basar en projectes que incloguin tots els sectors i municipis, ja que el projecte té com a característica esencial que sigui conjunt. Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la “solidaritat entre municipis” és fonamental per assolir la regeneració urbana desitjada. En aquest sentit, Sanchez aposta per “considerar les antigues carreteres direcció a Barcelona com la C-245 o la N-150 com a futures avingudes metropolitanes basades amb el transport públic, els peatons i la bici”.

Els números del PDU parlen per si sols: 478 experts, 37 activitats i 54 ponències. I sumant. En total, hi han participat fins ara més de 3.500 persones. Segons Carles Crosas, arquitecte i responsable de l’àrea de centralitat i innovació del pla, aquesta col·laboració entre persones de diferents municipis i sectors pot fer del territori en qüestió una “ciutat policèntrica”, on s’esdevinguin centres més enllà dels límits pròpiament municipals, centres que hauran d’estar lligats amb la xarxa de transport públic.

Des del 25 de setembre s’estan duent a terme jornades de participació ciutadana per a “donar veu a la gent i ajudar a divulgar els continguts de l’avanç del PDU metropolità”. Ja s’han fet la majoria de debats territorials i només queden els referents a Barcelona Capital que es duran a terme el 9 de desembre i el 22 de gener. També s’han realitzats debats sectorials per a tractar temes concrets com la cohesió social o l’energia. L’últim d’aquests debats es va produir el passat 2 de desembre al Col·legi d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports. El pla també acceptarà suggeriments des del seu portal web.Al finalitzar el període d’informació pública es realitzarà una “sessió de retorn”, en què es recolliran els resultats del procés de participació. La perspectiva de l’AMB és portar el Pla Director Urbanístic a aprovació durant l’any vinent amb “propostes sobre el terreny”.

Comments are closed.