El gimnàs entra en la rutina dels adolescents

SERENA G. IORDACHE I SARA OLIVER

La pràctica d’esports en equip o d’esports convencionals és cada vegada menys atractiva pels adolescents, ja sigui per la flexibilitat d’horaris que els hi ofereix anar a un gimnàs o per la varietat d’oferta esportiva que hi troben. Sovint, però, aquests joves comencen a utilitzar les màquines del gimnàs sense un coneixement previ que els pot perjudicar físicament en el seu creixement.

Segons un estudi realitzat per la Fundació d’Ajuda contra la Drogaddicció, la FAD, els joves i adolescents espanyols cada vegada són més tecnològics, i gairebé el 75% asseguren que el que més fan en el seu temps lliure és xatejar i navegar per internet. Fer esport, en canvi, s’enfonsa fins al setè lloc al rànking d’activitats preferides pels joves d’entre 15 i 29 anys, darrere d’altres pràctiques com veure sèries o pel·lícules i jugar a videojocs.

Tanmateix, enfront la pèrdua d’hàbits en la pràctica d’esports convencionals, cada vegada és més habitual la presència de menors d’edat en gimnasos. Els adolescents no sempre van acompanyats, a vegades hi van sols o amb una autorització dels progenitors, realitzant tot tipus d’activitats: des de cardio a màquines de musculació. Segons explica el doctor i traumatòleg, Diego García-Germán, “l’obsessió dels adolescents per lluir una massa muscular amb finalitats exclusivament estètiques pot ser perjudicial a aquestes edats i també frustrant per ells, ja que per motius hormonals els seus músculs no augmentaran tant com esperen”. No obstant, no existeix una edat mínima legal per accedir al gimnàs, de manera que l’ingrés de menors es deixa al criteri de cada centre.

Accés als menors d’edat

Les opcions d’accés són diverses, des de 12 anys en la cadena de gimnasos DIR fins als 17 als Metropolitan. Alguns com Holme Place Barcelona presenten unes condicions més complexes: fixen el llindar als 17 anys però ofereixen en canvi quotes per adolescents de 15 i 16 anys si els pares són socis del gimnàs. De la mateixa manera, els centres públics, més coneguts com Centres Esportius Municipals, acostumen a oferir condicions més restrictives pel que fa a l’accés dels menors. Per exemple, el CEM Ciutadella ofereix accés a les activitats dirigides i a la sala fitness als majors de 16 anys, però els restringeix l’entrada a la sauna i el jacuzzi.

Des de les administracions, cada vegada hi ha un interès creixent en fomentar l’activitat esportiva amb iniciatives com la que presentava la setmana passada la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. El pressupost que es destinarà al Programa de Promoció de l’Atletisme és de prop d’1 milió d’euros per als cursos 2019-2020 i 2020-2021. En aquest sentit, l’Ajuntament va anunciar que es treballarà per garantir i impulsar l’ensenyament de l’atletisme, tant en horari lectiu -a través del Pla ‘L’Escola fa esport a la ciutat’- com en horari extraescolar -a través del ‘Pla de l’Esport’-.

És evident que els beneficis de l’esport són múltiples, no només a nivell físic sinó també pel que fa a la transmissió de valors, sobretot en edat de creixement. Per això, més que una disminució en la pràctica esportiva, caldria parlar d’un canvi d’hàbits. Els adolescents aposten cada vegada més per la flexibilitat d’horaris a l’hora de practicar esport, que els hi dona més llibertat i els compromet menys a fer activitat física amb regularitat.

Comments are closed.