El germà petit del 15-M

“Com que no sabia què necessitàveu, he portat galetes i embotit”, diu una senyora que ronda la cinquantena a la Laura, que els hi agafa i li agraeix amb un somriure. El taulell que les separa està ocupat ara per caixes i plats amb les restes de coques, magdalenes i molles de pa que permeten imaginar l’abundància de la taula una estona abans.

Els estudiants ocupen des de dimecres a la nit la plaça Universitat en protesta per la vulneració de drets i llibertats que consideren que ha aixecat la onada repressiva a les protestes post-sentència. Han decidit fer una “acampada indefinida” fins que no es respongui a les seves demandes, que inclouen, entre altres, l’amnistia i l’aturament de tots els processos judicials en marxa. Segons la Maria, una de les organitzadores a nivell logístic de la protesta, se senten “molt recolzades”. La gent té ganes de col·laborar amb tot el que sigui possible, i el volum de menjar que tenim al magatzem ho demostra”. També els han fet arribar material d’intendència, tendes i mantes.

La Maria Concepció, una àvia que ha vingut a donar suport, s’ha apropat a fer un donatiu a la caixa de resistència. “No he pogut fer res més”, diu, “sempre que pugui baixar ho faré, amb el carretó de rodes. Els ajudarem amb el que puguem. Sóc creient i practicant, i intento tirar endavant amb pau i dignitat. Ens en falta molta”, conclou. “Reivindiquem els nostres drets”.

            “T’estimo molt i estic molt orgullós de tu”

A la plaça Universitat cada vegada s’hi concentren més acampats. Al llarg del matí, hi ha hagut un degoteig constant de mitjans, curiosos fent fotos amb el mòbil i gent donant suport. “Crec que és el que heu de fer els joves, mobilitzar-vos i aturar el país”, diu una mare que ha vingut a visitar als seus dos fills. Preguntada per la criminalització dels joves que denuncia amb força un sector de la societat, ella “s’autoinculpa”. “He vist imatges i me les he cregudes, jo també els he criminalitzat”, admet. “La manera d’ajudar als joves és venint aquí i recolzar-los”.

Del mateix parer és el pare de la Morgana (17) que ahir li va enviar una nota de veu que torna a escoltar emocionada. “T’estimo molt moltíssim, estic molt orgullós de tu”, se sent a través del telèfon. La seva amiga Jana, en canvi, explica que a casa seva ha tingut “discussions que han acabat a crits”.

            Un nou 15-M?

A la plaça Universitat s’hi concentra un jovent variat, amb edats, orígens i ideologies diverses. Per alguns, això va d’independència. Per altres, és un desafiament a un sistema que no funciona. “Mariona, voleu anar a aturar un desnonament? Anar i tornar”, li pregunta una noia a la seva amiga. Per elles, aquesta és una lluita pels drets i les llibertats, i l’habitatge, n’és un.

De moment, l’assamblea d’ahir a la nit va crear quatre comissions per organitzar l’acampada indefinida: logística, continguts, seguretat i comunicació. Aquest matí, els estudiants concentrats havien acordat aixecar-se al voltant de les vuit i començar a quarts de deu una ronda d’assemblees sobre feminisme, internacionalisme, moviment estudiantil i ecologisme. A la tarda, hi haurà ponències d’organitzacions com Irídia, Alerta i suport a les detingudes del 23S.

A la plaça aquest dijous també hi ha les carpes blanques del Banc de Sang, que organitza una recollida en motiu de la Castanyada. Des de l’organització, expliquen com la nit anterior van muntar l’estructura mentre els acampats preparaven també les seves tendes. “No t’ho negaré, tot hi ajuda”, diu una de les infermeres. “Els estudiants estan col·laborant molt”, afirma mentre mira la cua que es forma a l’entrada i la taula plena de joves omplint els formularis.

Comments are closed.