El G5 del Sahel i França es reuneixen contra el terrorisme gihadista

Els caps polítics de França i el G5S (Mauritània, Mali, Níger, Burkina Faso i Txad) s’han reunit aquest 13 de gener a Pau, a la regió occidental dels Pirineus francesos. Els objectius, polítics i militars, es resumeixen en la gestió d’aquests territoris, més vastos que el continent europeu, molt més despoblats i amb un problema creixent pel que respecta a l’amenaça gihadista.

És important no confondre el G5S o G5 del Sahel amb el G5, el grup d’economies emergents que formen Brasil, Índia, Mèxic, Sudàfrica i Xina. En aquest cas, es tracta d’una taula de diàleg entre Macron, Ghazouani, Keita, Issoufou, Kaboré i Déby. La reunió estava prevista per al 16 de desembre, però Macron i Issoufou (Níger) van decidir el seu ajornament després de l’atac gihadista a una base militar coordinada per França a l’oest de Níger, que va deixar 71 militars morts.

Així mateix, el detonant més immediat de la convocatòria de Macron als líders del Sahel ha estat la mort de 13 militars francesos, també a finals del passat novembre. Es tracta de la major pèrdua militar francesa en les últimes tres dècades. Dos helicòpters van col·lisionar en una operació contra el terrorrisme gihadista a la frontera de Mali: set d’aquest soldats pertanyíen a una divisió de pilots amb base a Pau; per això, s’ha triat aquest enclau.

Resultat d'imatges de sahel mapa
No tots els estats africans que formen territorialment part del Sahel s’inclouen a les converses del G5S.
accionhumanitaria

El Sahel (en àrab, «costa del Sahara») és una franja del continent africà que separa l’ecosistema desèrtic del Sahara de la sabana menys àrida del sud. Històricament, el trànsit comercial de caravanes i les seves condicions de frontera ecològica han beneficiat aquests 5.000 km2. No obstant això, en l’actualitat, l’escalfament global ha disminuït els índex de precipitacions, de manera que la zona es troba en risc de desertització. Després d’un seguit de catàstrofes naturals i crisi humanitàries, el Sahel es coneix com «el cinturó de la fam».

A més a més, i en paral·lel al context internacional, la influència del radicalisme islàmic ha augmentat al Sahel. El territori sofreix una creixent violència gihadista, amb les conseqüents morts de militars i civils. Les regions més afectades pel gihadisme són també les més desfavorides. L’escassa presència dels governs nacionals, així com de la comunitat internacional, ha afavorit l’auge de l’extremisme islàmic.

De les operacions Serval i Barkhane a la Coalició pel Sahel

El desembre de 2012, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va establir l’inici de l’operació Serval. França i Mali van iniciar així una col·laboració militar per frenar l’avançament del terroristes que començaven a envair el nord del país africà. França enviava tropes a Mali per evitar que s’estengués el domini de grups terroristes com Al Qaeda o Boko Haram.

La comunitat internacional implicada -seguint l’exemple de la situació a Afganistan anys abans- es va dividir entre els qui col·laboraren amb soldats i els qui van oferir altres tipus de suport. D’una banda, aquells estats directament afectats per la lluita contra l’extremisme van manar tropes. D’altres, amb interessos més aviat geopolítics o econòmics, van oferir suport logístic i d’intel·ligència. A la reunió de dilluns, el G5 va repetir la idea del «suport essencial dels Estats Units».

El 2012, l’objectiu polític secundari era refer la gestió de l’Estat de Mali, la seva economia i serveis. En els anys successius, la presència militar francesa s’ha vist reforçada en aquesta zona del Sahel. L’objectiu militar i el polític es convinen als pactes entre França i els líders nord-africans. La seguretat és l’eix central d’aquestes converses, però també es parla d’infraestructures, política alimentària i canvi climàtic.

D’acord amb aquests objectius, l’operació Serval va renovar-se el 2014 sota el nom de Barkhane. Alhora, es va definir el grup dels cinc del Sahel, que van signar la seva col·laboració a la ciutat de Nuakchot, capital de Mauritània.

Le président français Emmanuel Macron avec deux de ses homologues sahéliens, le Tchadien Idriis Déby et le Nigérien Mahamadou Issoufou, réunis à Pau, le 13 janvier 2020.
Txad, França i Níger a la taula de la reunió contra el gihadisme de Pau, el 13 de gener de 2020.
Guillaume Horcajuelo (AFP) a Le Monde

Set anys després de l’operació Barkhane, el pacte militar i polític amb França es renova amb la Coalició pel Sahel establerta aquest dilluns. La situació front el gihadisme ha empitjorat, especialment a Mali, Níger i Burkina Faso. Davant aquesta evolució, Macron ha compromés l’enviament de 220 soldats que s’uniran als 4.500 francesos destinats a la missió Barkhane en països del G5S.

Ingerència o ajuda

A banda de reforçar les mesures en la lluita antiterrorista, Macron va convocar la reunió per re-qüestionar als països del G5 el seu acord amb el suport militar europeu, de la ciberseguretat a la pirateria. El president de la República francesa no és al·liè al creixent sentiment antifrancès que es percep als carrers de les nacions del G5S (Mauritània, Mali, Níger, Burkina Faso i Txad). La colonizació europea -francesa, en essència- del nord d’Àfrica ha deixat un llegat històric difícil d’ignorar.

No obstant això, França ha tornat a afirmar que la seva presència a països exteriors és auxiliar, a petició del govern nacional i, en cap cas, intervencionsita. La col·laboració -militar, però també econòmica, sanitària o climàtica- és acceptada per ambdues parts, tot i que sovint liderada per la potència europea. De la mateixa manera, l’Elisi ha agraït que les autoritats públiques del Sahel hagin fet declaracions contra aquest sentiment antiintervencionista que creix a l’opinió pública.

Però el resentiment contra la presència europea creix després de la reunió d’aquest dilluns a Pau. Mali i Burkina Faso han estat els principals exponents d’aquesta crítica a l’actitud de Macron i els seus propis líders polítics. Associacions i grups polítics opositors han acusat de «titelles» Keita (Mali) i Kabouré (Burkina Faso). El fet que el president francès convoqui la reunió al seu terriotri i ells acudeixin a la seva crida s’ha entès als sectors més soberanistes com una «humiliació». El mateix dia de la reunió del G5S, un centenar de manifestants van desfilar a Pô, al sud de Burkina Faso, per denunciar el que entenen com «paternalisme» francès.

La dimensió internacional (Espanya inclosa)

A banda de França i el G5S, a la reunió de Pau han acudit el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres; el president del Consell Europeu, Charles Michel; i el representant de política exterior i seguretat de la Unió Europea, Josep Borrell. Presències internacionals que mostren una imatge de cooperació front la lluita terrorista al territori del Sahel.

De fet, la ONU coordina la Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA). En declaracions recents al Consell de Seguretat, el cap de misions de pau de les Nacions Unides, Jean-Pierre Lacroix, ha alertat de la necessitat de la creixent inseguretat en aquest territori entre l’Atlàntic i el mar Roig. A principis d’aquest gener, 89 soldats nigerians i 18 cascos blaus de la ONU van morir en dos atacs paral·lels a les fronteres i al nord de Mali.

Espanya, sense implicar-se tant com França, és un dels països de la UE que lidera l’esfoç militar al Sahel. La meitat de les tropes de la EUTM Mali (Missió d’Entrenament -de militars- de la Unió Europea a Mali) són espanyoles. Gairebé 300 soldats, a banda del programa de formació per operacions antiterroristes que la Guardia Civil coordina als països del G5S.

Comments are closed.