El futur del Brexit

El Regne Unit i la Unió Europea defensen els seus interessos en els acords posteriors a la firma de la renúncia de l’illa britànica com a Estat membre

Júlia Mezquida i Pol Aguilar

El passat 30 de desembre de 2020 es va fer efectiva la retirada del Regne Unit de la Unió Europea. Un fet sense precedents que obre un període d’incertesa pel que fa a la relació del Regne Unit amb la resta dels Estats membre de la Unió.

Tanmateix, tal com preveu l’Acord de Retirada, l’illa britànica es troba actualment en un període transitori que durarà fins al 31 de desembre del 2020. Durant aquest temps, el Regne Unit seguirà aplicant la legislació de la Unió, però deixarà de tenir comissaris, europarlamentaris i representants a les institucions de la UE. L’objectiu de la transició és donar cert marge de temps perquè els ciutadans i les empreses puguin adaptar-se al nou marc legal i polític.

Una de les preocupacions més recurrents en ambients joves i universitaris rau en com quedarà el tema de la mobilitat acadèmica.

La Joana Massana, estudiant de cicle superior, marxa aquest febrer a estudiar tres mesos a Edimburg. Quan li van confirmar la plaça, ara ja fa quatre mesos, tenia dubtes sobre si finalment podria dur a terme la seva estança. 

Ara, ja amb la certesa que podrà estudiar al país escocès, confirma que el període de transició li permet, a tots els efectes, viatjar com si el Regne Unit encara fos Estat membre més de la UE, encara que tècnicament ja no es considera un país comunitari. “Podré marxar amb la targeta sanitària europea, sense visat i amb el meu passaport”, puntualitza. 

I és que, l’Acord de Retirada preveu que el Regne Unit segueixi participant en l’actual programa Erasmus+ 2014-2020. Això significa que els estudiants podran continuar beneficiant-se de les subvencions concedides pel Ministeri d’Educació fins que es completin els seus estudis o activitats, inclús si són després del 2020. 

Si els estudiants a partir del 31 de desembre de 2020 tenen intenció de continuar estudiant al Regne Unit o començar a treballar un cop acabats els estudis, hauran de sol·licitar el EU Settlement Scheme.

El gran interrogant es planteja a partir de l’1 de gener de 2021. A partir d’aquesta data no hi ha res en ferm, tot dependrà de les negociacions entre Londres i Brussel·les. Tanmateix, el Regne Unit té intenció d’establir negociacions envers el nou programa d’Erasmus+ 2021-2027.

  

Vista aèria del Palau de Westminster a Londres. Imatge de Dominika Gregusova
Vista aèria del Palau de Westminster a Londres / Dominika Gregušová

Deixant de banda l’àmbit de mobilitat, el Brexit també planteja altres problemes que s’hauran de negociar.

La Unió Europea buscarà que els acords comercials amb el país britànic siguin el més semblant als vigents fins a la seva separació com a estat membre, tot i que no seran en cap cas els mateixos. Per part del Regne Unit, es preveu més duresa en les negociacions. La victòria amb majoria absoluta de Boris Johnson a les passades eleccions del 12 de desembre li dóna carta blanca per tal que el parlament aprovi els acords.

La voluntat d’implementar un «Brexit dur» es reflecteix en les paraules del secretari d’afers exteriors de l’executiu anglès, Dominic Raab. En una entrevista a la BBC, assegurava que a partir de l’any vinent «no seguiran normes de la UE». Aquesta postura contrasta amb la voluntat de la Unió Europea. El president del Parlament europeu, David Sassoli, avisa que «sense normes seran els més forts els que s’imposaran en detriment dels més dèbils, i això la UE no ho vol».

Comments are closed.