El Coronavirus fa aflorar la precarietat dels tècnics de l’espectacle

El ministre de Cultura i Esports, José Manuel Rodríguez Uribes, afirma que les ajudes al sector cultural aprovades pel govern socialista van destinades a “tots els sectors de la cultura”. Però professionals com ara els tècnics de so, els assistents a l’escenari o els mànagers de ruta es queixen que els han deixat de banda. Es tractaria de tots els professionals que en el món de la música anomenen “staff”, tota aquella gent que hi ha darrere de qualsevol artista. Dels 23 milions d’euros destinats a la música i a les arts escèniques, denuncien que no n’hi ha ni un destinat a ells.

La vida dels tècnics d’espectacles acostuma a ser dura. Es considera que la majoria de tècnics són autònoms, amb tot el que això suposa. La majoria d’ells no tenen contractes laborals amb continuïtat, mai poden estar segurs de quins ingressos tindran. Com ells diuen si l’empresa ho desitja “et posen a la nevera” i no tornen a trucar.

Roger Piqué al Rabolagartija Artur Gavaldà

Sense feina

En veure que la situació generada per la Covid-19 provocaria que no tenir feina, molts tècnics van deixar de pagar la quota d’autònoms, no confiaven en una futura ajuda per part de l’administració. Els que ho van fer no es poden acollir a les ajudes estatals per als autònoms. Roger Piqué, il·luminador en multitud de projectes, va decidir confiar en l’estat tot i sentir que els polítics desprecien la seva feina, “mentre donen ajudes als artistes, deixen de banda a molts professionals que treballen molt”.

Els tècnics no disposen d’ajudes

Piqué és autònom, i com en molts altres casos, ell va acollir-se a l’ajuda de la Generalitat, això feia que no pogués optar a la d’àmbit estatal, a partir de les mútues. L’ajuda catalana era un sol pagament teòricament pel mes de març però que es va fer efectiu al maig. En el cas de Piqué, va rebre 1.000 euros. Les quotes d’autònom d’aquest període ascendeixen a 900 euros. En resum, ha ingressat a caixa 100 euros en tres mesos.

Paco Melero explica la seva situació com a tècnic de so

La resposta del sector

El conjunt de la indústria musical ha començat la campanya #SomosMúsica amb la intenció de sensibilitzar al públic sobre l’afectació del confinament en el seu sector. Aquesta campanya sense caps visibles posa en el taulell de joc la importància de tots els professionals del món de la música en un moment en què, tot i que la música està ajudant a fer més suportable la situació, no rep la cura necessària. Centenars de professionals ja s’hi han unit amb el hashtag de la campanya.

En aquest context, la productora Sonde3 ha posat a la venda samarretes solidàries per recaptar fons per als equips tècnics dels seus grups.

Cartell de la campanya #SomosMúsica

Sense conveni col·lectiu

El coronavirus ha ajudat a fer aflorar la manca d’una regulació legal i un conveni col·lectiu que massa cops porta a males condicions de treball. Aquesta regulació és un dels cavalls de batalla de Tecnicat, el sindicat de tècnics i tècniques de Catalunya. És la primera organització en aquest àmbit de tot l’estat i això que només té dos anys de vida.

Marta Baena és tècnica de so i ha tingut contractes tant d’assalariada com de “falsa autònoma”, contractada com a tal però amb una funció de treballador continu. Des de la seva experiència, “és un món enfocat a ser freelance”, ja que és la manera per poder “créixer professionalment”. Tot i això, Baena creu necessària una acció conjunta dels treballadors del sector, ja que les empreses “s’aprofiten que no hi hagi un conveni de l’espectacle”. Malgrat les dures condicions laborals, Baena assegura que pot fer les hores que se li demanen si la tracten bé “perquè és la meva passió”.

Marta Baena al Clownia Artur Gavaldà

El problema de no tenir conveni

El paper de l’administració

Tot el sector dels espectacles està estretament lligat als concursos fets per organismes públic. Les empreses d’esdeveniments que presenten els pressupostos més barats són les que més treballen. Aquesta lluita aferrissada pel preu fa que els treballadors no cobrin allò just. La manca de descansos, les jornades maratonianes i la mala alimentació són el dia a dia.

Per Alvaro Sanchez, microfonista en convencions i grans festivals i membre de Tecnicat, “les administracions públiques, a la pràctica, infringeixen els drets laborals”. No només és l’administració que contracta la que perpetua males condicions laborals, segons Sanchez “els inspectors es fixen amb les mesures de protecció però no en la quantitat d’hores que s’han treballat”.

L’estat vol que el món de l’espectacle torni a estar actiu però en condicions poc viables des del punt de vista econòmic com la dràstica reducció dels aforaments. Per Roger Piqué “és un mecanisme per deixar-nos de donar ajudes”, ja que les ajudes es fan sempre que hi hagi cessament de l’activitat. La Plataforma Estatal per la Música xifra, només durant el primer mes d’estat d’alarma, en vuit milions d’euros l’impacte de la pandèmia en la indústria musical estatal.

Comments are closed.