El Congrés dóna llum verda a la llei de l’eutanàsia

La proposta ha obtingut 201 vots a favor, 140 en contra i dos abstencions

La llei que regula l’eutanàsia ja fa temps que està en el punt de mira. La proposta regulativa es va presentar per primera vegada al Congrés dels diputats el Juny del 2018 i va rebre el suport de la majoria parlamentària. Una convocatòria anticipada d’eleccions però, va fer que la iniciativa quedés arraconada. El setembre del 2019, es va tornar a considerar aquesta qüestió, poc abans però que es tornessin a dissoldre les corts. Aquest passat dimarts 11 de febrer, es va celebrar el primer ple ordinari d’aquesta legislatura, un ple en què es va tornar a posar sobre la taula el tema de la Llei de l’eutanàsia i sembla que, aquesta vegada serà la definitiva si no es produeix cap anormalitat política que n’escapci el seu desenvolupament.

La majoria de la càmera parlamentària li va donar el vistiplau: El partit Socialista va presentar la proposta amb el suport necessari d’Unidas Podemos, el dels partits nacionalistes catalans i bascos i, fins i tot, el de Ciutadans, la proposta va trencar els blocs ideològics de la Cambra baixa. El Partit Popular es va negar a acceptar la proposta al·legant que són “retallades en tota regla” i proposant una llei de cures pal·liatives per a pacients en fase terminal. Vox i UPN també es van posicionar en contra de l’aprovació de la llei. “L’eutanàsia és matar a algú, vostès aspiren a moralitzar aquesta conducta i converteixen l’Estat en una màquina de matar i als metges en còmplices”. D’aquesta manera va defensar el seu parer Lourdes Méndez-Monasterio de Vox.

Debat eutanàsic

L’eutanàsia es pot definir com l’acte deliberat de posar punt final a la vida d’una persona, produït per la voluntat expressa d’aquesta i amb l’objectiu d’evitar sofriments. El debat sobre l’eutanàsia ha estat present en la nostra comunitat durant les últimes dècades, no només en àmbits acadèmics sinó també en l’àmbit social. Un debat que, s’encén cada vegada que es difonen casos personals que commouen l’opinió pública. El que s’intenta valorar i sospesar en aquesta discussió és, d’una banda, els drets fonamentals a la vida i a la integritat física i moral i, d’altra banda, el dret a la dignitat, a la llibertat o bé a l’autonomia de la voluntat. Quan una persona plenament capaç i lliure s’enfronta a una situació vital que al seu judici vulnera la seva integritat i la seva dignitat, el bé de la vida pot caure a favor dels altres béns i drets amb els quals ha de ser ponderats. És per això que el grup parlamentari socialista, proposa dotar d’una regulació sistemàtica i ordenada els suposats casos en què l’eutanàsia no hagi de ser objecte de retret penal.

Les dades s’han obtingut d’unes enquestes fetes per La Vanguardia (abril del 2019) i mostren quina és l’opinió de la ciutadania espanyola en relació al tema de l’eutanàsia
Quin és el context vàlid per l’eutanàsia?

Ara bé, segons la llei, no totes les circumstàncies són vàlides a l’hora de sol·licitar l’eutanàsia. En primer lloc, s’ha de disposar de la nacionalitat espanyola, ser major d’edat i ser capaç i plenament conscient en el moment de presentar la sol·licitud. També és necessari disposar per escrit de la informació que existeixi sobre el seu procés mèdic i les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, fins i tot, la d’accedir a cures pal·liatives. El requisit essencial és però, patir una malaltia greu i incurable o bé una malaltia greu, crònica i invalidant, certificada mèdicament i per la qual no hi ha cap mena de cura.

A l’hora de formular la petició, s’han de presentar dues sol·licituds voluntàries per escrit, deixant entre elles una separació de quinze dies. Si el metge considera que la mort del demandant és imminent, podrà acceptar qualsevol període menor que consideri apropiat en funció de les circumstàncies clíniques. En el cas que el sol·licitant sigui físicament incapaç de datar i firmar el document, existeix la possibilitat que ho faci sota el seu consentiment i en plena capacitat, una altra persona major d’edat que haurà de mencionar que qui demana la prestació d’ajuda, no es troba en condicions de firmar el document i indicar-ne les raons. A més, també es demana que el document es firmi en presència d’un professional sanitari.

Aquest professional serà el qui avaluarà la primera petició: analitzarà si és voluntària, si hi ha hagut coaccions externes o no, si expressa fidedignament els desitjos de la persona… I no només ho analitzarà ell com a metge encarregat sinó que ho enviarà a un altre professional de la medicina perquè també ho avaluï. Dues setmanes més tard, el pacient haurà de reiterar la seva petició i serà en aquest moment quan aquesta es derivi a una comissió de control  que s’encarregarà que la llei es compleixi. Si des d’aquesta es considera que el procediment ha estat adequat, el sol·licitant estarà llest per poder morir en un període de dues setmanes, ja sigui prenent-se ell mateix la medicació o bé sent el metge responsable el qui li administri.

El ple va acceptar tramitar la proposició de la llei proposada pels socialistes. Si no es convoquen unes eleccions anticipades i no es produeix cap final abrupte de legislatura, Espanya es convertirà probablement en el sisè país en l’àmbit mundial en despenalitzar l’eutanàsia i, després de dos intents fallits, es reconeixerà als espanyols el dret a una mort digna. «Farem tots els esforços perquè es faci amb totes les garanties però amb la brevetat més gran possible», va explicar Salvador Illa, que va valorar que la llei podria estar aprovada aproximadament al juny.

Comments are closed.