El Clàssic des de l’òptica d’un bar

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Riuades de gent disfressada, música, màscares, carrosses i rauxa inunden els carrers de Terrassa: el Carnestoltes ha arribat per la porta gran. Dues competicions paral·leles disputen per endur-se el premi. Les dues ben diferents, el premi a la millor rua i el partit del Madrid-Barça. Dos conceptes gairebé antagònics, però units per una mateixa causa: guanyar.

Em disposo a anar de bar en bar a la recerca d’una pantalla on seguir el Clàssic. Aquells locals que sempre s’han vestit dels colors de les aficions canvien la panoràmica. Des de les taules traspuen Harry Potter’s, fades, dracs, dimonis o, fins i tot, militars espanyols. Tot i així, no resulta un problema pels més merengues o culers que, frisosos per veure el partit, es fan un lloc a les taules. Alguns es coneixen de tota la vida, altres han fet amistat arrel de compartir “pitis” a les mitges parts o altres, simplement, van en solitari. Les opinions estan dividies, hi ha qui creu que empataran o els qui ja gairebé cantussegen la victòria dels seus respectius equips. L’afició merengue creu que “sí, avui sí que sí”, mentre que els seguidors blaugranes opinen que “tampoc passaria res per deixar-los guanyar, sinó els avergonyirem massa”.

Són les 20:45: comença el partit. Valverde aposta per Arthur en el centre i Sergi Roberto com a lateral. Amb tot, comparteix una clara idea: la defensa de la pilota. Solari, altrament, aposta per Bale, Benzema i Vinicius per formar el trident. Tots dos amb els objectius clars, trepitgen el camp amb la retina de l’ull esbiaixada per la pressió del 0-3. Uns primers minuts d’estira-i-arronsa per part dels dos equips. El Barça comença a prendre possessió i cada vegada se sent més còmode i confiat, acostant-se a la porteria de Courtois. Els blaugranes pressionen els homes de Solaris fins que, al minut 26, Rakitic aconsegueix superar la meta belga. L’estrepitosa música del carrer contrasta amb el cantussejar dels aficionats del primer gol. Un 0-1 que es converteix en la conseqüència del domini barceloní.

 

L’última acció de la primera part destaca per ser la jugada més polèmica del partit. Sergio Ramos es guanya una targeta groga després de colpejar Messi, que queda atordit i sagnat.

 

Inici de la mitja part. Em crida especialment l’atenció, una taula situada fora del bar xinès on la taula està ocupada per un grup de noies que venen a veure el futbol: la Maria, la Mariona, la Sílvia, la Laura, la Vicky i la Betty. Les egarenques em comenten que és un costum que tenen, venir a veure, sense homes, els partits. I és que, amb el 8 de Març a tocar, serveix com a mostra reivindicativa que el futbol no és un esport masculí i que els estereotips fa anys que haurien d’haver quedat enrere.

Després d’apagar el cigarret i coincidint amb l’inici de la segona part, els més ràpids entren dins el bar fugint del fred imperant del carrer. Una segona part tranquil·la, poc variada i probablement amb més domini blaugrana. Finalment, amb uns últims minuts ben disputats, l’àrbitre senyala el final del partit. En una mateixa setmana, dues victòries dels homes de Valverde. I és que, ara sí, deixant el Real Madrid a 12 punts de distància a la Lliga, ja es veurà si l’equip blanc podrà tornar a alçar el cap.

Comments are closed.