El 70% dels espanyols està a favor de la reforma constitucional

Poc es podien imaginar els anomenats «pares de la Constitució» que l’opinió respecte a la Carta Magna aprovada l’any 1978 canviaria de manera tan patent en les següents dècades. Així ho fa palès l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de setembre, que pregunta als enquestats si creuen que s’hauria de reformar el text constitucional a les portes del seu 40è aniversari. Gairebé el 70% aposta per aquesta via, dels quals la meitat opina que el canvi hauria de ser profund, mentre que el 33% prefereix que els retocs siguin mínims.

El cert és que aquest tema està vigent en l’agenda política espanyola des de fa un parell d’anys. I no és per a menys, ja que l’actual situació política i social del país ha posat en boca de molts la necessitat d’adaptar la Constitució als nous reptes als quals s’ha d’enfrontar la societat. Per a Rafael Bustos Gisbert, professor de Dret Europeu i Constitucional de l’Escola Judicial de Barcelona, «el moviment de reforma hauria d’haver-se pres seriosament des de l’esclat de la crisi econòmica i la sentència de l’Estatut. Aquests dos moments són el tret de sortida del moment constituent que hauria de culminar en la reforma constitucional en els pròxims anys».

Profunditzant en la reforma constitucional, el CIS també pregunta quins aspectes o qüestions s’haurien d’introduir en cas que es decidís canviar la Carta Magna. L’opció prioritària, amb un 32,4%, és millorar la coordinació de competències en educació i sanitat. En segona posició, un 29% creu que s’haurien d’incrementar la transparència i el control de l’activitat política, un fet que coincideix amb el segon problema que preocupa més a la població, que és la corrupció i el frau. A part, però, algunes forces polítiques com el Partit dels Socialistes de Catalunya creuen que la reforma constitucional també resoldria o  alleugeria el problema territorial. En aquest sentit, el professor Rafael Bustos dubta. «No se sap. Ni tampoc per quant temps. El tema és si la situació actual el soluciona o no. Si no és així, llavors s’haurà d’intentar-ho amb la reforma. Deixar que es podreixi no contribuirà a resoldre res.

Ara per ara, però, en l’àmbit polític no hi ha suficient consens per poder dur a terme aquesta reforma, ja que cada partit constitucionalista advoca per una estratègia diferent. Tanmateix, Bustos creu que tot i no haver-hi prou consens, aquest fet no és rellevant. «Les constitucions es reformen precisament quan entren en crisi, quan es trenquen consensos bàsics i s’han de reconstruir. Ara no hi ha consens, però és esperable que n’hi hagi al final del procés». Pel que fa als altres possibles esculls als quals s’hauria d’enfrontar aquesta iniciativa, el professor cita la prudència. «Un moment de canvi constitucional és un moment d’incertesa. Trenques una determinada cultural constitucional que ja es coneix i s’aplica. Es pretén canviar-la per una nova que no se sap si funcionarà i si millorarà la situació. Això provoca una situació de risc que espanta».

A més a més, l’enquesta introdueix una pregunta sobre la Transició: «Quaranta anys després d’aprovar-se la nostra Constitució, creu vostè que la forma que es va dur a terme la transició a la democràcia a Espanya constitueix un motiu d’orgull per als espanyols?». Més del 67% ha respost afirmativament. Tanmateix, en la següent pregunta, referent al grau de satisfacció respecte a la manera en què funciona la democràcia al país, les opinions són més diverses: un 38% es mostra bastant satisfet, mentre un 42% se’n mostra poc i un 12% gens satisfet.

Comments are closed.