Dues celebracions, dues Bolívies

PER VÍCTOR NAHARRO I JOAN SIMÓ

El 22 de gener és un dia especial per als bolivians. Des del 2009 aquesta data s’ha convertit en l’aniversari de l’Estat Plurinacional de Bolívia, nom que té el país d’ençà que es va aprovar la Constitució vigent. Durant els anys de presidència d’Evo Morales, aquesta festa era celebrada de manera eufòrica pels partidaris de l’antic president. Aquest any, però, amb el líder del MAS (Movimiento Al Socialismo) exiliat a l’Argentina, les coses han canviat.

Abans, la plaça de davant del palau estava plena d’indígenes, camperols, obrers i altres incondicionals d’Evo Morales per a qui aquest dia suposava una forma de reivindicar la seva inclusió en la vida institucional de Bolívia després de dècades d’oblit.

Evo marcha con la COB«Evo marcha con la COB» by Eneas is licensed under CC BY 2.0

Però les lectures que fan els bolivians sobre el govern de Morales, l’únic president indígena que ha tingut el país, són diverses. La nova presidenta, Jeanine Áñez, va aprofitar el seu discurs institucional per criticar durament la «corrupció i el terrorisme» de l’antic govern. Per a Áñez, conservadora i ultrareligiosa, la marxa de Morales ha permès que el país pugui «alliberar-se d’un destí com el de Veneçuela».

Discurs institucional de l’autoproclamada Presidenta Áñez

No és l’única que ho pensa. Després de les denúncies de l’Organització d’Estats Americans (OEA) per frau electoral a l’escrutini de les passades eleccions del 20 d’octubre, Bolívia va entrar en una greu crisi social, on les protestes van acabar amb 35 morts i més de 800 ferits. La pressió internacional i l’oposició de policies i militars van forçar la marxa d’Evo Morales. L’expresident es va exiliar primer a Mèxic i més tard a Argentina. Enrere han quedat quasi catorze anys de presidència que han fet de Bolívia el país sud-americà amb més creixement econòmic: des de 2006 ha quadruplicat el seu PIB.

Si vols saber més sobre la història recent d’aquest país, aquí te’n fem un resum:

Tot i no fer-ho amb el mateix ímpetu que en edicions anteriors, els seguidors de Morales van sortir al carrer a manifestar-se per la tornada del seu president “legítim” i en contra del que consideren un cop d’estat en tota regla. Les concentracions més destacades es van produir a Cochabamba i a El Alto. A més, des de Buenos Aires, l’expresident va convocar els seus fidels a una celebració amb música, banderes i un ambient molt més festiu que el que es va viure a Bolívia.

Derrotarem a la dreta boliviana per seguir amb el procés de canvi. No els tinc por” va dir Morales en un acte que va acabar amb l’eufòrica proclama “patria o muerte”. Hi ha qui ha vist en el discurs del líder indígena el tret de sortida de la campanya electoral per als comicis que s’han de celebrar el pròxim 3 de maig. Caldrà esperar fins aleshores per saber quin és el futur de Bolívia, un país que haurà de triar entre el retorn a les polítiques socialistes del MAS, encapçalat per l’exminsitre Luis Arce, o apostar per la dreta que representen figures com Carlos Mesa, Jorge Quiroga o la mateixa Áñez.

Comments are closed.