Dos processos difícils de pair

Miquel Pascual Prat

Read this content in English here

El Barça i el procés, dos temes que, segons els gurús, mai s’han de barrejar, però que es troben en punts molt similars. Aquestes similituds comencen si observes qui ha estat al capdavant dels dos projectes durant els últims mesos: Quim Torra i Ernesto Valverde.

Dues persones que no transmeten cap mena de carisma i que, tot i ser de ben segur dos grandíssims professionals, segurament no són la persona més adequada per liderar projectes d’aquestes magnituds.

El fet que és més difícil de posar en dubte és que els dos fan cara de ser boníssimes persones. De fet, segurament massa per al càrrec que els ha tocat ocupar. Per aquesta raó, tot i que la seva tasca pot posar- se molt en dubte, és molt injust la manera com han acabat, l’un inhabilitat i l’altre
havent de veure com el seu lloc de treball gairebé es posava a subhasta mentre ell encara era al càrrec.

No seria una bogeria dir que han fracassat; però, en tot cas, només són la cara més visible d’aquest fracàs. Darrere seu hi ha dos projectes que s’han quedat estancats i que no s’han sabut reinventar des dels seus millors moments. El futbol i la política han evolucionat molt ràpid i, ni el Barça ni
el moviment independentista s’estan adaptant bé en aquest nou context.

El temps ha passat, però les persones que van liderar l’independentisme i el Barça als seus millors moments en aquests últims anys segueixen en primera línia; però podent aportar molt menys del que aportaven en aquells moments. Així, se segueix mantenint un discurs semblant al de llavors, però s’ha obert una clara escletxa entre aquest discurs i la realitat. I, si no, només cal veure que implementar la república s’ha transformat en una mesa de diàleg i el “model Barça”, en un remei gairebé infal·lible per curar l’insomni.

Això té una afectació en els seguidors, que es podria simplificar en la paraula frustració. Per això, qualsevol nou estímul serveix per convertir aquesta frustració en esperança. Així, Quique Setién ha aparegut com un tsunami per ser un nou bri d’esperança o, com ja és habitual, fondre la seva
onada en un enorme mar de frustració.

Frustració perquè desaprofitar la força de tota la gent que et dóna suport és com desaprofitar tenir a Messi. I quan aquests decideixin marxar, tot serà molt més difícil.

Comments are closed.