Dignitat laboral i artística sobre ‘puntes’

El Suprem confirma com indefinida a una ballarina de Ballet Nacional després de deu anys de contractes temporals

SARA GÓMEZ ALBURQUERQUE & ALAI RENTERÍA

Les condicions laborals dels artistes que desitgen dedicar-se a la seva vocació són majorment deficients i precàries. Els baixos sous i les situacions d’incertesa són els sacrificis que comporta obtenir una professió per la qual se sent passió. El món de la dansa n’és un dels majors exponents d’aquesta situació. Les ‘víctimes’ són inacabables, però es propis ballarins lluiten per canviar la situació. Alguns casos arriben a tenir ressò i conscienciar. Aquest ha estat el cas d’una ballarina acomiadada del Cos de Dansa del Ballet Nacional d’Espanya després d’haver-se acreditat que va signar una desena de contractes temporals entre 2002 i 2012. La Sala del Social del Tribunal Suprem l’ha confirmat, finalment, com a treballadora indefinida.

En una sentència datada el 15 de gener i publicada aquest dilluns, l’alt tribunal entén que s’ha d’aplicar el règim laboral específic dels artistes, que permet convertir en fix el contracte temporal d’un treballador que, en un període de trenta mesos, hagi estat contractat més de vint mesos per a una mateixa empresa amb o sense solució de continuïtat -mitjançant dos o més contractes temporals-. Els magistrats rebutgen així el recurs de cassació interposat per l’INAEM (Institut Nacional d’Arts Escèniques i de la Música) i confirma la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va declarar l’acomiadament improcedent i va condemnar l’empresa a la readmissió de la dona o a el pagament d’una indemnització de 51.666 €.

Assaig de repertori a les instal·lacions del Ballet Nacional i façana del Tribunal Suprem de Justícia, qui ha fallat a favor de la ballarina demandant. FOTO: Collage propi.

La professional exercia la mateixa feina que un ballarí fix de la companyia. Per aquest motiu, no s’hi podia atribuir cap justificació per explicar els continus contractes laborals que només afegien incertesa i preocupacions al treball de l’artista. En el present cas, és un fet provat que la treballadora havia participat en les activitats de repertori de ballet amb exclusivitat –sense possibilitat d’alternar un altre treball prescindint d’autorització-, tant respecte de les concretes representacions anuals programades com respecte de l’activitat relacionada amb el manteniment, preservació i actualització de la dansa espanyola. Així, tot i que el Suprem reconeix que la temporalitat pot ser usada «amb normalitat», no es pot vacil·lar quan l’objecte de l’activitat contractada sigui la realització de labors estructurals i ordinàries, «l’única contractació possible sigui la contractació indefinida».

Aquest cas visualitza una conjuntura artística espanyola necessitada d’ajudes i més clientela. L’atenció destinada a l’obra creativa és molt menor a l’Estat espanyol que a la gran majoria d’Europa. Així, les companyies han de sobreviure en condicions d’insuficiència. Encara i això, no es poden justificar els mals tractes que realitzen envers els seus integrants. Les característiques especials de la feina artística i la dificultat d’encaixar-lo en els protocols de l’Administració pública han estat font contínua de conflictes jurídics per l’INAEM. Aquesta no és la primera sentència que els obliga a reconèixer com a personal indefinit a ballarins de les companyies de titularitat estatal (Ballet Nacional de Dansa i Companyia Nacional de Dansa), però sí que és la primera vegada que un cas d’aquest tipus arriba a el Suprem, després que l’INAEM decidís interposar un recurs de cassació per a la unificació de la doctrina.

Ballarins del Ballet Nacional d’Espanya, davant del teatre de la Zarzuela, dies abans de la vaga de juny de 2016. FOTO: EFE

Va ser considerablement decisiva la vaga contra els contractes temporals efectuada l’estiu del 2016 pel conjunt del Ballet Nacional d’Espanya. Un total de 33 ballarins dels 42 totals i cinc músics del BNE van convocar aturades a partir de el 18 de juny. Però, van prendre la decisió de neutralitzar temporalment la batalla. Així, van declarar que renunciaven a la seva protesta, com a conseqüència de l’abandonament que han experimentat per part de l’INAEM, a qui van culpar de manca de sensibilitat quan va declarar que les seves peticions eren incompatibles amb la llei vigent.

Finalment, en 2018, el Consell de Ministres va aprovar un decret per posar fi al degoteig de denúncies regulant el contracte dels ballarins, però queden encara casos pendents anteriors a aquesta norma. La nova llei estableix que els contractes s’han d’ajustar a la durada de cada projecte, de manera que l’INAEM pot subscriure amb els seus ballarins contractes de més de tres anys, que era el límit que fins llavors imposava l’Estatut dels Treballadors.

Comments are closed.