D’estudiants universitaris a líders mundials per uns dies

XÈNIA CASANOVAS (@xe1995) i ANDREA ZAMORANO (@zp_andrea)

Descarrega’t l’article en PDF

Joves de diferents països del món coneixen de primera mà el funcionament de les Nacions Unides simulant la seva activitat diplomàtica.

Els delegats del Consell de Seguretat es preparen per votar una resolució. Després de tres dies d’intens debat la Xina, França, el Regne Unit, els Estats Units, Rússia, Malàisia i Espanya han aconseguit presentar un text que compta amb el suport majoritari. Finalment, amb onze vots a favor, un vot en contra i quatre absències la resolució és aprovada. Aplaudiments, felicitacions, encaixades de mans i cares de satisfacció. Es pot clausurar la sessió. Però no és el Consell de Seguretat, ni tampoc Nova York. És una simulació universitària de les Nacions Unides. Concretament el Sevilla International Model of United Nations (SEIMUN) que ha tingut lloc aquest mes d’abril a les aules de la Universitat Loyola Andalucía.

Què és un MUN?

La part més formal del debat són els moderated caucus. MARC COROMINAS

La part més formal del debat són els moderated caucus. MARC COROMINAS

Els Models de Nacions Unides (MUNs) són conferències en les quals es recrea l’activitat d’aquesta organització. Els estudiants adopten el paper de representant d’un Estat, que mai pot ser el seu país d’origen, i discuteixen sobre temes de l’agenda internacional repartits en diversos comitès d’organitzacions internacionals, majoritàriament de la ONU. Durant uns tres o quatre dies es treballa en la redacció d’una resolució que, generalment, acaba sent aprovada. Els debats són en anglès i són molt formals: els moderen MUNers més experimentats -els Chairs-, s’han de seguir unes regles molt estrictes i cal vestir d’etiqueta. A l’acabar el MUN es donen premis als estudiants que hagin destacat. Per això alguns ho consideren un esport: els delegats són jugadors i les seves delegacions, un equip.

Cada any se’n celebren centenars en uns 40 països diferents. La presidenta de la United Nations Student Association of Barcelona, Alejandra Fernández de Aragón, comenta que hi ha pràcticament un Model “a cada ciutat del món”, normalment organitzats per associacions d’estudiants. Alguns són multitudinaris, com el Harvard WorldMUN que reuneix a més de 2.500 persones en una ciutat diferent cada any. Però el més habitual és que els MUNs siguin d’un tamany més reduït, amb uns quants centenars de participants de diferents nacionalitats.

Repàs històric

Els MUNs van aparèixer als anys cinquanta del segle passat als Estats Units d’Amèrica. A Espanya i Catalunya tenen una història molt més recent ja que el primer de l’Estat es va fer el 2005 a Barcelona amb el nom de Catalonia Model of United Nations (C’MUN). La seva principal precursora va ser l’exdirectora de l’Associació per a les Nacions Unides d’Espanya (ANUE), Àngels Mataró, que va descobrir els MUNs als EUA. En aquella època “no hi havia cap més MUN internacional en tot el Sud d’Europa”, comenta Mataró. Però tot i la bona acollida que va tenir entre l’estudiantat, l’exdirectora d’ANUE lamenta que “cap polític va entendre en aquell moment el que podia significar” i es queixa que actualment institucions polítiques, universitats i empreses segueixen sense valorar prou aquest projecte.

Beneficis dels MUNs

El professor de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra Pablo Pareja recomanaria “a qualsevol alumne que tingui interès en veure com funciona una organització internacional” participar en un MUN. Tot i que la majoria de MUNers estudien Dret, Ciències Polítiques o Economia, els MUNs estan oberts a totes les disciplines. Més enllà d’aportar coneixement pel “contingut de les sessions” també “ajuden a desenvolupar competències” com “la capacitat de treballar en equip, d’expressió oral o de crítica”, afirma Pareja. L’exdirectora d’ANUE va més enllà i sostè que un MUN també és “una escola de valors” que ensenya a empatitzar amb altres països i nous punts de vista.

El despertar de vocacions

“He participat a un total de 20 conferències”, relata en Pau Petit, i “va ser gràcies als MUNs que vaig descobrir la passió per la diplomàcia”. El cas d’aquest politòleg de 26 anys, estudiant de màster a Ginebra i becari al Departament de Drets Humans de la Delegació de la Unió Europea a l’ONU no és aïllat. Molts dels companys de Petit a Ginebra han fet MUNs i constata que des de la organització aquesta experiència es valora “molt positivament”.

Només una minoria s’acaba dedicant a això però segons Fernández de Aragón els MUNers tenen en comú que, independentment del que estudien, tenen “vocació internacional”. Haver fet MUNs es valora cada cop més a nivell professional i, segons Petit, en una entrevista de feina ajuda a “marcar la diferència”. A Espanya, però, encara queda molt camí per recórrer.

LES XIFRES

80% – Al voltant d’aquest tant per cent dels que es presenten a oposicions per treballar a l’ONU són MUNers.

200.000 – Estudiants universitaris i d’institut de tots els racons del món participen en almenys un MUN cada any.

30 – Anys sol ser l’edat límit per poder participar en un MUN, a no ser que encara s’estigui estudiant a la universitat.

L’ANÈCDOTA

Tot i que els MUNs no depenen directament de l’ONU, molts dels seus membres n’han fet. L’exemple més rellevant és el de l’actual Secretari General, Ban Ki-moon.

Comments are closed.