‘Descosifiquem’ la dona

BRITT ELVIRA RUITENBERG

El moment en què el cos de la dona és aïllat de tota la seva persona i tractat com un “objecte de decoració”, hi ha alguna cosa que no va bé.

Quan en una empresa et plantegen la possibilitat de guanyar més diners en funció del teu físic, tens dues opcions: o bé acceptes l’oferta i et converteixes en una figura de cera a comissió, o bé la rebutges i marxes amb el cap alt.

La bona presència de les hostesses és molt important. Són la primera cara que el públic veu, de manera que han de causar una bona impressió. Amables, atentes i carismàtiques. I el més important: guapes. Sí, és imprescindible. Imagina’t una noia baixeta fent la seva feina. Quina barbaritat. Està clarament estipulat en el contracte que has de ser guapa per atendre bé. Us confessaré una cosa: és mentida. Resulta que el físic no és determinant, i l’home ha tardat un bon grapat de segles per interioritzar-ho. Tot i això, la cosificació de la dona no s’ha solucionat del tot.

Més guapa, més diners

Com tots els seus companys, una noia decideix sol·licitar una feina per treballar al Mobile World Congress. L’entrevista va bé, conversen un mica i, un cop acaba, els dos nois amb què havia compartit la sala marxen. L’entrevistador li demana que es quedi cinc minuts. “T’has presentat a una altra agència?”, pregunta. La noia diu que no, per què hauria? Li respon el següent: “Doncs malament. Sabies que a altres empreses cobres tres vegades més pel fet de ser guapa? Això sí, series un tros de carn. És igual si ets llesta o no”.

Pel cap li passen dues coses. Primer, no siguis estúpida i vés a una altra agència on cobraràs molt més. Però la resposta és una altra: “Prefereixo treballar a un lloc on se’m valora de la mateixa manera que a una altra persona, independentment del meu físic”.

“Sexual Objectification”

Per a moltes agències, l’aparença de les hostesses és determinant perquè ajuden a “millorar la presència empresarial”. La seva tasca, a grans trets, és atendre els assistents de la millor manera possible. Però cal ser guapa per ser amable? Diria que no. El que passa és que es confon aparença amb “bellesa” (aquella que la nostra cultura accepta). L’Assosiació Americana de Psicologia parla “d’objecticació sexual”, un concepte que es tradueix amb la idea que l’hostessa és valorada en funció del físic. Aquesta no es converteix en res més que part de l’immobiliari.

Només cal observar la vestimenta per veure que això passa. Mentre els nois poden anar amb pantalons, les noies han d’anar amb faldilla. Aquesta situació ha arribat al punt que vuit hostesses de l’agència Tote Vignau havien de portar minifalda i màniga curta durant l’última edició del premi de tenis Conde Godó, tot i les baixes temperatures.

Inspecció de Treball va titllar-ho de “discriminació per motius de sexe”, i amb tota la raó. Procediments com aquests, o fins i tot decisions com la que ha pres la companyia Tais Azafatas que les noies poden anar amb pantalons en comptes de faldilla, marquen la diferència. Tot i així, és una diferència a la que encara li queda un llarg camí per recórrer.

 

Comments are closed.