Debats polítics des de les ones

Vaig pujar a l’ascensor del CCCB amb un home que duia un rem a la mà. Era el típic home de mar, amb el cabell ros i mig llarg, i que si no duia ulleres de sol era perquè eren quasi les set de la tarda. Anava al mateix pis que jo. Per què va a la conferència d’en William Finnegan amb un rem? “Començarem parlant de surf”, diu Albert Forns, que presentava la xerrada. Ara això del rem tenia més sentit, però seguia sense veure-hi relació. Jo pensava que venia a un debat amb el reconegut periodista del The New Yorker. Doncs es veu que William Finnegan també és surfista, i que quan acabes de llegir el seu llibre, Años salvajes, “acabes pensant que saps una mica de surf i tot”, diu Forns. Però un llibre, per ser Premi Pulitzer a la millor obra biogràfica 2016, no només pot parlar de surf. També parla de la seva carrera, del seu aprenentatge, de quan era corresponsal de guerra, de quan va fer la volta al món, de conflictes socials, de novies i del apertheid. I Forns acabava la seva intervenció dient que Finnegan no deia que era surfista perquè volia que el prenguessin en serio quan parlava de política. Doncs allà el teníem, després de la seva confessió i escoltant amb concentració mentre repassaven la seva biografia de surfista, i preparat per parlar de política. I tots el vam prendre molt en serio.

“En Trump encara pot guanyar les eleccions. I mireu que ha fet i ha dit de tot, però tant se li en fot! Fa dos anys va dir que podia sortir a la Cinquena Avinguda de Nova York i matar algú, i tot i així, els seus seguidors li donarien suport. Com pot ser això?” Finnegan porta anys analitzant la política, però el fenomen Trump no va ser capaç de preveure’l. “La premsa s’ho prenia en broma. I de sobte, Trump havia eliminat setze rivals, havia trencat totes les regles, deia públicament les bestieses més grans, i ja era candidat.” I ningú s’imaginava que ho podia ser, però ho és. I tothom pensa que perdrà les eleccions, però seguint aquesta regla de tres, qui ho sap?

“Les enquestes últimament baixen, però a l’hora de la veritat el vot és secret” diu Finnegann. Trump té un grup de suport de desenes de milions de persones esperant-lo dins d’una bombolla. “Els americans poden viure perfectament escoltant només el que volen sentir. I no són capaços de veure la magnitud de la qüestió, perquè no han sortit d’allà i digui el que digui Trump, els hi sembla bé, i l‘aplaudeixen”, conclou Finegann. I amb tot, els mitjans de comunicació hi tenen molt a veure. D’una banda, per les bombolles informatives que es creen: “com pot ser que hi hagi mitjans que diguin que el canvi climàtic no existeix?” I per altra, perquè el passat de Trump no és a la política: és als reality shows. Després de tants anys sent estrella en aquests programes, “es coneix perfectament l’audiència, ha estat a la tele de moltes cases i el pitjor de tot: la gent ja està acostumada a aquestes barbaritats.” I Finnegan diu sense embuts: “Com pot ser que una persona així, tan orgullosament ignorant, pugui arribar a ser president?” I així arrenquen les preguntes dels assistents al debat: “Per què si no paga impostos i ho diu públicament, no és a la presó?” Trump no és il·legal, perquè té un equip al seu voltant que estudia com evitar pagar-los sense cometre delictes. “I no hi ha altres partits polítics més enllà del bipartidisme?” Sí, el Green Party i el Libertarian Party, però no tenen prou suport ni com per sortir als debats televisius. “I si guanya Trump, fins a quin punt el Partit Republicà pot tenir control sobre ell? “ “No pot! L’estructura és molt rígida” diu Finnegan.
Els analistes creuen que això és un fenomen temporal, estrany, i causat per unes circumstàncies transitòries. Fins ara ens ho hem pres en broma, però les eleccions estan al caure. L’onada s’acosta, i no sabrem si és gran o no fins a l’últim moment. Mentrestant, val més que anem a aprenent a fer surf. I “preparem-nos”, diu Finnegan.

Comments are closed.