De l’Anfield barceloní a l’Olimp de Kiev

BIEL ROQUET-JALMAR  (@bielroquet)

El Liverpool jugarà una final de Champions onze temporades després, i els aficionats reds de Barcelona vibren amb la classificació

Llum tènue, decoració que transporta al país d’origen, cervesa importada, cambrers nadius. Les parets són un autèntic santuari de la societat i la cultura britàniques: un simpàtic cartell de Charles Chaplin al fons dóna la benvinguda als serveis. Falten pocs minuts per les 20:45h i el pub, que està de vintè aniversari, es va omplint a poc a poc. Anglesos i catalans es barregen indiferentment, units per un color, el vermell. Samarretes, caçadores i bufandes dels reds s’amunteguen en els escassos metres d’amplitud del local.

mde

L’ambient és distès, relaxat, de confiança, encara que amb un punt de tensió històrica. Entre pintes negres i rosses, es veu Kiev a tocar. El Liverpool defensa un 5-2 aconseguit en l’anada de semifinals de Champions. En la darrera dècada, la penya Barcelona Reds ha viscut pocs èxits dels seus entre les parets del Philarmonic, al número 240 del carrer Mallorca. Fa onze temporades que els britànics no juguen una final de la Lliga de Campions. El Reial Madrid els espera el 26 de maig per endur-se la seva tretzena Champions, mentre que el Liverpool buscarà la sisena.

L’ambient de gala a l’Olímpic de Roma imposa, i la sortida en tromba dels giallorossi desperta la inquietud al Philarmonic. El record de la gesta romana contra el Barça està ben viu, algunes cares dibuixen la ganyota d’un “avui patirem”. De sobte, però, l’eufòria esborra qualsevol intranquil·litat. Com ja és costum, contraatac magistral dels de Jürgen Klopp, una arma de destrucció massiva, la clau de la eliminatòria. Els reds exploten i lloen Sadio Mané amb un dels deus càntics. 0-1 només començar, i al minut 7 l’eliminatòria ja és de 6-2; la Roma n’ha de fer quatre. Tot d’una, però, només en queden tres. La incredulitat s’apodera del pub en veure que un rebuig de la defensa del Liverpool acaba al fons de la pròpia xarxa en rebotar a la cara de Milner: 1-1.

La muntanya russa d’emocions, però, sembla no tenir aturador. Mentre de la cuina surten típic plats anglesos, l’eufòria i els càntics aterren de nou al Philarmonic. “Yes!” a l’uníson, punys enlaire. Wijnaldum ha marcat de cap a la sortida d’un córner. Amb l’1-2, els italians necessiten una gesta encara més descomunal per ser a Kiev. Amb dues hores d’eliminatòria jugades, l’equip d’Anfield ja ha perforat set vegades la porteria d’Alisson, avisats queden els blancs per la final. “Mate, that was close”. La Roma acaba d’enviar un xut al pal; no està permès pestanyejar ni un instant. Abans del descans, mofes al bar quan els giallorossi envien un xut a can Pistraus.

Més cervesa anglosaxona i el cigarret de la mitja part. Entre converses disteses i relaxades, s’escolta un “I can see this team beating Real Madrid”, els anglesos tenen a prop la final. Ni molt menys, però, l’eliminatòria està sentenciada. Dzeko dibuixa l’empat a l’electrònic, mans al cap per una ocasió fallada, i a punt d’avançar-se els romans. L’ai al cor sobrevola el pub. El pànic truca a la porta quan l’àrbitre no veu un penal clar per mans del jove Alexander-Arnold. Els italians bombardegen una vegada i una altra la porteria de Karius. Els únics aplaudiments que s’escolten al Philarmonic són per encerts defensius del Liverpool i errades de la Roma. Queden pocs minuts i hi ha molt a perdre, però els tres gols de marge porten a un ambient festiu: “Salah! Oh Mane Mane! And Bobby Firmino, but we sold Coutinho”. Silenci i angoixa. Nainggolan envia un míssil ajustat a la base del pal, i repeteix de penal al cap de vuit minuts. 4-2, posa els giallorossi a un gol d’establir una nova nit històrica europea.

No hi ha temps per més. L’àrbitre assenyala el final del partit. Ha anat d’un pèl malbaratar l’exhibició a Anfield d’una setmana abans. Alliberament, eufòria i brindis. Càntics i més càntics, entre l’Olímpic de Roma i l’Olimp ucraïnès només hi ha un obstacle, que vesteix de blanc. Passats uns minuts i ja asseguts a les taules, amb còctels entre les mans i amb una rialla a la cara, els aficionats comenten el ritme frenètic de l’eliminatòria i com el 26 de maig de 2018 i Kiev poden esdevenir una nova pàgina d’or del club. El Liverpool torna a estar entre els gegants del continent.

Comments are closed.