De Berlín a Barcelona: els preus dels lloguers a les capitals europees

Anna Hernández / Serena Gabriela Iordache

Aquest mes de febrer un milió i mig de berlinesos veuran com el preu del seu lloguer es congela temporalment mentre el preu mitjà del metre quadrat queda establert als 9,8€. Aquesta és la primera fase de la llei impulsada pel Partit Socialdemòcrata, Die Linke i Els Verds, aprovada el darrer mes de gener al parlament alemany. La nova regulació dels lloguers, coneguda popularment com Mietendeckel, que vol dir literalment “tap als preus del lloguer”, tindrà una segona fase prevista per aquesta tardor, en la qual l’objectiu és baixar per llei els preus del lloguer.

El control de preus, no obstant, és molt criticat per economistes liberals sota l’argument de què els preus establerts per sota del preu de mercat real poden generar incentius de pagaments en negre. Així doncs, l’enfocament liberal proposa la desregulació per fomentar la construcció d’habitatge i fer front a l’augment de la demanda.

A Espanya, la dificultat d’accés a l’habitatge ha posat des de fa temps aquest debat damunt la taula. En el recent acord de govern entre PSOE i Unidas Podemos aquesta qüestió es veu reflectida en el punt dos, on s’acorda que es garantirà “l’habitatge com un dret i no com una mercaderia”. En aquest sentit, el president Pedro Sánchez s’ha compromès aquesta setmana en la reunió amb Ada Colau a impulsar mesures per posar límit a les pujades abusives dels preus de lloguer.

L’any 2019 Barcelona va ser per cinquè any consecutiu la província més cara de tot l’Estat, mentre que el preu mitjà de lloguer a la ciutat va ser de 13’94€/m2. És a dir, llogar un pis a Barcelona a finals de l’any passat costava uns 972€/mes de mitjana, mentre que el salari mínim interprofessional a tot l’estat espanyol era de 900€ (actualment 950€).

L’increment continuat dels preus del lloguer ha provocat que els desajustos entre els preus d’oferta i la capacitat econòmica dels llogaters sigui cada vegada més gran. Segons el darrer informe de l’Observatori de l’Habitatge Metropolità, el preu del lloguer ha pujat un 127,7% entre 2000 i 2018 a la ciutat de Barcelona.

Els preus dels lloguers de les diverses capitals té una variació d’entre 200 i 1000 euros de mitjana. Els preus acostumen a oscil·lar entre els 600 i els 900 euros per un pis amb una habitació i entre els 1.000 i els 2.000 euros per pisos amb 3 habitacions, ambdós casos al centre de la ciutat. Fins aquí es poden considerar xifres que una majoria de la població pot permetre’s. 

El problema arriba quan ens fixem amb la dada que revela la mitjana dels sous en aquestes capitals. És aquí on es produeixen les incongruències i és aquest l’epicentre de moltes de les protestes relacionades amb els preus dels lloguers. 

Per exemple, un pis de tres habitacions al centre de la ciutat de Berlín pot costar de mitjana uns 1.550 euros.  Lisboa presenta uns preus mitjans de 1.709 euros per un pis en les mateixes condicions (d’habitacions i localització). Finalment, a Madrid els preus es mouen entorn els 1.603 euros. Les diferències entre uns i altres països no sembla ser exagerada. Ara bé, com s’ha dit anteriorment, cal mirar el salari mínim i la mitjana de diners que cobren els ciutadans de cada localització per entendre que una mateixa xifra pot ser completament assequible alhora que totalment desorbitada. Tot rau en el context. 

Seguint en el mateix exemple, Alemanya té un salari mínim de 1.557 euros i una mitjana de salari net de 2.081 euros per persona. A Portugal, una persona treballadora ha de fer front a un sou mínim de 700 euros i a una mitjana de 879. Unes xifres incompatibles amb els preus del lloguer a Lisboa per un pis de tres habitacions, però també pel preu d’un pis d’una sola habitació, el qual oscil·la entre els 800 i els 1000 euros. Per últim, a Madrid els lloguers que no baixen dels 1000 euros mentre el salari mínim interprofessional a l’estat espanyol és de 950€

Comments are closed.