David Caminada, una gran pèrdua pel periodisme barceloní

CRISTINA BATLLE I ANNA REIG

Resultat d'imatges per a "david caminada""
Font: Arxiu

El periodista David Caminada va morir ahir a l’Hospital Clínic a causa de les ferides causades per l’apunyalament que va rebre el dilluns. Aquest va tenir lloc a tocar de Plaça Sant Jaume a les quatre de la tarda, quan sortia de la feina. Caminada es trobava ingressat a la UCI, on havia estat operat d’una ganivetada al cor. Els Mossos van atribuir a l’autor de l’apunyalament dues morts més que van tenir lloc en poc més d’una hora el mateix dilluns a menys d’un quilòmetre de distància: la mort d’una dona en un pis incendiat i la d’una altra al portal del carrer Arc de Sant Vicenç, a pocs metres d’allà.

Una vida dedicada al Periodisme i la docència

De cinquanta-dos anys d’edat, Caminada treballava com a tècnic en informació digital a l’Ajuntament de Barcelona. Era doctor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i també llicenciat en Dret i Ciències de la Informació per la UAB. Va néixer a Mataró, i durant 17 anys va estar treballant pel diari Avui, on va desenvolupar gran part de la seva carrera professional. Allà va exercir de subcap de la secció d’internacional entre 1993 i 2010 i també va ser cap d’Opinió. Durant aquests anys, va cobrir els atemptats de l’11-S de Nova York i el procés de pau d’Irlanda del Nord, entre altres notícies, com a enviat especial. A més, va col·laborar amb La Vanguardia, l’agència EFE i el trisetmanari Crònica de Mataró. En l’àmbit de la docència va ser professor a la UPF, la UViC i a l’ECS de Brussel·les.

Segons El País, companys de feina del Departament de continguts digitals el descrivien com un home “discret, era d’aquella gent que passa desapercebuda, que no destaca, però a la que tothom té molt afecte”. Tal com expliquen dues companyes seves, no era el perfil en el que algú pensa quan escolta paraules com mencions, notorietat o impactes: “Venia de la cultura del periodisme de paper i va entrar a la batalla de les xarxes socials. Però va fer un enorme esforç de reciclatge, i mentre la gent més jove de l’equip li va ensenyar aquest món, amb la immediatesa que comporta, ell va aportar experiència i anàlisi”. 

Jordi Panyella, periodista amb qui va compartir una etapa a l’Avui, explica que Caminada era “una persona molt tranquila, molt cuidadosa i molt professional”. A més, afegeix que era “pacífic” i que tenia “molt clares les injustícies”. Panyella també va ser subcap de la secció d’internacional i responsable de opinió. Per altra banda, Sònia Pau, una altra companya de l’Avui, explica que “si hi havia algun problema, era dels que organitzava un berenar per solucionar-lo”. 

Reaccions a les xarxes

La seva mort ha commocionat el món del periodisme barceloní. El decés el va comunicar la seva companya Cristina Palomar via Twitter, i un cop sabuda la notícia, aquest s’ha omplert de reaccions.

Acte d’homenatge al periodista

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va encapçalar el dijous un minut de silenci a la Plaça Sant Jaume en homenatge al periodista i treballador de l’ajuntament.

Escoltem la crònica de l’acte d’homenatge.

Comments are closed.