David Airob: «Si la qualitat no importa, els mitjans desapareixeran»

DANIEL ORTÍN (@danielortin) i CARLA RIVEROLA (@carlariverola)

Descarrega’t l’article en PDF

El fotoperiodista David Airob (Barcelona, 1967) de La Vanguardia ha reivindicat el paper del periodisme gràfic i ha demanat que es dignifiqui la professió a través de la projecció de tres documentals.

Prop d’una vintena de persones han assistit a la xerrada que David Airob ha ofert avui a la UPF en el marc de l’assignatura de Fotografia i Reporterisme Gràfic del grau en Periodisme.

Els alumnes han pogut veure tres documentals del fotoperiodista guanyador del 3r premi World Press Photo 2014. Airob ha volgut deixar clar que els seus documentals no parlen de fotoperiodisme, però el periodisme gràfic ha estat, sens dubte, el protagonista de l’acte.

La caja de cerillas ha estat el primer en desfilar per l’auditori del Campus de Poblenou. Un documental de 50 minuts que Airob dedica al fotògraf Joan Guerrero (Tarifa, 1940) i el títol del qual s’inspira en la primera càmera que Guerrero es va construir quan encara era un nen: una capsa de llumins.

A través de cada fotograma, Airob narra la història, les anècdotes i les reflexions del fotògraf. Un homenatge que també es materalitza en el blanc i negre del documental. El mateix Joan Guerrero ho diu: «per a mi era tot blanc i negre pastós a la postguerra».

Airob fa en el documental un retrat precís del fotògraf, que deixa frases com «no sóc un artista, sóc un fotògraf que ha volgut transmetre i informar» o «el dolor no s’ha d’amagar, s’ha de fotografiar».

Guerrero afirma que «quan faig fotografia, faig política». Això té un sentit especial per a algú com ell, que ha fotografiat de manera recurrent la immigració. La majoria d’aquestes imatges són preses al carrer, «la millor universitat del fotògraf» en la seva opinió.

Airob ha explicat que l’objectiu d’aquest documental és la seva difusió a les escoles, i ha reconegut que no creu en el crowdfunding. Ha pagat íntegrament el documental per poder «decidir on projectar-lo»: «alguns es compren un cotxe; jo faig això».

La música que acompanya les imatges, a més, ha estat composta ad hoc: «cal arribar a l’excel· lència», ha sentenciat.

José Bautista a la música i David Ramos a l’edició acompanyen Airob en aquest documental. Amb ells va rodar també Calcio Storico, un curt que els alumnes també han pogut veure avui.

El tercer i últim vídeo que s’ha projectat ha estat Una esperanza para el alzheimer, que capta la vida d’una parella on l’esposa pateix aquesta malaltia.

El fotògraf també ha encoratjat els estudiants de periodisme que hi havia a la sala a mirar fora d’Espanya de cara al seu futur professional, dient que «cal redirigir el target». Tampoc han faltat retrets als mitjans: «tenen la responsabilitat d’educar, i això s’ha oblidat», ha declarat.

Pel que fa al periodisme a internet, Airob ha donat algunes recomanacions als estudiants: «en un món digital, l’únic que tenim és la credibilitat, el nostre nom», i per això els ha instat a ser molt curosos amb allò que signin, així com a qui es dóna veu.

Airob ha pronunciat una frase al final de l’acte que és un bon resum de tota la conferència: «seguirem en la trinxera per tal de dignificar aquesta feina»

Els gladiadors del segle XXI

El Calcio Fiorentino és una forma primitiva de futbol al qual jugava originalment l’aristocràcia italiana. Després de més de 200 anys sense jugar-se, la tradició es va recuperar la dècada de 1930 i a dia d’avui encara se celebra un torneig cada mes de juny, a la plaça de la Santa Croce de Florència. Quatre equips compteixen per arribar a la final del 24 de juny, dia de Sant Joan, el patró de la ciutat. Els fotoperiodistes espanyols David Airob i David Ramos van capturar aquesta història en un curt documental que va valer el 3r premi World Press Photo de l’any 2014 en la categoria d’obres multimèdia.

Comments are closed.