Crònica del 7M: la nit va ser nostra

Clàudia Pérez (@PG_Claudia)

IMG_8268El dia 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. És el dia en què hi ha convocada una vaga general feminista i diverses manifestacions arreu del món. Des de 2011, però, el col·lectiu Se va a armar la gorda convoca el dia 7 de març una manifestació nocturna no mixta per escalfar motors i donar veu a alguns grups de dones que sovint queden excloses dins del “feminisme blanc”. Lesbianes, trans o racialitzades, entre moltes altres, totes tenen un lloc en aquesta manifestació liderada pel lema “La nit és nostra”.

Hi vaig ser el 2018 per primera vegada i vaig quedar tant fascinada que aquest any calia, volia, necessitava repetir. Vaig sortir tard de casa, amb presses i vestida de negre, potser de dol, i vaig pujar al metro direcció Horta, on ja m’esperaven milers de dones. Moltes més de les que havia vist l’any passat i de les que em podria haver imaginat. Armades amb pancartes, pintures i crits, passades les vuit del vespre vam començar a baixar el carrer Lisboa en direcció al Passeig Maragall.

Durant tot el trajecte, el cap ben amunt. Per anar mirant, davant i darrere, i constatar que érem milers. Per llegir als cartells que “Ens volen enterrar i no saben que som llavors” i que “Si toquen a una, ens toquen a totes”, entre moltes altres coses. Per buscar amigues despistades entre manifestants. Per aplaudir emocionades les dones grans o amb fills que sortien als balcons a encoratjar-nos, picar amb les cassoles o fer ballar els seus davantals. Però sobretot, per pur orgull.

Després de gairebé dues hores de camí, vam arribar als Jardins de Can Xiringoi, on es va llegir el manifest del 7M. Dones de diferents realitats van denunciar que el treball sexual també és treball i que cal regular-lo per evitar les violències a les que s’han de sotmetre fent aquesta feina. Que les dones trans també són dones i que s’ha de despatologitzar ja la seva situació. Que cal abolir la llei d’estrangeria i tancar els CIEs perquè també són una forma d’opressió a les dones. Que l’extrema dreta no és nova i que els intents de remodelar les propostes feministes des de la política no són suficients. Que cal una “transformació social profunda” del sistema, que encara és “racista, capitalista i cis-heteropatriarcal” i, per tant, opressor de les dones per naturalesa.IMG_2792

Crec que eren gairebé les onze de la nit quan vaig arribar a casa, una mica aclaparada per tot el que havia sentit. No només pel que havia escoltat, les lliçons d’altres dones de realitats molt dispars de les quals encara em queda molt per aprendre, sinó també pel que m’havia passat per dins. Entendre que només juntes i amb una actuació directa real farem que les coses canviïn. Les dues amigues que m’acompanyaven a la manifestació em deien que el 8 de març se senten empoderades, però que el dia 7 per la nit se senten bruixes. I em sembla una manera fantàstica de resumir-ho tot.

 

Comments are closed.