Criminalització dels MENA a través del llenguatge i dels mitjans de comunicació

CRISTINA BAUZA (@crisbauzajoy)

Els Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) s’han convertit en un dels temes de debat a Catalunya en els darrers temps. A principis del 2019 van ser els protagonistes de moltes notícies per la mala gestió que se’n feia per part de la direcció general d’Atenció a l’Adolescència i la Infància (DGAIA) després de l’arribada d’aquests menors a la Comunitat Autònoma, especialment a Barcelona. I passar a formar part de l’ideari col·lectiu i de l’agenda social, ha comportat una sèrie de conseqüències negatives per tots ells i elles.

La societat ha generat una sèrie d’estereotips negatius cap al col·lectiu en qüestió. Es dóna per fet que per ser adolescents i immigrants són drogadictes, lladres, una amenaça per la unitat nacional i persones sense aspiracions acadèmiques ni laborals. Aquests estigmes són veritat en alguns casos, però molt poques vegades. També passa amb tots aquells adolescents que han nascut en territori espanyol. Ara bé, el més greu de tot això és que des dels mitjans de comunicació perpetuem la criminalització dels MENA, començant per anomenar-los així. Quan parlem d’ells, seria més adequat referir-nos-hi com a joves migrants tutelats.

Com hem de tractar la informació referent a ells i elles? Quan el poble parla sobre aquests menors, com ha de fer-ho? El Col·legi de Periodistes de Catalunya ho reflecteix així al seu codi deontològic. Posen l’accent en què són menors d’esat, pel que hem de tenir molta cura amb el què s’explica i el llenguatge que s’utilitza quan es parla d’ells i elles.

Col·legi

Comments are closed.