Crimea, 5 anys després: al precipici de la guerra?

Gerard Comas. (@gerardcomas96)

17 de març de 2019. Es compleixen cinc anys de la proclamació oficial de la República de Crimea com a Estat independent, juntament amb la Ciutat de Sebastòpol, i la seva posterior annexió a Rússia com a subjecte federal. Però amb quina situació es troba la península de Crimea actualment? Per quins països ha estat reconeguda la seva independència? I el més important, estem realment davant la possibilitat d’una guerra entre Ucraïna i Rússia?

Localització geogràfica de la península de Crimea.

Localització geogràfica de la península de Crimea.

 

La península de Crimea

La república de Crimea i la ciutat de Sebastòpol formen l’anomenada península de Crimea, situada a l’est d’Europa i banyada per les aigües del mar Negre. Ubicada com a pont entre Rússia i Ucraïna, la península de Crimea ha sigut un motiu de disputa històrica, amb constants canvis governamentals i territorials.

Clica per a anar a la cronologia de la història de la península de Crimea.

Clica per a anar a la cronologia de la història de la península de Crimea.

Però per què és tan rellevant la península de Crimea en el context polític rus actual? Primer de tot, per evitar l’allunyament dels seus antics Estats satèl·lits, davant de l’augment de tropes de l’OTAN en els seus països fronterers. En segon lloc, per la rellevància geogràfica de la península de Crimea, banyada per un mar de gran importància estratègica comercial i amb nombrosos jaciments de subministres energètics. I per últim, però no menys important, per la necessitat de controlar i dominar la ciutat federal de Sebastòpol on es troba la base de la Flota del Mar Negre de l’Armada Russa, amb sortida directa al mar Mediterrani.

 

Gran diversitat ètnica

Per un dels fets que destaca l’actual territori de Crimea és per la gran diversitat ètnica de la seva població. Segons dades nacionals del cens de 2001, la població crimeana la formen un 58% de russos, un 24% d’ucraïnesos i un 12% de tàtars de Crimea, entre d’altres. A més, el 77% dels seus habitants consideren el rus la seva llengua materna (90,6% en el cas de Sebastòpol), i tan sols un 10% l’ucraïnès.

Percentatge d'habitants amb el rus com a principal llengua segons la província d'Ucraïna

Percentatge d’habitants amb el rus com a principal llengua segons la província d’Ucraïna.

Això converteix Crimea en la província d’Ucraïna amb una major proporció de russòfons, en un mapa ucraïnès clarament dividit en dues meitats: amb una meitat occidental proucraïnesa i una meitat orientat prorussa.

 

L’inici del conflicte

Aquesta tendència divisòria, amb Crimea com a màxim exponent, es va veure reflectida des del principi del conflicte actual. Ens situem el novembre de 2013, quan esclata una revolució a Ucraïna, l’Euromaidan, amb un seguit de propostes que exigeixen una major integració europea del país. Aquest acostament a la Unió Europea va ser rebutjat pel president del país, Víktor Ianukòvitx, de tendència prorussa i que seria destituït el febrer de 2014.

A partir d’aquí, el conflicte agafa una nova perspectiva, amb l’esclat de manifestacions prorusses a l’est i sud del país, contràries al nou govern establert a Kiev després de l’Euromaidan. Una divergència política que esclata en dos fronts diferents de gran conflictivitat: el Conflicte de Crimea i la Guerra del Donbass.

El primer punt de conflicte és el procés d’independència iniciat per la República de Crimea i la Ciutat de Sebastòpol. Un procés que va concloure amb la declaració oficial del 17 de març de 2014 i la posterior adhesió a Rússia. En una decisió que va ser considerada d'»il·legal» i «anticonstitucional» per Ucraïna.

ddd

El segon capítol a tenir en compte és l’originat a l’est del país, a la regió del Donbass. Un territori on l’abril de 2014, es van començar a produir una sèrie d’enfrontaments armats com a recció contrària a l’Euromaidan. Uns conflictes derivats de les protestes prorusses a la zona i a la declaració d’independència de Donetsk i Lugansk, les dues principals províncies de la regió. Una guerra que ja ha deixat 10.000 morts i més de dos milions de desplaçats, tot i que es troba en treva des de 2015.

 

La situació actual

Al llarg d’aquests cinc anys la situació quant al reconeixement polític de la República de Crimea i la Ciutat de Sebastòpol segueix en el mateix estat: en punt mort. Ambdós han estat reconeguts per Rússia i inserits dins de la seva sobirania com a territoris federals, però tant Ucraïna com la Unió Europea i els Estats Units continuen rebutjant la seva nova situació política.

D’altra banda, el que sí que ha variat notablement ha estat la relació política entre Rússia i Ucraïna. Després de cinc anys de certa ‘guerra freda’, el novembre de 2018 la situació va arribar a un punt límit, amb el xoc d’ambdós països en la seva crisi més perillosa en els últims anys. L’espurna que va encendre el conflicte va ser la captura de tres vaixells de la marina ucraïnesa per part de les forces navals russes, després que aquestes obrissin foc. El principal motiu de Moscou es basava en una suposada «violació de la frontera russa».

La resposta ucraïnesa va ser la declaració imminent de l’estat d’excepció al país, davant d’una “agressió russa” que obria el risc d’una “guerra total”. Amb tot, aquest conflicte suposava el primer xoc de manera directa d’ambdós exèrcits, en una situació que per sort no va tenir majors conseqüències i que va finalitzar amb la posada a fi de l’estat d’excepció ucraïnès un mes més tard.

Però el cert és que la possibilitat d’un nou esclat bel·ligerant del conflicte segueix més viu que mai, obrint el risc d’una guerra que podria tenir conseqüències fatals en el sistema polític actual.

Comments are closed.