Consumir sota resguard

MARTA ANDREU ROJO (@martandreurojo), ISAAC GARCIA AUTILLO I ANNA SAN CLEMENTE

Descarrega’t l’article en PDF

Barcelona porta més de 30 anys intentant controlar el tràfic i el consum d’heroïna i cocaïna. Des de l’antic barri de Can Tunis fins a l’actual de La Mina: la droga no desapareix, sempre es desplaça.

Sala de consum de La Mina. ANNA SAN CLEMENTE

Sala de consum de La Mina. ANNA SAN CLEMENTE

La Noelia González, coordinadora del Centre de Reducció de Danys (REDAN) El Local-Mina, obre l’espai a les 11h. Com sempre, hi ha cua d’usuaris per entrar. A la sala de consum només hi ha lloc per a vuit persones. Però, tot i així, González intenta convèncer els usuaris que s’han d’esperar perquè seguin tranquil·lament i no marxin a injectar-se la droga al carrer. “No jutgem, tothom és adult. Tractem els usuaris amb afecte i rebem el mateix tracte”, recalca González.

Els REDAN són espais d’atenció a les drogodependències que treballen per reduir els efectes negatius del consum de substàncies. Dignifiquen la vida dels usuaris consumidors, que solen viure en exclusió social, i redueixen els danys en la salut i l’espai públic de l’entorn. Inclouen diverses prestacions, i alguns REDAN disposen de sales per al consum de drogues per via fumada, inhalada i injectada. “Si no tinguéssim aquests serveis més persones es drogarien al carrer i hi hauria més possibilitats de morts per sobredosi”, explica Felisa Pérez, presidenta de la Federació Catalana de Drogodependència. “La realitat és la que és i per millorar-la cal intervenir-hi”, conclou.

Can Tunis: caos desmantellat

Cal remuntar-se al 1992 per entendre la situació actual de les drogues a Barcelona. Amb la celebració dels Jocs Olímpics, l’Administració de la ciutat va aplicar una política de neteja del casc antic per eliminar el consum i tràfic de drogues, prostitució i sense sostres. A partir de la pressió policial al centre de la ciutat i la permissibilitat en indrets concrets, el consum de drogues va concentrar-se a Can Tunis, barri del districte de Sants-Montjuïc. Era una barriada ja amb tràfic, prevista d’enderrocar-se per a la construcció de l’actual Port de Barcelona. El consum sense assistència sanitària, persones punxant-se amb xeringues brutes, violència, tràfic i nombroses sobredosis es van convertir en la tònica habitual del barri.

Davant la situació i el gran impacte del VIH, les administracions catalanes van incentivar mesures d’atenció a les drogodependències. A Can Tunis es va habilitar una carpa per al consum, i al 2001 una unitat mòbil que va funcionar fins al desmantellament del barri al 2004. Es va esborrar Can Tunis del mapa, però el consum de drogues mai desapareix sinó que es desplaça. Així, el tràfic va tornar a Barcelona (al Raval i a Nou Barris com a punts destacats).

Les problemàtiques

El col·lectiu drogodependent s’ubica i consumeix a zones on es venen drogues. Per això, els REDAN se situen en aquests punts on el consum és més estès, ja que l’addicció condueix a prendre la substància en llocs propers d’on s’obté. Està demostrat que és una falsa creença que les sales de consum atrauen drogodependents.

A partir del 2004, Barcelona va començar a fer front al consum de drogues disgregat, arran de la demolició de Can Tunis. L’Agència de Salut Pública de la ciutat va obrir les sales de consum de Vall d’Hebron, La Mina i Sala-Baluard. Va haver-hi protestes veïnals, sobretot a la Vall d’Hebron. Rafa Clua, antropòleg, infermer i investigador d’aquests espais, explica que en aquest context es van posar en marxa sales de consum a cada districte: “D’aquesta manera, els veïns no veurien els seus barris estigmatitzats i acceptarien millor l’obertura dels REDAN”. Però cada zona té les seves necessitats; per exemple, Pedralbes no té una història de consum de drogues ni de gent amb exclusió social. Clua afirma que no tenen sentit algunes de les sales que s’han obert i que responen a una gestió ineficient dels organismes competents. A la Vall d’Hebron el consum és anecdòtic –cinc consumicions diàries– mentre que a La Mina no donen l’abast: el centre té 2.500 usuaris registrats i 200 consumicions diàries de mitjana, més del que sumen els nou REDAN de Barcelona junts. El Local- Mina rep recursos insuficients per cobrir les veritables necessitats del barri.

L’ombra de Barcelona

Certament, a la capital catalana ha disminuït significativament el consum de cocaïna i heroïna en els darrers anys. De prop de 14.000 xeringues que es recollien cada mes a la via pública al 2004, s’ha passat a menys de 2.000 al mes en els darrers dos anys. Les sales de consum han estat una peça clau, ja que amb la seva aparició gairebé es va reduir a la meitat el nombre de xeringues recollides cada mes. A més, les polítiques de persecució policial han estat efectives per desplaçar el problema de Barcelona i promoure una bona imatge de la ciutat. Ara bé: la droga no ha desaparegut, i com en el seu moment va concentrar-se a Can Tunis, avui es troba acumulada a La Mina.

Cada mes El Local-Mina recull 1.000 xeringues, en un barri de 15.000 habitants. La Mina sempre ha estat un zona víctima de les polítiques de Barcelona. “Quan no interessaven els gitanos de Montjuïc els van reubicar a La Mina i per treure la droga de Barcelona l’han portada allà. El barri no està capacitat per suportar aquest volum de consum”, afirma Clua. Actuament el REDAN és un barracó que, mentre espera la construcció del nou CAS1, s’inunda els dies de pluja. El REDAN de La Mina, tot i ser el que rep més usuaris, té grans limitacions. “El problema principal són les instal·lacions, però també l’horari: d’11h a 19h entre setmana, i fins les 15h els caps de setmana. Són massa poques hores pel volum d’usuaris i per les seves rutines de consum”, diu González.

Problema social, no individual

Els REDAN són espais per a usuaris en consum actiu d’heroïna o cocaïna que no es plantegen deixar-ho o tenen dificultats per superar l’abstinència. Només admeten majors d’edat i no s’accepten persones que es droguen per oci. Un 30% dels usuaris són dones i el 60% del total dels consumidors són de nacionalitat espanyola.

A El Local-Mina la majoria de dones que van al centre pateixen o han patit violència de gènere i moltes es dediquen a la prostitució com a via de subsistència. En arribar al centre per primer cop s’explica a l’usuari el reglament i se li demana la data de naixement. Seguidament se li presenta tot el personal del centre. Una bona acollida dóna millors dinàmiques. “Acompanyem de costat: la nostra funció no és empentar ni guiar-los”, diu la coordinadora del centre. Així, els REDAN incentiven el consum segur i regulat.

Hi ha pacients que inicien la rehabilitació, “molts s’han reinserit, però l’administració no ho facilita ja que hi ha llistes d’espera que desincentiven l’inici de tractaments i si la persona no troba feina o llar, té moltes opcions de recaure”, detalla González. A més, Pérez afirma que són les circumstàncies socials les que porten molta gent a ser més vulnerable respecte les drogues: no és un problema individual.

A El Local-Mina fan un treball integral i no es tracten els usuaris només com a drogodependents: se’ls acompanya a la seva primera visita del CAP quan cal, se’ls ofereix ajut jurídic i legal o es busca canviar penes penitenciàries per serveis a la comunitat. Un dels objectius és que els usuaris participin per adequar les sales a les seves necessitats, i sobretot, que prenguin les regnes del seu problema i es puguin autorganitzar. ···

L’expert

Xavier Major és tècnic de la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

··· Dins de quin marc legal s’emparen els REDAN en contraposició a la prohibició del consum de drogues dures?
··· La Constitució Espanyola ha de garantir la salut de la gent, sabem que les sales porten drogues il·legals i això hauria d’estar prohibit, però d’aquesta manera garantim la salut de la gent. En les nostres sales no ha mort ni s’ha infectat ningú.

··· Heu tingut alguna demanda directa?
··· Per sort treballem amb tots els partits polítics per buscar unes bases comunes, i que no s’utilitzi el tema de drogues per finalitats polítiques. Els que s’oposen més són els veïns. El problema és que, si les sales es traslladen lluny dels punts de tràfic, els drogodependents no hi aniran.

··· Milloraria l’acollida dels centres si la droga no fos un tabú social?
··· Primer cal un canvi de cultura. S’ha de pensar que les drogues estan aquí per quedar-se. El que hem d’intentar és que facin el menys mal possible. Per culpa del tabac es moren cada any 60.000 persones a l’estat espanyol. I de drogues il·legals amb prou feines deu arribar als 2.000.

··· Teniu en ment alguna iniciativa nova?
··· Volem que la gent entengui que un drogodependent és un malalt com un altre. El 90% de pacients que s’atenen a un hospital hi són per conductes de les quals ells en són responsables. Tots cometem errors, per tant, la majoria de malalts amb els seus hàbits, conductes o actituds tenen la responsabilitat del que pateixen. Cal entendre que el drogodependent mereix tot el grau d’atenció i cura.···

Prestacions dels REDAN

Venopunció
Els usuaris poden consumir droga per via injectada sempre i quan compleixin determinats requisits. La droga la porten ells, però se’ls facilita material nou per evitar infeccions i ajuda durant el consum per reduir conductes de risc.

PIX
Els Programes d’Intercanvis de Xeringues proporcionen xeringues als usuaris per garantir un consum injectat higiènic. Se’n poden donar tantes com es necessiti. També s’incentiva el retorn de xeringues llençades a l’espai públic.

Sociosanitat
Els centres disposen d’atenció amb educadors i treballadors socials i infermers. S’encarreguen d’ajudar els usuaris en qualsevol necessitat que tinguin, així com en tractament psicològic, anàlisi de sang o petites cures.

Calor i cafè
Els usuaris gaudeixen de sales per realitzar activitats que ells mateixos i els professionals programen. Poden berenar sucs amb galetes, magdalenes o sandvitxos. S’intenten utilitzar també per esperar torn abans d’entrar a consumir.

Higiene personal
Els drogodependents acostumen a descuidar la seva higiene personal i alguns viuen al carrer. Se’ls ofereix servei de dutxa i neteja personal. Si ho necessiten, se’ls dóna roba rebuda a través de donacions. També hi ha rentadores i armaris.

1. Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències.

Comments are closed.