Capítol 52: Vist per a sentència

Nura Portella Genestar/ @NuraPortella 

 

Mentre a Madrid se celebrava l’última sessió del judici contra els acusats del procés independentista, a Barcelona, els seguidors més fidels d’aquesta telesèrie de cinquanta-dos capítols van viure la finale en directe sota l’ombra de l’Arc de Triomf. Perquè veure-ho tu sol a casa, comentant la jugada per whatsapp, quan ho pots fer en viu? Així, unes cinc-centes persones es van reunir a partir de les 16.00 h per escoltar els al·legats finals d’aquells polítics que, en el seu moment, van  votar.

Els assistents a l'acte mostren les seves pancartes en suport de Jordi Cuixart

Els assistents a l’acte mostren les seves pancartes en suport de Jordi Cuixart/Nura Portella

L’acte estava organitzat per Òmnium Cultural, com ja van fer el febrer quan Jordi Cuixart va declarar per primera vegada davant el Tribunal Suprem, encara que llavors es va haver d’ajornar l’acte perquè les declaracions es van endarrerir. Per això mateix, la declaració del seu president era la més esperada de la tarda, però semblava que no havia d’arribar mai. Sota un sol de justícia, cada cop que Manuel Marchena, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, enumerava un rere l’altre els acusats perquè fessin els seus al·legats finals però mai cridava el Cuixart els nervis anaven en augment.

 

Hi va haver un petit moment d’eufòrica confusió quan Marchena va cridar a Jordi Sánchez, ja que no es va escoltar bé el seu llinatge i el públic va pensar que, per fi, era el torn del seu ídol. Després dels instants de decepció, el públic es va refer per seguir ovacionant les intervencions cada poques frases. Justament, però, va ser durant la intervenció de Cuixart quan la connexió en directe més va fallar i això va anar caldejant els ànims.

Els oh‘s, les llagrimetes rodolant galta avall o els aplaudiments que es vivien a la ciutat comtal cada cop que algun dels presos citava els fills que no podrà veure créixer, els amics que troba a faltar o el poble de Catalunya a qui estimen; contrastaven dràsticament amb les cares de pura indiferència dels fiscals cada cop que els enfocaven. «Insensibles…» comentava una senyora mentre es recol·locava el llacet groc. D’altres el groc el portaven al barret, alguns a les camises o als mocadors, i fins i tot hi va haver alguna senyora que va decidir enfundar-se un vestit d’aquest color. El que calgui per donar suport als presos. Potser va ser la marea groga que va atreure alguns turistes que passejaven pel Passeig Lluís Companys i van aprofitar les cadires habilitades per descansar una estona, encara que la majoria hi va romandre poc temps.

Un home segueix amb atenció les declaracions de Jordi Cuixart/Nura Portella

Un home segueix amb atenció les declaracions de Jordi Cuixart/Nura Portella

Durant la jornada d’ahir, no van ser els membres de l’acusació els que van rebre més pals per part dels assistents a l’acte d’Òmnium. I és que just després que acabés la intervenció del seu president, mentre el públic encara mantenia en l’aire els cartells que resaven «Ho tornarem a fer«, frase amb què Cuixart va donar per finalitzat el seu al·legat i una grua s’enlairava per sobre la pantalla gegant per deixar veure una gran pancarta on s’ho podia llegir «Expressar-nos, manifestar; mobilitzar-nos, votar; Ho tornarem a fer«, per si no ens havia quedat clar, va sortir a escena el gran Judes del Procés: Santi Vila. Amb més xiuxiuejos que insults en veu alta el públic va demostrar la seva desaprovació cap al traïdor i pocs minuts després, van plegar les cadires, per marxar cap a Plaça Catalunya, on a les 20 h, hi havia convocada una manifestació. Aquesta va comptar amb més assistència que no el seguiment del judici, però, és que «les quatre de la tarda i amb aquest sol és molt mala hora».

 

 

Comments are closed.