Capgirem el món de la moda

La tendència de la moda sostenible guanya terreny a la Fast Fashion

Mar Grau Esteve / Marina Arbós Junyent

El matí del 24 d’abril de 2013 a l’edifici Rana Plaza es van trobar esquerdes a les parets. La fàbrica tèxtil situada als afores de Bangladesh presentava unes condicions que van fer que hi hagués treballadors que es neguessin a entrar. Tot i això, la majoria van ser obligats a posar-se davant de les màquines de cosir i començar una jornada que acabaria amb el pitjor desastre de la indústria tèxtil. Unes hores més tard, l’edifici es va col·lapsar i es va ensorrar. La mort de més de 1.100 persones va omplir els diaris d’arreu del món. Aquesta catàstrofe va provocar, en alguns sectors, un canvi de consciència en el món de la moda. És per això que, es va incrementar la visibilitat de les associacions i iniciatives basades en la moda sostenible: drets laborals i cura del medi ambient són el denominador comú d’aquesta nova mirada per entendre el món. 

Què és la moda sostenible?

Hi ha una falsa consciència que la moda sostenible és el que s’entén per hippie o que és molt cara. En aquest sentit, i per acostar aquest tipus de consum a la major part de la població, s’ha creat la plataforma Ethical Time. L’Ignasi Eiriz, és estudiant de publicitat i relacions públiques de la Universitat Pompeu Fabra i davant la problemàtica i el desconeixement envers les alternatives de la moda, va decidir crear una aplicació. A l’app, tota la roba té com a element comú que no hi ha explotació al darrere, ara bé, existeixen filtres per poder decidir el grau d’exigència que demanes a les peces que consumeixes. 

Les possibilitats per consumir sostenible per una persona qualsevol són múltiples. D’entrada es pot reciclar o comprar roba de segona mà. És una manera de no tenir impacte pel planeta i de donar una nova vida a unes peces que per algú, han quedat obsoletes. Una altra possibilitat és consumir roba de més qualitat i en menys quantitat. És a dir, fugir del consumisme massiu i agressiu que ens evoca a comprar diverses peces cada temporada. Finalment, també es pot consumir roba sostenible en si mateixa. 

On som i cap on anem

Hi ha un increment en el nombre de persones que coneixen què és la moda sostenible, però aquest coneixement no es reflecteix en el consum. Encara falta molt camí per recórrer perquè realment hi hagi un canvi en l’hàbit de compra de les persones. Per aquest motiu, l’any 2013 apareix l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona que dóna suport a les marques i botigues que impulsen aquest tipus d’iniciatives. Està formada per dissenyadors de moda, proveïdors de matèries primeres, tallers de confecció, periodistes i ciutadans que s’han unit amb l’objectiu d’acabar amb l’explotació laboral i amb l’impacte sobre el planeta. A més a més, ofereix xerrades i activitats a la capital catalana com a via de sensibilització i canvi de l’escenari hegemònic, així com potenciar i estimular la creació, producció, venda i ús sostenible. 

A petita escala trobem markets com el que hi ha a De Gallery, on diferents dissenyadors aposten per l’slow fashion en el sentit més ampli possible: sostenibilitat i consciència de vida. 

En un món amb tanta competència com el de la moda, destacar i fer-se un lloc no és fàcil. La Sylvia Calvo és una emprenedora que ha començat a dissenyar i confeccionar roba per la seva pròpia marca. La seva essència és el que la fa ser qui és: converteix sacs de cafè en peces de roba. Una idea que l’ha portat a viatjar i a participar a fòrums i esdeveniments en l’àmbit mundial. 

Hi ha un problema de comunicació?

En Jacek Gleba treballa com a voluntari a l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona i ho fa en el sector de la comunicació. Per ell hi ha un problema comunicatiu clau que no permet a la moda sostenible fer-se el seu lloc en el mercat. Explica que, en els últims anys els mitjans de comunicació han venut una imatge de la moda sostenible com una cosa aliena al disseny. Han creat la idea que només es pot vestir bé i seguir les ultimes tendencias, consumint fast fashion o marques de luxe.

També hi ha el prejudici de què es tracta de roba molt cara. Afrima que «cal que totes les plataformes comunicatives treballin per demostrar que la moda sostenible no té perquè ser cara i que es pot adequar a tots els estils». Hi ha moltes alternatives al consum hegemònic que són sostenibles i que et permeten crear una identitat i acabar comunicant a través del vestir. 

Prendre consciència i caviar el model de consum, també es feina dels professionals de la comunicació i és essencial que es faci ressò d’aquesta realitat.

Comments are closed.