Can Barça, de retorn als 80

Quique Setién ha estat anunciat com a nou entrenador del FC Barcelona, substituint Ernesto Valverde. El càntabre arriba al Camp Nou en un ambient de polèmica marcat per les males gestions de la directiva de Josep Maria Bartomeu en els últims dies (i anys). Després de la derrota al King Abdullah a les semifinals de la Supercopa d’Espanya, la poca credibilitat que li quedava al ‘Txingurri’ va portar als alts directius del club a buscar una alternativa a la banqueta.

Camp Nou, CC

El gran error de la cúpula blaugrana han estat les formes, la inexistent comunicació interna i la nul·la ètica de treball. Una petita mentida que ha anat creixent a mesura que han anat passant les hores. A l’acabar el partit contra l’Atlético, Guillermo Amor, Director de Relacions Institucionals i Esportives  i responsable del futbol formatiu professional del club, va sortir davant dels mitjans en defensa d’Ernesto Valverde, mostrant una gran confiança envers ell. En aquell mateix moment, mentre una part de les institucions blaugranes recolzaven el llavors entrenador, Bartomeu ja estava contactant amb Xavi Hernández per oferir-li el timó de l’equip sense tenir en compte moltes coses. Per una banda, l’equip directiu va passar per alt el fet que Xavi encara manté contacte amb molta gent de renom del club – sobretot amb membres de l’oposició – i, provablement, tot el que es pogués parlar amb Xavi s’acabaria sabent. Així doncs, el moviment per calmar el foc un cop la notícia havia sortit a la premsa va ser anunciar que el viatge d’Éric Abidal i Óscar Grau al Qatar va ser per fer un seguiment del procés de recuperació d’Ousmane Dembélé. Perquè tothom sap que és feina del secretari tècnic i el director executiu estar al dia de les lesions, oi?

La bola de mentides de Bartomeu i el seu equip a l’hora d’intentar incorporar a Xavi sembla no tenir final: cap dels involucrats en aquesta operació van informar a Xavi que, en cas de fitxar com a nou entrenador, no podria comptar amb Luis Suárez en els propers quatre mesos després de la seva operació al genoll. L’únic que se li ven a Xavi és un projecte d’equip idíl·lic amb jugadors i excompanys que el demanen i una plantilla estrella de primer nivell. És en el moment en què l’actual entrenador de l’Al-Sadd se n’adona que dona l’esquena al Barça i rebutja definitivament l’oferta del club.

Xavi Hernández, CC

Un cop la directiva veu el mapa de polèmiques que ha creat, després de ser enganxats al Qatar negociant amb Xavi sense haver parlat amb Ernesto Valverde sobre el seu comiat imminent, la mateixa cúpula blaugrana llença la bomba del possible interès cap a Mauricio Pochettino, una icona perica amb unes conegudes declaracions en roda de premsa on afirma que mai estaria disposat a entrenar el Barça perquè té el cor “tenyit de blanc-i-blau”.

Les xarxes treien fum amb l’enorme rebuig que va generar la figura de Pochettino, així que Bartomeu i els seus van descartar-lo. Pochettino va ser la bomba de fum que necessitava Bartomeu per guanyar temps, la polèmica sempre és una estratègia infal·lible. No és fins aquest moment, després de quatre dies de controvèrsies, rumors i mentides, que Quique Setién entra en primer pla. Però la directiva del Barça s’oblida de moltes coses quan decideix fitxar Setién. La primera i més inadmissible és passar per alt que, per fitxar un entrenador nou, has d’acomiadar l’altre.

Per un moment, semblava que el Barça havia tornat a l’època de Núñez i Gaspart, on només manaven Núñez i Gaspart. Aquesta estratègia de tancar-se en un hotel i intentar convèncer algú de qualsevol manera, de pressa i corrents, perquè firmin i acontentar els aficionats, encara que  hagin d’acabar totes les negociacions a les quatre de la matinada.

Un adéu que s’anuncia a la premsa a quarts de nou del vespre. Jugar a contrarellotge amb un entrenador que encara no ha deixat de ser-ho – fins que Valverde no firmés l’acomiadament, Setién no podia firmar com a nou entrenador –  i un altre guardat a la recambra, expectant.

Ernesto Valverde durant la seva presentació l'any 2017. Mireia Ruiz
Ernesto Valverde durant la seva presentació l’any 2017. Mireia Ruiz

Més enllà de la burocràcia, Ernesto Valverde no va actuar davant d’aquest acomiadament com Bartomeu i els seus havien previst. El tècnic extremeny, com era obvi, reclamava la totalitat del seu contracte com a liquidació laboral i la meitat de les primes pels títols que guanyés el Barça a final de temporada. Una altra mala gestió comunicativa, la pressa per firmar un acomiadament que s’ha fet anunciar des dels canals del club, sense cap tipus d’ètica, abans de tenir-lo tancat. Pressa la de la directiva, per apagar tots el foc que ells mateixos havien creat en pocs dies. Cap pressa la que tenia Valverde per marxar, després de la hipocresia amb la qual l’havien tractat.

L’esperit de Núñez es respira en l’ambient: tal va ser la improvisació, que el fitxatge de Quique Setién no es va poder fer oficial fins dos quarts de dotze de la nit. Com quan Núñez va aconseguir que Giovanni Silva firmés, encara que fos a les tantes de la matinada i només havent vist vídeos del jugador. Inversemblant.

Després de la presentació de Setién, es va fer més que evident que aquesta bola de mentides havia arribat a un nivell impossible de passar desapercebuda. El propi Josep Maria Bartomeu, amb  micròfon en mà, va explicar durant la presentació del nou tècnic blaugrana que aquest procediment havia començat feia mesos. Amb qui deurien haver començat a parlar feia mesos? Perquè tal i com explica Setién, el club l’havia trucat el dia anterior i ell no havia trigat ni cinc minuts en dir que sí. Incongruències insostenibles que duraran, com a mínim fins al 2021.

Comments are closed.