Barcelona: una ciutat literària

Com conèixer Barcelona a través d’aquells indrets que ens remeten a la literatura?

Anna Reig i Cristina Batlle

Quan pensem en la ciutat de Barcelona, ens venen a la ment llocs com la Sagrada Família, la Barceloneta o la Rambla. Però el que potser no tenim tant clar quan passegem per aquests indrets, és que han inspirat a milers d’escriptors i ha protagonitzat centenars de novel·les. Barcelona és una ciutat turística, però també és una «ciutat literària», reconeguda per la UNESCO el 2015. Com deia la filòsofa María Zambrano, «una ciutat sense escriptors queda buidada de la seva essència». Contràriament, Barcelona és una ciutat plena de racons literaris. Des del mar que veuen Don Quixot i Sancho Panza, passant per la Plaça del Diamant on ballen la Colometa i en Quimet, fins al Bar de las Delicias que Pijoaparte i Teresa sovintejen.

Aquests racons ens demostren que la literatura ha estat durant segles un dels pilars culturals de la ciutat, tant en llengua catalana com castellana. Entre els autors més destacats trobem Miguel de Cervantes, Eduardo Mendoza, Mercè Rodoreda o Josep Maria de Segarra. Però també hi ha hagut autors estrangers que han descrit Barcelona, com George Orwell quan narrava els seus dies de militant al partit comunista del POUM durant la Guerra Civil.

Literatura i geografia urbana

Però, afecta als lectors la visió de Barcelona que els autors projecten a les seves novel·les? Segons Ignasi Moreta, professor i director literari de Fragmenta Editorial, els escriptors duen a terme una “apropiació de la realitat”. D’aquesta manera, el lector retorna als llocs influït per les percepcions d’un autor concret. Tan gran és la influència que té la literatura sobre la nostra manera de veure la ciutat que, per exemple, la basílica de Santa Maria del Mar ara és molt més coneguda amb el nom de “Catedral del Mar”, el títol de la novel·la d’Ildefonso Falcones. 

Parlem amb Ignasi Moreta, editor de fragmenta i professor universitari

Literatura i història

Tanmateix, la literatura barcelonina també té correspondències amb la seva història. Maria Ocaña, historiadora i directora del Museu de L’Esquerda, ens explica que evidentment, és difícil que un autor sigui objectiu i expliqui la realitat històrica tal com va ser. Tot i això, la literatura pot tenir un paper positiu a l’hora de conèixer la història de Barcelona, perquè pot fer que el lector s’interessi per descobrir un determinat període, com per exemple l’auge de la industrialització de la ciutat relatada per Eduardo Mendoza a La ciutat dels prodigisPer, altra banda, hi ha el risc que es produeixin biaixos històrics, com passa a la Plaça de Sant Felip Neri, que apareix a La sombra del vent de Carlos Ruiz Zafón. L’autor parla dels “impactes de foc d’una ametralladora” fets durant la Guerra Civil la paret de l’església, però aquests van ser provocats realment per una bomba. 

Parlem amb Maria Ocaña, directora del museu històric Esquerda

10 racons literàris de Barcelona

Com hem vist, passejar per Barcelona amb un llibre a la mà és fer infinita la ciutat. Trobem carrers i racons que han sigut habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques. Però també escultures, plaques de memòria, llibreries, biblioteques i fundacions dedicades a la difusió de la literatura. Fins i tot trobem poemes urbans, que van ser creats expressament per lluir al mig de la ciutat, com l’Homenatge al llibre de Joan Brossa. A continuació, presentem un mapa interactiu amb 10 racons literaris destacats.

Començant per la Barceloneta, veiem que l’actual poc té a veure amb la que descrivia Miguel de Cervantes a Don Quijote de la Manchapublicat el 1615. On ara trobem la Facultat de Nàutica, s’alçava el Portal del Mar. Des d’allà, Don Quixot va veure per primer cop el mar, i va recuperar el seny després d’haver estat vençut pel Cavaller de la Blanca Lluna. Deixant enrere el mar i endinsant- nos en el barri Gòtic, trobem la Plaça de Sant Felip Neri i el bar dels Quatre Gats, que apareixen a la famosa novel·la La sombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Molt a prop, trobem l’església de Santa Maria del Mar, que protagonitza la novel·la de Ildefonso Falcones. Aquesta explica com l’església anterior a la basílica de Santa Maria del Mar, i es va decidir reconstruir-la, com sempre ho van fer “els rics, amb els seus diners, i els humils amb el seu treball”. Els dos bestsellersLa sombra del vent i la Catedral del Mar, han inspirat rutes literàries a la zona,i aquests racons amagats de la ciutat s’han convertit en llocs molt concorreguts i turístics. 

A continuació, passegem per la famosa Rambla, de la qual tants autors han escrit. Però en particular, ens interessa la visió de Josep Maria de Segarra. L’autor descriu La Rambla de les Floristes de 1867, un any abans de la Revolució La Gloriosa. Més endavant, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Gran Via de les Corts Catalanes trobem L’Homenatge al llibrede Joan Brossa. El significat essencial d’aquest poema urbà és que el llibre és com un saltamartí: sempre pot redreçar-se, recuperar la seva posició inicial, superant tots els obstacles. Per altra banda, destaquem l’Arc de Triomf, construït arran de l’Exposició Universal de 1888, del qual Mendoza parla a La ciutat dels prodigisDes d’allà, podem entreveure les torres de la Sagrada Família, l’espai on es desenvolupa l’acció de la novel·la Origen de Dan Brown, autor del Código da Vinci. 

Al barri de Gràcia, trobem una dels indrets més emblemàtics de l’obra de Mercè Rodoreda, la plaça del Diamant. Allà hi podem trobar l’escultura La Colometa, de Xavier Medina-Campeny, erigida el 1984 en homenatge a la novel·la. Per últim, al barri del Carmel trobem El bar de las delicias, que apareix a Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé. L’autor ens descriu el barri dels anys cinquanta, un barri de cases autoconstruïdes i barraques, completament ignorat per la ciutat. Contràriament, avui en dia els búnquers de Can Baró són una parada imprescindible pels turistes.

Altres rutes literàries de Barcelona

A Barcelona, l’oferta de rutes literàries és molt àmplia. Marga Arnedo, fundadora de ConèixerBcn, explica que “Barcelona és una marca molt cridanera pel turisme literari i que encara li queda molt potencial per explotar a l’hora d’obrir-se a clients internacionals”. Atribueix aquest èxit a escriptors com Carlos Ruiz Zafón, ja que es coneix molt arreu d’Europa i Amèrica. També assegura que tot i que la marca Barcelona és molt potent i té un ampli ventall d’ofertes turístiques, “precisament per això, l’oferta de les rutes literàries ha de buscar-se un lloc al mercat per tenir èxit”. A la seva empresa, les estratègies se centren sobretot en clubs de lectura de biblioteques, els centres d’ensenyament, el boca-orella i les xarxes socials.

Tot i això, també hi ha altres agències i centres culturals que es dediquen a l’organització de rutes literàries a través de la ciutat. Aquí en tenim alguns exemples.

Així, acabem veient com Barcelona és una ciutat que no només es pot trepitjar, sinó que també es pot llegir. La ciutat forma part de milers de novel·les, i acaba essent, per ella mateixa, una novel·la més. 

Comments are closed.