Barcelona i els desnonaments: una realitat enquistada

Aturar un desnonament en el seu cinquè llançament no és fàcil. Avui, però, en Rodrigo ho ha aconseguit, en gran part gràcies al suport del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó i l’Associació 500×20. El seu és un cas especialment alarmant, ja que en Rodrigo encara s’està recuperant d’una operació quirúrgica, des de fa cinc mesos, i no compta amb una alternativa habitacional

Cap a les 10:30h del matí, la comitiva judicial s’ha desplaçat fins al carrer José Millán González, al barri de Can Baró, disposada a efectuar el desnonament. Allà, però, desenes de persones s’hi havien congregat per evitar-ho. I així ho han fet, mentre reivindicaven que l’habitatge és un dret fonamental i no s’hauria de vulnerar. 

El cas del Rodrigo és especialment significatiu, però no és l’únic desnonament que estava previst per avui. Només als barris de Nou Barris, Sant Andreu i Horta Guinardó n’hi havia 8 de planificats. Finalment, tots han estat aturats.

La magnitud del problema

Un dia com avui, però, no és un cas concret ni un fenomen extraordinari. Els desnonaments formen part de la realitat a Barcelona i són el resultat d’un greu problema habitacional. Segons un estudi de l’Observatori DESC, elaborat a partir de dades del Consell General del Poder Judicial, el 2018 a la capital catalana hi va haver un total de 2.381 desnonaments. Si bé és cert que des del 2013 al 2018 el nombre de desnonaments ha anat disminuint progressivament, cal entendre que les xifres encara són altes.

La dinàmica d’aquesta gran ciutat s’insereix dins el ritme de Catalunya, la comunitat autònoma de l’Estat on es produeixen més desnonaments. Només durant el segon trimestre del 2019, 3.433 famílies van ser obligades judicialment a abandonar casa seva per no pagar el lloguer o  la hipoteca. 

D’entre les dades, n’hi ha una que destaca: actualment la majoria dels desnonaments són per impagament de lloguer. A Barcelona, per exemple, l’any 2018 aquesta va ser la causa d’un 66,4 % dels casos. Sembla, doncs, que el problema amb les hipoteques, si bé no ha desaparegut, ha deixat de ser el central. 

Per altra banda, és important entendre que la problemàtica dels lloguers va més enllà dels desnonaments. L’Observatori Metropolità de l’Habitatge exposa que actualment quatre de cada deu famílies que viuen de lloguer han de fer un “sobreesforç” per poder pagar-lo. En general, hi ha una discrepància entre els ingressos familiars i els preus del lloguer, que des del 2013 han pujat un 36,4%

Resposta ciutadana

Davant d’aquesta situació la ciutadania no es queda quieta. En els últims anys els moviments socials en defensa del dret a l’habitatge han pres un nou impuls. La PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) n’ha estat un símbol evident. Però també destaca la creació a diferents ciutats i barris de Catalunya de plataformes com Xarxes d’habitatge, Sindicats de llogaters o Oficines d’habitatge, entre d’altres. 

En el marc d’aquesta lluita, el 16 i 17 de novembre Barcelona acollirà el primer Congrés d’Habitatge a Catalunya. Es tracta d’una iniciativa sense precedents, que busca unir forces entre col·lectius i afrontar de manera conjunta el problema de l’habitatge. Ara mateix ja hi han confirmat l’assistència una setantena de col·lectius d’arreu del territori.

Els principals objectius del congrés són aprovar un programa unitari per a la lluita en defensa de l’habitatge, definir si els diferents col·lectius volen impulsar campanyes conjuntes i crear estratègies comunes en la resistència diària als desnonaments. Amb això es busca oferir una resposta més profunda i a llarg termini. Les plataformes entenen que la feina local i als barris és molt necessària, però consideren que per solucionar realment el problema de l’habitatge cal una resposta global des de la política i les administracions.


Comments are closed.