Piolín ja ha volat

El famós vaixell ha abandonat el Port de Barcelona 57 dies després de la seva arribada

TEO DE LA ROSA (tdelarosa19)

El 20 de setembre d’aquest 2017 tres vaixells van arribar als ports de Catalunya. El motiu: l’1-O es preparava un referèndum d’autodeterminació i el govern de Rajoy tenia l’objectiu de frenar-lo. Milers d’agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil eren enviats per fer-ho. Davant la falta de places d’hotel els vaixells eren llogats per allotjar a les forces de seguretat. Dos d’ells a Barcelona i un altre a Tarragona. Entre tots, tenien capacitat per unes 6.000 persones. El més conegut dels tres ha estat el Moby Dada. Però no se l’ha conegut pel seu nom oficial, sinó pel dibuix que diferenciava el seu casc, Piolín.

La situació era xocant. En un moment en el qual la tensió era molt elevada, milers de policies esperaven ordres en un vaixell caracteritzat per dibuixos animats. No van trigar a ser objecte d’acudits:

La mateixa setmana de l’arribada Piolín va desaparèixer. Diferents lones van cobrir la nau per tal d’amagar les diferents figures. Inicialment, tot indicava que el Govern buscava acabar amb les bromes. Si la intenció era aquesta, no ho va aconseguir, ja que va iniciar la campanya #FreePiolin pel seu “alliberament”. Malgrat això, finalment s’ha conegut que va ser Warner Bros. propietària dels drets de Looney Toons, qui va demanar que fossin tapats per no fer malbé la seva imatge.

57 dies després ‘Piolín’ deixa Catalunya. Amb ell no ho faran ni les altres dues naus, ni els policies que l’ocupaven. El Ministre d’Interior ha anunciat que reallotjarà els policies en hotels, dels quals han rebut «moltíssimes ofertes». A més, arriba des de Tarragona un nou vaixell, el GNV Azzurra. Així no es reduirà la presència dels cossos de l’Estat a Catalunya.

Aquestes són imatges de la marxa del vaixell:

 

 

Read more

La Hisenda Catalana: en què consisteix i quin futur li espera?

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució pot posar fi a l’organisme català

TEO DE LA ROSA (@tdelarosa19)

La Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) durant 2016 i 2017. La intenció és crear una estructura d’estat “preparada per donar resposta a la voluntat dels catalans”, com anunciava Carles Puigdemont durant la seva presentació. D’aquí que sigui coneguda com la Hisenda Catalana, sent equiparada a l’espanyola.

L’ATC augmenta les competències de la Generalitat en matèria de recaptació d’impostos. I ho fa passant a administrar deutes que fins ara eren gestionats per l’administració central. Alguns exemples són les multes de trànsit o l’impost de béns immobles (IBI). Aquests se sumen als tributs propis que ja controlava el Govern sobre qüestions com el comerç o la contaminació ambiental. La Hisenda Central és la que recapta l’IVA, l’IRPF o l’impost de societats. La Generalitat explica el funcionament a través del següent vídeo: 

En una Catalunya independent, el projecte contempla que la Hisenda Catalana adquireixi la totalitat de la recaptació d’impostos del territori. Per això, es troba des del seu inici en el punt de mira del govern espanyol. Durant les detencions del passat 20 de setembre, l’ATC va ser una de les administracions on es van produir escorcolls. I Josep Lluís Salvadó, Secretari d’Hisenda del Govern català, va ser un dels detinguts en la investigació per l’organització del referèndum i la creació de noves estructures d’estat. Això va propiciar la seva marxa de l’executiu.

El Ministeri d’Hisenda ja controla la comptabilitat de la Generalitat. I amb la possible aplicació del 155, pot passar a controlar la Hisenda Catalana, deixant-la amb un futur incert. Si les seves funcions passen al Ministeri, pot ser desmantellada per assegurar que la tributació no passi per ella. El ministre Montoro ja va advertir amb possibles sancions a qui passés a tributar a l’ATC impostos que pertanyen a l’Estat. La fugida de les seus bancàries també pot facilitar la tasca del govern de Rajoy, amb més capacitat per controlar els moviments. 

Ara per ara, els ingressos de la Hisenda Catalana han augmentat el 2017, segons dades de la mateixa ATC. Ha recaptat en els primers nou mesos de l’any 2.597 milions d’euros, 400 milions més que l’any passat. El volum més gran de recaptació ha estat per l’impost de transmissions patrimonials amb un total de 1.135 milions d’euros. Destaca que el tribut creat al maig pel Govern sobre les begudes ensucrades ha recaptat 8,3 milions en dos mesos. 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies