El gimnàs entra en la rutina dels adolescents

SERENA G. IORDACHE I SARA OLIVER

La pràctica d’esports en equip o d’esports convencionals és cada vegada menys atractiva pels adolescents, ja sigui per la flexibilitat d’horaris que els hi ofereix anar a un gimnàs o per la varietat d’oferta esportiva que hi troben. Sovint, però, aquests joves comencen a utilitzar les màquines del gimnàs sense un coneixement previ que els pot perjudicar físicament en el seu creixement.

Segons un estudi realitzat per la Fundació d’Ajuda contra la Drogaddicció, la FAD, els joves i adolescents espanyols cada vegada són més tecnològics, i gairebé el 75% asseguren que el que més fan en el seu temps lliure és xatejar i navegar per internet. Fer esport, en canvi, s’enfonsa fins al setè lloc al rànking d’activitats preferides pels joves d’entre 15 i 29 anys, darrere d’altres pràctiques com veure sèries o pel·lícules i jugar a videojocs.

Tanmateix, enfront la pèrdua d’hàbits en la pràctica d’esports convencionals, cada vegada és més habitual la presència de menors d’edat en gimnasos. Els adolescents no sempre van acompanyats, a vegades hi van sols o amb una autorització dels progenitors, realitzant tot tipus d’activitats: des de cardio a màquines de musculació. Segons explica el doctor i traumatòleg, Diego García-Germán, “l’obsessió dels adolescents per lluir una massa muscular amb finalitats exclusivament estètiques pot ser perjudicial a aquestes edats i també frustrant per ells, ja que per motius hormonals els seus músculs no augmentaran tant com esperen”. No obstant, no existeix una edat mínima legal per accedir al gimnàs, de manera que l’ingrés de menors es deixa al criteri de cada centre.

Accés als menors d’edat

Les opcions d’accés són diverses, des de 12 anys en la cadena de gimnasos DIR fins als 17 als Metropolitan. Alguns com Holme Place Barcelona presenten unes condicions més complexes: fixen el llindar als 17 anys però ofereixen en canvi quotes per adolescents de 15 i 16 anys si els pares són socis del gimnàs. De la mateixa manera, els centres públics, més coneguts com Centres Esportius Municipals, acostumen a oferir condicions més restrictives pel que fa a l’accés dels menors. Per exemple, el CEM Ciutadella ofereix accés a les activitats dirigides i a la sala fitness als majors de 16 anys, però els restringeix l’entrada a la sauna i el jacuzzi.

Des de les administracions, cada vegada hi ha un interès creixent en fomentar l’activitat esportiva amb iniciatives com la que presentava la setmana passada la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona. El pressupost que es destinarà al Programa de Promoció de l’Atletisme és de prop d’1 milió d’euros per als cursos 2019-2020 i 2020-2021. En aquest sentit, l’Ajuntament va anunciar que es treballarà per garantir i impulsar l’ensenyament de l’atletisme, tant en horari lectiu -a través del Pla ‘L’Escola fa esport a la ciutat’- com en horari extraescolar -a través del ‘Pla de l’Esport’-.

És evident que els beneficis de l’esport són múltiples, no només a nivell físic sinó també pel que fa a la transmissió de valors, sobretot en edat de creixement. Per això, més que una disminució en la pràctica esportiva, caldria parlar d’un canvi d’hàbits. Els adolescents aposten cada vegada més per la flexibilitat d’horaris a l’hora de practicar esport, que els hi dona més llibertat i els compromet menys a fer activitat física amb regularitat.

Read more

Patrimoni històric salvat per la campana

El fris escultòric dels anys 70 de l’antic Tanatori Sancho de Ávila de Barcelona va ser retirat in extremis l’estiu passat quan ja s’havia iniciat l’enderrocament de l’edifici

PAU REQUENA, SARA OLIVER – Última setmana de juny. Un operari de l’Ajuntament va traslladar el monumental fris escultòric que durant 50 anys  va omplir la façana de l’històric Tanatori de Sancho de Ávila a Barcelona. El complicat procés s’allarga vuit dies fins aconseguir situar les 29 lloses de ciment i la sinuosa estructura metàl·lica en un dipòsit municipal que, entre raïls del port de Barcelona, transforma el batibull del Poblenou en l’austeritat de la Zona Franca. Però aquest, ha estat un procés atípic. Dos mesos abans, Eduard Riu-Barrera, fill de l’autor de l’escultura, havia advertit a l’Ajuntament de l’existència de l’obra inventeriada com a art públic, sabent que l’antic tanatori s’enderrocaria el mes d’agost. Tanmateix, no va ser fins a mitjans de juny que arran del ressò que va tenir una publicació d’Instagram del radiofonista Òscar Dalmau en què parlava de l’obra, va tornar a posar-se en contacte amb l’Ajuntament. L’avís va fer avançar el procés d’extracció, aconseguint “salvar a temps l’escultura abans de l’enderrocament” en paraules de Riu-Barrera, qui assegura que sinó “l’escultura hauria desaparegut”.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, explica que es tracta d’un error administratiu en el tràmit informatiu. A més, assegura que la tècnica encarregada de l’art públic se’n va assabentar abans que es fes l’avís per part de la família de l’escultor. El 1998, l’actual Mémora,  va guanyar el concurs públic de l’Ajuntament i va adquirir el 50% dels Serveis Funeraris de Barcelona, privatitzant la gestió del servei públic. Aquest canvi en la gestió pot ser una de les possibles causes de la falta de catalogació i datació de la peça dins l’ajuntament, que pot explicar aquest endarrerimL0ent administratiu que ha portat a una extracció de l’escultura in-extremis. L’obra, al pertànyer inicialment a l’administració pública no tenia la catalogació d’especial protecció de les obres d’edificis privats.

Falta de sensibilitat

L’interès per part de particulars com la família i la gestió de Carme Hosta, tècnica en cap de l’Ajuntament, han salvat, pels pèls, una de les una de les peces d’art públic més important de la ciutat dels anys 70. Riu-Barrera reconeix que, malhauradament, una de les feines dels descendents dels artistes és vigilar i salvaguardar les obres. Assegura que, en diverses ocasions, l’Ajuntament “no ha estat gens sensible respecte a l’art i al valor del patrimoni”. També critica el paper de l’empresa funerària Mémora, que en propietat de l’edifici amb l’obra, “ignorava completament el valor de la peça”. Afirma que la desaparició del relleu és una demostració “d’ignorància i incompetència”, tot i que, ara que s’ha salvat, no en vol fer sang. L’entitat funerària, per la seva part, s’ha desentès del tema, relegant a l’Ajuntament.

«L’Ajuntament no ha estat gents sensible repsecte a l’art i el valor del patrimoni».

Eduard Riu-Barrera, fill de Julià Riu Serra, autor de l’escultura

El relleu “La llarga vida de la humanitat per sobre de les curtes vides de tots plegats” data de 1968, any en què es va instal·lar al llarg de la façana del tanatori. L’autor, Julià Riu Serra, un dels més representatius del seu període, cercava contraposar la llarga vida de la humanitat amb la de cada individu i l’inexorable pas el temps. El conjunt contenia figures de ferro com una arada, engranatges d’automoció i un coet espacial, que representava el progrés, i un llarg fris de formigó amb rellotges de sorra esculpits que representaven les vides de cadascú. Una escultura que honrava la funció de l’espai, en contrast amb el nou tanatori amb una façana amb nul·la decoració.

Des de SOS Monuments, associació per la protecció del patrimoni històric, es queixen de la manca de control en els tràmits administratius que permeten “descatalogar obres d’art sense tenir en compte els experts”. També exigeixen que es compleixi la Llei de Patrimoni vigent, per evitar males praxis contra les que han lluitat anteriorment.

Marc Aureli Santos, director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, ha informat a aquest mitjà que proposaran debatre el futur del conjunt al següent Consell d’Art Públic de la ciutat. També s’està valorant la seva inclusió al Pla especial de Patrimoni Arquitectònic històric i artístic, ja que encara ara no està catalogada.

Ara, després d’una complexa però protocolària extracció, l’estructura reposa a les fosques d’un vell magatzem rere unes portes protegides amb tan sols un candau, esperant tornar a complir la funció per la qual estava pensada: lluir als carrers de Barcelona.

Read more

El CAP Raval guanya la batalla per la Capella de la Misericòrdia

Els veïns del barri del Raval de Barcelona estan de celebració i és que finalment han aconseguit el que ja fa anys que reclamaven: la concessió de la Capella de la Misericòrdia per construir-hi un nou Centre d’Atenció Primària.

Era el desembre de l’any passat quan un grup de veïns i professionals del centre iniciaven una recollida de firmes per instar l’Ajuntament a retirar la cessió gratuïta que s’havia fet de l’espai al MACBA, que planejava fer-hi una ampliació del museu. Des del 2008 l’Institut Català de la Salut ja havia reconegut que les instal·lacions actuals no complien les condicions mínimes per atendre la població del barri, i malgrat des del govern municipal s’havien proposat diversos espais públics hàbils per fer-ne unes de noves, cap d’ells complia els requisits necessaris tret de la Capella de la Misericòrdia.

Tanmateix, el MACBA es negava a retornar l’espai que li havia estat concedit, iniciant així una llarga disputa amb ciutadans i sanitaris, que es van organitzar en forma d’associació, anomenada CAP Raval Nord Digne. “Es tracta d’una sinergia entre veïns i treballadors de l’ambulatori que lluitem per millorar la salut del barri”, explica una de les professionals del centre. Malgrat ni les 6.500 signatures que van aconseguir van ser suficients perquè els partits votessin a favor de la retirada de la concessió del museu, des de l’associació mai es van donar per vençuts. Aquests últims mesos, però, han estat especialment durs, i és que fins i tot van arribar a protagonitzar una ocupació de la capella ara fa vuit mesos.

És per això que la decisió final del museu de situar l’ampliació en un nou edifici de la Plaça dels Àngels ha estat d’allò més celebrada pels de la plataforma per un CAP digne. I tot i que finalement la capella es queda en mans del centre sanitari, és un consens que satisfà a totes les parts, ja que el MACBA, per la seva banda, podrà dur a terme la seva ampliació en un edifici amb més metres quadrats que la ja oblidada Capella de la Misericòrdia.

Read more

«¿Qué es, otro deshaucio?»

Crits de «vecina despierta, deshaucian en tu puerta» ressonaven aquest matí a pocs metres del Mercat de Sant Antoni. El batibull del Raval es confonia amb els cants reivindicatius d’una quarantena de persones concentrades al número 46 del Carrer de Sant Antoni Abat que, persistents, estaven decidides a aturar el desnonament d’una veïna de tota la vida, la M. Àngels.

S’han fet un lloc entre persones que baixaven del mercat amb carros plens, repartidors, furgonetes i camions. Tot i que molts eren joves, n’hi havia de totes les edats. També membres de la Plataforma CAP Raval Nord, una sinergia entre treballadors del CAP i veïns de la zona per «millorar la salut del barri», una salut que passa per «tenir cura de la gent que pateix desnonaments», expliquen. Un home d’uns 80 anys intentava, en la mesura del possible, animar l’ambient, començant tot tipus de cants als que s’afegia la resta. Alguns com «i no pot ser, gent sense casa i cases sense gent» o «s’han trobat un barri organitzat» eren dels més repetits, i fins i tot hi ha hagut temps per entonar el «Resistiré» de El Dúo Dinámico. En sentir-los, hi havia persones que s’aturaven i els dedicaven frases de suport. «Que hi hagi sort» o «a veure si funciona» deien alguns. També una parella de dones grans que no sabien què estava passant però ho intuien: «¿Qué es, otro deshaucio?» preguntaven als presents.

I sí, era un altre -intent de- desnonament. Aquesta vegada li tocava a la M. Àngels, una dona de 64 anys que viu al pis de Sant Antoni amb la Colometa, un colom que té al menjador i que de tant en tant ha de tancar a la gàbia. «A vegades l’haig de renyar perquè es porta malament» explicava somrient però encara atabalada per la intensitat del matí. La M. Àngels va néixer literalment a aquest pis i hi va viure tota la vida amb els seus pares fins que van morir. Ara, sense parella ni fills, el propietari de l’immoble no li vol renovar el contracte de lloguer i haver de marxar se li fa tot un món. Des de serveis socials la insisteixen perquè s’instal·li a una residència però ella encara es veu «massa jove». I és que va a comprar al mercat cada dia i puja la compra tota sola al seu segon pis sense ascensor.

La M. Àngels denuncia el mal tracte rebut als jutjats i és conscient que tard o d’hora haurà de marxar. Però aquesta vegada ha tingut un final -temporal- feliç. S’ha suspès el desnonament fins a l’emissió d’una nova ordre del jutge, un procés que pot durar mesos. Així, s’ha disposat a desfer les maletes que ja tenia a punt al passadís mentre la sintonia del Resistiré semblava que encara ressonés quan la parella de Mossos ha decidit marxar, veient la multitud bloquejant l’entrada al pis.

Read more

Cs denuncia a la Junta Electoral un «sabotatge» a la publicitat del partit a Lleida

Part del ‘mailing‘ electoral del partit hauria acabat a les papereres en alguns municipis de Lleida

«Alguns companys nostres han denunciat que les cartes electorals de Ciutadans han acabat a les papereres», ha explicat Carina Mejías, quarta per Ciutadans a Barcelona al Congrés. Unes accions que ha titllat de delictives: «Considerem que és un sabotatge». Alguns dels integrants de Ciutadans a diferents ciutats de la província de Lleida han denunciat a través de xarxes que moltes de les cartes estaven trencades i havien sigut llençades a les papereres.

És per això que Ciutadans ha posat els fets en coneixement de la Junta Electoral Provincial de Lleida, ja que «tothom té dret a rebre les paperetes dels partits a casa» i ja després decidir lliurement el seu vot.

També ha comentat les recents informacions sobre la vinculació dels CDR detinguts amb Torra i Puigdemont i han dit que «la Fiscalia hauria d’actuar d’ofici» contra el president de la Generalitat. També han afirmat que Torra –que ha desmentit tota vinculació amb els CDR– hauria de dimitir. El partit taronja exigeix que Sánchez actuï contra el president de la Generalitat: «ja no pot repetir que a Catalunya no passa res».

Mejías ha carregat també contra el PSC quan li han preguntat si recolzaria la petició d’aquest grup, que demana que Torra comparegui al Congrés dels Diputats: «totes les explicacions són benvingudes, però creiem que és una excusa per fer veure que fan alguna cosa».

Passejant pel mercat

Una comitiva de Ciutadans, a la qual també s’hi ha sumat Carrizosa, ha caminat pel mig del mercat de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet. Les reaccions, diverses. Mentre alguns cridaven «solament veniu quan hi ha eleccions», d’altres s’aturaven a parlar amb la candidata directament o a demanar-li alguna cosa.

El mercat, en contra de les mesures per reduir emissions

Els comerciants han fet arribar als polítics un full imprès en què demanen que no es penalitzin els vehicles contaminants. Sobre les mesures de Sánchez per incentivar el canvi de vehicles per d’altres menys contaminants, Carina Mejías ha dit que el president ho ha fet «sense mesurar l’impacte que té entre els comerciants i els autònoms». Mejías ha recalcat també la necessitat de mesurar quines afectacions pot tenir entre els autònoms abans de prendre decisions sobre aquest tema.

Read more

Cap al 10N: alterats i amb els deures fets

El debat celebrat a la Pompeu és una continuació del de l’Acadèmia de la Televisió, amb la paritat com a novetat

SERENA GABRIELA, SARA OLIVER I ADRIÁN SOLER (BARCELONA)

El debat celebrat a l’Auditori de la Ciutadella de la Pompeu Fabra és per molts candidats, l’última oportunitat per fer arribar els missatges dels partits als universitaris. Gran expectació i cues abans d’entrar. El primer contrast amb l’organitzat per l’Acadèmia de la Televisió: l’exclusió de l’extrema dreta i la paritat entre homes i dones.

Els candidats han entrat al ‘ring’ amb els argumentaris a la mà i havent vist el debat electoral d’ahir. Preguntes sense resposta i la tradicional pràctica del «i tu més», que semblava superada, han tornat a aparèixer.

Ja a la primera intervenció, Míriam Nogueras (JxCat), ha vingut a criticar la posició de Sánchez ahir al debat, que va dir que faria una llei per prohibir els referèndums. A diferència de Sánchez ahir, Francisco Polo (PSC) ha sigut més clar a l’hora de rebutjar qualsevol acord amb el Partit Popular i s’ha enganxat amb Ciutadans, els quals ha criticat per aliar-se amb l’extrema dreta.

El debat en imatges

La violència a Catalunya ha sigut el tema estrella: mentre Rosique (ERC) denuncia els empresonaments dels manifestants, el PP se solidaritza amb els que combaten «els radicals»

La violència a Catalunya ha sigut un dels temes estrella del debat: la resposta al carrer, l’actuació policial, l’organització estudiantil han sigut presents al llarg del primer bloc.

El contrast entre el to utilitzat per Marta Rosique (ERC) i el d’alguns líders del seu partit –com Rufián– també ha sobtat a alguns dels rivals polítics. Per això ha volgut començar agraint a tota «aquella gent que des que va sortir la sentència no ha parat de lluitar». També ha reiterat al llarg de tot el debat la situació dels empresonaments d’aquestes setmanes. Diferenciant-se amb la postura de Rufián, que ha tingut una posició neutral respecte aquest tema.

Aina Vidal (ECP) ha sortit a l’atac i durant tot el debat ha llençat algunes rèpliques que han arrencat aplaudiments. Una de les més impactants ha sigut la que ha dirigit al PSC i ERC. Primer ha criticat a Esquerra: «Marta, vosaltres també sou la BRIMO: necessitem recuperar la política», per després criticar a Sánchez: «És incomprensible que un president tingui la falta de respecte de no contestar el telèfon a un altre polític».

Nacho Martín Blanco (Cs) ha tornat a criticar la violència a Catalunya: «Em sap molt greu veure joves que banalitzen la violència», això sí, no ha portat cap llamborda trencada, com ahir sí va fer el cap de llista del seu partit en Prime Time. Ha intentat desmarcar-se del desbloqueig, afirmant que el seu partit va fer una oferta al PSOE.

Des del PP, Xavi Cañigueral s’ha solidaritzat amb els estudiants que van «fer front als radicals que els impedien fer classe», tot fent referència a la vaga convocada per Assemblea Ciutadella que va obligar a endarrerir el debat.

Més enllà de Catalunya

Al segon bloc s’ha entrat en el debat sobre les postures que no s’escolten tant per televisió o han quedat amagades darrere el conflicte català. Els drets LGTBI, l’eutanàsia, la violència masclista, el canvi climàtic i la resposta a la imminent desacceleració econòmica han sigut els temes tractats.

Respecte a l’eutanàsia, Junts Per Catalunya ha dit que no s’hauria d’utilitzar aquest tema com a instrument polític: «Estem a favor i hem estat en contacte amb moltes famílies». Francisco Polo (PSC) ha defensat la creació d’una llei d’eutanàsia i ha dit que ho farien si continuen al govern.

En la qüestió econòmica, tots s’han remuntat a la situació prèvia a la crisi, fent cas a les advertències dels economistes. El PP, que va ser el govern que va gestionar la crisi, ha defensat el que va fer, mentre que En Comú Podem ha plantejat solucions alternatives.

Aina Vidal (ECP) ha alertat que les pròximes eleccions se situen en un marc de desacceleració econòmica molt semblant al del 2007. En aquest sentit –tal i com va explicar Iglesias al debat d’ahir– han demanat retallar «els privilegis» i no els drets dels treballadors: «La precarietat és una estratègia deliberada. Ens volen pobres.» Com a contrast, Ciutadans i el PP han defensat la liberalització del mercat. Cañigueral (PP), ha arribat a dir que es necessita una administració businessfriendly, perquè no es tornin a repetir les dades d’atur de Zapatero.

Drets LGBTI

«Sou el partit del postureig i aneu amb VOX, on feu polítiques contra el col·lectiu LGTBI, les dones», ha recriminat Polo (PSC) a Martín Blanco (Cs). Ha sigut el començament d’un llarg estira-arronsa entre els dos candidats. Míriam Nogueras (JxCat) ha acabat criticant al PSC perquè «vostès es manifesten amb VOX».

Polo (PSC) recrimina a Ciutadans les seves aliances amb l’extrema dreta i Nogueras (JxCat) critica el PSC per manifestar-se amb VOX

En relació al tema de la manifestació de l’orgull de la que Ciutadans va ser expulsat, el candidat del PSC ha sigut contundent: «No vau voler signar el manifest de no pactar amb l’extrema dreta». Una afirmació repetida per la candidata de JxCat.

Francisco Polo, que és ferm defensor dels drets LGBTI, ha utilitzar també el minut d’or per fer una metàfora: «Aquelles persones que ens volen posar dins l’armari poden guanyar».

Xavi Cañigueral, per la seva part, ha acusat a Polo d’utilitzar l’etiqueta LGBTI per incloure la seva ideologia i ha assegurat que «no tots els membres del col·lectiu pensen igual» que ell. Una postura semblant a la de Ciutadans, que ha dit que es poden defensar els drets LGTB alhora que defensar la unitat d’Espanya.

«I tu més»

Ha tornat a sortir el clàssic «i tu més», que s’ha traduit en un comentari per part del representant del Partit Popular, Xavi Cañigueral (PP), afirmant que ningú tenia proves de qui era «M. Rajoy» i convidant a denunciar-ho si les tenien. Tot seguit, ha criticat a Junts per Catalunya per la corrupció de Pujol. Ha assegurat ––finalment– que hi ha coses pitjors que la corrupció com ara «atacar la sobirania nacional del país». Aina Vidal s’ha mostrat molt combativa amb la corrupció i ha tret la sentència de la Gürtel per recordar al PP que sí que hi ha una resolució judicial.

Cañigueral (PP) torna a treure el cas Pujol i rep la rèplica de Vidal (ECP), que li tira en cara la Gürtel

Perfil

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies