Es propaga l’amenaça del nou virus ‘Wuhan’

Un coronavirus xinès d’origen animal s’està estenent pel sud-est asiàtic després d’haver afectat centenars de persones i provocat 25 morts

Sara Gómez Alburquerque i Orsolya Gazdagi

Un nou virus mortal ha sorgit a la Xina, el país més poblat del món i un dels més extensos. Aproximadament, quatre mil milions d’individus viuen sobre el seu territori. Aquesta realitat sacseja el ritme i les dinàmiques vitals dels seus ciutadans, que s’han d’adaptar a les condicions i els recursos disponibles. La capacitat de creació i de desenvolupament xinesa és accelerada, i una malaltia contagiosa no n’és una excepció.

Les autoritats sanitaries xineses  van informar aquest dimecres de la vint-i-cinquena mort a conseqüència del nou coronavirus –normalment procedent d’animals vius, o ‘zoonosis’– originat a la ciutat de Wuhan el passat desembre. L’expansió és desenfrenada, provocant 830 contagiats, diversos en estat crític. Els símptomes inicials són equivalents als d’una pneumònia: febre, fatiga, tos seca i, en molts casos, dispnea (dificultat per respirar). 

La regulació d‘un contagi a través de l’aire és molt complexa, incentivant la necessitat de quarantena. De fet, el matí del dijous els habitants de Wuhan -aproximadament 11 milions de persones-  ja no poden sortir de la ciutat, i ningú que sigui de fora pot entrar fins el moment que el Govern xinès no anul·li la prohibició. Aquesta mesura afecta tots els vols, trens i autobusos, així com al servei de metro. El bloqueig és un dels requisits que inclou el protocol d’acció de major gravetat, que va posar en marxa el Consell d’Estat aquest dimecres, tot i que l’escenari segueix catalogat com a malaltia infecciosa de nivell B, el segon més alt. Els hospitals locals estan saturats amb pacients que presenten símptomes; per aquest motiu, han construït a Wuhan un hospital prefabricat que es proposa assistir a la gran quantitat d’afectats.

Viatgers amb màscares, aquest dimecres a l’estació de tren de Wuhan. En vídeo, la Xina declara la quarantena a Wuhan pel brot de coronavirus. / Foto: Getty.

Paral·lelament, la ciutat xinesa de Huanggang, propera a Wuhan, va suspendre el dijous tot el transport públic, i va demanar als ciutadans que no surtin de la urbs. Així mateix, un altre municipi proper a Wuhan, Ezhou, va anunciar que la seva estació de tren quedarà tancada de moment. Finalment, s’han unit a aquest aïllament dues ciutats més petites: Chibi i Xiantao. D’aquesta forma, s’ha decretat la quarentena més gran de la història a cinc ciutats que afecta a més de 20 milions de persones.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va convocar aquest dilluns un comitè d’emergència a Ginebra per tractar la dispersió del virus, denominat pels investigadors científics com ‘nCoV’, tipus SARS –síndrome respiratori agut i greu–, el qual ha arribat a la capital, Pequín, i a Tailàndia, Japó, Taiwan, Corea del Sud, el Vietnam, Aràbia Saudita i Singapur. A més, el dimarts 21 es va anunciar el primer cas detectat fora d’Àsia, als EE.UU. Conseqüentment, s’ha proposat decidir si es classifica el brot com «una emergència de salut pública d’abast internacional». 

L’alerta internacional suposaria la posada en marxa de mesures preventives a nivell global. Aquesta situació s’ha donat en cinc ocasions: davant el brot de grip H1N1 (2009); els d’ébola a l’Àfrica Occidental (2014) i la República Democràtica del Congo (2019); el de polio el 2014; i el de virus Zika el 2016. El Comitè d’Emergència, format per 16 experts mèdics de diversos països, va quedar dividit entre els partidaris i els opositors a declarar tal alerta. Seguint el mateix tarannà, el dijous va continuar el debat. Al final de les set hores de reunió, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom, va denegar declarar-ho fins el moment.

Ciutadans japonesos es protegeixen a Tòquio del brot de virus ‘Wuhan’, que coincideix amb la temporada de grip anual al Japó. / Foto: AP

L’origen es remunta al 31 de desembre de 2019, quan les autoritats de la ciutat de Wuhan, a la província de Hubei, van reportar un conglomerat de 27 casos de síndrome respiratòria aguda de etiologia desconeguda entre persones vinculades a un mercat de productes marins. La incipient epidèmia va disparar les alarmes davant els desplaçaments de milions de xinesos per les vacances de Cap d’Any. 

Les autoritats de Pequín han cancel·lat totes les celebracions a gran escala d’l’Any Nou xinès amb la intenció de contenir la creixent propagació del coronavirus. Aquesta decisió ve motivada després de la mort de 18 persones al país a només unes hores que comencin les celebracions, que s’estenen des de dissabte 25 fins al 8 de febrer. El departament de Cultura i Turisme de la capital xinesa ha confirmat que «amb la finalitat de controlar l’epidèmia, protegir la vida i la salut de les persones, […], es decideix cancel·lar tots els esdeveniments a gran escala».

El denominat virus de ‘Wuhan’ es pot «prevenir i controlar», segons ha apuntat el Centre Xinès per al Control i Prevenció de Malalties. S’ha confirmat que el procés de transmissió s’efectua entre humans, no només d’animals a persones com s’havia anunciat en un primer moment. Encara que un equip d’experts d’alt nivell de la Comissió Nacional de Salut de la Xina també ha afirmat que la probabilitat de traspàs no és summament elevada, hi existeix una certa impossibilitat de realitzar la protecció efectiva als nuclis en alerta degut a la quantitat exorbitant de potencials afectats al país i les seves actives relacions. Un recent estudi de l’Imperial College de Londres estima que el nombre de casos podria situar-se en els gairebé 2.000.

L’OMS ha divulgat consells per a la prevenció de contagi com utilitzar mascarilles, tapar-se el nas i la boca amb mocadors en estornudar, evitar el contacte directe amb animals i acudir al metge tan aviat apareguin els primers símptomes. A més, el Consell d’Estat de la Xina ha decidit que, estant a vespres de l’Any Nou xinès (a partir de dissabte 25) – quan moltes persones viatgen als seus llocs d’origen -, es realitzin controls de temperatura al aeroports, ports i estacions de tren i autobusos. Aquesta mesura ja s’ha implementat en aeroports internacionals que reben passatgers procedents de la Xina.

Segons recull el diari South China Morning Post, aquest virus no és el mateix síndrome SARS, originari de la Xina, que va causar més de 700 morts a tot el món entre 2002 i 2003. La velocitat de propagació i de desenvolupament dels seus efectes fa intuir els experts que l’abast pot assolir, igualment, nivells molt greus si no es duu a terme un procediment de prevenció adequat. 

Read more

Un(a) nou líder laborista per nous reptes britànics

Quatre dones aspiren a liderar el Partit Laborista, encara que l’únic home candidat encapçala les enquestes

El Partit Laborista del Regne Unit encara l’inici d’un nou horitzó en què ha d’abandonar les frustracions del passat per estabilitzar una oposició eficaç un cop realitzat el ‘Brexit’. La transició és inevitable i els canvis interns poden ser el punt d’inflexió que determinaran si el futur del conjunt polític estarà més a prop de presidir la Cambra dels Comuns.

Una renovació amb el propòsit d’adaptar els laboristes a les noves exigències i els creixents reptes ha de ser representada per un perfil distant al de Jeremy Corbyn, un líder lluitador i compromès que no va poder desbloquejar l’estancament en les negociacions del procés de sortida de la Unió Europea ni acontentar els votants d’esquerres.

Més enllà d’encarar un nou RU després de l’emancipació de la UE, algunes de les qüestions que es desitgen re-interpretar amb la renovació del partit són: el contacte amb l’experiència quotidiana de moltes de les persones que es representen, la connexió amb els ciutadans a través d’un diàleg més horitzontal i l’arrelament a les diverses comunitats. Només així es podria assolir la filosofia laborista de permetre als treballadors comprendre les necessitats pràctiques dels mateixos i respondre-hi.

El nou líder serà elegit al març després que Corbyn anunciés que abandonaria degut a la derrota de les eleccions generals del partit, la pitjor des del 1935. La presentació de candidatures ha sentenciat la presència de quatre dones i un sol home al capdamunt de les enquestes. Per primera vegada, els laboristes podrien estar liderats per una dona. L’altre grup polític predominant, el Conservador, ja n’ha incorporat nombroses vegades.

Keir Starmer ha aparegut des d’un inici com a líder més probable de la carrera de lideratge laboral per succeir Jeremy Corbyn després que un sondeig de membres suggerís que era la primera opció a totes les regions del Regne Unit, grups d’edat i classes socials. El secretari del ‘Govern en l’ombra’ en quant el Brexit, equivalent a un gabinet d’oposició que planteja estratègies d’actuació al parlament. La confiança de l’opinió pública en ell és, doncs, considerable degut a la seva activa participació els darrers mesos. A més, la seva inclinació política s’allunya de l’esquerra característica de Corbyn per integrar certes mesures liberals més properes a un centre democràtic. Aquest fet atreu els sectors més crítics del partit.

El partit no ha tingut mai cap líder del partit femení, a diferència dels tories, que en tenen dos. Així, la presència de quatre candidates en la fase final de les votacions és un fet històric i significatiu: Rebecca Long-Bailey -amb un suport popular substancialment major a la resta, principal rival de Starmer-, Jess Phillips, Lisa Nandy i Emily Thornberry. Totes elles posseeixen el suport dels diputats laboristes necessari per mantenir-se en les eleccions cap al lideratge, podent defensar polítiques alternatives.

Enquesta publicada a la pàgina britànica d’anàlisi polític YouGov que mostra les probabilitats de victòria per cada candidat en la carrera pel lideratge del Partit Laborista.
Enquesta que plasma la evolució de suport a cada candidat potencial per la presidència laborista. FONT: The Guardian

El conjunt d’estudis i d’enquestes realitzades ratifiquen la previsió que Keir Starmer serà el successor de Corbyn amb un 64% del recolzament tant ciutadà com intern en el partit. El procediment de selecció de les formacions britàniques consisteix en diverses rondes, a cadascuna de les quals s’elimina el candidat menys votat. Quan un dels aspirants obté més del 50% dels vots, el nomenament s’efectua de forma definitiva.

La votació a la butlleta de membres s’obre el 21 de febrer i es tanca al migdia del 2 d’abril. El resultat de les eleccions al lideratge es donarà a conèixer el 4 d’abril. Independentment quin sigui el resultat, el procediment electoral està sent un gran avenç per la política britànica i europea, equiparant possibilitats en el camp polític.

L’ALÇAMENT DE LA VEU FEMENINA AL GOVERN BRITÀNIC

La llei de Qualificació de la Dona del Parlament (1918) concedia a les dones majors de 21 anys el dret de presentar-se a l’elecció com a diputada al Parlament. Des de llavors, el Regne Unit ha tingut dues primeres ministres femenines: Margaret Thatcher (1979-1990) i Theresa May (2016-2019).

Els recents anys han determinat un equilibri de la presència femenina a les esferes polítiques britàniques. Entre el 1918 i el 2019, un total de 552 dones han estat elegides diputades a la Cambra dels Comuns, on actualment hi ha 220 dones. Es tracta d’un nou màxim històric al 34% i és la primera vegada que la representació femenina a la Cambra dels Comuns és situada a més d’un terç. El número anterior era de 208, fixat el 2017, que representava el 32% dels membres elegits aquell any. El Regne Unit pujarà de la 39a posició en el rànquing mundial per la proporció de dones a parlaments.

Proporció d’homes i dones integrants a les principals formacions polítiques del Regne Unit.
Font: The Guardian
Número creixent de diputades al House of Common (Parlament Britànic) a través dels anys. FONT: The Guardian

Portal dedicat a la dona en la pàgina web del Partit Laborista: https://labour.org.uk/category/latest/press-release/women-and-equalities/

Read more

ALERTA VERMELLA A L’IRAN

El país pèrsic ha de fer front a una profunda crisi que posa a prova els seus límits polítics i militars

10 de gener de 2020

Les tensions que inquieten l’Iran i el món sencer han anat més enllà de l’enfrontament politicomilitar amb Estats Units. El país sembla ser l’epicentre de calamitat i el perill després que en menys de 24 hores s’hi produís un accident aeri amb 176 víctimes mortals i un terratrèmol de magnitud 4,5 al seu territori. Aquestes tragèdies no intencionades han coincidit amb l’increment del caràcter bèl·lic iranià després d’efectuar un llançament de míssils balístics a bases estatunidenques d’Iraq.

Grups de manifestants iranians esquincen una bandera estatunidenca en protesta als atacs i l’assassinat del general Soleimani

És complex trobar una relació certera entre els adversos successos que estan focalitzant tota l’atenció internacional en l’Orient Mitjà. A més, la situació de conflicte ha escalat per culpa de la gravetat dels dos recents accidents. El risc sísmic ha amenaçat l’única central nuclear del país, Bushehr. Una fuita o problema en la mateixa hauria provocat una crisi que desestabilitzaria l’Iran en la realització d’estratègies de ‘venjança’ i autodefensa enfront EEUU. Els efectes no han assolit les probabilitats de desastre però han incrementat la ja forta alarma.

Per una altra banda, la implicació iraniana en la col·lisió a prop de Teheran de l’avió Boeing 737 d’Ukraine International Airlines és aparentment nul·la. No obstant això, hi ha sorgit incertesa i desconfiança a causa de la negativa iraniana d’entregar a la companyia les caixes negres d’un avió sinistrat que era jove -estrenat dos anys enrere- i la confirmació d’una suposada bona condició a una revisió recent. La idea d’un possible atemptat també faria trontollar els plans defensius i ofensius del país pèrsic.

Peces del Boeing 737 sinistrat i equips de rescat.
Víctimes mortals de l’accident.

Arran de l’incident i de la constant advertència d’atacs aeris, nombroses companyies aèries han cancel·lat tots els seus vols sobre el Golf. L’Administració Federal d’Aviació dels Estats Units (FAA) ha liderat la iniciativa de precaució, a la qual s’han unit empreses com Lufthansa (Alemanya), Air Canada, Air France i la mateixa línia ucraïnesa afectada. La investigació sobre un possible abatiment de forma accidental per un míssil iranià -en considerar que era un avió estatunidenc en missió de represàlia- està sent realitzada sota les acusacions del Canadà i els EUA. El règim de Teheran nega la inculpació i incita a desmentir les especulacions amb una anàlisi més profund i continuat.

En un context de distensió, després de la intensa jornada de decisius i ardus esdeveniments, la confrontació directa s’ha rebaixat per donar pas a negociacions i subtils avenços. Els cops que han sacsejat Iran l’obliguen a equilibrar-se a la vegada que Donald Trump interpreta un abandonament dels seus objectius bèl·lics i augmenta les sancions econòmiques pels pactes nuclears. La conjuntura encara és delicada i candent, estant subjecta a les futures concessions.

Manifestants nord-americans protestant sobre el possible futur enfrontament bèl·lic dels EUA amb l’Iran si continuen les represàlies.

IRAN AFRONTA L’IMPACTE DE LA MENTIDA

14 de gener de 2020

El preu de la mentida. Això és el que el govern iranià haurà de pagar d’aquí en endavant per compensar tota la corrupció i manipulació a què sotmès, no només la mateixa població del país, sinó també el món sencer amb l’emmascarament d’un assassinat massiu.

La mateixa alerta vermella absoluta que es mencionava anteriorment va catapultar el règim de Hasan Rohaní a actuar precipitadament degut la por i la inseguretat que els guiava en les seves operacions i estratègies militars contra l’exèrcit nord-americà, considerant les nombroses amenaces de Donald Trump (atacar 52 localitats iranians). D’aquesta manera, la República Islàmica va mantenir la seva distància amb l’accident del passat 8 de gener desmentint possibles implicacions per enderrocament no intencionat i encobrint sospites negant-se a col·laborar en la investigació.

Després que mitjans internacionals de gran influència com el New York Times i que augmentessin les pressions estatunidenques i canadenques per resoldre l’enigma, el govern de Hasán Rohaní va confessar que havien fingit durant dies per evitar que sortís a la llum una veritat complexa i dolorosa: dos míssils de curt abast van impactar contra l’avió recentment enlairat en la creença que era un atacant estatunidenc.

Les forces armades i els governadors d’Iran han mostrat el seu dol i condolences per l’autoria dels injustificables successos que van posar fi a la vida de 176 persones, majorment canadencs i iranians. La commoció tant internacional com nacional que va provocar la revelació ha provocat, però, multitudinàries protestes internes -sobretot estudiantils- que manifesten la disconformitat amb el règim sota eslògans com «A baix la dictadura!», «¡Guardians [de la Revolució] incompetents!» i «Assassins de gent!». Es considera que la ineficàcia i la perversió de l’administració ha de portar a una dimissió -sobretot del líder islàmic suprem Alí Hoseiní Jamenei- però les forces de l’ordre estan reprimint els descontent, tot i tenir ordres de no aplicar violència per evitar augmentar tensions.

Grups iranians de manifestants joves reclamen justícia, el passat diumenge 12 de gener.

L’estat pèrsic està certament debilitat i ha de fer front a molts reptes, entre els quals es tem una guerra amb la superpotència dels EUA. Tant la població estatunidenca com iraniana expressa la negativa d’arribar a relacions bèl·liques que suposarien brutalitats per ambdues parts i el món sencer. Els problemes de base per les sancions i el negoci petrolier són el fonament d’una pau que depèn del diàleg i la distensió.

ESTATS UNITS: PUNT D’INFLEXIÓ A L’ORIENT MITJÀ

Les superpotències no pertanyen només al passat sinó que els Estats Units encara disposen de les facultats i responsabilitats característiques d’una. La seva implicació internacional se’n deriva de les dinàmiques relacions que té amb els seus aliats i dels recursos dels quals disposa per resoldre i comportar canvis transcendentals al món. Així, són autoritzats a intervenir on i quan ho considerin oportú amb el propòsit de salvaguardar els seus interessos particulars i protegir-se.

La Península Pèrsica és un nucli de constants enfrontaments pel gegant nord-americà. Més enllà del conflicte israelià-palestí, la implicació estatunidenca al territori va esclatar amb la guerra del Golf el 1991 i va marcar els precedents a un prolongat xoc entre els EUA i el Pròxim Orient que va tornar a dinamitzar dotze anys després amb la guerra d’Iraq, finalitzada el 2011.

L’estabilització de les problemàtiques està lligada a factors molt complexos com el flux del petroli i la disposició d’armament nuclear de destrucció massiva. Actualment, també s’hi suma la lluita contra el terrorisme.

La confrontació amb l’Iran encara no ha adquirit un caire bèl·lic, però Donald Trump no està disposat a seguir els passos de Obama el 2011 negant-se a intervenir a Síria per evitar pèrdues majors. Ell afirma la preparació del seu país per afrontar una guerra, però està reculant les agressives intencions a la mínima oportunitat. El transcendental impacte i els costos que suposaria determinen vacil·lacions per salvaguardar la pau.

Video explicatiu del conflicte prolongat a l’Orient Mitjà. (VOX)
Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies