La 1ª edició dels Guardons de l’Esport reconeix el treball de 21 entitats catalanes

SANDRA SOTILLO COSTA (@ssotillocosta)

La Fundació Catalana per a l’Esport va celebrar el dimecres 7 de juny la cerimònia de lliurament dels primers Guardons de l’Esport, uns premis que reconeixen el treball d’aquelles persones, entitats i projectes que, gràcies a la seva acció directa o la seva influència o suport, treballen per transformar positivament la realitat social a través de l’esport i/o l’activitat física.

La cerimònia va tenir lloc a l’edifici Espai Endesa de Barcelona, un escenari de gala per acollir el lliurement dels guardons a les 21 entitats premiades. Fins a 140 iniciatives es van presentar als premis, i els guardonats van ser escollits per un comitè d’avaluació encapçalat pel president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Guardonats

Tots els guardonats de la nit amb el director de la Fundació Catalana per a l’Esport, Carles Combarro, el Secretari General de l’Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, i el Director del Consell Català de l’Esport, Toni Reig. (Foto: @FCEsport a Twitter)

Els guardonats de la nit:

  • Categoria d’igualtat d’oportunitats:
    • Associació Juvenil Karate Can Peixauet, de Santa Coloma de Gramenet
    • Rugby per a tothom, del Club Rugby Tarragona
    • Club de Gimnàstica La Mina – Gervasio Deferr, de Sant Adrià del Besòs
    • Associació Esportiva Babar – Fundació Pare Manel, de Barcelona
    • Sport2live, de l’Associació Sport To Live de Barcelona
    • FUPAR, de Terrassa
  • Categoria de difusió dels valors de l’esport:
    • Difusió d’Enric M. Sebastiani i Obrador, de les Universitats Blanquerna i Ramon Llull de Barcelona
    • Esportistes.cat, de Vacarisses
    • Fundació Barcelona Olímpica, de Barcelona
  • Categoria d’educació i esport de lleure:
    • Juga Verd Play, del Consell Esportiu del Baix Llobregat
    • AFIS Pediàtric, del Servei d’Esports de l’Ajuntament de Granollers
    • Sant Cugat Creix, de Sant Cugat del Vallès
  • Categoria de foment i difusió dels hàbits esportius:
    • Hospisport, de la Federació Catalana d’Esports de persones amb discapacitat física
    • Marxa nòrdica i senderisme, de l’Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus
    • Esportianitza’t, de l’Atlas Sport Consulting de Tiana
  • Categoria de patrocini i mecenatge: 
    • Fem a Quart
    • StargardtGo, d’Agramunt
    • Tenis Taula Ganxets de Reus
  • Categoria de l’esport català al món: 
    • 16è Torneig Europeu d’Escoles de Hockey, del CD Terrassa Hockey
    • Final del Campionat de França de Rugbi (Top 14) a Barcelona, de la Federació Catalana de Rugbi
    • Club Patinatge Artístic Olot

Els Guardons de l’Esport van néixer a finals de l’any passat amb l’objectiu de contribuir en la promoció de l’esport català, donant suport als projectes esportius del país i ajudant en la internacionalització de l’esport català i al foment de la pràctica esportiva. Ricard Planiol, entrenador del Club Patinatge Artístic Olot i guardonat en la categoria de l’Esport Català al Món pels seus èxits esportius internacionals, va agrair la difusió dels projectes que fa la Fundació.

El director de la Fundació Catalana per a l’Esport, Carles Combarros, va anunciar la creació d’una campanya de micromecenatge per ajudar a finançar els projectes guanyadors:

El Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, va tancar l’acte agraint «el treball de totes les entitats i el seu compromís per construir un país millor», i va apostar per promoure un model que uneixi «la iniciativa personal amb la iniciativa privada i institucional» per poder desenvolupar amb èxit projectes com els guardonats en la cerimònia.

Read more

El festival Lluèrnia iŀlumina la capital de la Garrotxa

SANDRA SOTILLO, @ssotillocosta

Descarrega l’article en PDF

El festival del foc i de la llum ha celebrat el seu cinquè aniversari amb gairebé cinquanta instaŀlacions d’artistes d’arreu de Catalunya. La ciutat d’Olot s’ha omplert de gom a gom, consolidant Lluèrnia com un dels certàmens amb més èxit de la capital garrotxina.

Dissabte a la nit la ciutat d’Olot va apagar els llums i va encendre la màgia. Era la nit del festival Lluèrnia, un espectacle que iŀlumina els carrers de la capital garrotxina des de fa cinc anys, i que s’ha convertit en un acte tradicional de la tardor olotina. Un esdeveniment que celebra el foc i la llum, i que redescobreix la ciutat d’Olot amb una mirada diferent. Si l’any passat el protagonista del certamen era un volcà Montsacopa fumejant, enguany el foc ha decidit fer una treva amb l’aigua, cedint el protagonisme al riu Fluvià. Perquè Olot, ciutat de volcans, és també ciutat de ruixats… I és per això que aquest any el festival posava la mirada al riu, amb fins a dotze instaŀlacions al llarg d’un riu que l’any 1940 va provocar un famós aiguat i que fins i tot té cançó pròpia: A l’any mil nou-cents quaranta, a Olot hi va haver un aiguat, un aiguat, que el Fluvià s’hi passejava pels carrers de la ciutat.

Els espectacles
Tocaven les sis de la tarda, i el sol ja s’havia amagat. Era l’hora d’apagar les faroles i deixar que Lluèrnia iŀluminés tots els racons de la ciutat. A les set de la tarda, els carrers ja estaven plens d’olotins i visitants d’arreu de Catalunya, equipats amb un mapa per no perdre’s cap de les 42 instaŀlacions del festival.

A la Plaça de l’arxiu, l’arquitecta Clara Riera Escalona presentava Sota una Col, un hort que tenyia de verd la nit olotina. A la Plaça Major, António Júlio Duarte i els alumnes del Cicle de Fotografia de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot transformaven la capital garrotxina en una capital europea, amb el projecte Flâneur, New Urban Narratives, un projecte amb seu a grans ciutats com París, Londres, Lisboa, Dublín o Hamburg; una exposició que es podrà veure fins al 27 de novembre. Al passatge del Tura, tres arquitectes acabats de graduar, David Tortajada, Albert Martí, Ariadna Serrano i Ramon Heras, presentaven Caos de cadira, una obra que té com a protagonista la cadira de plàstic i que pretén transmetre a l’espectador el que el mateix títol expressa: el caos. I a dos quarts de vuit, el Firalet s’omplia per presenciar un dels actes més esperats: Teixint vides, de la Cooperativa La Fageda i La Fura els Baus, un projecte pioner a Europa en què persones amb alguna discapacitat física o inteŀlectual són protagonistes d’un espectacle internacional en què es trenquen limitacions. En aquest cas, es tractava de l’adaptació de l’espectacle Dreams que va idear La Fura dels Baus per a la inauguració dels Jocs Paralímpics de Londres 2012, i que va consistir en crear una xarxa humana de 42 persones que executaven una coreografia aèria penjades d’una grua.

I aquestes només són quatre de les 42 instaŀlacions del festival, entre les quals hi havia projectes per als més petits emmarcats dins el Lluèrnia Kids i projectes socials com Mediterràniament, de l’AOAPIX, o Diàspora, del Tàndem Trias – Laguarta, en homenatge als refugiats. Lluèrnia va apagar la llum passada la mitjanit, però la seva màgia tardarà en abandonar de la capital garrotxina.

lluernia

L’espectacle Teixint Vides. Foto: LA COMARCA

Read more

Cop de falç sobre la taula

Sandra Sotillo, @ssotillocosta

Descarrega’t l’arxiu en PDF

L’ANC, l’Òmnium i l’AMI convocaven aquest diumenge passat una manifestació per defensar la democràcia i les institucions catalanes. Demanaven el suport del carrer, i el carrer va respondre. L’avinguda Maria Cristina es va omplir amb crits d’independència i “fora la justícia espanyola”.

A ritme de l’Estaca i acompanyats per la 9ª simfonia de Beethoven, entre els assistents a la mobilització d’aquest diumenge es respirava un ambient festiu i exultant. Semblava un retrobament entre vells amics, aquells que es troben després d’anys vivint separats. I és que, en realitat, també es tractava d’un retrobament. La manifestació de l’11 de setembre d’aquest any va estar repartida per diferents punts de Catalunya, i es respiraven les ganes de tornar a omplir els carrers de Barcelona. I omplir els carrers de Barcelona es va fer. Concretament, l’avinguda Maria Cristina, plena de gom a gom amb els més de 200 autocars que es van desplaçar fins a la capital catalana.

“Per la democràcia. Defensem les nostres institucions”. Aquest era el lema de la concentració organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que animaven al poble català a sortir al carrer en defensa de les institucions públiques catalanes i per fer costat als representants electes que estan sent investigats per diferents causes relacionades amb el procés sobiranista. Però el motiu de la concentració era indiferent. Bé, potser no del tot, però el que realment era important era sortir al carrer. Demostrar que el poble català continua en estat d’alerta.
Ara és l’hora, segadors
Les entitats independentistes estan acostumades a mobilitzar grans grups de persones, i aquesta vegada no va ser menys. Milers de ciutadans, 80.000 segons la Guàrdia Civil, van tenyir l’avinguda Maria Cristina dels colors de l’estelada, entonant crits d’”independència” i de “fora la justícia espanyola”, per mostrar el seu suport als càrrecs electes investigats. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas o els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs no van deixar passar l’oportunitat d’envoltar-se d’estelades i de seguir desafiant el govern espanyol.

Les lleis suspeses, els noms dels investigats, els entrebancs del govern espanyol al procés… i l’escenari convertit en un altaveu per llençar un missatge d’ànim al poble català, i una advertència al nou govern de Mariano Rajoy. Les metàfores no es van fer esperar: la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, avisava que el procés independentista és una carrera de fons, i que ara calia fer “l’esprint final” i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, advertia que era l’hora de “la mobilització permanent”. La de diumenge no serà una manifestació de les que fan història. De fet, és evident que no servirà per aturar les prohibicions de l’estat espanyol. Potser la data del 13N no va ser la millor elecció per fer una manifestació en favor de la democràcia. Els titulars del dilluns 14N del The Guardian i del New York Times demostren que ha aconseguit el seu objectiu: fer un cop de falç sobre la taula i avisar que el procés té més força que mai.

mani

Els assistents a la manifestació van superar les expectatives de l’organització. Foto: Sandra Sotillo

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies