10 anys recorrent Montserrat en bicicleta

Una dècada és més que 10 anys. La Portals, la marxa que fa la volta a la muntanya de Montserrat amb bicicleta BTT, va celebrar el seu desè aniversari el cap de setmana del 6 i 7 d’abril. En aquesta ocasió, es va retre homenatge a la ciclista Sandra Santanyes. Després d’anys de grans èxits professionals, l’esportista va ser la protagonista de la cursa, com ja ho va ser a l’Acte de Cloenda del Ciclisme Català.

Amb les inscripcions esgotades, més de 6.000 ciclistes van recórrer els portals d’entrada a Montserrat en diferents categories. D’aquesta manera, esportistes d’elit i famílies van poder compartir un dia que també va tenir caràcter solidari. Una de les modalitats, la Portals Solidària, va recaptar fons per l’associació ASDENT, destinats a la malaltia de Dent.

A més d’aquesta cursa, de caràcter familiar i de 12 quilòmetres de distància, es va celebrar la Portals Clàssic. La mítica competició, a la qual va assistir Miguel Indurain l’any 2011, va passar aquest cop per Olesa de Montserrat, Collbató, El Bruc, Marganell, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Esparreguera. Els 60 km d’aquesta edició es van recórrer per pistes, camins i asfalt, amb 1.500 metres de desnivell positiu. Això sí, de dificultat “tècnicament assequible”, segons els organitzadors.

La novetat d’aquest any, però, ha estat la Portals Half, un recorregut de 38 km que també va passar per diferents zones al voltant de Montserrat. Va requerir menys esforç físic, però la mateixa passió per aquest esport i per la muntanya.

nature-cycle-sport-mountain-biking-land-vehicle-mountain-bike-bicycle-1434657-pxhere.com (1)

Read more

TEDx: Qui som i on volem anar?

Roger Argemí

No és fàcil d’esbrinar la nostra identitat. Amb la intenció de provocar un wake up call, un canvi en els assistents, la segona edició de les xerrades TEDx a la Universitat Pompeu Fabra va convidar a la reflexió. Una reflexió sobre l’ADN de les persones en el sentit més ampli, passant tant per les limitacions de l’ésser humà com pels progressos científics que canviaran el nostre futur.

El matí del 2 d’abril va començar amb un viatge cap al passat més recent. Mitjançant “trucs de màgia”, Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, va ensenyar que la memòria a curt termini és fràgil. De fet, només emmagatzemem una petita part de l’essència dels fets que vivim. Això comporta que no puguem recordar més 7 paraules d’una llista, i que ens equivoquem a l’hora de reconèixer els detalls d’una experiència traumàtica. Omplim les llacunes amb imatges estereotipades de la realitat.

IMG_7787

Jordi Camí, posant a prova els assistents per exemplificar «La fragilitat de les memòries»

I justament els estereotips i els símbols van estar molt presents la xerrada de la Isabel Tanco. “Pensem amb paraules o amb imatges”, comentava l’estudiant de Pedagogia. Tot i això, som més que imatges i paraules. Davant la impossibilitat de definir-nos completament amb aquests símbols, va convidar a pensar en la vida més enllà de les etiquetes. A no donar-hi tantes voltes i viure sense preocupar-nos de qui som nosaltres mateixos i les nostres circumstàncies.

Tot seguit va venir la Lauren Singer. Projectada a la pantalla de l’Auditori de la Facultat, va explicar la seva manera de ser, la seva identitat pròpia. Va demostrar que és possible viure generant quantitats mínimes de brossa, i que convé pel futur del planeta. De la mateixa manera, l’últim expert del matí va ser el científic Marc Güell. El professor i investigador de biologia va demostrar com els humans ja som capaços de modificar-nos genèticament, i com això marcarà el futur de l’espècie.

De cop i volta, em vaig adonar que durant aquella estona els assistents havíem passat de recordar el pretèrit a mirar cap al futur. Amb ulls que transmetien il·lusió, però també preocupació per saber qui som i on volem anar com a societat.

IMG_7799

Marc Güell, explicant la importància de la genètica.

Read more

Les inauguracions fallides d’Ada Colau

Roger Argemí

L’última inauguració que hi va haver a Barcelona va ser el canvi de denominació de l’aeroport, que l’1 de març es va estrenar com a Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. No ha donat temps per més.

Segons la llei electoral, no es pot inaugurar res 54 dies abans de les eleccions, que és quan es publica el decret de convocatòria. Així doncs, fins que Pedro Sánchez va convocar les generals pel 28 d’abril, els diferents ajuntaments tenien l’esperança de mostrar les millores de les diferents localitats catalanes. Ho podien fer fins al 2 d’abril, 54 dies abans de les eleccions municipals i europees del 26 de maig. Ara, però, tots els plans relacionats amb les inauguracions s’han hagut d’anul·lar o bé posposar per dates posteriors al dia 26. En aquell moment, és possible que qui hi hagi al Govern no sigui el mateix equip que va treballar en el projecte en qüestió.

A la capital catalana, el mes de desembre es va aprovar la mesura del 30% d’habitatges protegits per aturar la “normalització de l’especulació immobiliària”, segons Colau. A més, al gener es van estrenar les noves bicicletes del Bicing i el centre LGTBI al carrer del Comte Borrell. Tot i això, algunes inauguracions importants s’han quedat pendents, i la convocatòria d’eleccions generals no permetrà lluir-les a l’equip liderat per l’actual alcaldessa.

Reforma Meridiana

La inauguració de la reforma del primer tram de la Meridiana estava prevista el març del 2019. El seu objectiu principal: que l’Avinguda deixi de ser una “autopista urbana”, amb l’eliminació de carrils de circulació i l’ampliació de les voreres.

Carrer Gran de Sant Andreu

La transformació d’un dels carrers més importants del barri de Sant Andreu també es veu afectada. Amb la incorporació d’aquesta via de passeig al carrer Gran de Sant Andreu «s’augmentarà l’espai per al vianant» i «s’afavorirà el comerç de proximitat».

grang_1

Font: Ajuntament de Barcelona

 

Parc de la Canòpia (Les Glòries)

El consistori també volia estrenar el mateix mes de març una de les seves joies, el Parc de la Canòpia de la Plaça de Les Glòries. Es tracta d’una sèrie d’espais verds i  àrees lúdiques que tenen la intenció d’actuar com un dels grans pulmons verds de la ciutat.

 

Pla de Barris (La Teixonera)

Per altra banda, hi ha tres obres relacionades amb el Pla de Barris que no veuran la llum. Una d’elles, les escales mecàniques del carrer de la Mare de Déu dels Àngels i les escales dels Canadencs, al barri de la Teixonera. Quan es posin en funcionament, aquestes escales donaran suport a la salut i a les més de 4.400 persones grans del barri.

Captura

 

 

Read more

La celebració de la diversitat

Roger Argemí (@roger_argemi)

45 carrosses. Més de 2.200 persones desfilant. 260.000 espectadors. Totes aquestes són dades espectaculars, tant com ho és un dels 10 carnestoltes més grans del món històricament: La Rua de la Disbauxa de Sitges. La il·lusió i la celebració són les protagonistes d’un esdeveniment que és festiu, però que també porta un treball previ de més de 4 mesos d’antelació.

La Societat Recreativa El Retiro és l’encarregada d’organitzar aproximadament la meitat de les carrosses. Al novembre, la majoria de les colles d’aquesta associació ja es troben immerses en el procés d’elaboració del seu petit espectacle. Un exemple és la colla “1, 2, 3 i…”, de la qual formen part més de 180 persones. Perquè tot surti rodó, 20 persones de la colla hi dediquen pràcticament tots els caps de setmana, tot treballant des d’una nau d’un polígon a la perifèria de la ciutat. 20, ni més ni menys, com els anys que porta aquesta colla celebrant la diversitat al Carnestoltes de Sitges.

Aquest cop volien que la desfilada fos diferent, que hi hagués un toc d’originalitat i màgia. La idea: el vestuari africà i la commemoració d’aquestes dues últimes dècades. Per això, segons el coordinador de la colla Ignacio Ros, van titular la cavalcada “Tambors d’Àfrica per sempre”. Així doncs, el destí va voler que jo formés part d’aquell dia interpretant una cançó, el títol de la qual és precisament “Per Sempre”.

Vaig poder viure l’entusiasme i la festa de tots els participants de l’esdeveniment en primera persona, acompanyat d’una reina africana que ballava al compàs de la música. Des del moment en què les carrosses van començar a sortir, els nervis van començar a aflorar a la número 42. Tots érem conscients que l’objectiu era que tot sortís bé, preparats per afrontar el clímax: el moment davant dels mitjans. La sensació va ser immillorable. Els llançaments de confeti i l’alegria col·lectiva van fer evident que no es tracta d’un carnestoltes qualsevol: és la celebració de la diversitat feta realitat.

Carnestoltes de Sitges. Font: Ajuntament de Sitges.

Carnestoltes de Sitges. Font: Ajuntament de Sitges.

Read more

La deflació de l’era Sánchez

Roger Argemí (@roger_argemi)

Alguns dirien que el govern de Pedro Sánchez no té preu. La realitat és que els preus han baixat des que el president del Govern va arribar a la Moncloa. Així ho mostra l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a través de l’indicador Índex de Preus al Consum (IPC). Els diferents béns i serveis s’han abaratit un 1,3% des de juny del 2018. Tot i aquesta disminució, el mes de gener del 2018 va ser un 1% més car que gener del 2019. Alhora, les comunicacions s’han encarit fins a un 2,6% l’últim any, i  l’habitatge ho ha fet en un 2,4%.

gif BUENO

SÁNCHEZ VS RAJOY

Mariano Rajoy va governar entre desembre de 2011 i juny de 2018. Durant aquell període de quasi 7 anys, l’IPC va augmentar un 6%. A curt termini ens beneficia que els preus baixin, ja que podem comprar més amb els mateixos diners. Es tracta d’una manera de guanyar poder adquisitiu i augmentar així l’estalvi. Tot i això, a llarg termini els salaris també s’acaben adaptant a aquests nous preus. De vegades, però, els salaris no s’enfilen de la mateixa manera. D’aquí sorgeixen els problemes amb les pensions i la seva adequació amb la pujada de l’IPC.

Un altre dels efectes que provoca la inflació és l’increment del consum: la gent prefereix comprar en el mateix moment, abans que els preus pugin més. D’aquesta manera, els diners circulen i hi ha una transmissió constant de béns. A més, si l’IPC puja els deutes es poden tornar amb més facilitat, ja que es tenen més diners. La deflació, en canvi, fa que disminueixi el consum i que hi hagi més atur.

Segons la política monetària del Banc Central Europeu, l’objectiu és aconseguir l’estabilitat dels preus, amb una taxa d’inflació del 2% anual.

GIF COMPARACIÓN

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies