La policia deté Julian Assange per ser extradit als Estats Units

Malena Ramajo (@malenaramajo)

La Policia Metropolitana de Londres ha detingut el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, després que el president de l’Equador, Lenín Moreno anunciés que li retirava l’asil diplomàtic després de 6 anys i 10 mesos de protecció a l’ambaixada equatoriana a Londres. Ha explicat en un tuit que el motiu de la retirada de l’asil era «violar reiteradament convencions internacionals i el protocol de convivència.» Amb aquestes principalment es refereix a que Assange «ha continuat interferint en assumptes interns d’altres països i que continua vinculat a WikiLeaks.»

En el vídeo d’aquest tuit remarcava també que havia acordat per escrit amb el Regne Unit que «no es produiria l’extradició a un país en el que pogués patir tortures o pena de mort.» Malgrat tot, Scotland Yard ha confirmat en un breu comunicat que la detenció s’ha produït en representació de les autoritats dels Estats Units, sota una ordre d’extradició. L’advocada de WikiLeaks, Jennifer Robinson, ja havia alertat ahir que «qualsevol garantia del Govern del Regne Unit que (Assange) no sigui extradit no és creïble» perquè saben que «hi ha una acusació segellada als Estats Units per a processar-lo.» Aquesta acusació criminal sobre Assange es va començar a elaborar pel Departament de Justícia dels Estats Units el passat estiu, i es va filtrar per error el novembre de 2018. 

Fa una setmana, des del compte de Twitter de WikiLeaks s’havia alertat que segons «una font d’alt nivell de l’Estat de l’Equador» en qüestió d’hores o dies es detindria a Julian Assange. Denunciava també que s’utilitzaria l’escàndol de corrupció que afecta el president i la seva família, els #INAPapers com a moneda de canvi per a detenir-lo. Aquest es va fer públic al blog  Periodismo de Investigación , pel qual el president tindria constituïdes diverses empreses a paradisos fiscals.

D’altra banda, Wikileaks també denunciava que Assange havia patit dins l’ambaixada de l’Equador una greu operació d’espionatge a través de les càmeres de seguretat instal·lades a l’edifici. S’haurien gravat les visites amb els seus advocats i el seu metge durant l’últim any. També s’haurien filtrat imatges de les notes legals escrites per al seu advocat per a la defensa d’Assange el passat 12 de desembre a una audiència judicial a l’Equador.  Es tractava de l’estratègia utilitzada per Assange per intentar recuperar les comunicacions amb l’exterior que li havien prohibit.  Tot aquest material hauria acabat en mans d’un grup d’individus espanyols, que demanava 3 milions d’euros per vendre tots els documents. La Policia espanyola ha obert una investigació per extorsió, que ha passat a mans d’un jutge per a que s’investigui.

Assange vivia a l’ambaixada des del 16 d’agost de 2012, quan se li va concedir l’asil sota el mandat de l’antic president, Rafael Correa. Li van concedir com a protecció davant «la persecució política que patia i la possibilitat que aquesta acabés convertint-se en una situació de violació dels seus drets.» En aquell moment es demanava una extradició des de Suècia per la investigació d’un presumpte delicte de violació, però finalment es va tancar el procediment. Per altra banda havia estat l’objectiu dels Estats Units, després que el 2010 fes públics milers de documents classificats relacionats amb les accions del país a Afganistan i Iraq. En cas que Assange sigui empresonat, s’establirà un precedent en contra de la llibertat d’expressió.

Read more

Tot el que no sabies sobre la regata Oxford-Cambridge

Malena Ramajo (@malenaramajo)

Com marca la tradició universitària al Regne Unit, aquest diumenge de primavera se celebra una nova edició de la clàssica competició entre les universitats de Cambridge i Oxford.

Generalment es parla d’una única competició, ja que la regata més històrica és la versió masculina, que aquest any sumarà 165 edicions. Però la realitat és que es celebren diverses curses de rem. També es troba la regata femenina, en la seva 74 edició, i les respectives regates “de reserva”. Des de fa 4 anys totes se celebren el mateix dia al mateix lloc: el riu Tàmesi de Londres, exactament a una zona del sud-oest de la ciutat anomenada Tideway.

El 1829 dos amics, Charles Merivale i Charles Wordsworth es van trobar durant les vacances i van decidir jugar una cursa de rem. Ambdós eren estudiants universitaris, de Cambridge i Oxford respectivament. Això va ser el precedent perquè el Club de Rem de la Universitat de Cambridge desafiés el mateix any la Universitat d’Oxford a una competició en algun lloc de Londres.

Així es va iniciar la tradició, que durant els primers anys es va celebrar de forma irregular, i no es va convertir en un esdeveniment anual fins 1856, exceptuant els períodes de les guerres mundials. La regata de les dones té el seu inici força més tard, el 1927. Fins 1936, les competicions que es van celebrar no eren pròpiament una cursa, ja que no es permetia als dos equips navegar pel riu alhora. No va ser fins el 1964 que es va establir com un esdeveniment anual, més d’un segle després que els homes.

Fes clic sobre la imatge per saber molts més detalls sobre la regata "Oxbridge".

Fes clic sobre la imatge per saber molts més detalls sobre la regata «Oxbridge».

Read more

Un 8-M amb molt de significat

Malena Ramajo (@malenaramajo)

Després de l’any passat, aquest 8-M es podia intuir la magnitud del dia que s’acostava. I efectivament, queda comprovat que el feminisme és aquí i no té cap intenció de marxar. A Barcelona la vaga no va tenir un gran seguiment  – llevat el sector estudiantil on la incidència va superar el 70% – però a la manifestació hi eren totes.

Segons xifres de la Guàrdia Urbana, a la marxa hi havia unes 200.000 persones, igual que el 2018, però tot i així a peu de carrer feia la impressió que eren força més. Sí és cert que l’augment en gairebé un quilòmetre en el traçat va permetre que la desfilada de les dones fluis molt més que fa un any, en que el Passeig de Gràcia es va quedar petit.

Els càntics i els centenars de pancartes fetes a mà per totes les dones són el millor reflex del moment que viu el moviment feminista i també una pista per saber cap a on va.

Festivitat

Una de les frases més populars, compartida per totes les xarxes socials durant aquest 8 de març ha estat una cita de la feminista Emma Goldman: «Si no puc ballar, la teva revolució no m’interessa.» Dit i fet, els balls i les cançons no van faltar a la manifestació. Un grup de dones animava la multitud amb versions feministes de cançons amb lletres originalment masclistes, com ara Bomba de King Africa o Que la detengan de David Civera.

Un sentiment internacional

El feminisme ha adquirit en els dos darrers anys una unió global com no s’havia vist abans. Les reivindicacions traspassen les fronteres i es fan sentir com una sola entre totes les dones. Entre els cants que van arribar aquest any a la manifestació de Barcelona es troba un dels que es van popularitzar a Argentina amb les protestes en favor de la legalització de l’avortament.

 “Ahora que estamos todas / ahora que sí nos ven / abajo el patriarcado se va a caer, se va a caer / y arriba el feminismo que va a vencer, que va a vencer”

Aquesta acabava originalment amb una altra frase: “aprueben este proyecto, que sea ley”, que representa el lema principal de la campanya pro-avortament. Tot i que aquí aquesta última frase no encaixa, la resta ha estat perfectament acollida.

Compromís intergeneracional

Una de les parts més emotives de la manifestació és veure dones grans al costat de noies molt joves, totes caminant amb orgull i determinació per una mateixa causa. Conscienciar i aconseguir la implicació de generacions tan dispars és una de les grans virtuts del feminisme. Així, mentre potser algunes se sentiran més identificades amb sentències com: “Sola o borratxa, vull arribar a casa” i altres amb el ja clàssic: “Manolo, Manolo, hoy cocinas solo”. Totes ho criden a l’uníson, perquè encara que no sigui una situació pròpia, al darrere hi ha un mateix sentiment de voler canviar-ho tot.

Reafirmació: ja som aquí

En una versió del clam popularitzat per la joventut catalana durant les manifestacions posteriors a l’1-O, “els carrers seran sempre nostres” a la manifestació es cridava: “els carrers seran feministes”. En un moment, una noia intentava canviar la versió, imposant un “són”, en comptes del “seran” i assenyalant el propi moment, en que els carrers eren plenament feministes. Al cap de poc temps la nova versió s’estenia i totes reafirmaven amb força l’evidència: “els carrers són feministes”.

 

Visió de futur

La majoria de cartells feien referència als temes que més presents estan entre la col·lectivitat de dones i que són els que impulsen amb més força aquestes concentracions: la discriminació per raó de gènere, els rols de gènere, la llibertat sexual, l’avortament, les violacions, etc.

Tot i així, també es fa evident que hi ha temes que encara no han entrat plenament a l’agenda feminista. Un grup de noies portava una pancarta que clamava: “Destruïm el patriarcat, no la terra”. Mentre ho cridaven no tenien tant de seguiment com altres frases. L’ecologia encara no s’associa amb un feminisme de futur que inclogui també la cura pel planeta.

D’altra banda, també hi ha temes que desperten grans controvèrsies, com és el cas de la prostitució. Mentre un grup de dones passejava pel cantó esquerra amb una pancarta demanant l’abolició de la prostitució, una altra les escridassava des del cantó dret: “el treball sexual també és treball, a veure si ens n’assabentem”. Enmig, una pancarta recordava que abans de tot: “Sororitat, germanes”.

Read more

Les contradiccions de Rajoy

Malena Ramajo Bussgalia (@malenaramajo)

Un dels moments més esperats de la setmana ha estat la declaració de Mariano Rajoy com a testimoni al judici del procés. Durant poc més d’una hora i mitja ha respost a les preguntes de la Fiscalia. Com a testimoni estava obligat a dir la veritat, i així ho jurava a l’inici de la declaració. No obstant, hi ha algunes qüestions que han resultat contradictoriès i que han despertat la polèmica. Les recollim a continuació.

1. Hi va haver referèndum o no?

Mariano Rajoy va ser preguntat per l’advocada de l’Estat el motiu pel qual el seu govern va aplicar l’article 155 la tardor de 2017 després de l’1-O i no en el cas de la consulta del 9-N de 2014. Rajoy respon que el 9-N «no era una consulta vinculant, aquesta (en referència a l’1-O), sí».  

Aquestes paraules suposaven una contradicció amb la seva reiterada afirmació que el primer d’octubre «no es va produir cap referèndum». Si no hi va haver referèndum, per què destaca el fet que la consulta fos vinculant com una raó per l’aplicació del 155?

Era aquest també un dels moments més controvertits, ja que feia referència a la declaració prèvia de Soraya Sáenz de Santamaría, quan d’acord amb la llei, els testimonis tenen prohibit comunicar-se o sentir les declaracions anteriors.

2. Es van utilitzar diners públics en el referèndum?

Francesc Homs, l’advocat de la defensa de JuntsxCat, preguntava a Rajoy pel control dels comptes de la Generalitat. Rajoy explicava que en el moment que es va prendre el control dels comptes, es va eliminar dels pressupostos una partida destinada al referèndum, i es va mantenir el control per evitar-ho per altres vies. Tot i així, deixava enlaire la possibilitat que d’alguna manera El Govern s’hagués pogut saltar aquest control:

Homs li retreia que el 7 de febrer havia assegurat que no s’havia malgastat «ni un sol euro» en el referèndum, amb la qual cosa el dubte que planteja no tindria sentit. A més, Montoro en la seva declaració reafirmava que la Generalitat «no tenia possibilitat de convocar un referèndum amb pressupost».

3. Va haver mediació per part d’Urkullu?

Sense dubte, la major polèmica s’ha produït per les diferències entre la declaració de Rajoy i la del lehendakari Íñigo Urkullu. Rajoy insistia que «no va haver acord ni cap conversació per arribar a un acord» i que «no havia hagut cap mediador de res». Es resistia a respondre a l’advocat Jordi Pina davant la pregunta de si s’havia reunit personalment amb el lehendakari o no. Per contra, l’endemà Urkullu relatava el seu paper com a intermediari entre Puigdemont i Rajoy, tant a l’estiu com després del referèndum, per trobar una sortida pactada i evitar l’aplicació del 155.

D’aquesta manera, Urkullu posa en entredit la veracitat de les declaracions de Rajoy, quelcom que podria suposar un delicte per violar el jurament de dir la veritat.

4. Qui va dirigir l’operatiu policial de l’1-O?

Tant Rajoy com el seu ex ministre de l’Interior, Zoido es desentenien de l’operatiu policial de l’1-O. Rajoy, a part de culpar la Generalitat de la violència viscuda l’1-O per haver permès que es celebrés el referèndum, es deslliurava de qualsevol responsabilitat en el disseny de l’operació policial. En preguntar-li l’advocat Van de Eyde sobre com rebia la informació dels esdeveniments de l’1-O, Rajoy responia que la vicepresidenta era qui el trucava per informar-lo, tot i que estava a Madrid amb ell. Evitava respondre sobre quina era la font que els informava, al·legant que era una informació que rebia la vicepresidenta. Aquestes declaracions encara estan per veure amb la declaració la propera setmana del coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial.

Read more

Gaudir del Carnaval a Catalunya

Malena Ramajo Bussaglia (@malenaramajo)

Aquesta setmana s’inicien les celebracions de Carnaval que s’allargaran fins el dimecres 6 de març. La festivitat, que en el seu origen suposava un temps de permissivitat previs als 40 dies de penitència de Quaresma, és avui un esdeveniment festiu alhora que es manté l’esperit de disbauxa i transgressió cap als cànons socials.

A Catalunya la festa està protagonitzada per la  figura del rei Carnestoltes, que apareix a tots els pobles i ciutats a l’inici de la festa per donar inici a la gresca. No obstant, hi destaquen especialment les celebracions a algunes localitats catalanes. En el següent mapa hi trobareu un recull de quins són els carnavals més importants de Catalunya.

Carnaval

Tot i que en molts llocs ja es va aprofitar el cap de setmana passat per iniciar algunes celebracions, fins dijous 28, que marca l’anomenat dijous gras, no comença oficialment el Carnaval. A continuació trobareu un calendari amb una activitat destacada per a cada dia d’aquesta setmana.

Carnaval calendari

Read more

La recta final de les eleccions andaluses

El tema de Catalunya assenyala la dimensió estatal de la campanya

Malgrat els esforços per a mantenir una campanya aire merament territorial, aquestes últimes setmanes s’ha demostrat que s’està usant Andalusia com a camp de batalla per a la discussió de qüestions a nivell estatal. A només 2 dies del 2-D, Catalunya segueix situant-se al centre del debat i s’ha confirmat que Pablo Casado reunirà el Comité Nacional Ejecutivo el pròxim dilluns per a analitzar els resultats d’aquestes eleccions.

Ha estat precisament de la mà de Juan Marín, candidat de Ciutadans, que la qüestió catalana ha pres protagonisme constantment, sense ser-ne l’excepció l’últim debat de la campanya a RTVE. L’estrategia de Ciutadans ha procurat que l’actuació del partit a Catalunya sigui la seva millor basa en aquestes eleccions autonòmiques, com així ho mostra la destacada presència d’Inés Arrimadas a Andalusia com a portaveu. Els intents de desviar el tema de la qüestió catalana per part tant de Teresa Rodríguez com de Susana Díaz, han acabat amb acusacions de “ser al·lèrgica a Espanya” o “aliada dels qui volen trencar-la”.

L’aparició del tema dels pressupostos de Pedro Sánchez amb partits nacionalistes no ha estat sorpresa. Al llarg de la campanya, Ciutadans i PP han fet ús d’aquesta actuació del líder socialista com arma per a guanyar terreny al PSOE, justament en el territori en el qual porta ha mantingut un mandat de 40 anys. No per res procura Susana Díaz insisteix, en el segon debat i sempre que té ocasió, que cal comentar els temes que realment afecten als andalusos. Tot i així, tant Díaz com Rodríguez, han insistit en repetides ocasions del debat, en la defensa de la unitat d’Espanya, cobrir-se les espatlles per a desviar els atacs directes del candidat de ciutadans.

Perfil candidats

 

Com sigui, la por a la qüestió catalana amb la qual s’intenta apel·lar al votant andalús, lluny d’assegurar la derrota total dels socialistes, el que preveuen els sondejos és la irrupció al Parlament Andalús d’un partit que no era a la taula de debat: Vox. Això obre la possibilitat d’una coalició de PP i Ciutadans amb el partit ultracatòlic, que posaria la victòria de Díaz a la corda fluixa.

Resultat dels escons elaborat en base a les dades del CIS

Resultat dels escons elaborat en base a les dades del CIS

Tot i que el PSOE de Díaz segueix confiant en poder governar sense coalicions, els sondejos apunten a un descens del vot socialista i al possible ascens dels escons de Ciutadans. Una situació incerta que obliga a esperar al 2 de desembre per a saber del cert què escull la població andalusa.

 

Read more

Més a prop del que ens pensem

MARTA LÓPEZ (@lopes_mas) i ALBERT SERRATACÓ (@AlbertSerrataco)

Descarrega’t l’article en PDF

El gihadisme és una amenaça creixent amb la qual hem de conviure. Segons La Vanguardia, entre novembre del 2015 i gener del 2016 s’han produït més de seixanta atemptats amb prop de 1.000 morts.

metodescaptacio

Mocador amb la paraula “terrorisme” escrita en àrab. Al fons, la torre Àgbar. El 32% dels detinguts per gihadisme residia a l’àrea metropolitana. ALBERT SERRATACÓ

L’auge d’aquest tipus de gihadisme terrorista ha vingut acompanyat d’una gran acció de captació a través de les xarxes socials. Alguns d’ells són occidentals que aparentment no tenen cap relació amb l’islam.

El poder de les xarxes socials ha estat molt ben utilitzat per aquestes organitzacions, que han adaptat a la perfecció la seva propaganda per a recaptar nous adeptes, sobretot dones. Un bon exemple és el d’Aqsa Mahmood, una jove escocesa que va marxar a Síria per casar-se amb un gihadista. Ella té un bloc, supervisat per Estat Islàmic, que serveix d’instrument propagandístic per atraure a altres dones: “Aquí no cal pagar lloguer. Les cases són gratis. No paguem l’aigua ni l’electricitat. A més, cada mes rebem un paquet de menjar, amb espaguetis, pasta, llaunes de conserva, arròs, ous, etc.”.

Així doncs, les xarxes socials han substituït les mesquites o les presons com a principals focus de captació del gihadisme i han demostrat ser un mètode molt més efectiu que els permet arribar a tot arreu. Aquest procés de captació es basa en quatre fases. No tots els que comencen aquest procés arriben a la seva fi i cauen en l’adoctrinament, alguns es desvinculen a meitat o simplement són descartats pels líders, però s’ha de destacar que aquestes campanyes de captació tenen un gran èxit. Un sol “m’agrada” al Facebook o un retuit al Twitter són el punt d’inici per establir el primer contacte.

Localització i selecció
Hi ha xarxes de captació que només s’encarreguen de cercar nous reclutes i mantenen una vigilància total de les xarxes socials gairebé les 24 hores del dia. L’interès de l’usuari en pàgines properes o creades per la pròpia organització terrorista o en pàgines que defensin les idees que ells comparteixen encenen totes les alarmes.

Quan l’interès de l’usuari es torna més intens i es produeix més interacció amb el lloc web, amb un nombre de “m’agrada” o tuits més habitual, els captadors l’analitzen a fons. Recopilen tota la informació que poden trobar: situació familiar, edat, nivell socioeconòmic, amistats, gustos, quina formació i tipus de treball tenen, creences religioses, si forma part d’alguna organització, etc. Un cop recollit el perfil de l’usuari, estudien si correspon al tipus de subjecte que estan buscant. El perfil idoni i que més fàcil resulta a l’hora de captar és de gent “descontenta”, no integrada en la societat espanyola. És a dir, persones provinents d’entorns desestructurats o en condicions socials pròximes a la marginació.

Segons l’estudi realitzat per Fernando Reinares i Carola García-Calvo, del Real Instituto Elcano, el 94,4% dels detinguts a Espanya per activitats relacionades amb el terrorisme gihadista entre el 2013 i el novembre del 2015 pertanyien a xarxes dedicades al reclutament.

Radicalització
El segon pas és el WhatsApp. Si passen el perfil, els captadors ofereixen a l’usuari la possibilitat d’afegir-se a un grup d’aquesta aplicació mòbil on podrà parlar amb joves de la seva edat, sempre del seu mateix sexe, que tenen les mateixes inquietuds. Per tal de no llevar sospites, els noms d’aquests grups no tenen res a veure amb el contingut de les converses. S’ha de tenir en compte, però, que una gran part dels membres d’aquests grups actuen com a ganxos, fent-se passar per un d’aquests usuaris quan en realitat formen part de la xarxa de captadors. Això els permet crear debats del seu interès per tal de manipular a l’usuari i portar-lo cap al seu terreny. Primer, plantegen preguntes sobre els temes més espinosos i polèmics del gihadisme, com la mort d’innocents, on les respostes ja estan estudiades i predefinides des del primer moment. Segons els experts, aquests reclutes, pel seu perfil psicològic, són gent molt crèdula que busca respostes ràpides i fàcils a dilemes complexos, pel que aquesta fase del procés de radicalització és la més efectiva.

L’objectiu d’aquest procés és el de reforçar d’una manera més directa i individualitzada el seu missatge mitjançant un apropament afectiu.

Una altra forma que tenen de manipular en aquesta fase és donant-los una visió esbiaixada dels temes polítics i socials mostrant-los només la informació extreta dels mitjans de comunicació més radicals. Això implica ometre els mitjans que poden anar en contra seva o mostrar una imatge que els perjudiqui, com els occidentals.

Integració
Els fòrums privats d’Internet són els protagonistes d’aquesta fase encara que alguns usuaris passen del grup de WhatsApp al contacte personal directament.

L’organització gihadista amb més experiència en el terreny dels fòrums privats és Al-Qaida, que ha reinventat els seus mètodes en aquest camp. Fa uns anys es limitava a penjar vídeos i comunicats de premsa a pàgines web oficials però no eren prou efectives perquè hi havia una manca d’interacció. El fet de permetre interactuar amb altres afins, fa que la integració sigui més fàcil i ràpida, augmentant d’aquesta manera la seva perillositat.

Un altre factor que ha augmentat l’eficiència en la captació a través d’aquestes plataformes és la seguretat. Seguint amb l’exemple d’Al-Qaida, en els seus inicis disposaven de pàgines web oficials que eren tancades contínuament perquè s’identificaven molt fàcilment degut a la presència de la bandera de l’organització i a l’exposició oberta de les seves idees radicals. Actualment, han creat mètodes per ocultar la identitat i per xifrar els missatges. Un dels programes d’encriptació més popular en aquests fòrums és el Asrar al-Mujahideen 2.0 (“els secrets de Mujahideen”) que permet als usuaris d’aquestes comunitats virtuals generar una clau digital que pot ser usada per descodificar missatges.

A mesura que l’usuari va prenent partit en aquests debats, se li ofereix una cita física “amb altres joves amb les seves mateixes inquietuds”. Si accepta, s’introdueix l’objectiu en un grup de quatre, cinc o sis joves, entre els quals es torna a incloure els ganxos que pertanyen al grup de captació.

Contacte personal
Els experts calculen que, des que s’inicia el contacte personal fins que es fixa la primera trobada passen al voltant de “quatre o cinc setmanes, fins i tot menys”. És l’últim pas i es produeix quan ja han sigut estudiades a fons i se’ls ha marcat el seu camí. Allà es coneixen i els expliquen com els portaran als llocs de conflicte per tal que puguin actuar, com per exemple Síria o l’Iraq.

L’encarregat de liderar aquesta cita s’escull tenint en compte les seves habilitats socials. Ha de tenir carisma per tal d’aconseguir atraure’ls. Això permet crear un ambient distès que fa que la connexió entre ells sigui molt ràpida.
Després de tot aquest procés, la durada s’estima en uns tres mesos, el jove ja es considera “un potencial terrorista ‘madur’”.

En la majoria dels casos la religió musulmana juga un paper secundari. De fet, si l’objectiu té uns coneixements de l’islam no radical, pot complicar les coses als captadors, ja que segons experts, són susceptibles a detectar incoherències més fàcilment.

La clau de l’èxit
L’èxit d’aquesta captació es deu a la manipulació emocional sobre els futurs gihadistes. “Atempten a la vida emocional, que és el més eficaç, perquè un cop has entrat en l’emocional de l’individu, les altres coses canvien soles”, explica Miguel Perlado, psicòleg especialista en sectes. “Si toques les emocions, readaptes les altres coses perquè funcionin.”

Una de les persuasions més emprades és la promesa d’una vida idíl·lica. Per exemple, a les dones les intenten convèncer que no hi ha res més gran que convertir-se en guerreres, contraure matrimoni amb un senyor de la guerra Santa, fet que les portarà al paradís, i ser mares de futurs gihadistes que ho donaran tot per la causa.

El que queda clar és que es tracta d’un camí unidireccional, on el retorn a casa és gairebé impossible. Més de 120 persones haurien mort entre octubre i desembre de 2015 tractant d’escapar dels territoris de l’ ISIS, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans. Si resta alguna possibilitat de fugir, hauran de desafiar la mort, encara que els hauran ensenyat a no témer-la.

L’EXPERT: Miguel Perlado. Psicòleg especialista en sectes

Quines tàctiques utilitzen els captadors?
El primer que fan és com seduir. Primer es treballa amb el jove per superar les condicions adverses que pugui tenir, treure la negativitat i dir-li que pot tenir el paradís. Aquest és el primer punt de seducció que sol ser irresistible, sobretot aprofitant crisis d’identitat en els joves: no trobar la teva identitat, diferència social com el racisme, com també entorns familiars complicats…

I un cop han aconseguit seduir-los?
Després es condiciona el jove a un sistema ideològic que a poc a poc es va tornant més tancat. “No li expliquis aquestes coses als pares, ni als amics perquè no ho entendran.” Se’l va aïllant, se li treuen els referents més immediats.

Com aconsegueixen adoctrinar-los?
És un ambient envolupant. Fan reunions d’adoctrinament on durant hores i hores van fent un discurs que no és religiós, sinó geopolític, fins que ja no t’hi cap res més al cervell que allò que et fan veure. El matxaquen, l’aïllen i l’adoctrinen i els hi renten el cervell. La identitat canvia per complet. Un bon exemple del sentiment que van sentint a poc a poc seria el mateix que el d’entrar a una sala quan tothom està descalç. Probablement si no fos per tu no et trauries les sabates abans d’entrar, però com tots ho han fet, procedeixes a fer-ho.

Com és que confien en una organització terrorista?
Un dels principals objectius dels captadors és minimitzar les percepcions de perill en la figura del potencial gihadista. Són trobades molt afectives, amb la intenció de desenvolupar una situació molt normal. Això provoca que l’individu no tingui la sensació d’entrar a un grup que no té sortida.

Read more

«La cultura japonesa és el nexe que ens ha unit sempre»

AISSATA M’BALLO (@aimd94) I MAR LÓPEZ DE FEBRER (@Kualalumpurer)

Descarrega’t aquest article en PDF

Encara que no ho sembli, no tots els grups de música canten en anglès. Aquest és el cas de “White Noise”, que des de 2008, compon en japonès. De fet, van guanyar el premi al millor grup espanyol d’influència oriental als Japan Fever Awards.

WhiteNoise_silueta_def

White Noise està totalment inmers en la cultura japonesa. MAR LÓPEZ DE FEBRER

Per què teniu el nom en anglès?
Yuta: Ens hem de remuntar als orígens. Vam sentir que uns amics japonesos deien que donava bona sort que hi hagués un color al nom, com per exemple “Deep Purple”. En teníem diversos. El de “Black Udon” era brutal. Al final va sorgir la idea de “soroll blanc” i quan ho vam passar a l’anglès ens va agradar. Només teníem un mes per decidir-ho, ja que havíem de donar un nom pel nostre primer concert.

Què us ha portat a fer música en japonès i no en català?
Raúl: La cultura japonesa és el nexe que ens ha unit, sempre ens ha agradat molt tot allò que té a veure amb el Japó.
Kiko: La forma, el so i la sonoritat que té la música cantada en japonès no és la mateixa que en català. Escolta un anime original i les versions que fan: o està molt currat o no és el mateix. Igualment, és per gust.

Què caracteritza els vostres seguidors?
K: Generalment ens han conegut pels salons del manga, així que ja els agrada aquest tema.
R: La majoria dels nostres seguidors tenen entre 24 i 35 anys, és a dir, han crescut amb nosaltres i la majoria són noies. L’últim Saló del Manga de Barcelona va venir una família d’andalusos expressament a demanar-nos autògrafs. També tenim fans per Amèrica Llatina i Japó.

Què diferencia el J-rock del rock occidental?
R: A Occident seguim uns patrons musicals molt marcats. Al Japó, el J-rock no té problemes a l’hora de fer fusions d’estil i les línies són més melòdiques. El baix, per exemple, té més presència, és com una línia de guitarra més. És un estil molt ric.

Què expliquen les vostres cançons?
Nadia: Parlen de tot: hi ha cançons d’amor, d’odi, cançons divertides…
Y: El més bizarre que hem fet és una cançó sobre pastissos…
R: El primer i el segon àlbum segueixen una mateixa estructura: els dos CDs tenen una cançó divertida, una balada, una més canyera… Totes les cançons són diferents, que és el que et permet el J-rock.

Quan expliqueu el vostre projecte com reacciona la gent?
K: Quan dius que fas rock japonès, et tatxen de “frikazo” i es pensen qui sap què. Però quan dius que cantes en anglès, et diuen “ah vale”, tot i que en un concert el 90% de la gent no sap el que dius si cantes en anglès.
N: Al principi la gent té molts prejudicis, però quan escolten el CD, l’accepten molt bé.
R: És impressionant com es trenquen alguns esquemes. Els meus companys de feina eren així i ara esperen que fem un concert per venir a veure’ns.

Tornaríeu a formar el grup?
R: Sabent tot el que hem viscut? Uf, és clar! Portem vuit anys i això s’ha convertit en una família.
Y: Sí, però que s’esforci un altre (riure). Realment ha sigut molt d’esforç, sobretot al principi. Fer el primer salt al Saló del Manga… hem hagut d’anar escalant a poc a poc i anar gratis.

Quins són els vostres projectes de futur?
Y: De moment el projecte per aquest any és atacar una mica Europa: sud de França, Anglaterra, Alemanya…
R: Però hi ha un projecte molt gros, eh? El direm quan puguem…

Entre Japó i Barcelona

Originalment format per cinc integrants, White Noise va publicar el seu primer àlbum “High Risk; no return” el maig del 2014. L’estiu d’aquell mateix any es van embarcar en una gira per Japó, “ONE MAN km to JAPAN TOUR”. A Espanya, han fet concerts a Barcelona, Madrid, Saragossa, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena.  El pròxim març publicaran el seu segon àlbum.

Read more

Els mètodes de protesta universitària, a debat

CLARA ARDÈVOL (@claraardevol) i SERGIO SEGURA

Descarrega’t l’article en PDF

Les pintades durant el 25N i els aldarulls de la vaga pel 3+2 han dividit els estudiants: són lícits tots els mètodes reivindicatius utilitzats a la universitat?

Una vaga per defensar la consulta del 9N, manifestacions contra el 3+2, reivindicacions feministes… Les universitats han viscut anys actius de protestes, els mètodes de les quals han sigut tan variats com polèmics: des de pintar els lavabos fins a fer una performance per denunciar el feminicidi. Alguns casos, però, desperten diferències entre els estudiants. Sense anar més lluny, el maig del 2015 la Universitat Autònoma de Barcelona va pagar 200.000 euros per arreglar els desperfectes causats per una manifestació.

El debat sobre la licitud dels mètodes de protesta de sindicats i associacions universitàries està servit. Davant d’aquesta qüestió, alguns responen amb un no rotund, com Iván Cerrillo, estudiant de Ciències Polítiques a la Pompeu Fabra. “És contradictori protestar contra les retallades i trencar el mobiliari universitari, ja que els diners per a reparar-lo provenen del mateix lloc”. En la mateixa línia, l’estudiant de Periodisme a la UAB Sergi Ill creu que la violència desvirtua el missatge: “Violència, no; desobediència civil pacifista, sí”.

Protestes universitats_treballdecamp

Membres del Grup de Dones en el marc del 25N a la Universitat Pompeu Fabra. CETRENCADA

El trencament del mobiliari universitari
En general, qui dóna suport a l’origen de la protesta en qüestió també es planteja dubtes al respecte.“Potser hi ha motius legítims per fer-ho, però s’ha d’intentar evitar”, afirma Adriana Llena, membre de l’Assemblea de Campus de la UPF.

Però per quina raó es recorre a aquests actes? A la qüestió respon Laura Curull, membre de l’associació Dones feministes LTBIA+. “En ocasions no s’escolta la veu de l’estudiantat i aquest es veu obligat a buscar alternatives perquè se’l prengui en consideració”.

Llibertat individual vs. bé comú
Una altra reivindicació que aixeca polseguera són els piquets. En determinades vagues, grups d’estudiants impedeixen als alumnes el pas a les facultats. “Si no es fan aquestes coses potser l’any que ve algú no es podrà permetre la universitat”, comenta l’Adriana. En la banda crítica, el Sergi, considera “una bogeria que els piquets barrin el pas a un tren o que els manifestants tirin petards als alumnes”.

Més enllà de l’educació
La polèmica revifa quan les vagues no són per motius educatius, com la convocatòria del 9N. La majoria d’alumnes defensen la despolitització de la universitat.

Hi estigui l’educació o no sobre la taula, l’objectiu és visibilitzar la protesta: pel 25N*, els lavabos de la UPF es van pintar amb lemes contra el masclisme. L’Adriana considera encertada l’acció, precisament pel debat sorgit a les xarxes socials: “Si en lloc de pintar miralls s’hagués penjat una pancarta, ningú en parlaria”.

Altres estudiants hi difereixen. L’Aleix Rué, estudiant d’Enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, ho titlla de “manca de civisme”. L’Ivan tampoc s’allunya d’aquesta línia: “Les pintades acaben perjudicant el col·lectiu femení; moltes de les persones que treballen en el sector de la neteja són dones”. La Laura respon al respecte: “Segur que prefereixen netejar escrits feministes i no pas la brossa que es llença al terra injustificadament”.

Aquesta situació també es rebat des d’una altra perspectiva: s’han de netejar lemes que lluiten per la igualtat? “No afecta la utilitat del mobiliari, però a vegades molesta que es vegi la universitat com a reivindicativa”, afirma l’Ariadna. Ara bé, a la UB hi ha pintades que porten molts anys a les seves parets.

Una lluita necessària
Molts estudiants consideren necessari explorar vies originals i lúdiques. Per l’Aleix, no es participa el suficient a les protestes perquè des de fora poden semblar actes antisistema. “Cal donar una imatge menys destructiva”. Sembla que això ja s’està posant en pràctica: darrerament, la Pompeu Fabra va homenatjar les víctimes de violència masclista amb una dansa. Per la seva banda l’Adriana justifica el problema en la societat “capitalista i alienada” que dificulta que l’estudiant s’animi a lluitar pel que creu injust.

La protesta universitària té una raó moral que la justifica: busca millorar l’actual situació socioeconòmica, però les seves formes desperten controvèrsia. I sembla que en seguiran despertant en properes protestes.

Read more

Ramon Pellicer: “Sóc l’últim a decidir què mirem a la tele de casa”

MAR VILA PRUNEDA (@marrvp) I LAIA PUIG I ESPAR (@laiapuigespar)

Descarrega’t l’article en pdf

pellicer

Ramon Pellicer mostra l’aspecte del plató dels Telenotícies fora d’hores de rodatge. Aquesta vegada, d’esquena a les càmeres. MAR VILA PRUNEDA

Ramon Pellicer és un d’aquells personatges que “treu el nas i es fica en les cases dels altres.” I això no passa inadvertit, assegura. Com a presentador dels Telenotícies i, per tant, cara coneguda, explica que entra dins de la normalitat que al supermercat controlin de reüll si el que compra és menjar sa o no. “Entenc que la gent a vegades té aquest tipus de sortides; algun cop fins i tot se’m queixen de la previsió del temps, però jo no tinc res a veure amb la meteorologia!”.

Actualment, presenta els quatre Telenotícies del cap de setmana a TV3, que “no tenen res a envejar” als altres. “De vegades hem arribat a desitjar un cap de setmana normal, que no hi passi res transcendental per la història del país!”, explica rebatent que tingui més temps lliure ara que quan presentava el Telenotícies vespre. La vinculació amb la feina és absoluta, no només pel nombre d’hores que porta preparar els informatius, sinó també perquè l’entorn de fora “no deixa de recordar-te constantment la teva feina”.

Talleu, és bona! “Mai no es troba a faltar que t’imitin al Polònia ni que treguin un gag teu a l’APM?. Tot i així, valoro la feina del Latre, que va arribar a crear un personatge que ni tan sols se m’assemblava”.

Cerdanya vs. Calella “A la muntanya hi busco tranquil·litat, desconnexió, pau… El mar m’aporta aventura, vitalitat. Em dóna ritme, em dóna risc, em dóna repte!”

Primeres passes “A TVE vaig poder-me demostrar que era capaç de comunicar en una llengua diferent de la materna. Però la sensació d’haver-hi entrat no pot comparar-se a quan vaig passar les proves de TV3“.

El reclam de la pantalla
Quan surt de treballar, a més d’anar a buscar els seus fills, intenta llegir i fer una mica d’esport, “més per salut que per cap altra cosa: mantenir a ratlla el colesterol, evitar problemes que no es derivin estrictament de l’edat…”. No és per millorar l’aspecte, aclareix, ja que una bona imatge a la televisió és “aquella que fa que te l’escoltis i te la miris, no depèn de si és maca o lletja”. El joc entre la imatge i el so és el que ha atret tant Pellicer, que des del 1988 s’hi dedica: “He estat més temps a la televisió que a fora”.

“TV3 és única”. Però hi ha vida més enllà del 3/24 i Catalunya Informació? “Si sóc a casa els divendres m’afegeixo als meus fills, que miren Masterchef”. Sempre va a remolc seu; “sóc l’últim a l’hora de decidir amb el comandament a distància què és el que mirem a la tele de casa”. Passa el mateix amb el cinema: va ser una part significativa de la seva vida, però amb els anys, les pel·lícules infantils han acabat acaparant la pantalla de casa.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies