«Em diuen friki fins que em veuen la nòmina»

ALEX BENITEZ (@alexvine897)

PERE SIMON (@peresimon93)

Descarrega l’article en PDF

Com és la vida d’un gamer? Ruben ‘Kensuke’ Ripoll (Terrassa, 1988) porta 15 anys dins el món dels videojocs, concretament dels eSports. Campió de tornejos com l’WCG Barcelona o l’EA Sports Master Club, entre d’altres, fa escassos mesos que ha decidit enrolar-se com a entrenador en la secció del FIFA de l’Asus ROG Army.

«En el meu equip disposem d’una casa a Bellaterra, amb cuiner, psicòleg i piscina»

Ho tenen tot per intentar ser els millors. Disposen d’una casa a Bellaterra, amb cuiner, psicòleg, piscina, sales enormes amb pantalles i butaques… Qui diria que s’inverteixen tants diners perquè uns nois juguin a videojocs després de sentir tota la vida les nostres mares insistir que deixem ‘la maquineta’? I és que els eSports s’han convertit en un dels negocis més lucratius de l’era digital. I més quan apareixen figures com ‘Kensuke’, que no els concep com a entreteniment, sinó com una forma més de competició, anàloga a l’esport físic. No només en adrenalina, també en diners.

El gran negoci dels eSports

L’aparició de patrocinadors com Movistar o Vodafone és una mostra de l’oportunitat de mercat que suposen els eSports: un ecosistema accessible i popular, poblat per joves amb estatus d’influencers. No és d’estranyar, doncs, que entrenadors i jugadors es prenguin tan seriosament les competicions, fins al punt que graven els partits dels rivals per analitzar el seu estil de joc i les alineacions. Tot acompanyat d’un important treball de motivació que, en paraules de Ripoll, va ser clau perquè un dels seusjugadors es classifiqués pel Mundial d’Amsterdam remuntant un partit que perdia 3-1 al 90’.

Segons ‘Kensuke’, l’auge dels esports electrònics queda definit a partir dels premis. Si bé anys enrere els jugadors competien per un MP3, ara les recompenses han passat a ser milers d’euros en metàl·lic. Plats suculents que posen a prova l’essència del joc: divertir-se. Enmig d’aquest batibull de pantalles, tornejos i premis, Ripoll assegura que, sigui per falta de temps o per la ferotge competència interna, no sap quan haurà de deixar aquest món. Arriscar-se a seguir és renunciar a l’estabilitat de la seva feina fixa com a informàtic.

«Anys enrere els jugadors competien per un MP3, ara per milers d’euros»

Ara bé, no totes les iniciatives vinculades al món dels eSports persegueixen el guany econòmic. El mateix Ripoll es va comprometre amb el Terrassa F.C. a desenvolupar la seva secció d’aquesta disciplina. Mentre el club va habilitar la seva sala VIP, ‘Kensuke’ va tirar d’agenda de contactes per aconseguir televisors,
consoles i patrocini. La meta és clara: presentar un altre mitjà socialitzador a la canalla.

En busca d’una diferenciació

El boom abrupte experimentat pels eSports fa plantejar-se quin és el seu futur. Molts pronostiquen que els esports electrònics arribaran a ser olímpics a curt termini. Caldrà veure llavors com es diferencien dels esports físics. Potser sota el paraigua d’entreteniment, sospita Ripoll.

De fet, la cerca d’una categorització que els diferenciï de l’esport físic ja ha començat a la seu de l’LFP, on mediten crear la seva pròpia lliga de FIFA. No desvincular- los podria ser perjudicial, ja que una partida entre dos bons jugadors d’Espanya podria tenir més audiència que un partit de futbol de mitja taula.

El que és segur és que per pressió popular els eSports acabaran ocupant una posició rellevant en les agendes temàtiques.

 

De la gespa a la pantalla 

L’auge dels eSports és evident. El Bayern de Múnic ja ha creat el seu propi equip, el Bayern Ballers Gaming. En aquest cas, però, el club bavarès s’iniciarà en aquest terreny a través del bàsquet, i començarà a disputar els primers partits oficials a l’NBA 2K League aquest estiu. La incorporació d’un equip de primera línia com l’alemany en aquest món pot provocar un efecte dòmino i fer que pròximament altres clubs s’endinsin en un ecosistema on ja es troben el València, el Manchester City i l’Sporting de Portugal. De fet,el F.C.Barcelona ja ha anunciat que participarà en una lliga de Pro Evolution Soccer (PES). I tot i que encara és un rumor, segons informa la pàgina oficial de Weibo, el Real Madrid està a punt de crear un equip competitiu de FIFA Online 4: l’etern rival del PES.

 

 

Read more

«Com quan vas a buscar la vespa i te l’han robada»

ALEX BENITEZ (@alexlevine897)

ORIOL GORDILLO (@OriolGordillo97)

PERE SIMON (@peresimon93)

Descarrega l’article en PDF

El passat dimarts 14 de novembre Itàlia es llevava consternada. ‘Apocalipsis’ i ‘Vergonya nacional’ eren les portades de La Stampa i Il Messaggero respectivament. Victor Hasbani, periodista esportiu italià, ho descriu com “una sensació de buit, com anar a buscar la teva ‘vespa’ i que te l’hagin robat”. O la bici, en el cas holandès.  La premsa treia fum. El país no havia estat envaït per extraterrestres ni tampoc s’havia perdut cap guerra. La selecció italiana no jugaria el Mundial de futbol per primera vegada des del 1958 després d’empatar a 0 amb Suècia a San Siro. Una autèntica catàstrofe nacional per un país on el futbol és una forma d’identitat. La patacada va ser tan forta que alguns comentaristes parlaven de “la nit més trista de la història del futbol italià”.

losersQui també va perdre el vol cap a Rússia és Holanda. Situacions així donen peu a què els nostàlgics pensin que altres temps eren millors. Després de 30 anys vivint a Espanya, Edwin Winkels, escriptor i periodista d’origen holandès, explica que va celebrar el gol d’Iniesta a la final del 2010 a Sud-àfrica. “Holanda havia arribat a la final traint un estil de joc amb una història importantíssima a darrere que ara havien adoptat el Barça de Guardiola i l’Espanya de Del Bosque”, lamentava Winkels. Als ‘70 els taronges van meravellar el món del futbol. Ara estan de caiguda lliure. Els problemes del canvi generacional ja fa anys que es noten, fins al punt que han arribat a criticar que alguns jugadors no cantin l’himne en els partits.

Al seu torn, la baixa d’Itàlia sempre sorprèn, però en cap cas podem parlar de fracassos sobtats. Hasbani desmitifica la victòria d’Itàlia al Mundial del 2006 i descriu el transcurs d’una davallada progressiva: “El Mundial d’Alemanya va ser enganyós. Van guanyar patint i amb sort. Després, es va voler mantenir una generació que demanava una renovació imminent”. Potser aquesta decisió explica el desastre italià a la fase de grups dels Mundials del 2010 i 2014, i la posterior desfeta a la fase classificatòria de finals del 2017. A Itàlia el problema és cultural. “No ens agrada fer autocrítica i tendim a culpar els altres”, assumeix un Hasbani crític amb els organismes italians, principals responsables del rumb de la selecció. A més, el periodista assegura que, orfes de representació, els italians se sumaran a la causa islandesa “pel fet que la seva equipació s’assembla a la nostra”. Ell, però, reconeix que la seva selecció aquest mundial serà l’espanyola.

graficUn desencís mundialista que, si bé també s’està vivint a països com Xile, Estats Units, Equador o Camerún, a Europa assoleix unes dimensions incalculables. Hasbani i Winkels coincideixen a l’hora de descriure un ecosistema urbà anàleg a Holanda i Itàlia: els carrers es buiden i tothom es tanca a veure els partits de la selecció com si d’un mandat religiós es tractés. “Fins i tot aquells que no saben ni què és el fora de joc s’empassen campionats sencers per l’equip nacional”, sentencia Hasbani.

Els estadis de Sant Petesburg o Luzhniki no veuran aquest estiu les parades de Gianluigi Buffon o les diagonals d’Arjen Robben. Qui sap quan haurem d’esperar per veure Itàlia aixecar la seva cinquena Copa del Món o a Holanda estrenar el seu palmarès i fer justícia amb la ‘taronja mecànica’ de la dècada dels 70. De moment, ens trobem cara a cara amb dues tragèdies modernes que posen de manifest la gran importància de l’esport rei a Europa. El món del futbol plora les absències de la ‘azurra’ i la ‘oranje’ com si d’un fenomen antinatural es tractés. I ben pensat, potser ho és. D’elles depèn ser a Qatar o començar a obrir pas a seleccions més joves i amb gana.

Read more

“Per sobreviure haurem de viatjar cap a les estrelles”

Mor Stephen Hawking, el científic que va canviar la manera d’entendre la cosmologia

PERE SIMON I PAULA ANDRÉS

Quan li preguntaven per la mort, Stephen Hawking deia: “no li tinc por, però tinc tantes coses a fer abans…”. I així va ser. Amb tan sols 21 anys, el geni de la ciència va ser diagnosticat d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i li van assegurar que no arribaria a complir els 24 anys. Contra tot pronòstic, Hawking viuria més de mig segle més, fins als 76 anys, demostrant així que “les persones no necessiten limitar-se per les seves discapacitats físiques mentre no tinguin discapacitats d’esperit”. Un autèntic miracle.

Stephen_Hawking.StarChild

Hawking sostenia que «els robots poden arribar a redissenyar-se a si mateixos». Font: Wikimedia Commons, 2018.

Amb cadira de rodes i incapaç de parlar sense un sintetitzador de veu, el britànic es va convertir en una de les figures més significatives pel món de la ciència. Ara, la Humanitat perd no només un dels millors científics de tots els temps, sinó un dels símbols de les infinites possibilitats de la ment humana i la capacitat de superació.

«La Humanitat perd un dels símbols de les infinites possibilitats de la ment humana i la capacitat de superació»

Stephen Hawking va assegurar al llarg de la seva vida que el seu objectiu era simple: “tenir un coneixement complet de l’univers i conèixer per què és com és i per què existeix”. Amb unes capacitats intel·lectuals excepcionals, l’astrofísic es va encarregar d’estudiar els forats negres i intentar unificar les teories de la relativitat i la mecànica quàntica del segle XX.

Entre altres coses, el considerat hereu d’Albert Einstein va revolucionar la física moderna assegurant que els forats negres no eren realment negres, ja que emeten una radiació. Totes aquestes teories les va recollir al seu llibre A Brief History of Time: From the Big Bang to Black Holes (1988), el llibre científic més venut de la història.

Un altre dels grans llegats que ens deixa el famós cosmòleg és la necessitat de que la humanitat es desenvolupi més enllà de la Terra per subsistir. Hawking sostenia que el planeta Blau acabarà essent inhabitable i que “o ens les arreglem per sortir d’aquí o, senzillament, la nostra espècie desapareixerà per sempre”. Les declaracions del britànic fan que la possibilitat de colonitzar l’espai deixi de ser una idea que només podem trobar a les pel·lícules de ciència-ficció. Per altra banda, Hawking plantejava la possibilitat real de l’existència de vida intel·ligent més enllà de la Terra, tot i que advertia que “si els extraterrestres ens arriben a visitar, el resultat seria semblant a quan Colón va arribar a Amèrica, cosa que no va acabar bé pels indígenes”.

«La possibilitat de colonitzar l’espai ha deixat de ser una idea que només podem trobar a les pel·lícules»

newcinema-760x510

El biopic The Theory of Everything va aconseguir cinc nominacions als Oscars. Font:

En el panorama cinematogràfic, James Marsh va portar el prestigiós científic a la gran pantalla amb The Theory of Everything (2014). La cinta relata la vida del físic des de la seva etapa d’estudiant a Cambridge i se centra en la lluita contra l’ELA i el matrimoni amb Jane Wilde (Felicity Jones). La gran actuació d’Eddie Redmayne, que encarna a Hawking, li va valdre l’Oscar a millor actor.

 

Read more

L’adolescència a través de les teen series

Les produccions audiovisuals per a joves s’han convertit en un dels productes més atractius del mercat televisiu en els últims 60 anys.

Read more

El somni continua

El Girona podria quedar-se a les portes d’Europa si dissabte guanya el Vila-Real

PERE SIMON I PAULA ANDRÉS

L’equip dirigit per Pablo Machín podria seguir fent història si dissabte aconsegueix els tres punts a l’Estadi de la Ceràmica contra el Vila-Real (13:00h). Després de superar la dura derrota al Camp Nou, els gironins van aconseguir dimarts una ajustada però valuosa victòria contra el Celta (1-0), ara mateix un rival directe, i s’han situat a la vuitena plaça.  Aquest cap de setmana, els blanc-i-vermells esperen donar la sorpresa contra els de Castelló de la Plana, que són sisens amb 41 punts i només n’han sumat 4 dels últims 15 possibles.

PORTU

Portu s’ha convertit en una de les revelacions de la lliga. Font: GironaFC

El Girona està passant amb molt bona nota la primera temporada de la seva història a la màxima categoria del futbol espanyol. A principis de temporada els gironins es marcaven l’únic objectiu dels 42 punts, que històricament haurien d’assegurar la permanència. Contra tot pronòstic, després de 26 jornades, els gironins ja en sumen un total de 37, només 4 per sota de les places d’Europa League.

Una de les principals claus de l’èxit dels catalans passa per disposar de la tercera millor parella de davanters de la competició. Stuani és el sisè màxim golejador de la lliga amb 13 gols –empatat amb Iago Aspas– i Portu ja en suma 11. Entre els dos, porten un total de 24 dianes, una xifra que només està per sota de les 42 de Messi i Suárez i les 29 d’Aspas i Maxi Gómez. La parella gironina ha anotat el 67% dels gols de l’equip i sembla que té fam de més.

«Stuani i Portu són la tercera millor parella de davanters de la competició»

Un altre dels factors que expliquen els bon resultats del Girona és Montilivi. Amb una afició bolcada amb l’equip, l’estadi s’ha convertit en un fortí: ja sumen cinc victòries consecutives i no hi perden des del passat 4 de desembre. Després de l’històric ascens del juny passat contra el Saragossa, probablement el millor record que tenen els afeccionats gironins és la victòria contra el Real Madrid (2-1) de finals d’octubre.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies