El Coronavirus fa aflorar la precarietat dels tècnics de l’espectacle

El ministre de Cultura i Esports, José Manuel Rodríguez Uribes, afirma que les ajudes al sector cultural aprovades pel govern socialista van destinades a “tots els sectors de la cultura”. Però professionals com ara els tècnics de so, els assistents a l’escenari o els mànagers de ruta es queixen que els han deixat de banda. Es tractaria de tots els professionals que en el món de la música anomenen “staff”, tota aquella gent que hi ha darrere de qualsevol artista. Dels 23 milions d’euros destinats a la música i a les arts escèniques, denuncien que no n’hi ha ni un destinat a ells.

La vida dels tècnics d’espectacles acostuma a ser dura. Es considera que la majoria de tècnics són autònoms, amb tot el que això suposa. La majoria d’ells no tenen contractes laborals amb continuïtat, mai poden estar segurs de quins ingressos tindran. Com ells diuen si l’empresa ho desitja “et posen a la nevera” i no tornen a trucar.

Roger Piqué al Rabolagartija Artur Gavaldà

Sense feina

En veure que la situació generada per la Covid-19 provocaria que no tenir feina, molts tècnics van deixar de pagar la quota d’autònoms, no confiaven en una futura ajuda per part de l’administració. Els que ho van fer no es poden acollir a les ajudes estatals per als autònoms. Roger Piqué, il·luminador en multitud de projectes, va decidir confiar en l’estat tot i sentir que els polítics desprecien la seva feina, “mentre donen ajudes als artistes, deixen de banda a molts professionals que treballen molt”.

Els tècnics no disposen d’ajudes

Piqué és autònom, i com en molts altres casos, ell va acollir-se a l’ajuda de la Generalitat, això feia que no pogués optar a la d’àmbit estatal, a partir de les mútues. L’ajuda catalana era un sol pagament teòricament pel mes de març però que es va fer efectiu al maig. En el cas de Piqué, va rebre 1.000 euros. Les quotes d’autònom d’aquest període ascendeixen a 900 euros. En resum, ha ingressat a caixa 100 euros en tres mesos.

Paco Melero explica la seva situació com a tècnic de so

La resposta del sector

El conjunt de la indústria musical ha començat la campanya #SomosMúsica amb la intenció de sensibilitzar al públic sobre l’afectació del confinament en el seu sector. Aquesta campanya sense caps visibles posa en el taulell de joc la importància de tots els professionals del món de la música en un moment en què, tot i que la música està ajudant a fer més suportable la situació, no rep la cura necessària. Centenars de professionals ja s’hi han unit amb el hashtag de la campanya.

En aquest context, la productora Sonde3 ha posat a la venda samarretes solidàries per recaptar fons per als equips tècnics dels seus grups.

Cartell de la campanya #SomosMúsica

Sense conveni col·lectiu

El coronavirus ha ajudat a fer aflorar la manca d’una regulació legal i un conveni col·lectiu que massa cops porta a males condicions de treball. Aquesta regulació és un dels cavalls de batalla de Tecnicat, el sindicat de tècnics i tècniques de Catalunya. És la primera organització en aquest àmbit de tot l’estat i això que només té dos anys de vida.

Marta Baena és tècnica de so i ha tingut contractes tant d’assalariada com de “falsa autònoma”, contractada com a tal però amb una funció de treballador continu. Des de la seva experiència, “és un món enfocat a ser freelance”, ja que és la manera per poder “créixer professionalment”. Tot i això, Baena creu necessària una acció conjunta dels treballadors del sector, ja que les empreses “s’aprofiten que no hi hagi un conveni de l’espectacle”. Malgrat les dures condicions laborals, Baena assegura que pot fer les hores que se li demanen si la tracten bé “perquè és la meva passió”.

Marta Baena al Clownia Artur Gavaldà

El problema de no tenir conveni

El paper de l’administració

Tot el sector dels espectacles està estretament lligat als concursos fets per organismes públic. Les empreses d’esdeveniments que presenten els pressupostos més barats són les que més treballen. Aquesta lluita aferrissada pel preu fa que els treballadors no cobrin allò just. La manca de descansos, les jornades maratonianes i la mala alimentació són el dia a dia.

Per Alvaro Sanchez, microfonista en convencions i grans festivals i membre de Tecnicat, “les administracions públiques, a la pràctica, infringeixen els drets laborals”. No només és l’administració que contracta la que perpetua males condicions laborals, segons Sanchez “els inspectors es fixen amb les mesures de protecció però no en la quantitat d’hores que s’han treballat”.

L’estat vol que el món de l’espectacle torni a estar actiu però en condicions poc viables des del punt de vista econòmic com la dràstica reducció dels aforaments. Per Roger Piqué “és un mecanisme per deixar-nos de donar ajudes”, ja que les ajudes es fan sempre que hi hagi cessament de l’activitat. La Plataforma Estatal per la Música xifra, només durant el primer mes d’estat d’alarma, en vuit milions d’euros l’impacte de la pandèmia en la indústria musical estatal.

Read more

El guió de la nova Metròpolis Barcelona

El Pla Director Urbanístic de l’AMB entra en la seva fase final després de més de 4 anys de participació ciutadana i de debats d’experts

Pere Mercader i Joan Ventura

El Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona encara la darrera fase de la seva empresa. Després de gairebé 4 anys de debat ciutadà i elaboració de l’avantprojecte, aquest desembre comença l’últim període del pla: la seva redacció i aprovació. Aquest serà el primer gran canvi de paradigma pel que fa a urbanisme a la Metròpolis Barcelona, com l’AMB anomena aquesta regeneració del territori.

El PDU té la missió de substituir les carències de l’antic Pla General Metropolità de 1976. Les més de 1200 modificacions que s’han fet des d’aleshores refermen la necessitat de renovar-lo. Els canvis socials de les darreres quatre dècades demanen una altra manera de fer planejament urbanístic. El nou pla es redactarà tenint en compte la diversitat dels espais, els requeriments mediambientals i les contemporànies necessitats socials.

Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), destaca que “el PDU s’ha de redactar entre totes les institucions i moviments socials”, tenint en compte un context en el que “el creixement s’ha de basar en la rehabilitació i la densificació de la trama urbana” degut a la manca de nou sòl disponible.

L’estudi té la missió d’integrar la diversitat  dels 36 municipis de l’àrea metropolitana en un projecte comú. Segons l’organització supramunicipal, vol donar resposta a les necessitats de la població d’aquesta zona d’acord amb les capacitats i oportunitats del territori. L’objectiu és que la seva vigència vagi més enllà de la dècada dels 50, amb una clara “aposta per la mobilitat activa: els peatons i la bici” i el transport públic. Per Sánchez, “la ciutat dels cotxes ha passat a la història” i cal triar quins usos tindrà l’espai urbà en un context d’emergència climàtica.

El projecte, dut a terme per l’AMB, que té competències en matèria de mobilitat, habitatge, medi ambient, desenvolupament econòmic, cohesió social, territori i urbanisme, té a les seves mans l’oportunitat de transformar el dia a dia de més de la meitat dels catalans. Els reptes del PDU van des de naturalitzar el territori al foment d’una mobilitat activa i sostenible repensant les infraestructures metropolitanes. 

Regenerar i renovar

El PDU no pretén fer un gir de 180 graus a l’estat actual de l’àrea metropolitana, però si aprofitar els seus avantatges i les seves carències per crear una nova imatge sostenible, eficient i cohesionada del territori. Les prioritats: la preservació de la infraestructura blava -rius, rieres i platges- i del mosaic agroforestal, tot fent valdre els recursos de proximitat i la infraestructura verda, “no com a zones aïllades sinó com a globalitat”.

Pel que fa a l’estructura urbana o social, l’objectiu és millorar la connexió entre les diferents zones i fer-la el més sostenible possible mitjançant el transport públic, els parcs o els eixos verds. D’altra banda, es volen replantejar les xarxes de serveis més massives, com les autopistes, l’accés a l’aeroport o el port perquè les emissions contaminants que hi ha avui dia es volen reduir substancialment.

“La ciutat policèntrica” 

Per aconseguir tot això, des de l’AMB saben que les estratègies d’actuació s’han de basar en projectes que incloguin tots els sectors i municipis, ja que el projecte té com a característica esencial que sigui conjunt. Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la “solidaritat entre municipis” és fonamental per assolir la regeneració urbana desitjada. En aquest sentit, Sanchez aposta per “considerar les antigues carreteres direcció a Barcelona com la C-245 o la N-150 com a futures avingudes metropolitanes basades amb el transport públic, els peatons i la bici”.

Els números del PDU parlen per si sols: 478 experts, 37 activitats i 54 ponències. I sumant. En total, hi han participat fins ara més de 3.500 persones. Segons Carles Crosas, arquitecte i responsable de l’àrea de centralitat i innovació del pla, aquesta col·laboració entre persones de diferents municipis i sectors pot fer del territori en qüestió una “ciutat policèntrica”, on s’esdevinguin centres més enllà dels límits pròpiament municipals, centres que hauran d’estar lligats amb la xarxa de transport públic.

Des del 25 de setembre s’estan duent a terme jornades de participació ciutadana per a “donar veu a la gent i ajudar a divulgar els continguts de l’avanç del PDU metropolità”. Ja s’han fet la majoria de debats territorials i només queden els referents a Barcelona Capital que es duran a terme el 9 de desembre i el 22 de gener. També s’han realitzats debats sectorials per a tractar temes concrets com la cohesió social o l’energia. L’últim d’aquests debats es va produir el passat 2 de desembre al Col·legi d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports. El pla també acceptarà suggeriments des del seu portal web.Al finalitzar el període d’informació pública es realitzarà una “sessió de retorn”, en què es recolliran els resultats del procés de participació. La perspectiva de l’AMB és portar el Pla Director Urbanístic a aprovació durant l’any vinent amb “propostes sobre el terreny”.

Read more

Orange entra al sector bancari

L’empresa francesa confirma l’arribada de les grans empreses tecnològiques al món de la banca

“El mòbil comença a ser el principal canal de relació bancari, i Orange vol jugar un paper rellevant en aquest nou escenari, amb una oferta competitiva, simple i disponible en qualsevol lloc i moment”. Aquestes són les paraules de Narciso Perales, director general d’Orange Bank, sobre la incursió de la companyia de telecomunicacions francesa al món de la banca digital.

Orange Bank planteja una oferta innovadora de banda 100% mòbil per als seus clients. Això permetrà als seus consumidors gaudir d’un compte corrent sense despeses ni compromisos amb IBAN espanyol, un compte estalvi amb una remuneració d’un 1% d’interès per dipòsits de fins a 20.000 euros i una targeta de dèbit.

L’èxit d’Orange Bank a França, on van adquirir el 65% de Groupama Banque i van obrir camí per explorar el sector, ha propiciat l’expansió a Espanya del vessant bancari de l’empresa. “Un dels nostres valors diferencials radica precisament en ser un banc que no ve la banca”. Perales exemplifica d’aquesta manera el blanc que Apple, Amazon, Google i la mateixa Orange anhelen. La renovació del sector no es deslligarà de l’ombra de les grans empreses de tecnologia.

Les noves ‘fintech’ han sembrat cert recel a la banca. El sector bancari té por que no juguin amb les mateixes regles de joc. La presidenta del Banc Santander, Ana Botín, criticava les tecnològiques acusant-les de no pagar “la part justa d’impostos” en el negoci bancari.

La banca coincideix que l’interès d’aquestes companyies no és només desenvolupar l’activitat pròpiament bancària, sinó aplicar la seva experiència en temes com la gestió de dades per competir en les parts més rendibles dels serveis financers, com els mitjans de pagament.

En aquest sentit, Santiago Carbó, director executiu de l’Observatori de Digitalització Financera, considera que si cap gran tecnològica ha comprat encara un banc és precisament perquè no volen afrontar restriccions en l’àmbit territorial i del tractament de la informació, ja que les ‘BigTech’ “tenen liquiditat suficient per adquirir grans entitats”.

Ester Oliveras Sobrevias, especialista en finances de la UPF, apunta que tant les fintech com la banca tradicional “han de complir amb uns requisits legals rigorosos”. Així doncs, per Oliveras aquestes grans companyies “no suposen perill pels consumidors”, però si un “canvi de model per la banca tradicional”.

L’experta apunta tres possibles models al sector. Alguns bancs volen resistir-se a “l’encant fintech” i busquen el desenvolupament tecnològic a nivell intern, d’altres utilitzen la tecnologia desenvolupada per altres i, finalment, algunes ‘fintech’ estan creixent per convertir-se, elles mateixes, en grans empreses bancàries. 

“El sector bancari té por que les ‘fintech’ no juguin amb les mateixes regles de joc”

Ester Oliveras

Xavier Freixas veu en aquests nous moviments un “perill de frau” i posa com a exemple el difícil control del Bitcoin. A més, l’entrada de les empreses tecnològiques a la banca pot portar a una “inclusió financera” en països del tercer món on l’ús del mòbil és generalitzat però no hi ha un ús massiu de comptes bancaris. Freixas destaca els possibles menors costos de certes operacions bancàries i de l’enviament de diners entre persones que estan en països diferents. Tot i això, obra la possibilitat a titllar a Orange Bank de “dumping”.

Aquesta evolució del sector es veu afavorida pels nous hàbits d’ús en relació amb els diners. Plataformes com Verse o Bizum, que permeten fer pagaments i transaccions des del mòbil, o les aplicacions dels diferents bancs ja han inaugurat el camí de la banca del futur: digital, amb cada cop menys sucursals i on les companyies que vénen del sector tecnològic arriben amb la missió d’ocupar l’espai dels bancs tradicionals.

Read more

L’entrevista del President Quim Torra a RAC1

El president de la Generalitat de Catalunya defensa el referèndum pactat i el diàleg amb l’estat deixant clar que no es tornarà a presentar com a presidenciable

Aquest matí, dia 21 de novembre, el presentador català Jordi Basté ha entrevistat al president Quim Torra al programa El món de RAC1 per parlar sobre l’actualitat de Catalunya. En el context postelectoral i just en ple judici per no haver acatat la resolució sobre la simbologia en l’anterior campanya electoral, Torra es mostra convençut del seu paper com a president i entoma temes com els pressupostos, les protestes o la investidura espanyola.

Quim Torra no pensa en la inhabilitació. De fet, està convençut que la defensa en el cas dels llaços ha estat “molt robusta i sòlida” i ajuda a acreditar la falta d’imparcialitat del tribunal en “un cas sobre llibertat d’expressió”. El president espera tenir una altra querella relacionada amb els llaços. D’altra banda, ha defensat el paper dels Mossos en l’acatament de la resolució judicial i el fet de no haver-los donat ordres contradictòries per a no “posar-los en cap mena de risc”.

«Jo no em tornaré a presentar a cap elecció»

Mai s’ha plantejat la dimissió. Ni el president ni Puigdemont tenen present l’avançament electoral, encara que Torra reconeix que no depèn d’ell. Això no obstant, ha tornat a deixar clar que no es tornarà a presentar a cap elecció, ni en el cas que fossin anticipades. Ironitzant amb la situació política, ha deixat anar que acabarà fent “30 volums de memòries”. Ha defensat l’acció de govern donant exemples com la baixada de l’atur a valors del 2013. També ha recordat la voluntat de governar per a tots els catalans, no només els independentistes. Tot i això, ha confessat que “no és un moment plaent” en l’esfera política.

«La meva via és la lluita pacífica»

Sobre les acusacions que el relacionen amb els membres empresonats dels CDR, afirma no conèixer-los, ni a ells ni el suposat pla conjunt amb el Parlament. El president ha recordat que la seva via és “la lluita pacífica”, “el diàleg i la no-violència”. Creu que la presència de la seva filla al tall de l’AP-7 de la Jonquera no hauria d’haver estat notícia. Aboca per la defensa de la seva “vida privada”. Ha aprofitat l’ocasió per a destacar com se sent “d’orgullós” de la seva família.

Manifestants esperant la proclamació d'independència de Catalunya el 10 d'octubre de 2017 a Barcelona
Manifestants esperant la proclamació d’independència de Catalunya el 10 d’octubre de 2017 a Barcelona.
Autor: Amador Alvarez

El president defensa el paper de la ciutadania en les protestes per la sentència del procés. Tot i això, creu que s’ha de fer un esforç perquè les protestes no signifiquin un greuge per a la seguretat i la “lliure circulació de persones”. Pel que fa a les acusacions d’afectació sobre l’economia, el president ataca amb “problemes enquistats i d’arrel” com el dèficit fiscal.

Pel que fa als pressupostos està convençut que tiraran endavant tot i l’impediment que suposen les constants campanyes electorals. Les eleccions també han tensat la corda dins de l’independentisme, fent-ne més difícil la unitat d’acció. El president fa autocrítica per la manca de “complicitats” i entoma la seva responsabilitat, “malgrat tot, el govern de coalició segueix aquí”.

«En aquest any i mig no he rebut ni una proposta concreta del que hauria de ser una resposta al conflicte català per part del govern espanyol»

El President retreu a l’estat la manca de propostes concretes i aposta per la negociació amb l’estat recordant Pedralbes i la figura del relator. La seva proposta continua sent el referèndum pactat i “internacionalment validat”. Reconeix que Sánchez és president del govern gràcies al seu vot “de franc”. Avui dia, no li consta que ningú del govern català o dels seus partits hagin parlat amb Sánchez i ell personalment no ha parlat amb Iglesias, tot i que “estaria bé fer-ho”. Aprofita per recriminar la postura ambigua d’ERC i reafirmar la postura de JuntsxCat “compromesa” amb els electors.

Autors: Pere Mercader i Marta Bieto

Read more

Generació X: la nova aposta de Netflix

Martin Scorsese i The Irishman són la punta de llança de l’estratègia de la plataforma per obrir nous mercats, com els majors de 50 anys

Pere Mercader i Joan Ventura – Les plataformes de streaming han copsat les pantalles de cada cop més cases; s’ha convertit en un dels negocis més innovadors i rendibles de l’última dècada, però l’augment de competència que arriba a partir d’ara, amb l’aparició de Disney+ i Apple, promet una etapa d’incertesa per a les companyies que controlen el mercat.

Netflix, la reina d’aquestes plataformes, té preparada una de les estrenes més esperades de l’any: The Irishman. Dirigida per Martin Scorsese i interpretada per Robert de Niro, Al Pacino i Joe Pesci, entre d’altres, reuneix una llista de protagonistes típiques dels films sobre el crim organitzat dels 80 i 90. La gran inversió que han fet per reunir aquests referents del cine sobre la màfia italoamericana, destinant-hi gairebé uns 130 milions d’euros, és una de les més fortes de la plataforma. La pel·lícula s’estrena el 27 de novembre a Netflix, però abans es projectarà en una petita selecció de cinemes a partir del divendres 14. Es podrà veure en VOSE als mítics cinemes Phenomena i Verdi de la capital catalana.

La majoria de contingut propi de la plataforma sembla estar destinat sobretot a la població jove, amb títols de consum massiu i transportant el concepte “fast food” de McDonald’s a les pel·lícules. Però amb l’aposta per a directors de renom i de més de 50 anys Netflix vol donar resposta a un nínxol de mercat per explotar: la generació del Baby Boom i la generació X. Les persones de més de 54 anys consumeixen moltes hores de televisió, encara que sigui tradicional. Més de la meitat en consumeix entre 2 i 5 hores al dia. Dins dels que utilitzen plataformes de streaming, són el tram d’edat que més hores davant de Netflix o HBO s’hi està: sis hores i 35 minuts de mitjana.

L’aposta per part de l’empresa per les produccions pròpies és innegable; només al 2019 n’hi ha destinat 15.000 milions. Universal en l’anterior temporada va invertir 8.700 milions en les seves produccions. Però alerta, segons fa públic de The Information, Netflix es planteja ser molt més selectiu amb les grans produccions, sobretot pel·lícules, a causa d’alguns fracassos de gran magnitud. L’última aposta fallida: Triple Frontera, amb un cost de 115 milions de dòlars i que en principi apuntava bones maneres amb grans noms com Ben Affleck, Oscar Issac i Charlie Hunnam. Tot i els seus voluminosos ingressos, Netflix perd diners any rere any. De fet, arrossega un deute de 4.800 milions de dòlars.

Read more

L’art inclusiu aterra al Poblenou

De l’11 al 24 de novembre, ‘Vores i Ales’ omple el Poblenou de tallers, espectacles audioviduals i exposicions de caràcter «obert i inclusiu» per a tots els públics

Pere Mercader – Joan Ventura – Marc García

El cicle Vores i Ales estrena la seva segona edició al barri del Poblenou de l’11 al 24 de novembre. La seva programació vol promoure l’accessibilitat de l’art també per a les persones amb diversitat funcional i els col·lectius minoritzats. Segons l’organització, totes les activitats tenen un “caràcter transformador, inclusiu i humà”. El cicle vol convidar “a reflexionar entorn dels sentits, la salut mental i la inclusió”.

La programació de Vores i Ales proposa tallers, espectacles, audiovisuals, exposicions i lectures que pretenen que tothom pugui “tocar i ser tocat per l’art”, fent especial atenció a la diversitat i demostrant que la seva proposta és única a Barcelona.

Ada Vilaró a 360 grams. Crèdit: Eva Freixa

Entre els espectacles que s’ofereixen, 360 grams d’Ada Vilaró representa la diversitat i el factor diferencial de Vores i Ales. Es presenta la història personal i íntima de l’artista, que comparteix amb el públic el què és viure amb només un pit. Seguint la tònica general del cicle, 360 grams té “la vocació de potenciar, donar visibilitat i recolzar creacions que contemplin nous llenguatges escènics, noves dramatúrgies i noves formes de relació amb els públics”. L’espectacle es presentarà el divendres 15 de novembre.

Míriam Camps. Crèdit: uTOpia barcelona

També cal destacar la performance Sujeto dut a terme per la Cia. Brots. Aquesta companyia està formada majoritàriament per persones amb diversitat funcional. La seva directora, Miriam Camps, destaca que és “un espectacle de qualitat a tots els nivells amb molta cura per la part performàtica”. La performance, creada a partir de les teories del teatre de l’oprimit denuncia l’ús de mecanismes de contenció físic per a les persones amb malalties mentals”. Sujeto es podrà veure el pròxim 16 de novembre a la Fundació Joia.

Els responsables que aquest cicle d’activitats culturals i artístiques es duguin a terme són la Fundació Joia, el Centre Cívic Can Felipa, la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, uTOpia Barcelona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, el Districte de Sant Martí, el veïnat i comerciants del carrer Marià Aguiló i artistes i professionals independents.

Read more

La guerra entre la Federació i Mediapro bloqueja el futbol femení

La Federació Espanyola de Futbol no accepta l’oferta de Mediapro per aturar la vaga del futbol femení del 16 i 17 de novembre

El conveni que pot desbloquejar la vaga del futbol femení no veu la llum. El passat dijous va tenir lloc una reunió que semblava que podria desencallar la vaga convocada pels dies 16 i 17 d’aquest mes, però els problemes encara no troben solució i les futbolistes han decidit no anul·lar la seva protesta.

El president de la Real Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, va oferir el darrer dimecres una bossa d’1.152.000 euros per cobrir les exigències de l’Associació de Clubs de Futbol Femení. Aquesta oferta, insuficient i que no tenia en compte el paper de la productora Mediapro, no va desencallar el conflicte que manté amb l’ai al cor el futbol femení. D’altra banda, la productora Mediapro, que té com a objectiu poder retransmetre dos partits per jornada de la Primera Iberdrola, tampoc va poder convèncer a la Federació amb la seva oferta.

Mediapro vol retransmetre dos partits de la lliga per jornada a canvi d’1.500.000 d’euros, que satisfarien les demandes de l’associació de futbolistes. No obstant això, Luis Rubiales no està disposat a cedir perquè vol que la federació controli la gestió dels drets audiovisuals al cent per cent, sense dependre de cap altra productora fins a l’any 2021.

De moment, cada club gestionaria la retransmissió dels partits que se celebressin al seu estadi; Mediapro, davant d’aquesta negativa, creu que no s’està respectant la seva posició. “Nosaltres hem renunciat als drets però el paper de la Federació ha estat una vergonya”, responen des de Mediapro a quin paper han jugat en aquest conflicte.

Des de l’Associación de Futbolistas Españoles, en aquest cas pel que fa a la vessant femenina, el sentiment de descontentament i lluita segueix en peu. La convocatòria de vaga, almenys de moment, continua sine die, afectant la jornada del 16 i 17 de novembre.

Cal destacar la curiosa imatge que va suposar veure, durant la celebració de la passada roda de premsa, que tots els directius que negociaven i decidien el futur de les jugadores fossin homes, cosa que es repetirà el dilluns vinent.

Read more

L’altra cara de les estrelles

Ricky Rubio, com Boada, Krkić o Iniesta, parla obertament de la depressió en el món de l’esport

El jugador català de la NBA Ricky Rubio ha publicat una emotiva carta a The Players Tribune en la que parla en primera persona de la depressió que va patir després de la mort per càncer de la seva mare. Però el seu cas no és l’únic. En els últims anys, està sortint a la llum la cara fosca de l’èxit esportiu: la depressió i l’ansietat. La vida personal pot distar molt de la imatge pública d’èxit absolut.

Per l’MVP, el final de la temporada 2015-2016 va ser un dels moments més difícils de la seva vida. Ell estava jugant amb els Wolves mentre a l’altra banda de l’oceà la seva mare estava al llit. El jugador de bàsquet explica com tenia la sensació d’estar-se tornant boig. No va ser capaç de borrar el número de telèfon de la seva mare. «De vegades, li enviava missatges de text. Encara ho faig».

El català també parla de com culpava a tot el seu entorn, també al bàsquet, del que li estava passant. En el cas de Rubio, va ser conscient del problema i va demanar ajuda a una terapeuta. Però no sempre es pot sortir del pou. Un exemple extrem n’és el cas de l’exporter del Barça Robert Enke, que es va suïcidar, just fa una dècada, després d’anys de depressió no tractada.

Per sort, el tabú sobre les malalties mentals en el món de l’esport es va esvaint de mica en mica. Un cas paradigmàtic és el d’Anna Boada. La remera olímpica es va retirar el passat març, als 26 anys, per una depressió. «No he estat capaç de trobar les forces per tirar endavant». Boada expressava el camí que encara està fer per entendre la malaltia. Segons la medallista catalana, en el món de l’esport, una fractura de braç està més reconeguda que una depressió.

El jove futbolista Bojan Krkić no va poder jugar a l’Euro 2008 a causa de l’ansietat que li suposava l’èxit, tot i que en aquell moment es va dir que «estava de vacances». En el seu debut internacional la versió oficial parlava de gastroenteritis, però el problema tornava a ser l’ansietat. «Ningú vol parlar d’això, al futbol no li importa».

Sense sortir de casa nostra, un dels casos més mediàtic ha estat el del barcelonista Andrés Iniesta. «Tot d’una, un comença a trobar-se malament. No sap per quin motiu, però un dia està malament. I al següent, també. I així, dia rere dia. No millores». En el seu cas, la depressió no tenia una causa concreta, de fet es va sotmetre a multitud de proves mèdiques, no l’hi trobaven res. «El meu cos i la meva ment s’allunyen. Res produeix més angúnia que no saber què és el que t’està passant».

Tornant a l’NBA, DeMar DeRozan i Kevin Love lideren un moviment per visibilitzar aquestes malalties mentals. El de San Antonio Spurs pateix depressió des de molt jove. «No importa com de indestructibles semblem, tots som humans al final del dia». El cinc cops Allstar dels Cleveland Cavaliers ha confessat que va patir «un atac de pànic en ple partit». Sentia que el seu cos li deia que «estava a punt de morir».

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies