La implosió dels jocs electrònics

Un reportatge d’Oriol Agramunt i Pedro Ruiz.

Un a Barcelona, el seu amic a Bangkok i una altra amiga a Nova York. Plegats han crescut jugant a la PlayStation 3 o fent partits de tennis a la Wii. Ara, diversos motius personals els han separat, però la distància no impedeix que continuïn tenint contacte i que puguin seguir jugant junts, des de la punta del món que sigui. Ara, els tres formen un equip, i competeixen amb altres conjunts de tres persones per aconseguir victòries al League of Legends. És la nova realitat de les competicions dels videojocs o, més ben dit, dels eSports.

Captura de pantalla 2019-06-13 a les 10.20.28

Per llegir el reportatge sencer, consulteu l’enllaç següent.
Read more

Els efectes de ‘Chernobyl’ (HBO): de ser la sèrie més ben valorada a les fotos d’Instagram

PEDRO RUIZ (@PedroRuCl_)

La plataforma HBO (Home Box Office) va estrenar el passat 6 de maig de 2019 la minisèrie ‘Chernobyl’, que consta de cinc episodis que aborden el pitjor accident nuclear de la història esdevingut el 26 d’abril del 1986. També ha estat coproduïda per la cadena Sky. La seva notorietat ha estat incontestable. Des de la pròpia HBO, no esperaven tanta repercussió: només als Estats Units, es calcula que l’audiència acumulada ha estat de sis milions de persones. De fet, la seva audiència es va duplicar respecte del seguiment que va tenir el primer episodi al darrer.

La seva acollida ha estat molt positiva. A les xarxes, les reaccions han estat molt bones, i hi ha qui ja parla de «la millor sèrie del 2019», per fer un retrat «molt real». En concret, a la llista de la coneguda pàgina web Internet Movie Database (IMDb), ‘Chernobyl’ ocupa la primera posició del rànquing i, en conseqüència, és la sèrie amb millor valoració (9,6) per part de tots els usuaris. Pel seu ressò, el seu creador, Craig Mazin, ha fet públics els guions:

Paradoxalment, hi ha altres espectadors que també s’han mostrat molt crítics amb l’enfocament que ofereix la minisèrie produïda per HBO i Sky, per la denúncia que es fa de la «desinformació» i «propaganda soviètica». Durant els cinc capítols, es dona a entendre que l’accident a la Central Nuclear VI Lenin ve donat per errors humans, en concret, dels operadors que estaven a la sala de control del reactor número quatre. Especialment a Rússia i Ucraïna, no s’ha vist amb bons ulls aquesta «visió nord-americana» dels fets esdevinguts. Un altre dels «inconvenients» que ha trobat el públic és que aquesta «s’hagi gravat en anglès i no en rus o ucraïnès».

És per això que, en resposta a aquesta sèrie creada per Craig Mazin, la televisió russa NTV ja treballa en una sèrie sobre aquest accident nuclear, amb una perspectiva diferent. De fet, els rodatges ja han començat, i s’estan duent a terme a Bielorússia. Una de les teories que maneguen i que, segons expliquen, es plasmarà a la sèrie, és «la infiltració d’un agent de la CIA a la central nuclear i que alguns historiadors el situen a la planta el dia de la catàstrofe».

Altres conseqüències derivades de la sèrie: augmenta el turisme a Prípiat

Un estudi de l’agència de viatges SoloEast contempla que han augmentat un 30% les visites de turistes a l’antiga central nuclear i les reserves durant el mes de juny, juliol i agost s’han disparat fins a un 40%.

Això es veu reflectit en l’augment substancial de les cerques a Google de la paraula «Chernobyl»:

Captura de pantalla 2019-06-11 a les 15.04.49

 

Un altre dels fenòmens és que hi ha instagrammers que, aprofitant la visita a Prípiat, es fan imatges molt poc afortunades, com seure a gronxadors rovellats o fer-se fotos amb els mesuradors de radioactivitat a la mà. Alguns usuaris han volgut mostrar la seva indignació a la xarxa.

Cronologia del que va passar a Txernòbil

Captura de pantalla 2019-06-11 a les 15.19.00

Read more

La incompatibilitat de ser mare i tenir vot al Ple municipal

PEDRO RUIZ (@PedroRuCl_)

Amb la constitució dels nous plens municipals aquest proper dissabte 15 de maig, un dels debats que s’està abordant és el vot telemàtic. Actualment, la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, feta el 1985, no contempla que les dones electes com a regidores que estiguin embarassades o disposin d’un permís de maternitat tinguin dret de vot en una sessió ordinària d’un Ple. De fet, tampoc poden els que també tenen un permís de paternitat o bé en casos on es té alguna malaltia. En tot aquest entramat, tampoc disposen de l’opció de delegar el vot.

Ja en l’anterior legislatura, plens municipals tan importants com el de la ciutat de Barcelona o Madrid van canviar el seu Reglament Ordinari Municipal per integrar-hi el vot telemàtic. Al gener del 2017, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va titllar el reglament d’”anacrònic”, ja que durant un temps es va veure obligada a interrompre el seu permís de maternitat per poder exercir la seva responsabilitat política. Va ser, doncs, al febrer del 2018 quan l’Ajuntament de la Ciutat Comtal va aprovar el vot telemàtic en casos de baixa per paternitat, maternitat, embaràs o malaltia.

Abans ja s’havia fet a la capital d’Espanya, Madrid, que va donar llum verda al projecte el 23 de desembre de 2016, que també admet el vot per videoconferència. La iniciativa va comptar amb el suport d’Ahora Madrid i el PSOE, Ciutadans es va abstenir i el PP va votar-hi en contra.

Un altre municipi català que recentment també ha aprovat fer aquesta modificació i obrir la porta al vot telemàtic és Sant Cugat del Vallès, a instàncies d’una moció de la CUP-PC presentada el març d’enguany. De totes formes, la immensa part de les més de 900 poblacions de Catalunya no han avançat en aquest canvi en el Reglament Ordinari Municipal.

El PSOE va registrar una proposició de llei el 2017

En específic, el que diu la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local en l’article 46.2.d és que “l’absència d’un o diversos Regidors o Diputats, una vegada iniciada la deliberació d’un tema, equival, a efectes de la votació corresponent, a l’abstenció”. El PSOE va registrar el 4 de juny de 2017 una proposició de llei per modificar aquest article defensant que la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre homes i dones, calia complir-la i que, per cenyir-se a aquesta, era necessari fer aquests canvis per permetre el vot telemàtic en els plens municipals. En el text de la proposició, afegien a l’article en qüestió que es permetés el vot telemàtic per a les embarassades, en casos de permisos de maternitat o paternitat i malalties.

De fet, en la disposició final setena de la Llei d’Igualtat, s’insta a les institucions a actuar: “El Govern promourà l’acord necessari per iniciar un procés de modificació de la legislació vigent amb la finalitat de possibilitat els permisos de maternitat i paternitat de les persones que ostentin un càrrec públic”.

Malgrat que es va presentar aquest text per part dels socialistes al Congrés, aquesta proposició va caducar i ni tan sols es va votar a l’hemicicle.

Tot i que fa dotze anys de l’aprovació d’aquesta Llei d’Igualtat, els plens municipals continuen sense disposar d’aquesta possibilitat d’emetre el vot mitjançant un procediment telemàtic. Paradoxalment, però, on sí que ja es pot fer és al Congrés dels Diputats (de fet, es va aprovar el 2012), al Senat i als Parlaments autonòmics.

Read more

Espanya suma vuit medalles al Trofeu Ciutat de Barcelona de natació sincronitzada

PEDRO RUIZ (@PedroRuCl_)

El Trofeu Ciutat de Barcelona de natació artística a Barcelona ha tancat la seva cinquena edició, que ha tingut lloc entre aquest divendres 31 de maig i el diumenge 2 de juny a la Piscina Sant Jordi. Ha estat, també, la vuitena etapa de les World Series que organitza la FINA. És l’última que s’ha fet abans de la Super Final que se celebrarà a Budapest del 14 al 16 de juny. La selecció espanyola ha aconseguit vuit medalles: una d’or, quatre de plata i tres de bronze.

La primera medalla va arribar en mans d’Ona Carbonell, que va aconseguir l’or en sol tècnic amb una puntuació superior als 90 punts (90.0730). La gran sorpresa fou que, a diferència de la resta i al que el públic està acostumat, va canviar la música que acompanya la seva peça artística per un discurs de Nelson Mandela, que apel·lava a la pau i també parlava d’esport. De fet, aquest sol tècnic el portarà al Campionat del Món, que alberga aquest estiu Gwangju (Corea del Nord), del 12 al 28 de juliol.

En duet tècnic, Paula Ramírez i Sara Saldaña van aconseguir la medalla de plata, a ritme de funky amb una música de James Brown, que els va atorgar més de 86 punts. La jornada de divendres es va clausurar amb una altra plata, en aquest cas, de l’equip tècnic. Al conjunt format per Txell Mas, Paula Ramírez, Berta Ferreras, Carmen Juárez, Sara Saldaña, Blanca Toledano, Elena Melián i Iris Tió, amb més de 89 punts, només van quedar per damunt d’elles Rússia.

Durant la jornada de dissabte, en la modalitat de Highlights, la selecció espanyola aconseguia novament una plata, per sobre dels 90 punts. Com en el cas de l’equip tècnic, repetien Mas, Ramírez, Ferreras, Juárez, Saldaña, Tió, Melián, Toledano i s’hi afegien Leyre Abadía i Abril Conesa, amb una important quota de participació catalana. Més tard, en el duet tècnic mixt, els catalans Emma Garcia i Pau Ribes es feien amb el bronze, i el jurat els valorava amb pràcticament 85 punts. La fita històrica arribava al final del dia, amb el bronze en combo de l’equip júnior espanyol, format per nedadores del 2002 i 2003. Van quedar-se molt a prop dels 86,50 punts, i a poc més d’un punt de Japó, que va ser plata, amb l’or d’Ucraïna.

El darrer dia de competició s’iniciava amb un nou podi, en aquest cas, per Ona Carbonell i Paula Ramírez, que es feien amb la segona posició en el duet lliure, sobrepassant la franja dels 90 punts i a una distància de tres de les campiones ucraïneses, Marta Fiedina i Anastasiya Savchuk. Més endavant, Emma Garcia i Pau Ribes assolien el seu segon bronze del campionat en la modalitat de duet lliure mixt. La competició ha acabat amb la modalitat d’equip lliure i amb una exhibició que donava clausura a l’edició d’enguany.

Paral·lelament a aquest esdeveniment internacional, també s’ha celebrat la 62a edició del Campionat d’Espanya, on el CN Granollers, el CN Sincro Sevilla i el CN Kallípolis van tenir molt de protagonisme.

Read more

Catalunya superarà els 8 milions d’habitants el 2030

PEDRO RUIZ (@PedroRuCl_)

L’Institut Català d’Estadística ha publicat una projecció de població a Catalunya, que reflecteix que el territori català superarà els vuit milions d’habitants l’any 2030. L’estimació, que parteix de dades del 2018 i arriba fins al 2061, mostra que aquest creixement ve, en gran part, per l’arribada d’uns 40.000 immigrants anuals. En canvi, des del punt de vista del creixement natural de la població, s’auguren més morts que naixements, ja que la taxa de natalitat és baixa i augmenta l’esperança de vida. Aquesta predicció també apunta que, l’any 2045, el llindar dels 8,5 milions d’habitants també seria superat.

L’estudi fa tres prediccions: una que contempla un escenari de creixement «baix», un «mitjà» i un «alt». En aquest cas, tenen més presents les dades de l’escenari mitjà, ja que és el que consideren «més factible i plausible». Per constatar les diferències, en l’últim any d’estudi, el 2061, el baix diu que Catalunya tindria una població inferior als 6,9 milions d’habitants. En el cas del mitjà, s’apropa als 8,8 milions, i l’alt supera els 10,5.

L’estudi preveu que, el 2038, hi hagi 8.304.774 habitants a Catalunya, un 10% superior al registre de 2018, xifrat en 7.543.825 habitants. Ara, les dones ja representen el 51% de la població, un percentatge que, segons l’Idescat, no variarà el 2038. Pel que fa a les quatre províncies catalanes, només s’ofereix la proporció fins a l’any 2038, que reflecteix que Girona serà la que més creixerà, i ho farà en un 12,1% (passarà dels quasi 750.000 actuals als gairebé 840.000). Seguidament, trobem Barcelona, que pujaria en un 10,2% la seva població, superant clarament la barrera dels sis milions. Ara per ara, se situa una mica per damunt dels 5,5. Pel que fa a Tarragona, tot i que Terres de l’Ebre és una de les vegueries que perdria població, tindria un 10,1% més d’habitants, aproximant-se als 880.000. Finalment, Lleida és la que menys remunta el vol, i incrementaria la seva població en tan sols un 5%, continuant per sota dels 450.000 habitants.

Captura de pantalla 2019-05-22 a les 16.36.01

Pel que fa al percentatge que representen sobre la població total catalana, Barcelona es mantindria en un 73,9%, com també Tarragona en un 10,6%. Guanya protagonisme Girona, que estaria ja per damunt del 10% (exactament, un 10,1%, i ara té el 9,9% del conjunt d’habitants catalans), i ho fa en detriment de Lleida, que representaria el 5,4% (ara, té dues dècimes més).

En relació a la baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida, això repercuteix i incideix de ple en la quantitat d’habitants que tenen diferents trams d’edat. Aquest 2018, els que van dels 45 als 64 anys són majoria, amb més de 2 milions (27,5%). Seguidament, hi ha els que tenen entre 30 i 44 anys, que són el 22,7% (1,7 milions). El tercer grup d’edat eren els que tenen o superen els 65 anys, que són el 18,8% (1,4 milions). En darrera instància, els que van dels 0 als 14 anys i els que tenen entre 15 i 29 anys tenen valors molt similars (15,7% i 15,3%, respectivament). A causa dels factors esmentats anteriorment, aquesta situació donaria un tomb al 2038: la gent que té més de 45 anys representaria més de la meitat de la població. Qui presentaria un creixement del 50% és el grup dels de 65 o més anys, que ara són 1,4 milions d’habitants, i al 2038 serien 2,1, passant de representar el 18,8% a ser el 25,6% de la població. És a dir, 1 de cada quatre catalans tindrà 65 o més anys. Tota la resta creix, tret dels que van de 0 a 14 anys (baixa un 6,75%) i els de 30 a 44 (un descens del 9,5%).

Captura de pantalla 2019-05-22 a les 16.35.45

L’Institut d’Estadística de Catalunya elabora aquesta previsió quinquennalment, i estudia les variables de sexe i edat, població activa, evolució de la fecunditat, mortalitat i migració.

Read more

David Caño rep el premi Jocs Florals amb el poemari ‘Un cos preciós per destruir’

PEDRO RUIZ CLAVERIA (@PedroRuCl_)

El poeta David Caño ha guanyat el Premi de Poesia Jocs Florals 2019 amb el poemari Un cos preciós per destruir. Tot i que el premi es coneixia des del passat 3 d’abril, l’entrega del guardó es va fer ahir al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc del Barcelona Poesia. Enguany, s’han presentat 88 obres. Un cos preciós per destruir es publicarà properament a la col·lecció Ossa Menor, que fa l’Editorial Proa. Paral·lelament, el premi també està dotat de 9.000 euros. A l’acte també hi han intervingut els mantenidors del guardó, que són Mireia Calafell, Manuel Forcano, Maria Josep Escrivà, Josep Lluch, Jordi Marrugat i Ponç Pons.

En aquesta obra, Caño (Olot, 1980) s’endinsa «en el conflicte entre el món rural i urbà», i fa una reflexió sobre ambdues vides. Un cos preciós per destruir ha estat escrit entre el 2017 i el 2019. L’autor ja compta amb una obra prolífica en poesia, amb altres llibres com Barcelona, He vist el futur en 4D, PostMortem. I del no-res, TOT, Res és ara ni això i Nictàlgia. Amb Lluís Calvo, també ha publicat Teresa la mòmia i De Penitents a Desamparats. A l’acte, va llegir algun fragment de la seva obra guanyadora dels Jocs Florals:

La història dels Jocs Florals

L’origen dels Jocs Florals es remunta al segle XIV, però els actuals guarden una vinculació amb els que es van iniciar a Barcelona l’any 1859. Autors tan rellevants i importants en la literatura catalana com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer o Joan Maragall, que van rebre la distinció de Mestre d’en Gai Saber. Des del 1941 fins al 1977, els Jocs Florals de la Llengua Catalana es van fer a l’exili, a ciutats com Buenos Aires, Mèxic, Santiago de Xile, Caracas, Londres o París. A partir del 1978 van tornar a Barcelona, i l’any 2006 es van eliminar les tres categories que existien per deixar-ne només una, la que donaria el premi i la distinció de Poeta de la Ciutat, menció que ha rebut Caño aquest 2019.

Barcelona Poesia arriba a la 22a edició

L’entrega del premi dels Jocs Florals coincideix amb la celebració del Barcelona Poesia, que enguany celebra la seva vint-i-dosena edició i compta amb un total de 42 actes que s’estan desenvolupant des del passat 8 de maig fins aquest dijous 16, quan es clausurarà el festival. Al llarg d’aquests dies, es fan actes de lectura d’obres de poesia, es representen obres de teatre, es fan conferències literàries, concerts i també batalles de versos. Aquest any, també, s’ha fet un homenatge a Mary Oliver, guanyadora del Premi Pulitzer el 1984 amb American primitive. Aquesta és la programació pels tres dies que resten d’edició:

Captura de pantalla 2019-05-14 a les 16.26.44

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies