Es reobre el debat sobre l’avortament a Argentina

El president d’Argentina fa un pas endavant i presenta al Congrés la proposta de legalitzar l’avortament en el país d’Amèrica Llatina.

El color verd omple de nou els carrers d’Argentina després que Alberto Fernández, el president argentí, anunciés que portaria al Congrés un projecte de llei per legalitzar l’avortament al país. Aquesta demanda, que es porta coent fa temps al país, genera una gran divisió entre els ciutadans i el mateix Govern.  El president va anunciar aquesta proposta el passat dilluns dia 2 de febrer durant la inauguració d’aquest any legislatiu.

Si aquest canvi de legislació, datat del 1921, s’aprova, Argentina es convertiria en el primer país d’Amèrica Llatina en despenalitzar l’avortament dins el Codi Penal, un pas molt gran per a totes les dones argentines que lluiten per aquest avenç des de fa més de cent anys. Aquesta nova llei pretén fer que l’avortament sigui lliure i gratuït per a totes elles. Ara mateix, el Codi Penal descriu l’avortament com un delicte a tot el país argentí, una trava molt gran per a totes aquelles dones que volen decidir sobre el seu cos.

La lluita continua després que l’intent del passat any 2018 topés amb la majoria conservadora del Senat. Tot i la gran quantitat de manifestacions als carrers argentins, la proposta no va prosperar. Es planteja canviar la legislació actual en què només es pot interrompre l’embaràs, sense que es fixi com a delicte, en cas de violació o perill de la vida i salut de la mare i del fetus. La diferència implica aprovar l’avortament fins a la 14a setmana de gestació, ampliant així els supòsits esmentats en què es despenalitza aquesta pràctica.

Des del Senat, la posició segueix sent la mateixa que dos anys enrere. És, per això, que el futur del projecte segueix en la corda fluixa. A diferència que en les iniciatives passades, aquest cop ha estat el president Alberto Fernández qui ha portat la proposta al Congrés. Tanmateix, la possibilitat que la majoria conservadora pari els peus al projecte hi és. El moviment del mocador de color verd no cessa tot i el mur tradicional catòlic que tenen davant.

Pel que fa al Parlament, els partits a favor d’aquest avortament lliure no les tenen totes amb ells. No repleguen la majoria de vots necessaris per tirar endavant el projecte, disposen de 129 d’un total de 257. La decisió final es troba en mans d’uns pocs. Malgrat tot i les reivindicacions, la resposta final serà de qui no ha de decidir sobre el cos de la dona. Més enllà d’això, el conflicte divideix argentins: el bloc conservador liderat per l’Església catòlica s’interposa en la decisió. Mentre que col·lectius de dones i partits proavortament intenten fer d’Argentina un espai digne i lliure per la veu de la dona. Segons les enquestes, un 60% dels ciutadans volen canviar la legislació vigent i despenalitzar l’avortament, informació recollida de la notícia L’Argentina vota la despenalització de l’avortament del diari ARA.

Aquest diumenge 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, l’Església catòlica argentina ha programat una missa en rebuig a la legalització de l’avortament a la basílica de Nuestra Señora de Luján.

Read more

Alonso, obligado a dejar la política

Alfonso Alonso dimite como presidente del PP en el País Vasco a petición de Casado

Después de 30 años dedicados al Partido Popular, Alfonso Alonso, una de las figuras más destacadas del partido durante los últimos años, exministro de Sanidad y exalcalde de Vitoria, ha anunciado este lunes su dimisión como líder popular vasco.  


Alonso, que fue ministro de Sanidad y portavoz del PP en el Congreso durante el gobierno de Mariano Rajoy, fue empujado a dejar su posición por la dirección nacional del partido. El día anterior, que marcaba solamente un margen de 42 días para las elecciones vascas, el presidente del PP le comunicó que sería sustituído como candidato por Carlos Iturgaitz, que ya encabezó la lista en el año 1998 y quedó segundo. El secretario general del PP, Teodoro García Egea, en una rueda de prensa para comunicar la dimisión en Génova, ha demostrado su apoyo a los últimos cambios afirmando que Iturgaitz “es un referente ilusionante”.


El ex candidato, visiblemente emocionado, explicó en la rueda de prensa posterior a la reunión de junta directiva del PP vasco que su dimisión no era algo planeado  y confesó que “no sabía qué hacer ahora”. Alonso también insistió en que la situación es “grave” pero que sigue contando con el “respaldo de sus compañeros del PP en el País Vasco”. Aún así, explica que “la confianza de la dirección nacional y en esas cirunstancias” es la razon por la qual le resulta “imposible seguir”.  


En su cuenta de Twitter también publicó una breve despedida. “El Presidente del PP, Pablo Casado, me acaba de comunicar que no seré candidato a las elecciones vascas. Quiero agradecer todo el apoyo del PP vasco que es y será siempre mi partido”, se despedía.


Por su parte, la dirección nacional del PP ha reconocido su “trayectoria y entrega politica” a través de un corto comunicado.
Alfonso ha evitado enfrentarse públicamente a Pablo Casado hasta ahora, pero ha dejado entrever que el presidente popular no le ha mostrado el apoyo que esperaba para quedarse.


Casado, por su parte, le dedicó un tuit en el que asegurava lo siguiente: “El PP seguirá siendo siempre tu casa”. De todos modos, según el diario El País, “una decea de dirigentes y exdirigentes del partido consultados por este periódico critican el trato dispensado a Alonso” y consideran estos actos “un intento de humillarle”.
Su retirada también se ha visto influenciada por la tensión que mantuvo frente a la dirección nacional del partido a causa del acuerdo al que se llegó con Ciudadanos para formar una coalición.


 Alonso expresó su desacuerdo con el pacto cerrado el viernes pasado para presentarse juntos a las elecciones vascas el 5 de abril. Según el acuerdo, dos miembros de Ciudadanos en Vizcaya y Álava quedarían situados en las primeras posiciones de la lista.


Los miembros del Partido Popular vasco creen que es injusto “regalar” dos parlamentarios a Ciudadanos cuando estos no tienen ninguna representación política en el País Vasco. También alegan que los 9 parlamentarios que tiene ahora el PP podrían  reducirse después de la crisis actual que está viviendo el partido.

Maria Bach, Alai Renteria, Pau Requena


Read more

Aturar el racisme a la gespa

Els crits racistes cap a Marega recalquen la urgència d’actuar contra el racisme a l’esport

El passat diumenge el futbolista de l’Oporto, Moussa Marega, va ser assetjat verbalment en el partit que estaven jugant contra el Vitoria de Guimaraes a la Lliga portuguesa. El jugador francès va rebre insults racistes per part de l’afició del seu antic equip, pel qual va jugar durant la temporada 2016-2017. 

Moussa Marega (centre) intenta abandonar el camp durant el partit entre el Porto i el Vitòria de Guimaraes del diumenge després de rebre insults racistes. HUGO DELGADO (EFE)

Els insults van començar després que Moussa anotés un gol al minut 61 que va desempatar el marcador. El futbolista de vint-i-vuit anys va abandonar el camp al minut 68, després de minuts on els seus companys d’equip i alguns membres del suport tècnic van intentar convèncer-lo perquè no marxés de la gespa. En veure la gravetat de la situació, la grada, incloent part del públic de l’equip contrincant, va començar a cantar el nom del jugador.

Podeu veure el moment en què Marega abandona el camp fent click al següent vídeo.

Tot i això, el jugador de l’Oporto no va canviar d’opinió i va respondre als crits racistes assenyalant els polzes cap a baix i caminant cap al vestuari. De mentre, l’entrenador de l’equip Oporto, Sergio Conceiçao, es girava al públic lamentant-se de cara a l’afició pels comentaris dirigits al jugador i va fer el canvi, introduint al camp a Wilson Manafa. 

En la roda de premsa realitzada després del partit, l’entrenador de l’Oporto va condemnar el comportament de l’afició del Vitoria i va manifestar que el seu equip és una família que no entén del color de pell o de la raça dels seus jugadors. Hores més tard, Marega va respondre a l’assetjament racista que va rebre al camp amb una publicació a les seves xarxes socials d’una foto del moment en què va abandonar el camp i va escriure: “només m’agradaria dir-los a aquests idiotes que vénen a l’estadi a realitzar crits racistes: ‘que us fotin’. També agraeixo als àrbitres no haver-me defensat i haver-me tret una targeta groga perquè defenso el color de la meva pell. Espero no tornar a veure-us en un camp de futbol nou! Sou una vergonya!”. 

Aquest incident es va produir la nit després que TV3 acollís al seu programa Preguntes Freqüents” a l’exjugador del Barça, Lilian Thuram sobre el racisme a l’esport. L’exfutbolista, que és també ambaixador d’Unicef i fundador de la Fondation Lilian Thuram dedicada a lluitar contra la discriminació a l’esport, va defensar la importància d’aturar els partits quan es criden insults racistes des de la grada si es vol avançar i millorar en aquest aspecte.A més, va afegir que si es vol canviar la problemàtica del racisme al futbol, és important que siguin els jugadors blancs els que abandonen el camp. “El primer cas de racisme en el camp va ser el 1951 i estem el 2020. Potser, s’haurien d’aturar els partits perquè les coses puguin avançar”, va manifestar.

L’exjugador francès va afirmar que el racisme que hi ha vigent en el món del futbol és el que hi ha a la societat actual. Tant la societat espanyola com la francesa i l’europea han nascut sobre la base del racisme i això es fa evident, segons Thuram, en la forma en què s’educa a la població. L’exfutbolista va parlar de com es tracta a les escoles el descobriment d’Amèrica: «estem en un país en què venerem els descobriments de Cristòfol Colom. Se’ls ensenya als nens que Colom va descobrir Amèrica, però no és casualitat quan se’ls diu Cristòfor Colom ha descobert Amèrica», va destacar.

Aquests fets, tant els crits racistes cap a Marega com l’entrevista de Thuram, posen en evidència la rellevància d’actuar per abolir el racisme que està més que present en l’esport i que avui dia sembla no millorar. 

La polèmica arriba a pocs dies de distància del dia mundial contra l’homofòbia al futbol i en un context en què encara perduren els insults ofensius a les grades d’aficionats.

Read more

Garrigosa, símbol de la Fundació Pasqual Maragall

La fundació Pasqual Maragall i companys de partit es fan ressò de la mort de la dona del president Maragall

Aquest dilluns 10 de febrer ens va deixar Diana Garrigosa, economista i militant històrica del PSC. La dona de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall dirigia la fundació del mateix nom de lluita contra l’Alzheimer. Un infart va provocar la seva sobtada mort que ha aixecat diversos homenatges a la classe política del país, principalment per Twitter.

La Fundació Pasqual Maragall va néixer l’abril del 2008 i des d’ençà que lluita per ajudar a la investigació sobre l’Alzheimer per aconseguir eradicar aquesta malaltia, ara mateix incurable. Neix fruit del diagnòstic d’aquesta malaltia del president i ex alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. El seu compromís, junt amb el de la seva dona Diana Garrigosa, va impulsar la creació d’aquesta fundació. Malgrat la mort de la seva fundadora, l’entitat segueix treballant per la investigació, la prevenció i el benestar dels que pateixen aquesta malaltia.

La fundació Pasqual Maragall que Garrigosa presidia des de feia més de 10 anys ha anunciat l’adéu de l’activista amb un comunicat.

I és que Garrigosa, difunta a l’edat de 76 anys, des del 2010 era una abanderada de la lluita contra la malaltia degenerativa que pateix Maragall. Va codirigir el llargmetratge Bicicleta, Cullera, Poma que va aconseguir el Goya i el Gaudí a millor pel·lícula documental. 
La producció es pot veure gratuïtament a fent click aquí.

L’adéu dels seus companys de partit

La seva companya de partit i consellera del tripartit, Montserrat Tura tuitava:

L’exconsellera de sanitat Marina Geli s’ha sumat als homenatges amb un emotiu missatge:


Read more

El Barça hace una nueva jugada financiera hacia el mundo digital

El equipo invierte millones para crear y comercializar más contenido multimedia

Alai Renteria i Pau Requena

El Barça quiere convertirse en pionero de la fusión entre el mundo digital y el fútbol. El equipo ha anunciado que invertirá 300 millones de euros en crear y comercializar contenido multimedia. La nueva estrategia FanCentric está dirigida a todos los fanáticos culers que no conocen el Camp Nou. Según estudios, tan solo el 1% de los aficionados del barça conocen el estadio, es por ello que esta iniciativa está enfocada en que el otro 99% pueda disfrutar de una experiencia similar a través de las pantallas

FanCentric coloca a los fanáticos en el centro del nuevo modelo de negocio. La directiva del equipo prevé triplicar los ingresos por contenido digital para el 2025. Este nuevo proyecto adaptará los productos a la nueva sociedad de consumo, según la línea que se plantea, en los próximos cinco años los principales ingresos serán por las suscripciones, venta online y difusión del contenido multimedia. 

El presidente del Barça, Josep Maria Bartomeu, asegura que el equipo es líder en visualizaciones y en alcance a través de redes sociales a nivel mundial. Esto representa la garantía del éxito de FanCentric, “ya tenemos los espectadores, solo hay que darles más contenido y de mayor calidad”, ha expresado. 

De competir en el campo a competir en las pantallas
El barça juega dos partidos por semana pero sus competidores del mundo digital entretienen las 24 horas del día. Es por eso que este 2020 se estrenará BarçaTV+, una OTT que competirá con plataformas como Amazon Prime Video y Netflix, ofreciendo contenido multimedia bajo suscripción. En la plataforma se podrán ver todos los partidos del barça, y del barça femenino, además de nuevos productos como la serie documental  ‘Matchdays’, que nació en Barça Studios, un centro de producción y difusión de videos “para compartir emociones a los fanáticos”.

Logo del Barça TV

Otro proyecto que se impulsará será ‘Culers’, una red donde los seguidores del barça podrán comunicarse entre sí y tener un feedback directo con el equipo. 

El Barça no es el primer equipo en apostar por el contenido digital 

Aunque el barça es uno de los pocos equipos que destinan grandes fondos a la parte digital, no es el primero en apostar por esta iniciativa. El ganador de la Champions League, Liverpool FC, se convirtió en el primer equipo en aliarse con Youtube para abrir un programa de vídeos pagos. El pasado diciembre de 2019, el equipo anunció la apertura de un nuevo canal con contenido premium bajo una cuota mensual. Contando más de tres millones de suscriptores, el Liverpool es uno de los equipos deportivos con más audiencia y visualizaciones en Youtube. Los directivos también consideran que comercializar productos digitales multiplicará sus ingresos de forma potencial. 

Alai Renteria

Read more

Els premis Gaudí més repartits

“Els dies que vindran” i “La hija de un ladrón” empaten a tres estatuetes

Fins a 15 pel·lícules diferents han estat premiades en aquesta edició dels Gaudí, la més repartida de la seva història. De fet, les dues produccions preferides, “La hija de un ladrón” de Belén Funes i “Els dies que vindran” de Carlos-Marques Marcet, han empatat a tres guardons cadascuna, repartint els premis de tal manera que és impossible establir quina ha triomfat més.

“Els dies que vindran” i “La hija de un ladrón” s’han endut el guardó a Millor pel·lícula i Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament. L’equilibri guanyador de les dues obres es manté amb el reconeixement de Millor protagonista femenina de Maria Rodríguez i Millor muntatge per a “Els dies que vindran” i Millor direcció i Millor guió per a “La hija de un ladrón”.

En el segon lloc del podi, torna a haver-hi un empat. La pel·lícula “O que arde” ha estat premiada com a Millor pel·lícula europea i Millor fotografia, retratant els paisatges rurals de Galícia. Per altra banda, “Quien a hierro mata” ha guanyat el premi a Millor direcció de producció i ha vist reconegut Enric Auquer com a millor actor secundari per la seva interpretació d’un jove narcotraficant.

Les altres onze estatuetes que es disputaven diumenge es van entregar a onze produccions diferents. A nivell actoral, la interpretació de Miguel de Unamuno de Karra Elejalde a “Mientras dure la guerra” li va valer el premi a Millor actor. I pel que fa a la millor secundària femenina, Laia Marull ha estat premiada pel seu paper de mare desorientada i infeliç a la pel·lícula “La innocència”.

Pau Vallvé també va ser un altre dels noms de la nit, al guanyar el premi a la Millor música original per la pel·lícula “La vida sense la Sara Amat”. Pel que fa al Gaudí d’Honor, enguany es va entregar a Francesc Betriu, especialment recordat per haver fet la versió cinematogràfica de “La plaça del Diamant”. És precisament per això que el premi li va entregar Lluís Homar, l’actor que va interpretar el Quimet.

Malgrat els titulars de paritat en les nominacions que van omplir la premsa els dies previs a l’entrega dels Gaudí, la realitat final dels premiats és que són majoritàriament això, “premiats”, en masculí. I és que tot i l’oportunitat històrica que les dones igualessin els homes en estatuetes, tan sols un terç han estat per a elles. Com a mínim, la millor direcció se l’ha endut Belén Funes.

L’eufòria de tot el sector professional premiat es va veure reduït al més profund pessimisme quan la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, va pronunciar el seu discurs. Passola va denunciar la manca de finançament i la precarietat que han provocat que bona part del talent hagi fugit i que el sector es refugiï en les petites produccions. El seu balanç va ser contundent: “A Catalunya estem en el pitjor moment de la història”.

Tot plegat en una gala molt musical presentada per l’actriu Anna Moliner i produïda per la companyia Dagoll Dagom. Va comptar, fins i tot, amb l’aparició d’Àngels Gonyalons i d’Albert Pla. No és casualitat, doncs, que bona part de la gala fos cantada i gaudís d’un elenc de ballarines. Una vetllada que, malgrat tot el context, va predicar el lema cantat de la Guillermina Motta de “m’agrada més el cine que la realitat”.

Carles Fernández i Pau Requena

Read more

Els càntics ofensius continuen en el futbol

Un grup d’aficionats del Barça B taquen el derbi davant l’Espanyol B

Els insults i les proclames violentes en el futbol segueixen lluny d’eradicar-se. L’estadi Johan Cruyff va viure, el primer dissabte  de gener, el primer partit de màxima rivalitat i va reunir més de 4.000 aficionats. El primer derbi entre el Barça B- Espanyol B, al camp blaugrana de Sant Joan Despí, va quedar tacat pels insults i les ofenses que l´afició del Barça va propiciar contra l’Espanyol .

Durant el desenvolupament del partit, un sector de la grada va deixar anar càntics insultant la memòria de Dani Jarque: “Si Dani Jarque marca un gol, seria un gol fantasma”. Els ultres blaugranes també van desitjar la mort als fans periquitos: “Mort a l’Espanyol” o “si alguna vegada he de matar que sigui un periquito a Sarrià”. Fins i tot es va escoltar la proclama nazi “Sieg Heil”. Els dos clubs ja van denunciar els insults. L’Espanyol ho va fer davant el Comitè de Competició i el Barça, davant de la Fiscalia responsable de delictes d’odi.

Però no només va tenir lloc durant el ‘miniderbi’. La Liga també va denunciar dimecres davant del Comitè de Competició i Comitè Antiviolència de la RFEF els diversos càntics ofensius i insults, entre ells els dirigits al jugador del FC Barcelona, Gerard Piqué i la seva parella, la cantant Shakira, en el derbi contra el RCD Espanyol disputat a l’RCDE Stadium el primer dissabte de l’any.

Segons l’entitat que presideix Javier Tebas, uns 500 aficionats locals, “pertanyents al grup d’animació local ‘Curva RCDE’ van entonar de manera coordinada durant uns15 segons, “Piqué cabrón, Shakira tiene rabo, tu hijo es de Wakaso y tú eres maricón”. A més, La Lliga també recull en la seva denúncia els càntics de “Puta Barça, Puta Barça, eh”’ en aquesta mateixa zona de l’estadi fins en set ocasions durant el derbi.

Tot comença des de baix

El fenomen, però, comença des de les categories inferiors. A la tercera divisió, el Sant Andreu es va endur la victòria en l’últim derbi de diumenge contra l’Europa al Nou Sardenya, després d’imposar-se per 0-2. Però el partit va estar marcat per altres components que no tenen res a veure amb l’esport. El CE Europa va presentar una denúncia dimarts davant la Comissió d’Ètica Esportiva i Lluita Antiviolència de la FCF pels insults del futbolista Ton Alcover de la UE Sant Andreu contra els jugadors del CE Europa. Alcover, en finalitzar el partit, va agafar un megàfon i va celebrar la victòria del conjunt visitant amb el càntic: “Escapulados, bastardos”, fent referència als seus rivals.

El Sant Andreu va manifestar en un comunicat oficial el seu total suport als jugadors quadribarrat. ‘“Ton Alcover sempre ha destacat pel seu compromís amb el nostre equip, pel seu esforç i excel·lent professionalitat”. Alguns jugadors del Sant Andreu han estat parlant amb el jugador i li han donat suport a través de les xarxes socials. El club, en conjunt, ho considera desproporcionat i incoherent.

L’entrenador del club, Mikel Azparren, i la respectiva junta directiva ha parlat amb el jugador. Roger Graells, cap de premsa del club Sant Andreu, ens ha afirmat, en exclusiva, que són situacions que “no es poden evitar i que el que es pot fer és parlar amb ell, perquè no torni a passar”. També ha afegit que és “una acció espontània” i que “no van ser uns càntics insultants ni una amenaça, tot i que poden entendre que l’Europa s’ofengués”. El CE Europa, per la seva banda, no ha volgut fer cap mena de declaració.

Álvaro Garate i Pau Requena

Read more

Llum verda al judici de Mina i Goldar per abús sexual

El jutge veu indicis per portar als tribunals els dos futbolistes per uns fets que es remonten al 2017

Després de la investigació realitzada, el Jutjat de Primera instància i instrucció d’Almeria ha considerat que hi ha proves suficients per portar a judici a Santi Mina, jugador del Celta de Vigo, i David Goldar, defensa del Nàstic de Tarragona.

La policia va detenir els dos canterans del Celta de Vigo el juny del 2017, després de rebre la denúncia per abús sexual per part d’una jove de Mojácar. Els dos acusats estaven fent una ruta en caravana per Andalusia i van ser alliberats poques hores després.

L’acusació assegura que David Goldar va conèixer la noia en un bar de la localitat almerienca i la va convidar a anar a la seva caravana. Pocs minuts després, Santi Mina va irrompre al vehicle completament despullat. El davanter gallec li va fer tocaments i va intentar mantenir-hi relacions sexuals no consentides sense èxit.

El cercle proper a Mina afirma que «els fets denunciats són exagerats» i neguen que l’acusació sigui certa.

Read more

Patrimoni històric salvat per la campana

El fris escultòric dels anys 70 de l’antic Tanatori Sancho de Ávila de Barcelona va ser retirat in extremis l’estiu passat quan ja s’havia iniciat l’enderrocament de l’edifici

PAU REQUENA, SARA OLIVER – Última setmana de juny. Un operari de l’Ajuntament va traslladar el monumental fris escultòric que durant 50 anys  va omplir la façana de l’històric Tanatori de Sancho de Ávila a Barcelona. El complicat procés s’allarga vuit dies fins aconseguir situar les 29 lloses de ciment i la sinuosa estructura metàl·lica en un dipòsit municipal que, entre raïls del port de Barcelona, transforma el batibull del Poblenou en l’austeritat de la Zona Franca. Però aquest, ha estat un procés atípic. Dos mesos abans, Eduard Riu-Barrera, fill de l’autor de l’escultura, havia advertit a l’Ajuntament de l’existència de l’obra inventeriada com a art públic, sabent que l’antic tanatori s’enderrocaria el mes d’agost. Tanmateix, no va ser fins a mitjans de juny que arran del ressò que va tenir una publicació d’Instagram del radiofonista Òscar Dalmau en què parlava de l’obra, va tornar a posar-se en contacte amb l’Ajuntament. L’avís va fer avançar el procés d’extracció, aconseguint “salvar a temps l’escultura abans de l’enderrocament” en paraules de Riu-Barrera, qui assegura que sinó “l’escultura hauria desaparegut”.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, explica que es tracta d’un error administratiu en el tràmit informatiu. A més, assegura que la tècnica encarregada de l’art públic se’n va assabentar abans que es fes l’avís per part de la família de l’escultor. El 1998, l’actual Mémora,  va guanyar el concurs públic de l’Ajuntament i va adquirir el 50% dels Serveis Funeraris de Barcelona, privatitzant la gestió del servei públic. Aquest canvi en la gestió pot ser una de les possibles causes de la falta de catalogació i datació de la peça dins l’ajuntament, que pot explicar aquest endarrerimL0ent administratiu que ha portat a una extracció de l’escultura in-extremis. L’obra, al pertànyer inicialment a l’administració pública no tenia la catalogació d’especial protecció de les obres d’edificis privats.

Falta de sensibilitat

L’interès per part de particulars com la família i la gestió de Carme Hosta, tècnica en cap de l’Ajuntament, han salvat, pels pèls, una de les una de les peces d’art públic més important de la ciutat dels anys 70. Riu-Barrera reconeix que, malhauradament, una de les feines dels descendents dels artistes és vigilar i salvaguardar les obres. Assegura que, en diverses ocasions, l’Ajuntament “no ha estat gens sensible respecte a l’art i al valor del patrimoni”. També critica el paper de l’empresa funerària Mémora, que en propietat de l’edifici amb l’obra, “ignorava completament el valor de la peça”. Afirma que la desaparició del relleu és una demostració “d’ignorància i incompetència”, tot i que, ara que s’ha salvat, no en vol fer sang. L’entitat funerària, per la seva part, s’ha desentès del tema, relegant a l’Ajuntament.

«L’Ajuntament no ha estat gents sensible repsecte a l’art i el valor del patrimoni».

Eduard Riu-Barrera, fill de Julià Riu Serra, autor de l’escultura

El relleu “La llarga vida de la humanitat per sobre de les curtes vides de tots plegats” data de 1968, any en què es va instal·lar al llarg de la façana del tanatori. L’autor, Julià Riu Serra, un dels més representatius del seu període, cercava contraposar la llarga vida de la humanitat amb la de cada individu i l’inexorable pas el temps. El conjunt contenia figures de ferro com una arada, engranatges d’automoció i un coet espacial, que representava el progrés, i un llarg fris de formigó amb rellotges de sorra esculpits que representaven les vides de cadascú. Una escultura que honrava la funció de l’espai, en contrast amb el nou tanatori amb una façana amb nul·la decoració.

Des de SOS Monuments, associació per la protecció del patrimoni històric, es queixen de la manca de control en els tràmits administratius que permeten “descatalogar obres d’art sense tenir en compte els experts”. També exigeixen que es compleixi la Llei de Patrimoni vigent, per evitar males praxis contra les que han lluitat anteriorment.

Marc Aureli Santos, director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, ha informat a aquest mitjà que proposaran debatre el futur del conjunt al següent Consell d’Art Públic de la ciutat. També s’està valorant la seva inclusió al Pla especial de Patrimoni Arquitectònic històric i artístic, ja que encara ara no està catalogada.

Ara, després d’una complexa però protocolària extracció, l’estructura reposa a les fosques d’un vell magatzem rere unes portes protegides amb tan sols un candau, esperant tornar a complir la funció per la qual estava pensada: lluir als carrers de Barcelona.

Read more

Allargapenis i ibuprofè: l’altra cara de les farmàcies

PAU REQUENA  – CRISTINA POYATO – ARIANA RUIZ – SERGI PERALTA

Al carrer del Clot, els qui passegen es topen amb fins a cinc farmàcies en un tram de poc més de 200 metres. Segons dades de l’IDESCAT (2017) al Barcelonès n’hi havia 1.223, és a dir, una farmàcia per cada 1800 habitants, xifra per sobre de la mitjana catalana.

Catalunya és la tercera comunitat amb un major nombre de col·legiats (11.248), segons xifres del 2018. En relació amb el 2017, la regió ha viscut un augment del 15,2%.

Nou model de control

L’arribada de la nova regulació augmenta el nombre de medicaments que, per a ser dispensats, requereixen recepta mèdica. Si abans no era necessari presentar recepta per a adquirir fàrmacs d’ús habitual, com és el cas d’analgèsics o vitamines, amb l’entrada en vigor del nou model sí que és preceptiu aportar la justificació corresponent. Aquesta recent restricció, segons sembla, dóna lloc a tot mena d’escenes picaresques.

Talonaris robats o metges ficticis

Les receptes falses són una realitat. Almenys, així ho manifesten des de diverses farmàcies. Segons explica Raquel Baldrich —de la farmàcia Silvia Muñio— és més comú que es presentin receptes falsificades durant els caps de setmana, atès que és la franja a la qual moltes farmàcies tanquen; és per això que l’afluència de clients augmenta a aquelles d’horari més dilatat i l’intent d’engany resulta més senzill: «és més fàcil colar-les», comenta Baldrich.

Els farmacèutics consultats convenen en una qüestió: a moltes de les receptes suposadament falses hi constava el nom d’un mateix metge. Aquest fenomen pot donar-se per diferents factors: per una banda, el robatori de talonaris a metges col·legiats en actiu. Una de les facultatives consultades —prefereix no facilitar el nom— afirma que han rebut missatges del Col·legi de farmacèutics als quals s’alertava d’aquestes sostraccions. Una altra tesi és la falsificació total a la qual el metge que dispensa el fàrmac ni tan sols existeix.

Des d’aquesta farmàcia també comenten com sorprèn un nou perfil de sol·licitant de fàrmacs sedants (benzodiazepines) —com el conegut Trankimazin— mitjançant la recepta falsificada: l’anciana amb una relació addictiva a aquests medicaments. També destaquen la codeïna com a substància cotitzada per a usos indeguts.

Vendes estacionals, factors geogràfics

Núria Riera, de la farmàcia 22@, destaca com afecta les vendes el fet que el local estigui situat a una zona eminentment laboral. Els fàrmacs més venuts, segons comenta, són analgèsics i, arran de l’època hivernal, els antigripals. En resposta a les falsificacions, comenta que també s’han trobat amb aquests casos. També ressenya que sol tractar-se d’una «mateixa persona» sol·licitant «medicaments molt específics».

La consulta del farmacèutic

Els farmacèutics s’enfronten a tota classe de casos. Com a mostra, citar el senyor d’edat provecta que pregunta —sorprès— si l’oïda pot rentar-se. Segons sembla, certs clients, amb l’observació de la bata blanca com a requisit, plantegen tota mena de casuístiques com si de la consulta del doctor es tractés.

Carolina García del Cerro —titular a farmàcia García del Cerro— exposa, contenint el riure, que no pot revelar les peticions més esperpèntiques. Finalment dona a conèixer una de les consultes que considera més ressenyables: la petició d’assessorament del client que vol allargar el seu penis. En contraposició, la farmacèutica posa sobre la taula la necessarietat d’un control a la dispensa de determinats medicaments. «Hi ha gent molt medicada», afirma Baldrich en resposta a si són habituals les escenes d’incoherència entre els clients per excés d’ingesta de substàncies.

Sanitat estudia intervenir en les farmàcies

Les farmàcies, a part del marge de beneficis establert per llei en un 23%, obtenen un benefici indirecte extraordinari a través de descomptes oferts per les marques, que aconsegueixen que les farmàcies disposin d’uns productes en lloc d’uns altres. Segons un informe de la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), el marge addicional de beneficis gràcies a aquests descomptes és d’un 40% sobre el preu final.

La CNMC aplaudeix el fet que el Ministeri de Sanitat estudiï quedar-se amb una part d’aquests rèdits oferts pels laboratoris, que podrien enfilar-se als 800 milions d’euros anuals.

3.000 farmàcies espanyoles, en risc de fallida

El passat dimarts, l’assessoria Aspime va presentar el seu informe anual sobre la salut econòmica del sector farmacèutic. Els resultats han millorat lleugerament respecte de l’any passat, però hi ha una alerta en el concepte de la «línia roja de la rendibilitat».

El document revela que unes 4.000 farmàcies espanyoles (un 18% del total) tenen una facturació total per sota del mínim que marca el conveni, és a dir, que guanyen menys de 300.000 euros anuals. D’aquestes, però, només 858 serien considerades «inviables» oficialment (ingressos per sota dels 200.000 €) i rebrien ajudes estatals. I la majoria d’aquestes, tal com recull el periòdic especialitzat en farmàcia El Global, pertanyen a l’àmbit rural. «Tot i les possibles compensacions, el farmacèutic titular d’una farmàcia rural, assumint les responsabilitats i riscos inherents a la seva titularitat, […] segueix obtenint un benefici inferior al salari per conveni», alerta la institució.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies