Llum verda al judici de Mina i Goldar per abús sexual

El jutge veu indicis per portar als tribunals els dos futbolistes per uns fets que es remonten al 2017

Després de la investigació realitzada, el Jutjat de Primera instància i instrucció d’Almeria ha considerat que hi ha proves suficients per portar a judici a Santi Mina, jugador del Celta de Vigo, i David Goldar, defensa del Nàstic de Tarragona.

La policia va detenir els dos canterans del Celta de Vigo el juny del 2017, després de rebre la denúncia per abús sexual per part d’una jove de Mojácar. Els dos acusats estaven fent una ruta en caravana per Andalusia i van ser alliberats poques hores després.

L’acusació assegura que David Goldar va conèixer la noia en un bar de la localitat almerienca i la va convidar a anar a la seva caravana. Pocs minuts després, Santi Mina va irrompre al vehicle completament despullat. El davanter gallec li va fer tocaments i va intentar mantenir-hi relacions sexuals no consentides sense èxit.

El cercle proper a Mina afirma que «els fets denunciats són exagerats» i neguen que l’acusació sigui certa.

Read more

Patrimoni històric salvat per la campana

El fris escultòric dels anys 70 de l’antic Tanatori Sancho de Ávila de Barcelona va ser retirat in extremis l’estiu passat quan ja s’havia iniciat l’enderrocament de l’edifici

PAU REQUENA, SARA OLIVER – Última setmana de juny. Un operari de l’Ajuntament va traslladar el monumental fris escultòric que durant 50 anys  va omplir la façana de l’històric Tanatori de Sancho de Ávila a Barcelona. El complicat procés s’allarga vuit dies fins aconseguir situar les 29 lloses de ciment i la sinuosa estructura metàl·lica en un dipòsit municipal que, entre raïls del port de Barcelona, transforma el batibull del Poblenou en l’austeritat de la Zona Franca. Però aquest, ha estat un procés atípic. Dos mesos abans, Eduard Riu-Barrera, fill de l’autor de l’escultura, havia advertit a l’Ajuntament de l’existència de l’obra inventeriada com a art públic, sabent que l’antic tanatori s’enderrocaria el mes d’agost. Tanmateix, no va ser fins a mitjans de juny que arran del ressò que va tenir una publicació d’Instagram del radiofonista Òscar Dalmau en què parlava de l’obra, va tornar a posar-se en contacte amb l’Ajuntament. L’avís va fer avançar el procés d’extracció, aconseguint “salvar a temps l’escultura abans de l’enderrocament” en paraules de Riu-Barrera, qui assegura que sinó “l’escultura hauria desaparegut”.

L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, explica que es tracta d’un error administratiu en el tràmit informatiu. A més, assegura que la tècnica encarregada de l’art públic se’n va assabentar abans que es fes l’avís per part de la família de l’escultor. El 1998, l’actual Mémora,  va guanyar el concurs públic de l’Ajuntament i va adquirir el 50% dels Serveis Funeraris de Barcelona, privatitzant la gestió del servei públic. Aquest canvi en la gestió pot ser una de les possibles causes de la falta de catalogació i datació de la peça dins l’ajuntament, que pot explicar aquest endarrerimL0ent administratiu que ha portat a una extracció de l’escultura in-extremis. L’obra, al pertànyer inicialment a l’administració pública no tenia la catalogació d’especial protecció de les obres d’edificis privats.

Falta de sensibilitat

L’interès per part de particulars com la família i la gestió de Carme Hosta, tècnica en cap de l’Ajuntament, han salvat, pels pèls, una de les una de les peces d’art públic més important de la ciutat dels anys 70. Riu-Barrera reconeix que, malhauradament, una de les feines dels descendents dels artistes és vigilar i salvaguardar les obres. Assegura que, en diverses ocasions, l’Ajuntament “no ha estat gens sensible respecte a l’art i al valor del patrimoni”. També critica el paper de l’empresa funerària Mémora, que en propietat de l’edifici amb l’obra, “ignorava completament el valor de la peça”. Afirma que la desaparició del relleu és una demostració “d’ignorància i incompetència”, tot i que, ara que s’ha salvat, no en vol fer sang. L’entitat funerària, per la seva part, s’ha desentès del tema, relegant a l’Ajuntament.

«L’Ajuntament no ha estat gents sensible repsecte a l’art i el valor del patrimoni».

Eduard Riu-Barrera, fill de Julià Riu Serra, autor de l’escultura

El relleu “La llarga vida de la humanitat per sobre de les curtes vides de tots plegats” data de 1968, any en què es va instal·lar al llarg de la façana del tanatori. L’autor, Julià Riu Serra, un dels més representatius del seu període, cercava contraposar la llarga vida de la humanitat amb la de cada individu i l’inexorable pas el temps. El conjunt contenia figures de ferro com una arada, engranatges d’automoció i un coet espacial, que representava el progrés, i un llarg fris de formigó amb rellotges de sorra esculpits que representaven les vides de cadascú. Una escultura que honrava la funció de l’espai, en contrast amb el nou tanatori amb una façana amb nul·la decoració.

Des de SOS Monuments, associació per la protecció del patrimoni històric, es queixen de la manca de control en els tràmits administratius que permeten “descatalogar obres d’art sense tenir en compte els experts”. També exigeixen que es compleixi la Llei de Patrimoni vigent, per evitar males praxis contra les que han lluitat anteriorment.

Marc Aureli Santos, director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, ha informat a aquest mitjà que proposaran debatre el futur del conjunt al següent Consell d’Art Públic de la ciutat. També s’està valorant la seva inclusió al Pla especial de Patrimoni Arquitectònic històric i artístic, ja que encara ara no està catalogada.

Ara, després d’una complexa però protocolària extracció, l’estructura reposa a les fosques d’un vell magatzem rere unes portes protegides amb tan sols un candau, esperant tornar a complir la funció per la qual estava pensada: lluir als carrers de Barcelona.

Read more

Allargapenis i ibuprofè: l’altra cara de les farmàcies

PAU REQUENA  – CRISTINA POYATO – ARIANA RUIZ – SERGI PERALTA

Al carrer del Clot, els qui passegen es topen amb fins a cinc farmàcies en un tram de poc més de 200 metres. Segons dades de l’IDESCAT (2017) al Barcelonès n’hi havia 1.223, és a dir, una farmàcia per cada 1800 habitants, xifra per sobre de la mitjana catalana.

Catalunya és la tercera comunitat amb un major nombre de col·legiats (11.248), segons xifres del 2018. En relació amb el 2017, la regió ha viscut un augment del 15,2%.

Nou model de control

L’arribada de la nova regulació augmenta el nombre de medicaments que, per a ser dispensats, requereixen recepta mèdica. Si abans no era necessari presentar recepta per a adquirir fàrmacs d’ús habitual, com és el cas d’analgèsics o vitamines, amb l’entrada en vigor del nou model sí que és preceptiu aportar la justificació corresponent. Aquesta recent restricció, segons sembla, dóna lloc a tot mena d’escenes picaresques.

Talonaris robats o metges ficticis

Les receptes falses són una realitat. Almenys, així ho manifesten des de diverses farmàcies. Segons explica Raquel Baldrich —de la farmàcia Silvia Muñio— és més comú que es presentin receptes falsificades durant els caps de setmana, atès que és la franja a la qual moltes farmàcies tanquen; és per això que l’afluència de clients augmenta a aquelles d’horari més dilatat i l’intent d’engany resulta més senzill: «és més fàcil colar-les», comenta Baldrich.

Els farmacèutics consultats convenen en una qüestió: a moltes de les receptes suposadament falses hi constava el nom d’un mateix metge. Aquest fenomen pot donar-se per diferents factors: per una banda, el robatori de talonaris a metges col·legiats en actiu. Una de les facultatives consultades —prefereix no facilitar el nom— afirma que han rebut missatges del Col·legi de farmacèutics als quals s’alertava d’aquestes sostraccions. Una altra tesi és la falsificació total a la qual el metge que dispensa el fàrmac ni tan sols existeix.

Des d’aquesta farmàcia també comenten com sorprèn un nou perfil de sol·licitant de fàrmacs sedants (benzodiazepines) —com el conegut Trankimazin— mitjançant la recepta falsificada: l’anciana amb una relació addictiva a aquests medicaments. També destaquen la codeïna com a substància cotitzada per a usos indeguts.

Vendes estacionals, factors geogràfics

Núria Riera, de la farmàcia 22@, destaca com afecta les vendes el fet que el local estigui situat a una zona eminentment laboral. Els fàrmacs més venuts, segons comenta, són analgèsics i, arran de l’època hivernal, els antigripals. En resposta a les falsificacions, comenta que també s’han trobat amb aquests casos. També ressenya que sol tractar-se d’una «mateixa persona» sol·licitant «medicaments molt específics».

La consulta del farmacèutic

Els farmacèutics s’enfronten a tota classe de casos. Com a mostra, citar el senyor d’edat provecta que pregunta —sorprès— si l’oïda pot rentar-se. Segons sembla, certs clients, amb l’observació de la bata blanca com a requisit, plantegen tota mena de casuístiques com si de la consulta del doctor es tractés.

Carolina García del Cerro —titular a farmàcia García del Cerro— exposa, contenint el riure, que no pot revelar les peticions més esperpèntiques. Finalment dona a conèixer una de les consultes que considera més ressenyables: la petició d’assessorament del client que vol allargar el seu penis. En contraposició, la farmacèutica posa sobre la taula la necessarietat d’un control a la dispensa de determinats medicaments. «Hi ha gent molt medicada», afirma Baldrich en resposta a si són habituals les escenes d’incoherència entre els clients per excés d’ingesta de substàncies.

Sanitat estudia intervenir en les farmàcies

Les farmàcies, a part del marge de beneficis establert per llei en un 23%, obtenen un benefici indirecte extraordinari a través de descomptes oferts per les marques, que aconsegueixen que les farmàcies disposin d’uns productes en lloc d’uns altres. Segons un informe de la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), el marge addicional de beneficis gràcies a aquests descomptes és d’un 40% sobre el preu final.

La CNMC aplaudeix el fet que el Ministeri de Sanitat estudiï quedar-se amb una part d’aquests rèdits oferts pels laboratoris, que podrien enfilar-se als 800 milions d’euros anuals.

3.000 farmàcies espanyoles, en risc de fallida

El passat dimarts, l’assessoria Aspime va presentar el seu informe anual sobre la salut econòmica del sector farmacèutic. Els resultats han millorat lleugerament respecte de l’any passat, però hi ha una alerta en el concepte de la «línia roja de la rendibilitat».

El document revela que unes 4.000 farmàcies espanyoles (un 18% del total) tenen una facturació total per sota del mínim que marca el conveni, és a dir, que guanyen menys de 300.000 euros anuals. D’aquestes, però, només 858 serien considerades «inviables» oficialment (ingressos per sota dels 200.000 €) i rebrien ajudes estatals. I la majoria d’aquestes, tal com recull el periòdic especialitzat en farmàcia El Global, pertanyen a l’àmbit rural. «Tot i les possibles compensacions, el farmacèutic titular d’una farmàcia rural, assumint les responsabilitats i riscos inherents a la seva titularitat, […] segueix obtenint un benefici inferior al salari per conveni», alerta la institució.

Read more

La Guàrdia Urbana intensifica el control de bicis a la plaça Glòries

CRISTINA POYATO I PAU REQUENA

Els ciclistes que solen circular per la zona de les pistes de ping-pong de la Diagonal en direcció Glòries s’han trobat un augment de la presència de controls de la Guàrdia Urbana. A primera hora del dia d’avui, desenes de barcelonins s’han creuat amb quatre motos del cos policial.

Part de la població barcelonina no s’acaba d’acostumar a la nova normativa de circulació de bicis que es va posar en marxa a principis d’any. Alguns testimonis ens expliquen que els han multat per circular per uns antics carrils que «no queda clar que no es puguin fer servir».

A mig matí, per exemple, han tingut lloc cinc multes en un període de mitja hora: dues a ciclistes de Glovo, dues a noies amb nens petits i una a un noi que circulava sense mans. El lloc on es concentren és a l’encreuament del carrer de Cartagena amb l’avinguda Diagonal, on el ciclista, acostumat a circular sense problema, és sorprès per la policia.

A pocs metres d’allà, també hi ha una zona que genera confusió. Davant del Museu del Disseny encara circulen molts ciclistes seguint les marques de l’antic carril bici. La policia, però, en aquest cas és menys estricte i en la major part dels casos es limita a informar per on s’ha de circular correctament.

Read more

La jornada de talls a la Jonquera, minut a minut

Dimarts es va viure una d’aquelles jornades atípiques a què ja ens estem acostumant a les darreres setmanes. Una població com la Jonquera acostumada al batibull de la frontera va viure una de les notícies de la setmana. Després del desallotjament dels campaments del coll del Pertús el mateix matí, tot el focus es va centrar en el tram de la carretera nacional ll al seu pas per la població empordanesa.

Des d’aquest mitjà vam enviar el company Pau Requena a cobrir els esdeveniments que van tenir lloc al tall aquell matí. Aquest va ser el minut a minut de què s’hi va viure.

08.00 am: Comença el desallotjament del tall del Pertús en què centenars de persones hi ha passat la nit.


09.30 am: Els manifestants es comencen a moure cap el nou tram convocat a la NII al seu pas per la Jonquera, al punt on es troba amb l’AP7.


10.00 am: L’estació de tren de Figueres està custodiada per la Policia Nacional. Tot i el funcionament amb normalitat del tren, s’hi veuen pocs manifestants a l’estació.

Furgons de la Policia Nacional a les immediacions de la Plaça de l’estació de Figueres.

11.30 am: L’equip es trasllada cap al nou tall en cotxe. Les cues cada cop són més llargues i arriben fins a les carreteres d’entrada de Figueres direcció la Jonquera. Hi ha uns 35 KM de retencions.

La N-II a l’altura d’Els Hostalets.

11.43 am: Els Mossos d’Esquadra regulen el trànsit a les immediacions de la Nacional II i l’autopista. No deixen passar als camions però a alguns cotxes particulars sí que els deixen.

11.54 am: Un cop superat el cordó, la NII direcció la Jonquera és pràcticament buida i no hi ha gairebé circulació de cotxes estrangers.

12.08 pm: Un cop a la Jonquera, tots els carrers annexos a la N-II estan tallats per camions, molts d’ells sense el conductor.

Alguns transportistes observen des de la calçada com va arribant la gent al tall a pocs metres d’ells.

12.09 pm: Els primers manifestants van arribant al nou tall i es concentren a la rodona que connecta la NII amb l’autopista encara tallada.

Tot i les hores de son i la tramuntana, molts dels manifestants que s’han quedat a dormir al Pertús segueixen amb els talls a la Jonquera.

12.14 pm: Els mossos aconsegueixen formar un cordó policial a l’encreuament amb l’E-15.

Els agents desbloquegen la circulació per uns minuts en un tram d’uns cent metres

12.15 pm: La policia recula i els manifestants tornen a ocupar la NII on aixequen barricades i bloquegen el pas als camions.

12.29 pm: Els mossos tornen al tall i aparten la gent. Hi ha escenes de tensió i alguna agressió als manifestants

Agents antiavalots amenacen amb les porres a alguns dels que protesten.

12.32 pm: Els mossos han apartat les barricades però els camions segueixen sense poder circular. Hi ha manifestants al cantó nord del tall i ara la gent està separada en dos grups.

Uns deu agents separen els manifestants en dos blocs

12.35 pm: Tsunami convoca a tothom a agrupar-se al voltant del pavelló municipal d’esports de la Jonquera.

12.37 pm: Ja hi ha unes 600 persones al voltant de la rodona on es produeix el tall.

12.45 pm: Els mossos se’n van del tall direcció sud i els manifestants es reagrupen.

12.46 pm: Arriba un helicòpter policial que sobrevola la zona.

12.47 pm: Torna l’ambient festiu al tall amb música i jocs.

13.00 pm: Alguna gent que ha dormit al tall del Pertús a la nit expliquen a Ce trencada que la policia ha perseguit diversos manifestants a través del bosc.

13.30 pm: Cada cop hi ha més gent al tall, molt d’ells han arribat del Pertús.

14.10 pm: Els mossos i la Policia Nacional encerclen els manifestants que es troben a la rotonda.

14.40 pm: Els mossos allunyen els manifestants de la rodona, un parell de camions han pogut passar. Els manifestants segueixen a les immediacions de la rodona i segueixen tallant la carretera.

14.48 pm: La policia dispersa manifestants, molts d’ells marxen a través dels camps i salten tanques per sortir-ne.

Les tanques dels polígons industrials del voltant atrapen als manifestants com en un cul-de-sac.

14.58 pm: Un camioner intenta provocar un atropellament múltiple circulant a tota velocitat entre els manifestants i tocant la botzina. La gent intenta aturar-lo però s’ha d’apartar per no patir danys.

El camió, arribant a la rodona on es concentra la gent.
L’intent d’atropellament del camioner protagonitza un dels moment més tensos de la jornada.

15.00 pm: La policia deté el camioner i se l’enduen a comissaria mentre els manifestants criden «tonto».

15.30 pm: Després d’uns minuts de tensió i sense cap ferit per l’intent d’atropellament, la majoria de manifestants es reuneixen per dinar a diversos llocs de la Jonquera.

16.30 pm: Tsunami Democràtic convoca la gent a fer un nou tall a la l’AP7 al seu pas per Girona. Els manifestants concentrats al tall de l’Albera abandonen la Jonquera direcció Girona.

17.30 pm: L’equip de Ce Trencada es desplaça fins a Girona.

18.30 pm: La circulació torna a restablir-se per unes hores direcció la frontera. El tall és a l’altura de Salt.

19.00 pm: Al centre de la capital del Gironès, la circulació és fluida amb l’excepció de la circumval·lació a la Devesa que està pràcticament col·lapsada.

20.00 pm: Amb molt poca presència policial, desenes de manifestants arriben al tall des del nucli de Salt i l’estació d’autobusos de la població que es troba a cinc minuts a peu.

20.10 pm: Milers de persones s’agrupen al tall de l’autopista, aixequen barricades i encenen fogueres per lluitar contra el fred.

Alguns dels conductors dels vehicles atrapats dins el tall demanen el sopar a través d’apps de «delivery» a domicili.
Un petit escenari anima als manifestants i acull l’actuació de diversos grups musicals.

20.30 pm: A mesura que va arribant la nit, l’ambient és cada cop més festiu. Al fons del tall, direcció França, s’hi veuen llums policials, tot i que no actuen contra els manifestants.

Alguna gent monta una discoteca improvitzada amb els llums de les llanternes.

21.00 pm: S’obre un torn de karaoke improvitzat amb els micròfons i altaveus de l’escenari.

23.45 pm: Txarango arriba al tall per sorpresa i fa una petita actuació.

23.50 pm: L’equip finalitza el seguiment de la jornada de talls a la Jonquera i Girona.

Tot i que les protestes van protagonitzar poques escenes de tensió i no van haver-hi càrregues als talls de la Jonquera i Girona, l’endemà al matí els mossos van carregar i actuar al tall de l’autopista a Salt. Tot i que el desallotjament es va fer a les nou del matí, la circulació va seguir aturada fins el migdia per les barricades i les tasques de neteja.
Read more

Desnonaments i acció veïnal: el dia a dia dels barris de Barcelona

PAU REQUENA I JÚLIA MORESO – El sindicat de l’habitatge de La Verneda i La Pau va començar la seva activitat fa poc més de tres mesos i aglutina l’acció veïnal a favor d’un habitatge accessible en un dels barris que ha patit un major canvi en temes socials dels darrers anys a la ciutat de Barcelona. La que va ser una excepció i un exemple de progrés social entre els barris de La Mina i el Bon pastor, no està exempta de la crisi habitacional que afecta a Barcelona.

La comitiva judicial i les associacions negociant al barri de La Pau

És un dijous a dos quarts de deu del matí al Barri de La Pau i la comitiva judicial fa acte de presència. Pocs minuts després arriba el seraller, com que hi ha la gent bloquejant no hi pot arribar. Fa fotos per demostrar que no pot passar i queda a l’espera amb la comitiva judicial que negocien amb un grup que respresenta habitatge al districte i els moviments socials.

Es tracta d’un dels desnonaments diaris que viu la ciutat aquests darrers anys de manera sostinguda. Tal és el nombre que des de les xarxes s’arriben a fer fins a mitja dotzena de convocatòries contra els desnonaments al dia.

Unes 30 persones bloquegen la porta del número 268 del carrer d’Andrade. El Sindicat de l’habitatge del barri i l’observatori d’habitatge del Clot sumen forces per evitar que, en el cas que arribés, la policia entri a casa d’un matrimoni d’origen magribí amb tres menors. En aquest cas, no arriba cap agent policial i la comitiva judicial accedeix suspendre el desnonament.

Manifestants davant la porta de l’edifici del carrer Andrade, intentant aturar el desnonament

Després d’aturar el desnonament, l’opció més preferible des de l’associacionisme és la d’aconseguir signar un contracte de lloguer social, sempre que els qui hi viuen hi estiguin d’acord. De vegades, es recorre a mètodes més incisius com ocupar la seu del banc o immobiliària que gestiona l’habitatge en qüestió. De fet, aquell mateix dijous, el grup d’habitatge de l’eixample dret estava ocupant una de les seus del Banc Sabadell per reclamar un lloguer social acordat del pis d’una família.

Tot i així, hi ha alguns cops que les organitzacions estan acaparades per aturar els diversos desnonaments que tenen lloc en un mateix dia, la majoria d’ells al matí. Un veí que participa del grup contra el desnonament al carrer d’Andrade explica el cas en què “erem tres persones contra sis policies” i no van poder aturar-los.

Des de «Ce trencada» parlem amb la Keila, una noia de menys de trenta anys que en porta 2 en un pis ocupat de Via Trajana. Després de 4 aplaçaments de desnonament, se li ha comunicat que dimecres de la setmana vinent hi anirà una comitiva a desnonar-la. La Keila, veïna de La Pau de diverses generacions, està casada i té dues filles menors. La dificultat de la conciliació dels horaris de feina i portar dues filles li posa problemes a l’hora de trobar feina. Anteriorment, havia viscut en un altre pis de manera regularitzada però l’augment del preu del lloguer i la precarització del món laboral va fer-li impossible seguir pagant un lloguer que s’enfilà fins a gairebé 1.000€ mensuals.

Ella, com molts d’altres veïns afectats per aquesta situació recorren a organitzacions com el Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau per intentar seguir vivint sota un sostre.

El Sindicat convoca als manifestants a aturar un segon desnonament a la zona a pocs carrers d’allà. La majoria de la gent hi va caminant, alguns ofereixen els cotxes per portar gent i així ser-ne més a la següent acció. «És un no parar», comenten alguns dels activistes.

Membres del Sindicat d’Habitatge de La Verneda i La Pau pengen una pancarta davant l’edifici del segon desnonament

Unes 60 persones s’agrupen al segon desnonament al carrer de Sàsser. On hi viu la Mariama amb la seva familia i 4 menors. Pocs minuts passats de les onze arriba la comitiva judicial que des del sindicat defineixen com a “agressiva”. La xifra de concentrats que bloquegen la porta de l’edifici puja a unes 60 persones. El desnonament s’atura i la comitiva judicial desisteix. Aquest cop tampoc ha fet falta que arribi la policia.

Encara que molts d’aquests veïns portin pocs anys vivint-hi, agraeixen el sentiment de companyerisme veïnal. I així ho fa la família de la Mariama agraïnt emocionada el suport dels concentrats. Alguna gent se’n va a la seu de la immobiliària del pis de la família per reclamar un lloguer social. La família, però, prefereix esperar a reclamar-lo. La concentració acaba amb diversos càntics i el famós «sí, se puede».

La crisi dels desnonaments no s’atura i la societat civil s’organitza

La recent creació del Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau aquest juliol és només un dels molts exemples de l’auge que estan vivint les organitzacions a favor de «l’habitatge digne» en els darrers mesos. Moltes d’elles s’agrupen sota l’insígnia de la PAH, però es tracta d’un mosaic molt divers. Aquest dissabte el Sindiciat convoca la seva primera assamblea oberta. També s’ha reactivat el grup d’habitatge de les Corts. Canals com Telegram o Twitter són noves eines que utilitzen les organitzacions per mobilitzar cada cop a més gent.

Quantificar el nombre real de desnonaments o casos d’aquest tipus és complicat. Des de la PAH es quantifiquen els desnonaments contra els quals aquesta plataforma ha actuat en 21 aquest mes i 224 en el total de l’any, gairebé un desnonament per dia. Dels 21 que han fet aquest mes han pogut aturar-ne 8 i suspendre’n 5.

L’Ajuntament de Barcelona gestiona el treball de mediació fet per la Unitat contra l’exclusió residencial (UCER), creada pels comuns. El 2018 va atendre a 2.270 famílies que representen un total de 6.371 persones. El 92% dels atesos van poder trobar una solució alternativa a llarg termini, però només un 12% van poder romandre a la llar pactant un lloguer social.

Tot i això, es poden trobar formes que criden bastant l’atenció per internet, com per exemple un anunci de Desahucio Express Barcelona que prometen fer efectiu el desnonament en menys de 24 hores.

Segons xifres oficials, en total va haver-hi a Barcelona uns 3.098 desnonaments el 2015, 2.691 el 2016, 2.519 el 2017 i 2.381 el 2018. Gairebé 10.700 famílies han passat per aquesta situació en els darrers 4 anys. Tot i el descens del 23% es tracta d’una crisi mantinguda en el temps.

Read more

El Barts Club sona a musical de la mà de Joan Vázquez

PAU REQUENA i JÚLIA MORESO – Joan Vázquez, un dels majors exponents del panorama del musical a Catalunya i l’Estat ha estrenat aquest dilluns el seu nou espectacle “20 anys no són na”. L’artista Barceloní commemora la seva exitosa carrera a través dels personatges i peces que més l’han marcat. Pot semblar que 20 siguin no gaire res, però per algú de 38 anys com Vázquez, és gairebé tota la vida. L’exitosa estrena de “Rent”, el musical, va marcar els inicis d’un debut prematur a l’edat de 18 anys.

I és que a l’espectacle no hi manca l’humor àcid i la ironia amb les quals ha viatjat als teatres musicals més prestigiosos d’arreu del mon. “Hair”, “Mamma Mia!”, “Rent” i “Ciutat de Gespa” són alguns dels musicals que omplen la petita sala del Barts Club de l’esperit de Broadway.

En només quatre úniques funcions, Vázquez explica al seu públic vivències del món del teatre i records de la seva intensa carrera. Ahir, quatre de novembre, l’obra es va estrenar amb la col·laboració de Mariona Castillo i Marta Ribera, companyes properes de Vàzquez. Fins a dotze artistes consagrats com Àngels Gonyalons, Beth Rodergas, Jordi Coll o Victor Alvaro acompanyen al protagonista en aquest homenatge tot i només fer-se’n quatre representacions.

Vint anys que, tal i com diu l’artista, “no pesen” i l’ajuden a “treballar amb la il·lusió i entusiasme” de la mateixa manera que d’un 4 de novembre d’ara fa 20 anys. 

Barts Club, fórmula d’un èxit

La proposta segueix la línia de la resta de produccions del Barts Club, que darrerament aposta per obres amb un passi per setmana i que es mantenen a la cartellera per només un mes. L’organització defineix l’estrena com un “èxit total”, i ho corrobora el sold-out al primer dia amb 110 assistents a la petita sala del BARTS CLUB. Adriana Valero, responsable de màrqueting i comunicació del teatre explica que des de l’entitat estan “encantats d’acollir un referent del món dels musicals” i a un espai de petit format com el BARTS CLUB. Un espai que “casa a la perfecció amb aquest espectacle” per ser “un espai proper, informal i cabaretià”. També celebren que s’hi convidin artistes coneguts pel públic català.

Fotos de l’estrena. Crèdit: Sonia Ochoa
Read more

‘Hi ha la mateixa mugre de sempre’

PAU REQUENA RUBAU – ARIANA RUIZ GUEVARA

Set anys després de la inauguració de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya fem una retrospectiva de com ha afectat al barri del Raval

«El problema el tenim igual. És un barri molt conflictiu. Només ha canviat la plaça» afirma la Concepció, veïna del barri. Segons comenten els residents, hi ha hagut un canvi poc significatiu a la zona, tot i el temps que porta la institució al Raval. Alguns comerciants constaten que l’obertura d’un espai com aquest sempre aporta beneficis: «Això és bo per els negocis del barri», comenta un farmacèutic.

No tothom comparteix aquesta visió: la Marta, dependenta a un comerç pròxim a la filmoteca, considera que «no és un servei pel barri» atès que la situació actual de la institució, pel tipus de públic, no afecta als negocis de tota la vida. Per la seva banda, la Mónica, cuinera d’un dels restaurants emblemàtics de la zona, argumenta que únicament hi ha hagut un mínim increment a l’afluència consistent en «quatre o cinc persones més». Atribueix aquest canvi a clients habituals que van a sopar en sortir de la filmoteca.

Sorprèn que la  majoria dels entrevistats no vulguin facilitar el seu nom complet parlant de l’estat del barri. «Han millorat carrers i són més macos però hi ha els mateixos veïns. Hi ha la mateixa mugre de sempre», sosté,  amb resignació, la Manoli, client habitual d’un bar proper a la filmoteca.

Pel que fa a la institució, des del departament de Premsa sí que parlen d’una notable millora: «S’ha notat un augment d’afluència. S’ha passat d’una sala a cinc i totes s’omplen. Hi ha 105 espectadors per sessió. Ara s’obre a l’agost també i es fan 27 sessions per setmana. Fa cinc anys es va fer un estudi de públic i, segons sembla, aquest és majoritàriament de Barcelona. Hi ha gent del barri del Raval, però, sobretot, de Gràcia. Hi ha moviment tot el dia», comenta Jordi Martínez.

Si bé els rèdits semblen evidents en termes de públic, podria considerar-se que aquesta conflictivitat  que refereix el veïnat també la comparteixen alguns d’aquells que acudeixen a la zona per motius estrictament laborals: «Els treballadors no fem vida al barri, ja que tot són negocis de mòbils», explica Mònica Sorribas —treballadora de la filmoteca—. «Hi ha baralles als matins. No vull imaginar com serà al vespre», sentencia.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies