Oci contagiat

Sara Gómez Alburquerque i Úrsula Gazdagi

«La salut és el primer». Aquesta és la premissa que ha condemnat l’entreteniment i les activitats culturals/d’oci durant els últims dies. Inevitablement, els esdeveniments comporten aglomeracions, un dels majors perills actualment. Les conseqüències han estat immediates, esquitxant en major mesura la indústria musical i el turisme. Ningú vol prendre el risc de sacrificar la seva salut per passar-ho bé. Ara les prioritats s’inverteixen.

Barcelona no ha estat cap excepció. Després de la suspensió del Mobile per controlar l’expansió del coronavirus, ara s’està limitant l’espai aeri espanyol i català produint la cancel·lació de viatges programats per al mes de març, especialment de turistes procedents de països asiàtics, en particular de la Xina, Corea del Sud, Tailàndia i el Japó.

A més, Itàlia ha estat condemnat a bloquejar-se per complert degut a la ràpida propagació del Covid-19. La reducció de fluxos s’està traslladant a tot el sector turístic i s’han anul·lat massivament les activitats d’una gran multiplicitat de negocis, com els de restauració. A la ciutat, s’ha fet evident al nombre d’entrades a la Sagrada Família, la Casa Batlló i el Museu del Barça, entre altres punts d’interès.

Un dels fets més destacables ha estat la introducció de limitacions tangibles en els plans d’oci, que incrementaven a partir de les propers dies a causa de les vacances de Setmana Santa. Però, s’hi ha arraigat una caiguda de demanda provocada per l’alerta sanitària que ha obligat les aerolínies i els comerciants a prendre mesures per fer el negoci rentable. Bona part del turisme que rep la capital catalana prové de viatges organitzats, al voltant del 70%. Aquest és només un més dels efectes que tindrà la paral·lització en els ingressos i el ritme barcelonins/catalans.

La indústria de l’entreteniment ha reaccionat ràpidament a l’advertència de la CDC que els nord-americans haurien de preparar-se per un brot de coronavirus. A escala mundial, hi ha més de 90.000 casos confirmats de coronavirus, identificats com a COVID-19, principalment a la Xina continental, on es va originar.

Ajornament o cancel·lació d’esdeveniments culturals a Barcelona

Teatre Nacional de Catalunya. Es cancel·len les representacions i activitats públiques durant els pròxims 15 dies, a partir del dijous 12 fins al dia 26 de març.

Sala Apolo. Cancel·la la seva activitat de concerts i sessions de club des del dia 11 de març fins a 15 dies. S’estan buscant noves dates per reprendre les activitats cancel·lades.

Razzmatazz. Aquesta sala també cancel·la tots els concerts i esdeveniments programats a partir del dia 12 de març fins durant dues setmanes.

Barcelona Beer Festival. A causa del comunicat de la Generalitat d’anul·lar tots els esdeveniments amb un aforo superior a les mil persones, el festival ha anunciat el seu ajornament i estan treballant per poder donar noves dates.

Zurich Marató de Barcelona. S’ha ajornat del diumenge 15 de març fins al 25 d’octubre.

Cruïlla de Primavera. S’han ajornat els concerts que tenien lloc durant el mes de març. Queden afectats els grups Sopa de Cabra, Snarky Puppy, PRD Mais, Fat Freddy’s Drop i MC Slave.


Ajornament o cancel·lació d’esdeveniments culturals a la resta d’Espanya

Figura principal de les Falles d’aquest any. Imatge: EFE.

Museu Nacional del Prado. Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Museu Nacional Thysse-Bornemisza. Romandran tancats fins nou avís.

Teatro Kapital (Madrid). Ajorna temporalment les seves activitats fins nou avís.

«La Noche de Cadena Cien» (Madrid). Es cancel·la el concert que reunia als artistes David Bisbal, Dani Martín, Pablo López, Amaral Dvicio, Aitana i Pedro Capó, entre altres.

Festival «Locos x la música» (Vitoria). Prevista per al dia 14 de març, ha quedat ajornat fins nova data.

Festival de Cinema de Màlaga. L’Ajuntament de Màlaga ha comunicat que l’ajornament del festival, a causa de la recomanació del Govern de no viatjar, que dificultaria que «la cita es desenvolupi amb normalitat».

Falles de València. Queden ajornades fins «el moment que sigui possible celebrar-les», segons el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.


Read more

La ciència-ficció s’escriu en femení

Meritxell Palou i Úrsula Gazdagi

De Shelley a Le Guin, les dones s’alcen com a veritables hereves d’un gènere usurpat pels homes.

Troba el reportatge sencer a la imatge inferior:

La ciència-ficció s'escriu en femení Read more

Desestimació crònica del cinema fet per dones

Orsolya Gazdagi & Sara Gómez Alburquerque

Fa un mes que es va estrenar al cinema «Birds of Prey», l’última adaptació de DC Còmics a la gran pantalla. Presentada com un spin-off de «Suicide Squad» (2016), la pel·lícula narra les peripècies de Harley Quinn després de la seva ruptura amb el Joker, i els seus esforços per demostrar al món (i a ella mateixa) que és molt més que la núvia del Príncep Pallasso del Crim. A més de l’emancipació de Harley d’una relació tòxica, la cinta traspua sororitat, mostrant l’aliança entre cinc dones diametralment oposades que es veuen obligades a unir les seves forces per acabar amb el vilà de torn – es tracta d’una pel·lícula d’acció, al cap i a la fi.

Per important i oportú que sigui el missatge que transmet la història, és encara més important qui la conta. Dirigida per Cathy Yan, escrita per Christina Hodson i protagonitzada per Margot Robbie, Jurnee Smollett-Bell, Mary Elizabeth Winstead, Rosie Perez i Ella Jay Blasco, «Birds of Prey» inclou a les dones en cada graó del procés creatiu i demostra que les pel·lícules de súper-herois no són propietat exclusiva del gènere masculí.

La presentació mundial a Londres de «Birds of Prey» amb la seva directora Harley Quinn els actors (majorment dones). FOTO: David Dettman

Encara que fresca, divertida, amb un missatge empoderant i molta acció, la cinta va comptar amb una resposta més negativa de l’esperada a la seva estrena. Després de la seva primera setmana de projecció es va convertir en la pel·lícula de DC menys taquillera, i mitjans com Variety i Deadline la van titllar de «decebedora» i un «fracàs», malgrat hacer recaptat 81 milions de dòlars a nivell global durant els seus primer dies. D’altra banda, segons Comic Book Resources, el 90% de les crítiques negatives provenien d’homes els quals, per alguna raó, es van obstinar a creure que «Birds of Prey» era una pel·lícula anti-homes, i li van fer boicot negant-se a veure-la als cinemes.

Una cosa semblant va ocórrer el desembre passat quan es va estrenar «Little Women», l’adaptació de la directora Greta Gerwig de la novel·la de Louisa May Alcott. Amb un equip tècnic compost en la seva majoria per dones, el filme no va aconseguir desfer-se dels prejudicis que la qualifiquen de ser una pel·lícula «per noies». Ni en els Golden Globes ni en els Oscar va estar nominada a «Millor Pel·lícula» o «Millor Direcció», quan a Rotten Tomatoes va obtenir una valoració positiva del 97%. Sembla com si les pel·lícules sobre homes, dirigides per homes i protagonitzades per homes siguin considerades com cinema estàndard, mentre que les pel·lícules de dones cauen en una categoria diferent i, pel que sembla, pitjor.

La pel·lícula dirigida per la directora Greta Gerwig «Little Women» guanya l’Oscar a millor vestuari, una de les seves sis nominacions.

El drama «The Farewell» reflecteix amb molta destresa les complicades dinàmiques d’una familia xinesa-estadounidenca, basades en la pròpia experiència de la directora i guionista del film, Lulu Wang. La crítica es va desfer en elogis cap a Wang i va lloar l’actuació de les actrius Awkwafina i Zhao Shuzhen. Però tot això no va impedir als membres de l’Acadèmia passar-la per alt a l’hora de decidir les nominacions. Per què? Una pel·lícula indie i una directora poc coneguda poden ser els motius d’aquesta «negligència». Però «Whiplash» (2014) entra dins d’aquests paràmetres i, tot i així, va aconseguir la cobejada nominació a «Millor Pel·lícula». Però «The Farewell», a part de ser una pel·lícula indie, compta amb una directora poc coneguda a més de racialitzada, i la trama es desenvolupa majorment en mandarí. Obstacles, pel que sembla, insalvables – però només si el títol no és «Parasite».

Lulu Wang posa amb els premis guanyats als 35th Film Independent Spirit Awards a millor pel·lícula per «The Farewell» i a la millor actriu de suport, que va acceptar en nom de Zhao Shuzhen. FOTO: REUTERS/Lucas Jackson

Aquests exemples mostren una conjuntura discriminatòria i escrupulosa plasmada en tots els contextos que inclouen una activitat creativa. És inqüestionable com la presència femenina en l’elit de la producció cinematogràfica és abundant però insignificant a la mateixa vegada. Els grans mites del cinema tenen nom i cognoms masculins. Aquest fet desemmascara la inherent i imposada exclusió de les dones envers les apreciacions i valoracions més significatives. I és que per molt que una dona crea productes audiovisuals de gran impacte i qualitat, sense haver de demostrar que estan per sobre de ningú, sinó seguint els seus propis principis i anhels, no se li contempla o admira de manera igual a un home. 

Fa més de deu anys des de l’única edició dels Oscars on una dona va guanyar el premi a Millor Direcció. L’actriu i cantant Barbra Streisand anunciaria com la directora Kathryn Bigelow obtindria un inesperat i merescut guardó que obriria una nova etapa en l’entramat hollywoodenc i cinematogràfic internacional. La inèdita gesta no s’ha tornat a repetir. Als 92 anys d’història dels Premis de l’Acadèmia, només cinc dones han estat mai nominades a la millor directora.

Aquest any el panorama era especialment polèmic perquè les dones van dominar les llistes del top-10 i les converses al voltant dels premis. Les ja mencionades «Little Women» de Greta Gerwig, «The Farewell» de Lulu Wang i altres com «Hustlers» de Loust Scafari o «Portrait of a Lady on Fire» de Céline Sciamma van classificar-se de manera coherent entre les pel·lícules de més èxit de la crítica de l’any, però no van assolir els llocs privilegiats de reconeixement.

El tarannà que enalteix el talent masculí ho continua eclipsant tot i no deixa espai per tal que la llum femenina brilli amb una intensitat equivalent, idèntica. Però, avui en dia el got es pot veure mig ple o mig buit. Segons un estudi recent de la Universitat de el Sud de Califòrnia, d’entre els 114 directors de les 100 pel·lícules més taquilleres del 2019, només 12 van ser dones (10,6%), enfront de 102 homes (89,4%). No obstant això, aquest 10,6% és més del doble de la xifra registrada al 2018 (4,5%).

A més, les directores femenines reben moltes menys oportunitats de dirigir una segona pel·lícula que els seus homòlegs masculins. Segons l’Institut Annenberg, les dones van dirigir només el 4% de les 1200 millors pel·lícules del 2007 al 2018. D’aquestes directores, només el 17,4% havien arribat a dirigir una altra pel·lícula més enllà del seu llargmetratge (el 13% va dirigir un segon, el 2,2% el tercer). , i el 2,2% el quart). Per contra, el 45,7% dels homes que van fer una pel·lícula superior en l’última dècada havien arribat a dirigir més pel·lícules després del debut en llargmetratge (21% el segon, 13,1% el tercer, 6,2% el quart i 5,5% el cinquè o més).

Annenberg Inclusion Initiative mostra les diferències d’oportunitats de carrera de directores masculines i femenines. FONT: USC Annenberg Inclusion Initiative.

Altres casos que exemplifiquen el potencial i la manca de justícia i atenció que reben les directores & actrius a la indústria del cinema són els de: Sofia Coppola, qui no dirigeix un film des del 2017, però és, sens dubte, una directora amb molt a dir sobre les relacions humanes, tal com va demostrar amb «Lost in Translation», la seva segona cinta -nominada a Millor Pel·lícula i Millor Direcció en els Óscar i premi a Millor Guió, a més de guanyar el de Millor Pel·lícula en els Globus d’Or-; o Lynne Ramsay, qui va rebre un ovació dempeus de set minuts quan la seva pel·lícula «You Were Never Really Here» va ser estrenada al Festival de Cinema de Canes el 27 de maig del 2017.

Hollywood ha contret un deute amb les dones de la indústria equiparable al de la desigualtat salarial contra la qual les actrius porten lluitant anys. Les històries explicades per dones i protagonitzades per elles mateixes continuen sent relats amb missatges i moralitats que poden apel·lar a tothom. Tan sols s’han d’interioritzar sense cap tipus de prejudici. I gaudir-les.

Read more

Una donació històrica al MACBA

El col·leccionista Rafael Tous cedeix més de mil obres d’art conceptual al patrimoni cultural català

Úrsula Gazdagi & Sara Gómez Alburquerque

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), un dels majors expositors artístics de Catalunya, ha tornat al punt de mira gràcies a l’empresari i mecenes català Rafael Tous, qui ha donat la seva col·lecció creada al llarg de 50 anys al centre. Ha recopilat cuadres conceptuals des dels anys setanta i, finalment, ha considerat que tindrien més valor a un museu públic on tothom els pot gaudir. Així, vol realitzar una crítica a allò que ell considera egoisme i elitisme per part de col·leccionistes que desitgen conservar les obres a nivell íntim.

En total, un miler d’ítems que formen part de centenars d’obres i instal·lacions signades per 26 artistes catalans com: Antoni Miralda, Eugènia Balcells, Jordi Benet, Francesc Abad, Carlos Pazos, Àngels Ribé, Francesc Torres, Joan Rabascall, Eulàlia Grau , Pere Noguera, Jordi Pablo, Jaume Xifrà, Fina Miralles i Eva Lootz, entre d’altres. En companyia de el director de centre, Ferran Barenblit, ho va anunciar aquest dilluns el propi col·leccionista al hall de l’Macba. També hi van assistir alguns dels artistes mencionats anteriorment. Tous va dir que seguirà comprant i que aquestes obres també acabaran formant part del fons de la galeria.

Rafael Tous anuncia que dona la seva col·lecció d’art conceptual al MACBA. Foto: Miquel Coll

Barenblit va afirmar que es tractava de la donació més important i abundant de la història del museu. A més, va destacar el gest desinteressat d’una concessió sense cap tipus de contraprestació i va explicar que la col·lecció s’anirà veient a poc a poc. La primera vegada, el proper mes de novembre, en què s’exposaran els treballs de quatre o cinc dels artistes. Té la intenció de seleccionar només quatre artistes perquè s’entengui el seu treball i que el missatge arribi complet.

És una col·lecció construïda a través de relacions d’amistat entre els artistes i Tous, qui ha visualitzat i admirat a creadors de tota una generació. El mecenes va afegir durant a presentació que és una col·lecció construïda amb cura i dedicació, tant a través de la seva participació directa com a través de l’acció de la seva sala Metrònom -clausurada el 2006-, un nucli per la creació més radical de Barcelona. Ell determina que el conjunt de cuadres és un resum d’un moment de la història que encara continua, perquè la col·lecció encara està en marxa.

El col·leccionista i mecenes també posseeix una enorme col·lecció de fotografia contemporània amb 20.000 peces de tot el món, una altra de còmics i una altra d’art africà, a més d’una biblioteca cultural amb més de 200.000 volums; i ha creat una fundació que té cura de 1.000 nens a Uganda. Ell confesa que va tenir obsessió per col·leccionar des de ben petit, quan guardava llibres, revistes, cromos i joguines que li compraven o donaven els seus pares. Als 17 anys va començar a treballar en la indústria tèxtil del seu pare a Sabadell i el 1968 va muntar una empresa de confecció que va funcionar fins a l’any passat. Aquesta li ha permès crear les col·leccions.

Va començar adquirint artistes de finals del segle XIX i inicis del XX, però després va passar a l’art de denúncia política. Es decanta per l’art crític que reflecteix preocupacions socials, ecològiques i intel·lectuals. L’interès el va portar a conèixer artistes conceptuals catalans, començant per Pere Noguera, que va estar a la presentació de la donació al costat d’altres creadors com Francesc Abad, Jordi Pablo i Jordi Cerdà. La seva filosofia de mecenatge es fonamenta en ajudar a l’artista a continuar treballant, produint i exhibint.

Encara es desconeix l’entitat que passarà a ser propietària de les obres

El gerent del MACBA, Josep Maria Carretè, ha aclarit que encara falta definir quina administració pública serà la propietària de les obres. Al contrari d’altres museus, el MACBA no és una entitat d’utilitat pública, per la qual cosa Tous no queda exempt de pagar els impostos de donació. El que sí ha quedat clar és que la col·lecció de Tous no formarà part de la propietat privada de la Fundació Macba.

Rafael Tous, el gran mecenes català

Read more

El llegat de Mandela

Sara Gómez, Alai Renteria i Orsolya Gazdagi

Fa trenta anys, Nelson Mandela va ser alliberat després d’haver estat reclòs 27 anys a la presó pel règim de l’Apartheid de Sud-Àfrica. El motiu era la defensa de la llibertat i la igualtat social. Ell va mobilitzar eficaçment el país i el món, per desmantellar el sistema brutal d’opressió racial.

Tot ell és una figura llegendària i admirada amb moltes característiques pròpies, com saludar amb el puny alçat. Va deixar enrere les portes de la presó de Victor Verster fent aquest gest, als 71 anys, demostrant que es comprometia a acabar amb l’apartheid i a establir el govern i els drets de la majoria per a tots els països de Sud-Àfrica.

Però Mandela va esdevenir un home neutralitzat convertit en un nombre: el 46664, el número que els carcellers van pretendre que fos la seva identitat durant els 27 anys en què va estar detingut. Sense comoditats, sense llibertat, sense poder comunicar-se amb l’exterior, el nom de Nelson Mandela va ser créixer i propagar-se per tot el món. Es va convertir en sinònim de lluita, igualtat i llibertat.

El seu alliberament va donar a molts sud-africans la seva primera visió de Mandela ja que, durant el seu empresonament, el règim va prohibir la publicació d’imatges relacionades a la seva obra i dels seus discursos. Però, de sobte, la seva influència ho va conquistar tot un altre cop. «Camarades i companys sud-africans, us saludo a tots en nom de la pau, la democràcia i la llibertat comunes», va dir Mandela hores després del seu alliberament, parlant davant multitud de simpatitzants a l’Ajuntament de Ciutat del Cap.

Dimarts, l’actual president Cyril Ramaphosa, que va parlar en referència al líder de masses per ratificar un «discurs que va fer néixer una nació». Poc més de quatre anys després del seu alliberament, Mandela va ser elegit president a les primeres eleccions lliures del país. L’objectiu era alliberar Sud-Àfrica de dècades de discriminació violentament imposada. Sota el seu lideratge, el país va redactar i aprovar una constitució molt elogiada per la defensa dels drets de tothom, convertint-se en un dels primers a avalar explícitament els drets dels gais.

Mandela i el president sud-africà F.W. de Klerk, qui el va lliberar, van guanyar el premi Nobel de la pau el 1993 «pel seu treball envers l’eliminació del règim dictatorial i repressiu de l’apartheid i per crear les bases d’una nova Sud-Àfrica democràtica».

L’arquebisbe anglicà Desmond Tutu, el premi Nobel de la Pau, va destacar el 30è aniversari de l’alliberament de Mandela. «Nelson Mandela va sortir de la presó per enlluernar Sud-àfrica i el món amb la seva calor i valors humans», van escriure Tutu i la seva dona, Leah, en un breu comunicat. «Les circumstàncies i les prioritats canvien amb el pas del temps, però els bons valors no passen de moda. El trobem a faltar. Amor i benedicció. «

Magnànim, carismàtic i inclusiu durant el seu primer mandat com a president, que va acabar el 1999, Mandela va conduir Sud-Àfrica a una nova era de la democràcia. A més, durant la seva jubilació es va mantenir actiu en fomentar els drets per a tots.

A l’actualitat, Sud-Àfrica està afectada per greus problemes de desigualtat, pobresa i violència, en gran part fruit del tossut llegat de l’apartheid. Alguns sud-africans han criticat Mandela per haver fet massa compromisos o favors, especialment a la minoria blanca, que continua gaudint de prosperitat. No obstant això encara s’insta tots els sud-africans a inspirar-se en el llegat de Mandela per treballar junts amb el propòsit d’ajudar a resoldre aquests problemes.

Altres personatges en defensa dels drets humans

Emparant la justícia racial

Un seient pels drets civils

Pare de la independència d’una nació

La vibrant veu de les minories

Força impulsora de la Declaració Universal dels Drets Humans

Read more

La ‘Super Bowl’: més enllà de l’esport

Sara Gómez Alburquerque i Orsolya Gazdagi

La cita esportiva i mediàtica més transcendent del món acaparava l’atenció de tots els racons del planeta el passat diumenge dos de febrer. Sense importar el context o la situació personal de l’espectador, la gran festa nord-americana oferia un espai de desconnexió, emoció, passió i entreteniment en majúscules.

L’esdeveniment es focalitza en el futbol americà, però aporta gran rellevància a molts altres aspectes controvertits i polèmics: les dimensions polítiques i econòmiques –havent-se convertit en el més gran dels aparadors publicitaris– i l’actuació durant el temps de descans, que esdevé l’espectacle més admirat i analitzat de l’any més enllà de la devoció esportiva.

L’ocasió va incentivar una heterogènia diversitat de fets destacables. En l’àmbit de l’esport, hi destaca la victòria dels Kansas City Chiefs enfront dels San Francisco 49ers després de 50 anys sense obtenir cap reconeixement d’aquest valor i el premi atorgat a Patrick Mahomes com a millor jugador de la final, sent el guardonat més jove del campionat.

Jugador dels Kansas City Chiefs es decideix a realitzar un Touchdown.
FOTO: Getty Images (https://bleacherreport.com/articles/2874395-super-bowl-2020-score-final-box-score-and-analysis-from-49ers-vs-chiefs)

Tal com succeiria a qualsevol pel·lícula de Hollywood, va sorgir una història de superació al típic estil estatunidenc. Després de trobar-se amb un empat de 10-10 al descans, els dos equips van sortir decidits a donar el seu màxim per tal d’aconseguir el somniat triomf. Al quart quarter, amb 12 minuts de rellotge, el brillant jugador dels KCC, Patrick Mahomes, va llançar la segona intercepció del partit. En aquell moment semblava gairebé segur que el trofeu Vince Lombardi es dirigiria a San Francisco, igualant el rècord d’haver-ho guanyat per sisena vegada. En canvi, el quarterback dels Chiefs va decidir encoratjar l’equip subjectant-se a les seves joves i vibrants esperances. Va dirigir-se al costat i va completar dos touchdowns per catapultar els Chiefs al lideratge. Una decisiva jugada final sentenciada per Damien Williams va sumar 31 punts i, així, els Kansas City Chiefs van segellar la seva anhelada primera victòria a la Super Bowl en dècades.

Pel que fa al tarannà polític present a la trobada, van succeir diversos fets remarcables. Donald Trump va ser un dels primers que va lloar els caps de Kansas City després de la victòria 31-20 sobre els San Francisco 49ers a la Super Bowl, arribant a Twitter per felicitar els recentment coronats campions de la NFL i el «Gran Estat de Kansas». Però va cometre un greu error: va situar-ho en un estat erroni, confonent Missouri amb Kansas. «Heu representat el Gran Estat de Kansas, i, de fet, a tots els EUA, tan bé», va piular Trump, aparentment no sabent que els Kansas City Chiefs es troben a Kansas City, Missouri. El tweet es va suprimir ràpidament i es va substituir per un d’altre gairebé idèntic, en aquesta ocasió felicitant l’estat correcte. Però l’error no va passar desapercebut, i les captures de pantalla del tuit original van circular àmpliament.

La presència de Trump es va sentir al llarg de la cobertura televisiva de l’aclamada final. Va gastar uns estimats 11,2 milions de dòlars en dos anuncis de mig minut que van emetre abans de la fita, a més d’integrar periodistes de Fox News que incorporen referències afavoridores a l’actual president i candidat per les següents eleccions generals.

El sensacional show representa els EEUU en totes les seves facetes, i la seva capacitat de proporcionar entreteniment és líder internacionalment. Per aquest motiu, enmig de la tensió i els nervis provocats pel joc, durant el període de descans a la mitja part es va realitzar l’esperada performance d’importants estrelles del panorama musical mundial. Aquest any, les llatines Shakira i Jennifer Lopez van oferir una intensa i apassionada col·laboració que no deixà indiferent ningú. L’excitació al vibrant ambient va multiplicar-se.

Shakira i Jennifer Lopez actuen durant el Super Bowl LIV Halftime Show al Hard Rock Stadium el 2 de febrer.
FOTO: Getty Images (https://www.bloomberg.com/news/articles/2020-02-03/lopez-shakira-in-joyful-exuberant-halftime-show)

Polèmiques al llarg dels anys

Read more

Un dia sense plàstic

Meritxell Palou i Orsolya Gazdagi

El plàstic s’ha convertit en un element indispensable en el nostre dia a dia, i la seva producció va en augment. Descobreix com reduir el seu ús.

Troba el reportatge sencer a la imatge inferior:

Un dia sense plàstic Read more

Es propaga l’amenaça del nou virus ‘Wuhan’

Un coronavirus xinès d’origen animal s’està estenent pel sud-est asiàtic després d’haver afectat centenars de persones i provocat 25 morts

Sara Gómez Alburquerque i Orsolya Gazdagi

Un nou virus mortal ha sorgit a la Xina, el país més poblat del món i un dels més extensos. Aproximadament, quatre mil milions d’individus viuen sobre el seu territori. Aquesta realitat sacseja el ritme i les dinàmiques vitals dels seus ciutadans, que s’han d’adaptar a les condicions i els recursos disponibles. La capacitat de creació i de desenvolupament xinesa és accelerada, i una malaltia contagiosa no n’és una excepció.

Les autoritats sanitaries xineses  van informar aquest dimecres de la vint-i-cinquena mort a conseqüència del nou coronavirus –normalment procedent d’animals vius, o ‘zoonosis’– originat a la ciutat de Wuhan el passat desembre. L’expansió és desenfrenada, provocant 830 contagiats, diversos en estat crític. Els símptomes inicials són equivalents als d’una pneumònia: febre, fatiga, tos seca i, en molts casos, dispnea (dificultat per respirar). 

La regulació d‘un contagi a través de l’aire és molt complexa, incentivant la necessitat de quarantena. De fet, el matí del dijous els habitants de Wuhan -aproximadament 11 milions de persones-  ja no poden sortir de la ciutat, i ningú que sigui de fora pot entrar fins el moment que el Govern xinès no anul·li la prohibició. Aquesta mesura afecta tots els vols, trens i autobusos, així com al servei de metro. El bloqueig és un dels requisits que inclou el protocol d’acció de major gravetat, que va posar en marxa el Consell d’Estat aquest dimecres, tot i que l’escenari segueix catalogat com a malaltia infecciosa de nivell B, el segon més alt. Els hospitals locals estan saturats amb pacients que presenten símptomes; per aquest motiu, han construït a Wuhan un hospital prefabricat que es proposa assistir a la gran quantitat d’afectats.

Viatgers amb màscares, aquest dimecres a l’estació de tren de Wuhan. En vídeo, la Xina declara la quarantena a Wuhan pel brot de coronavirus. / Foto: Getty.

Paral·lelament, la ciutat xinesa de Huanggang, propera a Wuhan, va suspendre el dijous tot el transport públic, i va demanar als ciutadans que no surtin de la urbs. Així mateix, un altre municipi proper a Wuhan, Ezhou, va anunciar que la seva estació de tren quedarà tancada de moment. Finalment, s’han unit a aquest aïllament dues ciutats més petites: Chibi i Xiantao. D’aquesta forma, s’ha decretat la quarentena més gran de la història a cinc ciutats que afecta a més de 20 milions de persones.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va convocar aquest dilluns un comitè d’emergència a Ginebra per tractar la dispersió del virus, denominat pels investigadors científics com ‘nCoV’, tipus SARS –síndrome respiratori agut i greu–, el qual ha arribat a la capital, Pequín, i a Tailàndia, Japó, Taiwan, Corea del Sud, el Vietnam, Aràbia Saudita i Singapur. A més, el dimarts 21 es va anunciar el primer cas detectat fora d’Àsia, als EE.UU. Conseqüentment, s’ha proposat decidir si es classifica el brot com «una emergència de salut pública d’abast internacional». 

L’alerta internacional suposaria la posada en marxa de mesures preventives a nivell global. Aquesta situació s’ha donat en cinc ocasions: davant el brot de grip H1N1 (2009); els d’ébola a l’Àfrica Occidental (2014) i la República Democràtica del Congo (2019); el de polio el 2014; i el de virus Zika el 2016. El Comitè d’Emergència, format per 16 experts mèdics de diversos països, va quedar dividit entre els partidaris i els opositors a declarar tal alerta. Seguint el mateix tarannà, el dijous va continuar el debat. Al final de les set hores de reunió, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom, va denegar declarar-ho fins el moment.

Ciutadans japonesos es protegeixen a Tòquio del brot de virus ‘Wuhan’, que coincideix amb la temporada de grip anual al Japó. / Foto: AP

L’origen es remunta al 31 de desembre de 2019, quan les autoritats de la ciutat de Wuhan, a la província de Hubei, van reportar un conglomerat de 27 casos de síndrome respiratòria aguda de etiologia desconeguda entre persones vinculades a un mercat de productes marins. La incipient epidèmia va disparar les alarmes davant els desplaçaments de milions de xinesos per les vacances de Cap d’Any. 

Les autoritats de Pequín han cancel·lat totes les celebracions a gran escala d’l’Any Nou xinès amb la intenció de contenir la creixent propagació del coronavirus. Aquesta decisió ve motivada després de la mort de 18 persones al país a només unes hores que comencin les celebracions, que s’estenen des de dissabte 25 fins al 8 de febrer. El departament de Cultura i Turisme de la capital xinesa ha confirmat que «amb la finalitat de controlar l’epidèmia, protegir la vida i la salut de les persones, […], es decideix cancel·lar tots els esdeveniments a gran escala».

El denominat virus de ‘Wuhan’ es pot «prevenir i controlar», segons ha apuntat el Centre Xinès per al Control i Prevenció de Malalties. S’ha confirmat que el procés de transmissió s’efectua entre humans, no només d’animals a persones com s’havia anunciat en un primer moment. Encara que un equip d’experts d’alt nivell de la Comissió Nacional de Salut de la Xina també ha afirmat que la probabilitat de traspàs no és summament elevada, hi existeix una certa impossibilitat de realitzar la protecció efectiva als nuclis en alerta degut a la quantitat exorbitant de potencials afectats al país i les seves actives relacions. Un recent estudi de l’Imperial College de Londres estima que el nombre de casos podria situar-se en els gairebé 2.000.

L’OMS ha divulgat consells per a la prevenció de contagi com utilitzar mascarilles, tapar-se el nas i la boca amb mocadors en estornudar, evitar el contacte directe amb animals i acudir al metge tan aviat apareguin els primers símptomes. A més, el Consell d’Estat de la Xina ha decidit que, estant a vespres de l’Any Nou xinès (a partir de dissabte 25) – quan moltes persones viatgen als seus llocs d’origen -, es realitzin controls de temperatura al aeroports, ports i estacions de tren i autobusos. Aquesta mesura ja s’ha implementat en aeroports internacionals que reben passatgers procedents de la Xina.

Segons recull el diari South China Morning Post, aquest virus no és el mateix síndrome SARS, originari de la Xina, que va causar més de 700 morts a tot el món entre 2002 i 2003. La velocitat de propagació i de desenvolupament dels seus efectes fa intuir els experts que l’abast pot assolir, igualment, nivells molt greus si no es duu a terme un procediment de prevenció adequat. 

Read more

La qüestió del celibat divideix el Vaticà

Marc Segués, Orsolya Gazdagi

«Solteria, especialment la del que ha fet vot de castedat». Així és com la RAE defineix el terme «celibat», una qüestió oberta a debat en l’entorn religiós des que es va reunir el passat mes d’octubre el Sínode de l’Amazònia.

L’escassetat de representants de l’Església en les zones més remotes d’Amèrica Llatina ha propiciat aquesta trobada entre els bisbes de la regió de l’Amazones, els quals van debatre la possibilitat d’ordenar com a sacerdots a homes casats, amb l’objectiu de garantir que les persones que així ho desitgin puguin rebre els sagraments, inclòs als territoris més aïllats.

Els bisbes del Sínode van aprovar per una majoria de 128 a 41 la possibilitat que homes respectats amb famílies estables puguin ser ordenats sacerdots. En tot cas, l’última paraula serà del papa Francesc. S’espera que el pontífex publiqui aviat l’exhortació apostòlica en la qual explicitarà la seva decisió sobre els viri probati, homes casats que poden exercir el sacerdoci en les seves comunitats. L’aprovació d’aquesta proposta tindria caràcter revolucionari, ja que acabaria amb el celibat com a norma universal, imperant en l’Església catòlica des de fa gairebé mil anys.

Polèmica al Vaticà

La polèmica va sorgir arran d’aquesta possibilitat. El passat 15 de gener es va publicar De profondeurs de nos cœurs (Des de la profunditat del nostre cor), llibre firmat pel cardenal Robert Sarah. El purpurat és un dels líders de la facció conservadora del Vaticà, contrària a les reformes que ha implementat Francesc al llarg dels sis anys que porta al capdavant de la Santa Seu. En la seva nova obra Sarah afirma que «ordenar homes casats no és una excepció, és una violació». La postura que defensa el cardenal al seu llibre ha suggerit una nova oposició al Sant Pare, amb qui no es mostra d’acord en qüestions com la família, la moral cristiana o la llibertat de culte.

En un primer moment es va anunciar que el llibre va ser escrit a quatre mans entre el cardenal Sarah i el papa emèrit Benedicte XVI. Això suposava enfrontar als dos papes, a més d’avivar les tensions entre les ales conservadora i progressista del Vaticà. «Crec que el celibat dels sacerdots és indispensable. No puc callar», són les paraules de Benedicte recollides al llibre.

No obstant això, una font anònima que s’assegura propera a Ratzinger va filtrar la negativa d’aquest a haver col·laborat en la creació del llibre, i assegura que «es tracta d’una operació editorial mediàtica de la qual Benedicte no vol formar part i és totalment aliè». En realitat, segons afirma el mateix papa emèrit, el que el cardenal va rebre va ser un text en defensa del celibat entre els sacerdots, però no tenia constància de que Sarah anés a publicar-ho al seu llibre. Aquest conflicte aviva les acusacions que Ratzinger, el qual es va retirar de la vida publica després de la seva renúncia, pugui estar manipulat pel sector més moderat de l’Església.

Per la seva part, Francesc ha deixat clar que no està a favor del celibat opcional, i que l’Església no es planteja l’abolició del celibat entre els sacerdots, a pesar de que no es tracti d’un dogma i que, per tant, es podria erradicar.

La història del celibat

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies