El coworking inunda el 22@

La Barcelona que s’estén des del mar fins la plaça de les Glòries va ser coneguda durant molts anys com el Manchester català perquè era el teixit productiu i industrial de la ciutat. Les últimes dècades del segle XX van veure el declivi de la zona i el tancament de la majoria de les fàbriques. Els antics edificis industrials van quedar buits i tot el barri va quedar funcionalment obsolet. 

Aquesta situació es va revertir amb la creació del 22@. En els últims 15 anys l’antic sòl industrial del barri Poblenou s’ha convertit en un espai que concentra empreses, universitats i centres d’investigació. Quan es parla del 22@, ja és habitual pensar en empreses de l’àmbit de la comunicació o de les tecnologies de la informació. L’ecosistema urbà del 22@ conjuga la modernitat dels alts edificis corporatius (Indra o MediaPro) amb fàbriques rehabilitades (Ca L’Aranyó, de la UPF; o IL3, de la UB). 

Els nous veïns del 22@

Però recentment el 22@ ha vist sorgir de manera exponencial noves oficines amb vidrieres destapades que permeten veure espais grans, oberts i diàfans, de fusta, de disseny. S’hi veu gent teclejant als seus portàtils però compartint taula, conversant, tenint reunions en sales de vidre amb pissarres blanques. A les portes se senten veus internacionals que es troben en reunions  informals.

Això és resultat de l’arribada del “coworking”. “Co-work” és treballar conjuntament, l’acció de treballar diverses persones dins un mateix espai. El primer espai “coworking” va sorgir a San Francisco de la mà d’un jove programador informàtic, Brad Neuberg, que volia combinar la llibertat i la independència de ser freelance amb l’estructura i sentiment de pertinença a una comunitat que dona un lloc de treball tradicional. Coworking és un espai de treball compartit, un nou tipus d’oficina, que comparteix recursos, capacitats i serveis. Solen ser espais grans, moderns i ubicats en els llocs més atractius de les ciutats.

Qui treballa en aquests espais?

La gent que hi treballa són els anomenats “coworkers”. Solen ser autònoms, freelances, startups (empreses emergents), emprenedors. Han portat la tendència del coworking a l’èxit perquè creuen en una nova forma de treballar que propicia la interacció i l’enriquiment mutu entre professionals (el networking). El coworking crea ambients de treball relaxats que conviden al moviment, la conversa, el companyerisme i la implicació social. Són espais flexibles que fomenten de manera natural la col·laboració entre professionals de diferents àmbits. 

Els primers coworkings de Poblenou

La tendència del coworking va arribar a Barcelona en forma d’iniciatives personals d’autònoms. No era la rendibilitat el que va originar aquests espais pioners de col·laboració, sinó la creença que un esperit cooperatiu dins un espai compartit podia ser beneficiós per als startups. Els primers coworkings que van existir al Poblenou tenien instal·lacions petites, acollien pocs usuaris que treballaven en zones comunes. Alguns d’ells neixen com projectes híbrids, per exemple, Studio 52 o Moda 22. En el primer cas, els amos d’un estudi de fotografia i creació de projectes audiovisuals, van decidir oferir als seus clients un espai on treballar (editar les imatges, conversar amb altres professionals, sentir el seu estudi més com una casa). En el segon, una firma catalana de moda ja consolidada va optar per compartir el seu taller, bagatge i experiència amb dissenyadors incipients. Moda 22 cedeix encara les instal·lacions per a processos de producció i fabricació tèxtil, incloent un espai coworking per generar un clúster de creativitat en un sector que considerava de baixa.

Alguns d’ells encara mantenen l’essència local que els va veure néixer fa poc més de cinc anys. Un exemple clar és el cas de 021 Coworking, creat al 2011 pel dissenyador gràfic, Jerome Tomás. Sorgeix de la idea de Jerome i la seva parella de crear una petita agència de màrketing, en què els coworkers (les persones que volguessin treballar en el seu espai), poguessin agafar projectes conjuntament sense formar part d’una empresa.

Iniciatives com 021 coworking segueixen existint al Poblenou, però en circumstàncies diferents de les que tenien en els seus inicis. Si quan va nèixer, els seus «competidors» eren de la mateixa mida i tendien a especialitzar-se per àrees laborals; ara, el món del coworking ha patit un canvi estructural. Amb el pas del temps i l’expansió d’aquesta nova manera de treballar, més usuaris es van sentir atrets per la tendència. Això es va traduïr en la demanda de més espais d’aquesta mena. La majoria dels petits locals no disposaven de tots els metres quadrats que els nous clients necessitaven.

En aquest context, les empreses que dominaven el mercat de les oficines tradicionals van veure la possibilitat d’explotar a gran escala el sector dels espais de treball compartit. Ara, quan es parla de coworking no es pensa en els petits locals sinó en conceptes com: grans inversions, gratacels, multinacionals o immobiliàries. Aquells petits locals eren «esglésies», segons la coordinadora d’un d’ells, Juncal Cámara. Hi regnava un silenci respectuós i un ambient calmat de treball, eren petites famílies. Les grans empreses que s’han introduït al mercat recentment mai podran oferir aquesta tranquil·litat, tendeixen a ser «galliners», diu Cámara.

«El coworking ha perdut la seva essència de col·laboració; grans empreses se centren només en aspectes superficials com intentar vendre espais a preus molt elevats».

Juncal Cámara, coordinadora de 021 Coworking.

La cooperació s’ha substituït per la rendibilitat. Actualment el mercat és controlat per les immobiliàries o les empreses multinacionals, ja que són els únics que tenen la capacitat d’adquirir milers de metres quadrats. Els coworkers s’han convertit en clients. Els locals han vist créixer exponencialment les seves superfícies. L’expansió ràpida i intensa dels grans coworkings al 22@ és constatable numèricament: més de la meitat dels 100.000 metres quadrats dedicats a aquests espais dins l’àrea metropolitana de Barcelona es troben al 22@.

Quins actors dominen el nou mercat del coworking?

WeWork

WeWork és una multinacional immobiliària que ofereix espais de treball compartits amb seu a Nova York. Actualment compta amb més de quatre milions de metres quadrats dedicats al coworking, repartits en 850 oficines, en 123 ciutats d’arreu del món.  Dins el territori nacional, compta amb cinc espais a Madrid i cinc a Barcelona (WeWork Ciutat de Granada, WeWork Glòries, WeWork Pallars, WeWork Passeig de Gràcia i WeWork Diagonal), tres dels quals s’ubiquen a la zona del 22@. La multinacional va instal·lar-se a Barcelona l’any 2017, establint els seus espais en dos edificis clau dins del sector empresarial: WIP i Luxa Gold; els quals formen part del “Business Park” on també s’hi ha instal·lat l’enclau del sud d’Europa d’Amazon. 

Segons Gaia Cavallaro, Community lead de WeWork: “La idea no és només oferir una oficina atractiva per a poder treballar, sinó donar flexibilitat i crear una sensació de comunitat. La manera en com ho aconseguim és mitjançant events de manera regular, ja siguin de benestar, de negocis, happy hours cada dijous… A més a més, comptem amb una aplicació des de la qual els membres poden connectar-se i els permet accedir als nostres espais de qualsevol lloc del món”. Els serveis que ofereix WeWork oscil·len entre 250 i 1.150 € al mes. 

Utopicus

“Utopicus es desenvolupa sobre quatre pilars: art i creativitat, tecnologia, innovació i sostenibilitat; de manera que cada oficina se centra especialment en una d’aquestes branques, per tal d’oferir un servei més especialitzat i permetre millor networking entre els coworkers. Aquest espai està enfocat a la tecnologia, de manera que la majoria dels seus coworkers es dediquen dins d’aquest àmbit”

Antoine Demeestère, Community builder d’Utopicus

Utopicus és una empresa madrilenya de Coworking, que pertany, des del 2016, al grup immobiliari barceloní Colonial. Disposen d’una superfície de 36.000 metres quadrats, repartits en 13 oficines de Madrid i Barcelona (vuit i cinc, respectivament), només un dels quals es troba al 22@. Colonial va destinar el 2018 un pis de 2000 metres quadrats a Utopicus, dins del seu edifici Parc Glòries, un emblemàtic edifici d’oficines al quadrat més prime del 22@. Utopicus Ciutat de Granada, entra dins el projecte d’obertura de 10 centres repartits pel territori espanyol abans del 2020. Els seus preus es troben entre els 175 i els 350 € mensuals, i inclouen events col·lectius com Workshops i sessions de Yoga.

Spaces

Spaces és l’empresa de coworking propietat de la corporació multinacional IWG, especialitzada en oficines, amb seu a Jersey. És conegut com “El gegant del Coworking”, amb 348 oficines, distribuïdes per 49 països. Entre aquests, s’hi troba Espanya: Madrid, amb vuit espais; Sevilla, Gijón, Bilbao i Barcelona (amb dos centres, ubicats precisament dins del districte del 22@: Spaces 22 Arroba i Spaces 22 Arroba Mar). Es van instaurar a la capital catalana al 2017, amb una ubicació privilegiada, i comptant amb una superfície superior als 6.000 metres quadrats. Ofereixen un gran nombre d’activitats col·lectives, tal com esmorzars col·lectius, festes de preparació del Nadal o, fins i tot, classes de Yoga i sessions de massatge. El rang de preus varia entre 210 i 528 € mensuals. 

Per què el 22@ atrau els grans coworkings?

Les grans empreses de coworking han vist en les naus buides de Poblenou i els edificis corporatius del 22@ una oportunitat que el centre històric de Barcelona no pot oferir. A part de l’atractiu que suposa la ubicació en un barri que genera coneixement i innovació, un element clau és la disponibilitat de grans espais ben connectats. Durant el 2019 surten al mercat gairebé 60.000 metres quadrats més en aquest mateix districte. L’èxit del coworking a gran escala és aclaparador perquè la gran majoria d’aquests nous espais estan ja pre-llogats, abans de la seva construcció. 

WeWork, Utopicus i Spaces son els tres exemples més significatius de l’èxit del coworking a gran escala ja que concentren la major part dels metres quadrats de la zona. Però no són els únics: l’immobiliària Merlin Properties s’hi afegeix al 2020 amb una inversió desorbitada per tenir un coworking a la Torre Agbar. S’ha descobert un nou nínxol de mercat i les immobiliàries no es volen quedar enrere. La competència és cada dia més gran: qui pot comprar més metres quadrats, en espais més «prime», aixecar pisos més ràpid. Aquestes companyies han aconseguit explotar al màxim un concepte que no van crear ells. La màgia dels petits locals ha perdut tota autenticitat, ja que les empreses l’han traduït en només mobles de disseny. Les famílies que sorgien dels petits coworkings ara s’han de construir mitjançant esdeveniments on acudeixen centenars de persones. Aquests nous gegants del coworking vénen que l’atmosfera, els valors i l’esperit son un factor central de les seves polítiques. Però, quan hi ha un negoci milionari entremig, realment la pertinença a una comunitat pot seguir dempeus?

Read more

El cinema català es troba en «una gran precarietat»

ONA BOADA i JÚLIA MORESO

S’ha realitzat la roda de premsa de presentació de la XII edició dels Premis Gaudí, a la seu de la SGAE, aquest passat dimecres. “És una situació dramàtica” és com ha descrit la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, la situació en què es troba la producció audiovisual catalana, tot i ser el quart territori on es consumeix més cinema d’Europa, amb una mitjana de 2,58 entrades per persona i any (per darrere de França, Irlanda i Estònia). 

Arran de la gala dels guardons, la qual serà celebrada el 19 de gener, Passola va exposar dades extretes de l’estudi de l’investigador Francesc Villalonga, recolzat per la Diputació de Barcelona, en què queda reflectida una major producció cinematogràfica dins de Catalunya (dels 29 llargmetratges candidats als Gaudí, 14 són en català, per primera vegada en la història) tot i que també una gran precarietat en els pressupostos: només tres de les pel·lícules presentades passen del milió d’euros i altres títols candidats no arriben ni als 100.000, que han pogut arribar al cinema gràcies a aportacions voluntàries dels actors i part de l’equip tècnic.  

Altres dades rellevants han estat el record històric per la caiguda d’un 2,13% dels espectadors de cinema en català (sumant en versió original, el doblatge català i la versió subtitulada en català), s’han tancat més de cent sales de cinema dins el territori català i 9 de cada 10 poblacions no compten amb oferta cinematogràfica.  No obstant això, no tot és negatiu: l’estudi també ha exposat que s’ha recuperat el 17% dels espectadors des del 2013 i que el preu de les entrades ha baixat un 8%. 

Read more

El Manga Barcelona celebra 25 anys

GINA AGUSTINA, ONA BOADA I JÚLIA MORESO –

L’abans conegut com a Saló del Manga torna a la capital catalana en la seva 25a edició, però ara sota el nom de Manga Barcelona 25. El dibuix, les actuacions musicals, les exposicions i els tallers sobre la cultura japonesa han convertit l’exhibició en referent a Espanya, la qual va comptar amb la xifra rècord de 170.000 assistents en l’edició anterior.

Resum de l’edició passada del Saló del Manga, a Barcelona.

El Manga Barcelona tindrà lloc del 31 d’octubre al 3 de novembre a la Fira de Barcelona Montjuïc, i com a edició especial comptarà amb el Manga Barcelona Quest, una cerca del tresor per les instal·lacions amb objectiu d’aconseguir 25 cromos amb els cartells de les edicions anteriors i interactuar més amb el públic. Un tipus d’activitat típica al Japó que ve complementada per un nou escenari destinat a la cultura nipona on es planeja que es reuneixin els participants de l’OTAQUIZ, un concurs de preguntes que coronarà com a rei o reina dels otaku -nom que reben els fans del manga i l’anime- al guanyador, l’otaking o otaqueen. Per acabar de completar el paquet dels 25 anys l’exposició Manga Revival: La Expo, és una commemoració a la trajectòria del saló i, alhora, fa una retrospecció a la història del manga i l’anime.

La Dragon Ball World Adventure, per altra bandaés una mostra en profunditat de l’obra d’Akira Toriyama que visitarà el Manga Barcelona, conjuntament amb vuit països més del món d’entre les quals es troben els Estats Units, la Xina i el Japó.

Les estrelles del show, els mangakas -dibuixants de manga- convidats aquesta edició del 2019 són Atsushi Ohkubo (Fire Force) i Mizuho Kusanagi (Yona princesa de l’alba) en col·laboració amb Norma Editorial, però la fira compta amb una llarga llista d’artistes, autors i youtubers del panorama manganime, dels quals els preferits dels otaku despunten ILuTv (541m subscriptors) i El Bleda & Vulverde (165m subscriptors). UPF

Així i tot, aquests no són els únics protagonisites de les jornades sinó que comparteixen focus amb els concursos de cosplay i de ball. Un gran reclam que permet a la ciutat acollir la final espanyola de quatre competicions d’àmbit europeui internacionalen el terreny de les disfresses japoneses.

Read more

«Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?»

“La Rambla de les Florites” s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya

Cristina Batlle

Tràiler de «La Rambla de les Floristes». TNC

La parada de l’Antònia, juntament amb moltes d’altres, tenyeix de perfum i de color amb les seves flors una rambla que d’altra manera no tindria vida. L’ànima d’aquest carrer la configuren aquestes venedores que cada dia són testimonis d’històries  i de la vida de la gent de Barcelona. A vegades també es barallen entre elles. La Isabel, que té la parada davant de l’Antònia, li té certa enveja en veure que la majoria d’homes importants i acabalats com el regidor Julivert, Don Ramon o el senyor Puigrós passen l’estona xerrant amb la seva veïna en comptes d’amb ella. 

Amb aquesta història, que reflecteix la quotidianitat d’un carrer tan emblemàtic com la Rambla de Sant Joan, Josep Maria de Segarra fa un retrat d’època de la societat Barcelonina. Tot i l’intencionat to ingenu i desenfadat de l’obra, no es pot distanciar ni del context polític en el qual està ambientada, que és els anys d’abans de la revolució de la Gloriosa del 1868, amb què es posaria al regnat de tres dècades d’Isabel II. Tampoc poc desentendre’s del moment polític en què es va estrenar, el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat Català. 

La Rambla de les flors

La Rambla de Sant Joan s’ha anat configurant com un dels carrers més importants de Barcelona i ha servit d’inspiració des de fa més de dos segles a nombrosos artistes. Alguns són Salvador Dalí, el pintor impressionista Ramon Casas, on va conèixer la seva esposa, o el pintor Antonio Ultrillo. Frederico García Lorca, a la seva obra Doña Rosita la soltera, va dedicar unes boniques paraules a “aquestes dones de riure franc i de mans mullades”. És coneguda i ha estat reproduïda en multitud de textos la pregunta de Josep Maria de Segarra a l’obra La Rambla de les Floristes: “Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?”. 

Perspectiva de gènere

Antònia és un personatge protagonista complex, molt ben definit i a l’altura del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol, per exemple. Cal emmarcar l’obra en una època en què encara no era gaire habitual donar tanta importància i relleu a un personatge femení. Per això, hem de donar importància al fet que l’autor, no només decideix que Antònia serà la protagonista, sinó que a més prendrà les seves pròpies decisions i no estarà subordinada a cap home.  

Altres versions

La primera vegada que “La Rambla de les Floristes” es va representar pel públic fou el primer dia de primavera del 1935, el 21 de març al teatre poliorama. Posteriorment se n’han fet moltes altres reinterpretacions, encara que la més destacable és la versió en pel·lícula que es va estrenar a TV3 el 1986. Orestes Lara en va ser el director i Rosa Maria Sardà va interpretar a Antònia. 

“La Rambla de les Floristes” es podrà veure del dijous 10 d’octubre al 24 de novembre del 2019 a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. L’obra, escrita per Josep Maria de Segarra, s’estrenarà sota la direcció de Jordi Prat i Coll i a partir del 2020 començarà una gira en més de 20 poblacions de Catalunya. 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies