La Barcelona de Gabriel García Márquez

“Por razones misteriosas, Barcelona es la mejor ciudad para escribir a parte de ser, para mi gusto, la mejor del mundo”. Així parlava l’escriptor colombià de Barcelona, la ciutat que el va acollir del 1967 al 1975 i on podia passejar discretament sense que ningú li saltés a sobre per demanar-li un autògraf. Tot i això, el primer contacte amb Catalunya ja l’havia tingut a Colòmbia, quan va conèixer l’escriptor exiliat Ramon Vinyes i Cluet qui li parlà per primera vegada de Barcelona i inspirà el personatge del “sabio catalán” a Cien años de soledad. A Barcelona hi va escriure El Otoño del Patriarca i Doce Cuentos Peregrinos. És precisament la capital catalana on va conèixer els altres escriptors del Boom llatinoamericà gràcies a l’editora Carmen Balcells.

 Captura de pantalla 2019-04-16 a les 2.59.11

El “Boom” llatinoamericà fou un moviment literari d’un grup d’escriptors d’Amèrica Llatina que van tenir un èxit comercial enorme a nivell mundial a la segona meitat del segle XX. El “boom”, que es començava a perfilar amb La Ciudad y los Perros, de Vargas Llosa, va esclatar amb Cien Años de Soledad de García Márquez. El moviment va estar molt lligat al clima polític dels anys 60 i 70 i a les dinàmiques de la Guerra Freda, molt marcat als seus inicis pel triomf de la Revolució Cubana. Si alguna cosa caracteritza aquestes novel·les és l’interès per la ficció històrica. Molts d’aquests escriptors tracten el subgènere de la “Novel·la del dictador”, establint paral·lelismes evidents entre la situació política dels països llatinoamericans i l’argument de la seva obra. Un altre tret identitari del “boom” és el realisme màgic, sobretot característic de Gabo, que el posà “de moda” després de publicar Cien Años de Soledad.

WhatsApp Image 2019-04-17 at 18.28.40

EL “RASTRE DE GABO”

El rastre de Gabo” a Barcelona, un programa d’activitats per commemorar els 8 anys que Gabriel García Márquez va passar a la ciutat, ha finalitzat aquest cap de setmana coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort. Pilar García Calderón, cònsol de Colòmbia a Barcelona, anunciava dijous passat a l’acte “Gabo y sus amigos” que “la llavor plantada aquesta setmana es convertirà en el «Festival Gabo Barcelona” a partir del 2020. A més, també es posarà una placa al número 6 del carrer Caponata, lloc on va viure l’escriptor i periodista colombià en la seva estada a Barcelona. Durant l’acte també es va anunciar que des de La Caixa s’ha fet una petició formal perquè un carrer o plaça de la ciutat porti el nom de Gabriel García Márquez. La Fundació Gabriel García Márquez de Nuevo Periodismo Iberoamericano s’encarregarà d’organitzar el nou festival, inspirat en el que se celebra cada any a Medellín.

Converses, tallers, taules rodones i rutes han recordat el pas de García Márquez per la capital catalana i el seu paper com a periodista, l’ofici pel qual sempre va voler que se l’identifiqués. Dissabte “el rastre de Gabo a Barcelona” tancava amb una ruta per Sarrià, el barri on va viure l’escriptor en la seva estada a la ciutat. Aquells que no hi van poder anar tenen una segona oportunitat dissabte 27 a les 11.00h.

Read more

Quin protocol seguirà la Cup amb el cas de Mireia Boya?

Divendres passat, Mireia Boya va anunciar per Twitter que deixava el Secretariat Nacional de la CUP després d’haver patit un “episodi continuat d’agressió psicològica” per part d’un company durant el seu període com a diputada. Tot i haver demanat evitar-ho, ha tornat a coincidir amb la mateixa persona al Secretariat. Assegura que ha vist amb “tristesa com les organitzacions tendeixen a capgirar les prioritats, a oblidar-les i a fer perifèric allò que realment importa”.

Poc després, l’exdiputada va aclarir en una altra piulada que el seu agressor no forma part de l’actual secretariat ni del grup parlamentari, sinó que es tracta d’un militant amb qui ha hagut de compartir espais. També va lamentar la “rumorologia” que ha aixecat el cas i que “ens centrem en el qui i no en el què”.

Poc després la CUP va emetre un comunicat lamentant la decisió de Boya i comprometent-se a seguir treballant per garantir espais segurs i lliures de violències. També hi anunciaven que la Comissió Feminista del partit entomava la denúncia i s’ocuparia de seguir el cas segons el protocol. Des de la CUP, també s’assegura que aborden la denúncia amb una voluntat “més reparadora que punitiva”.

Tot i així, quatre assemblees locals de la CUP han criticat l’actuació del partit i s’han desmarcat del comunicat oficial. Es tracta de les assemblees de Sant Pol de Mar, Sant Adrià del Besos, Canet de Mar i Vilassar de Mar, que han emès un comunicat propi exigint “més transparència i un missatge més clar d’autocrítica sobre l’actuació com a organització”. Consideren que la resposta del partit davant la dimissió de Boya “desprotegeix la víctima i protegeix la persona assetjadora” i demanen que se’n reveli la identitat.

De moment, la CUP no ha concretat quin serà el protocol ni com es resoldrà el cas, que s’ha deixat en mans de la Comissió Feminista del partit. La diputada Maria Sirvent ha anunciat aquesta setmana en una roda de premsa que no es descarta fer fora l’agressor del partit.

Fins ara, comptaven amb protocols locals adaptats a cada assemblea. Tot i així, el 2 de juny de l’any passat, durant la I Assemblea Nacional de Dones de la Cup, es va acordar un nou protocol que servirà de guia per a tota l’organització. Es tracta d’unes mesures en el marc del Pla d’Acció Feminista de l’agrupació, finançat amb un augment de 0,75 euros en la quota dels homes militants.  Es tracta d’un protocol que estableix mesures concretes adaptades a cada cas, enfocats a la reparació del dany enlloc del càstig. En funció del grau de violència, les mesures poden consistir des d’obligar l’agressor a fer teràpia, a excloure’l dels espais que comparteix amb la víctima o, en casos més greus, a l’expulsió definitiva de l’organització. També comprèn l’acompanyament de la víctima i accions de prevenció.

Aquest 8 de març, Crític va publicar la traducció d’un reportatge original del diari basc Berria, de Berezi Elorrieta, titulat «Quan l’agressor és un company de militància«. El reportatge posa l’accent en els problemes amb els quals s’enfronten les dones que denuncien agressions masclistes en entorns de militància. Sovint es troben que no les creuen, ja que aquests col·lectius tenen un discurs favorable al feminisme i tendeixen a pensar en la violència masclista com un problema extern. A més, sovint són elles les que acaben abandonant el grup. L’article posa èmfasi en la importància de resoldre el problema de forma col·lectiva, tractant la violència de gènere com un fet estructural i deixant de banda la culpabilització de l’agressor.

Tot plegat es veu reflectit en el cas de Mireia Boya, des de menystenir la seva denúncia incial, no impedint que coincidís altra vegada amb el seu agressor a el fet que sigui ella qui abandona el partit. El cas de Boya demostra la importància de prioritzar la violència de gènere igual que es fa amb altres lluites polítiques i de creure i actuar en favor de les víctimes.

Read more

KOSMOPOLIS19: QUÈ NO ET POTS PERDRE?

Olga Folch – (@olga_folch)

La Festa de la literatura torna a Barcelona del 20 al 24 de març en el seu 10è aniversari. El CCCB acollirà un any més el festival Kosmopolis, enguany sota el lema “Els relats que mouen el món”. Durant cinc dies, autors de renom i noves veus del món de la literatura intentaran desentrellar  els grans relats del segle XXI que  conformen el món on vivim. La Programació de Kosmopolis19 s’articula al voltant de diferents eixos, que van des de la física quàntica i la manera com ha canviat la nostra concepció de la realitat,  fins als relats de la revolució feminista o la literatura postcapitalista. D’entre els convidats, s’hi troben noms de ressò internacional com Han Kang, Enrique Vila-Matas, Julian Barnes, Éric Sadin, Laura Bates o Philip Ball. A més de les xerrades i els diàlegs, la programació inclou concerts, performances, poetry slams o activitats participatives al laboratori d’històries

 

Captura de pantalla 2019-03-17 a les 19.08.49

Captura de pantalla 2019-03-17 a les 19.08.37

Captura de pantalla 2019-03-17 a les 19.08.28

Captura de pantalla 2019-03-17 a les 19.08.56

Read more

Women4Tech o com dissimular el sexisme al MWC

Olga Folch Miquel – (@olga_folch)

El Mobile World Congress ha acollit un any més el programa Women4Tech, al voltant del qual s’organitzen xerrades i activitats per potenciar la participació femenina a la fira. Dones exitoses del món de la tecnologia hi parlen sobre apoderament i lideratge en un sector dominat majoritàriament per homes. Tot i així, la campanya “feminista” s’allunya molt de la realitat del congrés. Els requisits dels contractes laborals de les hostesses o la poca representació en els càrrecs de pes a la indústria fan palesa la manca de preocupació real per la igualtat de gènere.

SEXISME EN LA SELECCIÓ DE PERSONAL

Inspecció de Treball ja ha obert un expedient al Mobile World Congress per investigar la presumpte discriminació sexista en la selecció de personal al congrés. La investigació arriba després de tres denuncies del sindicat UGT de Catalunya. El sindicat publicava fa uns dies un informe titulat “Precarious Work Congress”, on rebutjava la precarietat de les condicions laborals al MWC.

Pla general d'una conferència de les Jornades Women4Tech al Mobile World Congress (MWC). Imatge del 28 de febrer de 2019. (Horitzontal)

Pla general d’una conferència de les Jornades Women4Tech al Mobile World Congress (MWC). Imatge del 28 de febrer de 2019.

D’entre les ofertes de feina per ser hostessa de les zones VIP, n’hi havia que demanaven a les candidates que tinguessin una “bona presència”, especificant que fessin més de 1,75 m d’alçada, que no sobrepassessin la talla 38 o que s’hi presentessin amb una faldilla curta. Algunes empreses sí que contractaven noies que no arribaven a 1,75 metres, això sí, aquestes cobraven 1 euro menys cada hora. El sindicat també denuncia les jornades laborals de 12 hores consecutives amb tan sols 20 minuts de descans per dinar. Tot plegat ho recull UGT a l’informe, adjuntant imatges de les ofertes de feina trobades a diferents portals de treballs temporals.

Captura de pantalla 2019-02-28 a les 23.55.49

Des del sindicat també s’insisteix en “l’opacitat dels mecanismes d’intermediació i la falta de control sobre les ofertes de treball que es publiquen en portals telemàtics”. Tot i així, diuen que això que passa al MWC tan sols és “un reflex del mercat laboral català”. Des del departament de Treball, s’ha assegurat que s’estan investigant sis empreses de moment.

 UN SECTOR D’HOMES

L’any 2016, uns dies abans de començar la setmana del Mobile, es va demanar a un prostíbul que retirés una tanca publicitària perquè donava una mala imatge del congrés. Tot i la preocupació per desvincular el MWC de la prostitució, la demanda de treballadores sexuals es dispara els dies del congrés, augmentant fins un 30% respecte les xifres habituals.

Com en altres esdeveniments que multipliquen el nombre d’homes a Barcelona, l’oferta de treballadores sexuals aquests dies s’adapta als horaris de la fira, les pàgines web de prostitució interpel·len directament als congressistes i fins i tot es creen aplicacions mòbils per facilitar-ne el contacte.

Els tractes del Mobile no es limiten només als recintes del congrés. Segons dades de la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM), dels 465 milions d’euros que es preveu que generi el MWC per la ciutat, el 25% anirà a parar a restaurants, bars i locals d’oci nocturn.

 

Read more

L’olimpisme es pronuncia sobre intersexualitat

Olga Folch (@olga_folch)

El  Tribunal d’Arbitratge Esportiu (CAS) s’enfronta aquesta setmana a les vistes del procés d’apel·lació de Caster Semenya contra la nova regulació de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) que apartaria de les competicions a les dones intersexuals. Les vistes han començat aquest dilluns a la seu del CAS, a Lausana, i s’allargaran fins divendres 22 de febrer.

Caster Semenya, atleta sud-africana i campiona olímpica dels 800 metres llisos, va néixer amb testicles interns i té un nivell de testosterona tres vegades superior a l’habitual en dones. Aquestes característiques són pròpies d’un Desenvolupament Sexual Diferent (DSD) anomenat hiperandrogenisme.

Captura de pantalla 2019-02-19 a les 16.40.45 

Semenya reclama el seu dret a seguir competint sense medicar-se o sotmetre’s a una cirurgia, solucions que proposa la federació per a aquelles atletes que es vegin apartades per la nova legislació. La nova normativa s’aplicaria en determinades proves, com en el cas de Semenya que corre els 800 metres llisos.

El canvi en la regulació s’havia de començar a aplicar l’1 de novembre de 2018, però s’ha aplaçat al 26 de març pel recurs de la sud-africana. Aquest retard tindria com a conseqüència que les atletes amb DSD i amb alta testosterona no podrien competir durant sis mesos des de l’aplicació del nou requisit- per tal de medicar-se- de manera que es perdrien la majoria de les competicions d’aquest 2019.

41318496760_1a6f612793_k

Els advocats de Semenya consideren que el seu cas és diferent dels d’altres atletes transgènere, perquè diuen que va néixer com a dona i legalment sempre ha estat reconeguda com a tal. Creuen que impedir que corri en categories femenines seria un acte discriminatori. A més, al·leguen que no ha estat científicament demostrat que un nivell més alt de testosterona sigui el factor més determinant en el rendiment esportiu de les dones.

La IAAF tampoc no ha aportat cap prova prou sòlida que demostri una relació directa entre el nivell de testosterona i l’avantatge competitiu. Tot i així, la federació sosté que la testosterona, tot i no ser l’únic element, sí que determina el per què de separar homes i dones en esports. Asseguren que tan sols vetllen per igualar les condicions competitives.

També cal tenir en compte que, mentre els homes amb un nivell de testosterona atípicament alt no són exclosos de competir en categories masculines – ni es considera que això suposi un avantatge injust- les dones veuen qüestionada la seva identitat i són apartades de la seva professió.

Nacions Unides i Human Rights Watch ja han demanat a la IAAF que no imposi la norma de la reducció de testosterona, considerant-la discriminatòria. Semenya també compta amb el suport del govern de Sud-Àfrica, que ha impulsat la campanya NaturallySuperior per donar ressò al cas per xarxes socials.

El cas de Caster Semenya no és l’únic pel que fa a atletes intersexuals que s’han vist vetades a les competicions. Al llarg de la història, des de la irrupció de les dones al món professional de l’esport, s’han dut a terme nombroses proves de verificació de sexe de les atletes, arribant a extrems humiliants i discriminatoris. Des de fer-les desfilar nues davant un “jurat” de ginecòlegs, a “certificats de feminitat” i proves de cromosomes.

Verificant el sexe de les atletes

Fes clic per descobrir altres casos històrics d’atletes intersexuals. 

El recurs de Semenya obligarà al màxim òrgan de govern esportiu a pronunciar-se sobre la intersexualitat, enfrontant-se a un debat que transcendeix el món de l’esport.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies