Capítol 52: Vist per a sentència

Nura Portella Genestar/ @NuraPortella 

 

Mentre a Madrid se celebrava l’última sessió del judici contra els acusats del procés independentista, a Barcelona, els seguidors més fidels d’aquesta telesèrie de cinquanta-dos capítols van viure la finale en directe sota l’ombra de l’Arc de Triomf. Perquè veure-ho tu sol a casa, comentant la jugada per whatsapp, quan ho pots fer en viu? Així, unes cinc-centes persones es van reunir a partir de les 16.00 h per escoltar els al·legats finals d’aquells polítics que, en el seu moment, van  votar.

Els assistents a l'acte mostren les seves pancartes en suport de Jordi Cuixart

Els assistents a l’acte mostren les seves pancartes en suport de Jordi Cuixart/Nura Portella

L’acte estava organitzat per Òmnium Cultural, com ja van fer el febrer quan Jordi Cuixart va declarar per primera vegada davant el Tribunal Suprem, encara que llavors es va haver d’ajornar l’acte perquè les declaracions es van endarrerir. Per això mateix, la declaració del seu president era la més esperada de la tarda, però semblava que no havia d’arribar mai. Sota un sol de justícia, cada cop que Manuel Marchena, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, enumerava un rere l’altre els acusats perquè fessin els seus al·legats finals però mai cridava el Cuixart els nervis anaven en augment.

 

Hi va haver un petit moment d’eufòrica confusió quan Marchena va cridar a Jordi Sánchez, ja que no es va escoltar bé el seu llinatge i el públic va pensar que, per fi, era el torn del seu ídol. Després dels instants de decepció, el públic es va refer per seguir ovacionant les intervencions cada poques frases. Justament, però, va ser durant la intervenció de Cuixart quan la connexió en directe més va fallar i això va anar caldejant els ànims.

Els oh‘s, les llagrimetes rodolant galta avall o els aplaudiments que es vivien a la ciutat comtal cada cop que algun dels presos citava els fills que no podrà veure créixer, els amics que troba a faltar o el poble de Catalunya a qui estimen; contrastaven dràsticament amb les cares de pura indiferència dels fiscals cada cop que els enfocaven. «Insensibles…» comentava una senyora mentre es recol·locava el llacet groc. D’altres el groc el portaven al barret, alguns a les camises o als mocadors, i fins i tot hi va haver alguna senyora que va decidir enfundar-se un vestit d’aquest color. El que calgui per donar suport als presos. Potser va ser la marea groga que va atreure alguns turistes que passejaven pel Passeig Lluís Companys i van aprofitar les cadires habilitades per descansar una estona, encara que la majoria hi va romandre poc temps.

Un home segueix amb atenció les declaracions de Jordi Cuixart/Nura Portella

Un home segueix amb atenció les declaracions de Jordi Cuixart/Nura Portella

Durant la jornada d’ahir, no van ser els membres de l’acusació els que van rebre més pals per part dels assistents a l’acte d’Òmnium. I és que just després que acabés la intervenció del seu president, mentre el públic encara mantenia en l’aire els cartells que resaven «Ho tornarem a fer«, frase amb què Cuixart va donar per finalitzat el seu al·legat i una grua s’enlairava per sobre la pantalla gegant per deixar veure una gran pancarta on s’ho podia llegir «Expressar-nos, manifestar; mobilitzar-nos, votar; Ho tornarem a fer«, per si no ens havia quedat clar, va sortir a escena el gran Judes del Procés: Santi Vila. Amb més xiuxiuejos que insults en veu alta el públic va demostrar la seva desaprovació cap al traïdor i pocs minuts després, van plegar les cadires, per marxar cap a Plaça Catalunya, on a les 20 h, hi havia convocada una manifestació. Aquesta va comptar amb més assistència que no el seguiment del judici, però, és que «les quatre de la tarda i amb aquest sol és molt mala hora».

 

 

Read more

Masturbació femenina: I tu, et toques?

Un dissabte qualsevol, nou desconegudes es troben a l’interior d’un pis de sostres altíssims situat al carrer Gran de Gràcia de Barcelona. Es descalcen, se serveixen un got d’aigua i s’asseuen a terra. Podrien estar a punt de fer ioga, però, en canvi, esperen que arribi l’encarregada d’impartir-les un taller sobre masturbació femenina. Els darrers anys, bona part gràcies a l’auge del feminisme, aquesta pràctica ha anat deixant, molt a poc a poc, de ser un tabú. Ja es pot trobar més informació, hi ha canals de Youtube especialitzats en sexualitat femenina que en parlen, i a les converses entre amigues les joguines sexuals surten a la llum.
 Genially joguines sexuals
Si voleu descobrir més sobre la masturbació femenina, no dubteu en llegir el reportatge de VilaWeb.
Read more

Montjuïc es transforma en Calella amb la XXX Nit de l’Havanera

El juny ha arribat i amb ell l’estiu a Barcelona. A banda de les altes temperatures que s’han registrat durant els últims dies, ahir dissabte es va celebrar vora la Font Màgica de Montjuïc un dels trets de sortida no oficials de l’època estival a la ciutat, la Nit d’Havaneres. En aquesta trentena edició un total de quatre conjunts musicals van pujar dalt l’escenari ambientat amb motius mariners per l’ocasió. Entre els grups n’hi havia dos de locals: el Grup Folk Montjuïc i l’Havaneres Montjuïc; i dos vinguts d’arreu: els Pescadors de l’Escala i el grup Port Bo.

 
L’acte, conduït per Jordi Callau i gratuït, va ser tot un èxit, ja que totes les localitats que es van habilitar es van omplir. Fins i tot, alguns assistents que no van trobar lloc van gaudir de les actuacions de peus al voltant de l’escenari. De totes maneres, les primeres files de cadires estaven ocupades per aquells seguidors més fidels de les havaneres mentre que cap al final s’hi van asseure turistes encuriosits per l’espectacle musical i que van quedar a gaudir de l’ambient. Al mateix moment, a només uns quants metres de distància, la Font Màgica duia a terme el seu conegut espectacle d’aigua, música i color, encara que ahir, per respectar els artistes, no va estar musicat.

 


El grup que va rebre més aplaudiments va ser els Pescadors de l’Escala, únic conjunt d’Havaneres que ha estat guardonat amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. Creat l’any 1964 i format íntegrament per pescadors són un dels conjunts d’Havaneres més coneguts arreu dels Països Catalans, encara que també han actuat des de Luxemburg fins a Argentina.

 
Algunes de les anècdotes més entranyables de la jornada van ser protagonitzades pels més menuts dels conjunts musicals. Per una part, en Coe, l’integrant del Grup Folk Montjuic, encarregat de tocar el caixó i que es va endinsar dins el món de les havaneres per la seva professora de música, qui també formava part del cor. D’altra banda, l’Aina i la Neus, dues nenes que van interpretar la cançó «El Capità» amb l’Havaneres de Montjuïc, els integrants del qual són, en gran part, familiars seus.

 
Entre gots de rom cremat el públic més assidu a les trobades d’havaneres comença així a escalfar motors per l’acte central d’aquest gènere musical, la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que enguany es celebrarà el dissabte sis de juliol. Si voleu anar practicant per aquesta trobada, fent clic aquí podreu trobar les lletres d’algunes de les havaneres més conegudes.

Genially Lletres Havaneres

 

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies